Manresa reivindicarà la capitalitat cultural amb una trentena d'activitats de nova creació

La programació inclou un total de 130 propostes i compta amb la implicació d'una cinquantena d'entitats i associacions del territori

| 14/11/2017 a les 20:20h
Especial: Territorials
Arxivat a: Cultura, Bages, Capital de la Cultura Catalana 2018, Manresa, Capital Cultura Catalana
Consell assessor que ha decidit la programació dels actes de Manresa, Capital de la Cultura Catalana 2018 | Laura Busquets
Manresa acollirà durant l'any que ve més d'un centenar d'activitats amb motiu de la Capital de la Cultura Catalana 2018, de les quals una trentena són de nova creació. Un consell assessor format per una quinzena de membres de l'escena cultural manresana com Joan Morros o David Ibañez s'ha encarregat de conformar la programació.

En total han escollit trenta propostes d'entre la setantena d'activitats presentades per entitats i col·lectius del territori. La regidora de Cultura, Anna Crespo, ha destacat que s'ha intentat que totes les disciplines artístiques hi tinguessin cabuda, en especial sectors "més oblidats" com la dansa, el circ o les arts visuals. Algunes de les activitats, com el primer Festival de Circ de Manresa, 'Batecs' Festival de Dansa de la Catalunya Central o Ponts de Llum – dins el programa de festes de la Llum- s'han pensat especialment amb la voluntat que tinguin continuïtat. L'espectacle inaugural, dirigit pel creador Sergi Ots, tindrà lloc el proper 20 de gener al Kursaal de Manresa.

Manresa prendrà el relleu a Reus i el 2018 es convertirà en Capital de la Cultura Catalana, tal i com es va acordar l'any 2014 per part de l'Organització Capital Cultura Catalana. L'alcalde de la capital del Bages, Valentí Junyent, ha assenyalat que la ciutat tindrà l'oportunitat de mostrar la "important riquesa cultural i patrimonial que té". Així doncs, durant un any, Manresa farà visibles els seus atractius culturals, representats en tots els àmbits, i que van des de les arts escèniques, plàstiques i musicals, fins a la cultura tradicional i popular, la història, el patrimoni o la gastronomia. Pel batlle, és "molt positiu" que la capitalitat cultural sigui "molt participada i pluridisciplinar". 

Les activitats culturals habituals de la ciutat conviuran durant l'any vinent amb una trentena de propostes de nova creació que es realitzaran a 40 espais diferents Manresa. La regidora de Cultura, Anna Crespo, ha explicat que la ciutat vol esdevenir "un veritable pont de cultures" que reuneixi i combini les diferents disciplines artístiques que acull. Durant un any, la ciutat també esdevindrà "un aparador" per mostrar la riquesa de la ciutat, ha destacat la regidora.

Anna Crespo ha explicat que de les 70 propostes que es van rebre, s'ha prioritzat per un criteri que ha tingut present poder representar totes les disciplines, també aquelles que habitualment no tenen tanta presència. D'aquesta manera, el consell assessor ha decidit sota criteris de qualitat, innovació, dinamització de la ciutat, la possibilitat que siguin espectacles que poden tenir continuïtat o la disponibilitat econòmica per dur-les a terme. 

Després de l'espectacle inaugural del 20 de gener, dirigit per Sergi Ots, Manresa acollirà, entre la trentena de propostes escollides, el primer Festival de Circ de la ciutat. Es tracta d'una proposta que durarà tres dies, a finals d'estiu, que pretén promoure Manresa com a ciutat referent del circ i les arts escèniques. Una altra de les propostes més destacades és Batecs, un festival de dansa que vol convertir la ciutat en l'epicentre de la dansa a la Catalunya Central. Dins el programa de les Festes de la Llum, i de l'efímer Jardins de Llum, s'ha proposat ampliar les activitats uns dies abans en espais com el Museu Comarcal, o l'Anònima. Per els més petits i grans de la família, el 15 d'abril tindrà lloc Xics'n'roll, una proposta per avançar els horaris dels concerts perquè pares i petits de la casa es trobin en un mateix festival. Entre la trentena de propostes, també destaca els 200 anys de la Fàbrica dels Panyos, una activitat per donar a conèixer el patrimoni i la història de la fàbrica manresana. La regidora també ha assenyalat que encara hi ha projectes per concretar, com per exemple l'espectacle de videomapping 'Llum-Manrusionica' o l'acte de cloenda, previst pel 15 de desembre. 

Les activitats han estat escollides per un consell assessor format per una quinzena de persones del món cultural i associatiu de la capital del Bages: Anna Crespo (regidora de Cultura), Serafí Vallecillos (cap de secció de Cultura de l'Ajuntament de Manresa), Albert Tulleuda (gerent de Fira Manresa), Txus Aloy (gestora cultural), Josep Soler (Carlins), Roser Oduber (Taula d'Arts Visuals i CACiS, el Forn de la Calç), Alfons Rodríguez (Manrusionica), Dani Castellano (Casa de la Música), Jordi Jet Serra (músic), Ferran Montenegro (Tirallongues), Vicky Garcia (L'Antic), Laura Bataller (Escola Olga Roig), Joan Morros (El Galliner) i David Ibañez i Lídia Hinojo (Fira Mediterrània de Manresa). El consell continuarà treballant durant els propers mesos per poder fer un seguiment de la programació. 

El pressupost destinat al projecte ha estat de 75.000 euros durant el 2017, mentre que el pressupost previst inicialment per al 2018 i pendent d'aprovar per ple és d'entre 400.000 i 450.000 euros. 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Manrusiònica i més manrusiònica
Anònim, 15/11/2017 a les 11:05
+0
-0
La Capitalitat de la Cultura Catalana hauria d'anar diversificada a tots els aspectes de la cultura catalana. Manrusiónica, que podríem discutir fins a quin punt està dins de la definició "cultura catalana" s'emporta la part més gran del pastís dels diners rebuts per Manresa, la qual cosa ha impedit que es realitzen molts altres actes o es disminuissin les característiques d'aquests per donar la gran part dels diners rebuts a aquest espectacle.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 9 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
La Torre Glòries és l'edifici que s'havia ofert per a l'EMA | Adrià Costa
Jordi Bes
01/01/1970
La capital catalana resulta eliminada a la primera ronda, i Milà i Amsterdam queden com a finalistes | La tensió política ha contribuït decisivament a minvar les possibilitats barcelonines tot i tenir una molt bona puntuació tècnica
01/01/1970
Víctor Duque és el secretari general del polèmic sindicat Unió Federal de Policia (UFP), que ha protagonitzat també diverses polèmiques en relació al procés sobiranista
01/01/1970
L'OAC envia un catàleg de recomanacions a les forces polítiques amb propostes com la protecció dels alertadors
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
Teresa Ferré
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez
Un cartell a la conselleria de Justícia, demanant l'alliberament de Mundó | Twitter @oburgada
01/01/1970
El conseller de Justícia reclama una "victòria inapel·lable" el 21-D
Robert Muggah | Adrià Costa
Karma Peiró | 3 comentaris
01/01/1970
El politòleg i urbanista opina que "les nacions no poden reduir-se a fronteres rígides, són una expressió diària de «consentiment»|El fundador de l'Institut Igarapé i un dels principals ponents de l'Smart City Expo explica que els grans reptes de les ciutats del futur seran les migracions i l'ús de la tecnologia en temps real