Procés català: entrevista

Anna Simó: «En la pròxima legislatura, la via unilateral cap a la independència és impossible»

La secretària primera de la mesa explica que el Govern no va voler aplicar la DUI perquè temia que l'Estat fes "ús de la força indiscriminada i sense mesura" contra població civil | La dirigent d'ERC se sent decebuda per la passivitat de la UE i admet que no es pot renunciar a la via pacífica i això requereix forçar el diàleg amb Madrid | Assegura que la Fiscalia es va interessar sobretot per la comissió del procés constituent i per si l'1-O havia vist violència contra la policia

per Roger Tugas, 14 de novembre de 2017 a les 21:48 |
Anna Simó | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de novembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una de les dirigents més veteranes d'ERC, Anna Simó (Els Alamús, 1968), dirà adéu a la política institucional aquesta legislatura. Ho farà després de catorze anys defensant la independència i polítiques d'esquerres a l'Ajuntament de l'Hospitalet, al Parlament i al Govern, aquests últims anys com a secretària primera de la mesa de la cambra catalana. Una posició des de la qual ha vist i contribuït a situar-se més a prop d'un anhel que persegueix des dels setze anys, el de la República catalana, però que també l'ha portat a bregar amb la cara més repressiva de l'Estat.

Acusada dels delictes de sedició, rebel·lió i malversació per la Fiscalia -qui va demanar presó per a ella i els altres membres independentistes de la mesa-, va declarar dijous passat al Tribunal Suprem, qui li va permetre eludir la presó si pagava una fiança de 25.000 euros que ha abonat aquest dimarts l'ANC. Aquell dia, segons admet ara de forma realista, va acceptar que ha constatat que la via unilateral cap a la independència és inviable, almenys durant la propera legislatura. Ho és, però, per culpa d'un estat que, segons assegura, està preparat per exercir una repressió més dura del que molts podien preveure.



- Esperava poder dormir a casa aquests dies?

- Mirat objectivament no té cap sentit una mesura de presó cautelar ni per a nosaltres ni per als consellers. No hi havia cap voluntat de fuga, som gent arrelada aquí. Altra cosa és si s'hi aplicava un filtre polític, i la mostra ha estat la diferència de tracte entre consellers i mesa i, dins de la mateixa mesa, entre la presidenta i la resta. Jo estava preparada per qualsevol eventualitat, tot i que tinc un infant de cinc anys, el meu home i la meva família. Estava mentalitzada i m'havia dut una maleta grossa per estar-m'hi el que calgués, tot i que hauria estat una injustícia flagrant. Com ho és que estiguem al Suprem i no al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on ens pertocaria, perquè els delictes de sedició i rebel·lió no s'aguanten per enlloc.

"Estava mentalitzada i m'havia endut una maleta per estar-me a la presó el que calgués, tot i que hauria estat una injustícia flagrant"

- És cert, com va explicar Nuet, que els van dir que estiguessin tranquils, perquè "això no és l'Audiència Nacional"?

- Això els ho van dir als advocats. El jutge instructor els va cridar cridar primer a ells i després, un per un, a nosaltres, començant per Carme Forcadell. En sortir, els advocats ens ho van explicar, és cert.

- Els van forçar a retractar-se de la via unilateral cap a la independència?

- Ens hem anat explicant com van anar les declaracions, ja que no tothom declarava davant del mateix fiscal. Primer, Forcadell, Lluís Corominas i Lluís Guinó van declarar davant de Consuelo Madrigal i un altre fiscal, i Ramona Barrufet, Joan Josep Nuet i jo mateixa vam declarar davant de Javier Zaragoza, ex-fiscal en cap de l'Audiència Nacional. Els interrogatoris van ser diferents: a Forcadell, no li van preguntar per la via unilateral i a mi, tampoc fins al final. Ens van fer preguntes en funció de qui érem. A algun company li van preguntar si coneixia alguna via cap a la independència que no fos violenta. Tan de bo m'ho haguessin preguntat a mi, aquesta era fàcil! I tant que n'hi ha!

"A algun company li van preguntar si coneixia alguna via cap a la independència que no fos violenta. Tan de bo m'ho haguessin preguntat a mi, aquesta era fàcil!"

- A vostè què li van preguntar?

- A mi em van preguntar molt sobre la comissió d'estudi del procés constituent i sobre la violència l'1 d'octubre. Després d'insistir-me molt si jo no reconeixia que hi havia hagut violència l'1-O, jo li vaig dir: "Senyor fiscal, jo l'única violència que vaig veure va ser per part dels cossos de seguretat de l'Estat, i encara estic frapada dels vídeos que vaig veure". No li va agradar gaire. I sobre si vam acatar o no el 155, quan m'ho anava a preguntar, el mateix jutge va intervenir: "Però si ja li ha dit que ella està en diputació permanent, no a la mesa del Parlament i, per tant, entén que la legislatura ha acabat". No va ser fins al final de tot, a la visteta, després de totes les declaracions, que ens van fer entrar a tots sis i als advocats, dos fiscals van demanar les mesures cautelars -presó sense fiança per a quatre de nosaltres- i, després de parlar els advocats, el jutge instructor ens va demanar a cadascú de nosaltres si volíem dir algunes paraules.
 

Anna Simó, amb el llaç groc per demanar la llibertat dels presos polítics. Foto: Adrià Costa

 

I llavors, jo vaig dir que em refermava en tot el que havia dit, que volia col·laborar en el judici, però en llibertat, per cuidar el meu fill i la família, i ell va demanar: "Molt bé, però vostè no m'ha dit res de la via unilateral". I li vaig respondre: "Senyoria, crec que en la pròxima legislatura la via unilateral és impossible". I fermament ho crec, vist allò vist. Aquesta legislatura, la via unilateral és impossible. Podríem parlar què vol dir unilateralitat, però és evident que, sense el concert, el diàleg, el qual el Govern va intentar fins a l'últim moment, no és possible. Això va causar una mica de sorpresa al fiscal, que va fer una expressió... O ho fem dialogant amb l'Estat i la Unió Europea o... No som un bolet al món, això és evident.

- Quan es refereix a que li va preguntar per l'1-O i la violència, el fiscal insinuava que aquesta havia arribat de la banda independentista?

- Em demanava si no havia vist un vídeo on apareixia gent apedregant la policia. Jo li vaig dir que "no" i li vaig relatar el que havia viscut al col·legi on vaig estar jo, on va entrar la policia sense càrregues importants, i li vaig explicar què havíem fet per evitar que la gent prengués mal. I em va insistir, però jo només he vist el que he vist en els vídeos que he vist, i encara estic corpresa. "Als informes mèdics em remeto", vaig afegir.

"El fiscal em preguntava si no havia vist un vídeo on apareixia gent apedregant la policia. Jo només he vist el que he vist en els vídeos que he vist, i encara estic corpresa"

- I quant a la comissió d'estudi del procés constituent, què volia saber?

- Vaig explicar amb tant detall com vaig poder el funcionament d'una comissió d'estudi, igual que li vaig explicar com funciona un debat de política general o un debat específic com el del 27 d'octubre [sobre les conseqüències de l'1-O]. I que són qüestions aïllades les unes de les altres. Ells partien de la idea que aquí hi havia una conxorxa criminal delictiva a tres bandes formada per la societat civil, el Govern i el Parlament, en què tots eren col·laboradors necessaris i que vam anar desobeint tot el que venia del Tribunal Constitucional (TC) des de la primera resolució 1/2013, la del full de ruta inicial. Jo vaig explicar que el meu paper, entre un mandat del TC de fer una censura ex ante entrant en el fons de les matèries o respectar el dret fonamental dels diputats a la iniciativa política i la llibertat d'expressió, vam fer prevaldre això entenent que el Tribunal Constitucional tenia per Constitució garantit la incidència posterior per suspendre o anul·lar una llei, al final del procés.

"Els fiscals partien de la idea que aquí hi havia una conxorxa criminal delictiva a tres bandes formada per la societat civil, el Govern i el Parlament, en què tots eren col·laboradors necessaris"

I vam parlar de la declaració i de les diferències entres resolucions, mocions i lleis, que les lleis tenen efectes jurídics. Pots anar a un tribunal a denunciar que una llei no es compleix, però cap tribunal et donarà la raó si al·legues que no es compleix una resolució o moció. I això no implica treure pes o rellevància al mandat polític que emana d'una moció o resolució.
 

Anna Simó, durant l'entrevista amb NacióDigital. Foto: Adrià Costa


- Darrerament s'ha caricaturitzat que la resolució del desenvolupament de la declaració d'independència era de broma perquè es deia que no tenia conseqüències jurídiques.

- Sí, però és que és així. Però que no tingui conseqüències jurídiques no vol dir que no en tingui de polítiques. Les dues resolucions que van despertar l'interès de la fiscalia eren la que desenvolupava preceptes de la Llei de transitorietat i la d'inici del procés constituent. Els vaig explicar que eren mandats polítics que donaven feina a desenvolupar a tercers, però que el Govern no va desenvolupar, per motius evidents.

"Les dues resolucions que van despertar l'interès de la fiscalia eren la que desenvolupava preceptes de la llei de transitorietat i la d'inici del procés constituent"

- No sé si han posat en comú les declaracions dels consellers amb les seves...

- Ells no van declarar.

- Van respondre només als propis advocats, però vull dir si han constatat si és cert que el Tribunal Suprem està menys polítitzat que l'Audiència Nacional, o també ha patit en pròpia carn la dita politització de la justícia.

- Quan un govern d'un estat i els que l'ajuden -PSOE i Cs- no volen assumir el que representa les manifestacions de cada Diada, les demandes de diàleg i d'un referèndum i prefereixen fer caure tot el pes de la justícia, i la justícia tal com la volen, és evident que aquest no és el camí. Pot dur que gent que ha promogut un debat al Parlament sigui acusada de rebel·lió i sedició, però això és, des d'una perspectiva més o menys objectiva de democràcies consolidades, molt difícil d'entendre.

"Que la gent que ha promogut un debat al Parlament sigui acusada de rebel·lió i sedició és, des d'una perspectiva de democràcies consolidades, molt difícil d'entendre"

- Però confia que el Suprem esmeni la plana a l'Audiència Nacional, agrupi la causa i que això permeti sortir als consellers empresonats?

- Diferents fonts periodístiques apunten que el jutge instructor ja té redactat el document i farà la petició aviat. Però ja ho veurem, això només vol dir agrupar totes les causes en un mateix tribunal, no implica mesures diferents per als consellers d'entrada. És evident que l'Audiència Nacional és hereu del Tribunal d'Ordre Públic i que no té cap sentit que existeixi, però ja veurem el Suprem què decideix fer. No em vull posar en que podria ser dolor 100 i al final celebrar que és dolor 50. El tribunal que ens hauria de jutjar és el TSJC i qualsevol altra cosa ho acatem però no hauria de ser.
 

Anna Simó explica el contingut de la seva declaració al Suprem. Foto: Adrià Costa

 

- El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va afirmar que el tribunal valoraria un canvi d'actitud, si els consellers feien com vostès.

- Nosaltres vam decidir sotmetre'ns a les preguntes dels fiscals. Això és així, però jo estic amb la consciència molt tranquil·la pel que vaig dir i pel que he propiciat aquesta legislatura, i així ho vaig posar en valor davant del jutge i el fiscal, que és no frenar el debat polític o fer una censura de la tasca dels diputats. Si allò que es parla en una cafeteria, el carrer o els mitjans no es pot parlar al Parlament, on rau la sobirania del poble, aquesta no és la democràcia que jo vull i he defensat.

- Confia que sigui finalment absolta?

- Jo confio en la gent. Com diu Oriol Junqueras, el poble salva el poble. Confio en la gent i en la seva maduresa individual i la capacitat de prendre les decisions oportunes i votar en unes eleccions il·legítimes a les quals concorrerem.

"Com diu Junqueras, el poble salva el poble. Confio en la gent i en la seva maduresa individual i la capacitat de prendre les decisions oportunes"

- Fent autocrítica, creu que la mesa s'ha posat massa en risc per la voluntat d'alguns d'exhibir desobediència durant la legislatura?

- Nego la major. Jo no sóc una persona exhibicionista, no m'agrada pontificar. I desobediència en cap cas, no l'admeto. Jo admeto que, en una balança amb un plat amb el mandat del Tribunal Constitucional on havia de censurar determinats debats i un altre plat on em limito a validar l'aspecte formal de les iniciatives, he triat el segon. Vaig haver de triar entre drets fonamentals i un mandat del TC. La inviolabilitat parlamentària té més de 500 anys d'existència perquè pretén preservar la separació de poders i protegir els diputats de les pressions del poder judicial i executiu.

- Comparteix l'autocrítica conforme el Govern no estava preparat per aplicar la declaració d'independència amb els nivells de repressió exercits per l'Estat?

- No és que no estigués preparat, és que no va voler. El Govern no va voler, davant del risc d'accions cruentes amb efectes indesitjables sobre la població d'aquest país, sabent que la població és madura i que sap fins on vol arribar i fins on no. L'executiu i els diputats vam creure que l'única via cap a la independència era la pacífica i que no n'hi podia haver cap d'altra. I si alguna cosa tacava el seu caràcter pacífic, baixàvem del vaixell. Carles Puigdemont ens ho va explicar als diputats quan vam dubtar si convocar eleccions. Estava plenament convençut de l'ús de la força indiscriminada i sense mesura per part de l'Estat. És una decisió del Govern que respecto.
 

La dirigent d'ERC Anna Simó, de les més veteranes de la formació en política institucional. Foto: Adrià Costa


- Per tant, una nova amenaça de violència per part de l'Estat ja frenarà futures temptatives d'avançar en la independència?

- Qui estigui davant les institucions d'aquest país a partir d'ara haurà de prendre decisions en funció dels programes electorals i de la valoració que se'n faci. Aquest Govern i aquest Parlament van optar per una via plasmada en un full de ruta que es va plasmar. I jo crec que la via del diàleg i pacífica és l'única per culminar la independència en l'Europa del segle XXI. No puc parlar de futuribles, dependrà de moltes coses.

"La via del diàleg i pacífica és l'única per culminar la independència en l'Europa del segle XXI"

- Ja ha dit que la independència unilateral no la veu aplicable.

- És una opinió.

- Llavors, quina és la via? Com es pot forçar el diàleg?

- Cal aquest diàleg amb l'Estat i amb la Unió Europea, el qual fins ara no ha donat massa fruits. Puc entendre que els que hem estat sempre europeistes a ultrança una situació de desorientació respecte aquesta Unió Europea que no volem, que guaita cap a una altra banda quan centenars d'infants miren de creuar el Mediterrani o amb el que passa a Catalunya. Estàvem preparats perquè els partidaris del 155 diguessin no a tot i que fins i tot ens enviessin als tribunals, però ningú vol la repressió violenta cap a la ciutadania. Ara, l'Estat també haurà de passar comptes i tots els que li van donar suport en el que va passar l'1-O, espero, i que expliquin si eren veritat aquestes amenaces. Que hi hagi una comissió d'investigació al Congrés, que es demani quines eren les amenaces que va denunciar Puigdemont. Què estaven disposats a fer davant la ciutadania pacífica?

"Espero que hi hagi una comissió d'investigació al Congrés sobre l'1-O i que s'hi demani al govern espanyol quines eren les amenaces que va denunciar Puigdemont"

- Reconeix llavors el que deien els "comuns" sempre, que la independència unilateral no seria possible, que això no podria avançar fins que l'Estat s'assegués a negociar?

- Els "comuns" el que han dit és: "No t'hi posis fins que l'Estat s'assegui a negociar". I això és amagar l'ou d'una manera brutal. Nosaltres diem que volem negociar i les crides al diàleg hi han estat, però anem aplicant un full de ruta que és anar desenvolupant estructures d'estat i anar avançant per posar en mans de la ciutadania la paraula de si volen o no la independència. I organitzar un referèndum no és delicte. S'ha construït un relat brutal conforme l'ús de la violència és patrimoni de la ciutadania de Catalunya i, al voltant d'això, gira tot un relat dels fets que no s'ajusta a la realitat.
 

Anna Simó, durant l'entrevista amb NacióDigital. Foto: Adrià Costa


- Per tant, quina és la tasca de l'independentisme els propers anys?

- ERC érem independentistes quan érem quatre gats i, per tant, la República catalana segueix sent l'objectiu. Primer, hem de restituir les institucions no intervingudes, perquè teòricament el 155 decau després de les eleccions. Les diverses formacions independentistes estan treballant per un programa de mínims i una acció comuna. ERC està parlant amb tothom, i avui mateix [dimarts] Marta Rovira i un equip de gent és a Brussel·les parlant amb Puigdemont. I d'aquí en sortirà un full de ruta que, esperem, tingui un suport molt ampli entre la ciutadania catalana.

"Les formacions independentistes estan treballant per un programa de mínims i una acció comuna. D'aquí en sortirà un full de ruta que, esperem, tingui un suport molt ampli"

- El procés constituent hi hauria de tenir un pes central per ampliar la majoria social?

- És tan valuós plantejar-se un acord de país sobre com vols que sigui aquest! I ERC, en petita escala, ho vam demostrar quan estàvem a Govern, amb el pacte nacional per l'educació o per la recerca. Amb les entitats representatives i debatent amb la gent arreu del territori quin model de país vols. Això té una potencialitat brutal i això farà aprofundir en el tremp democràtic d'una majoria àmplia del Parlament que no s'esgota en l'independentisme, sinó que també suma l'autodeterminisme que aquesta legislatura ha representat Catalunya Sí que es Pot.

- Amb un president d'ERC seria més fàcil ampliar la majoria social cap a aquest camp de l'esquerra que dubta?

No sé què dir. Com a membre del partit, hauria de dir que, amb qualsevol dirigent d'ERC aniria millor, però sóc de les que pensa que la veritat, com deia Salvador Espriu al pròleg de "Primera història d'Esther", és un mirall que es va trencar i es va repartir en mil trossos, i entre tots podrem fer més força si cadascú agafa la seva part de mirall i construïm una mirada més plural. Independentment de qui tingui la presidència de la Generalitat o de quins consellers hi hagi, el fet que es faci aquest treball previ d'unitat d'acció i programa comú farà que estiguem davant d'un acord de país important. Sense deixar de banda que tenim part del Govern i el president legítim a l'exili, i aquesta és una qüestió que entenc que les formacions autodeterministes i independentistes hauran de tenir molt en compte. Qui és Puigdemont, què representa, quin paper té, i quin és el seu Govern. Això ho haurem de decidir entre tots un cop hàgim votat.

"Les formacions autodeterministes i independentistes haurem de decidir després del 21-D qui és Puigdemont, què representa, quin paper té, i quin és el seu Govern"

- Hi ha qui diu que caldria tornar a investir el Govern actual.

- En això no hi entro, però tot allò que decideixin les forces sobiranistes amb els vots de la ciutadania, per mi, estarà ben fet i decidit. Els faig confiança i faig confiança a la gent. La gent no s'equivoca quan vota, encara que a vegades no t'agradi el que vota.
 

Anna Simó confia en una acció conjunta del sobiranisme després del 21-D. Foto: Adrià Costa


- Vostè ara es retira de la política activa. Ha estat regidora, diputada, membre de la mesa, consellera... Quina és la tasca que més l'ha omplert?

- Totes, cada cosa té el seu valor i l'he viscuda amb molta intensitat i motivació. Ser regidora em va agradar molt i, com va acabar aviat i abruptament, ho veig amb certa estima. Però l'època de consellera va ser fantàstica, tu no pots canviar un país si no tens capacitat de governar. Són molt importants les mobilitzacions, la feina parlamentària i l'oposició, però tenir un departament o regidoria és el que et permet fer feina. I com a diputada o portaveu del meu grup et dona una formació brutal. Igualment, he après moltíssim com a portaveu en matèria educativa.

"Les mobilitzacions, la feina parlamentària i l'oposició són importants, però tenir un departament o regidoria és el que et permet fer feina"

- Ja que obre aquesta finestra, com viu els atacs que pateix l'escola catalana les últimes setmanes?

- És lamentable, vull blasmar la pressió que està rebent la comunitat educativa i els docents en relació a qüestions com respondre a preguntes que els fan els alumnes en relació a l'1-O o sobre la situació actual. Sense deixar de banda les pressions sobre l'escola catalana, amb aquest bilingüisme mentider, quan hem de caminar cap a un trilingüisme amb el català com a tronc comú. Cal que tothom sigui conscient que aquí hi ha un consens amplíssim que espero que no puguin trencar els que busquen el frontisme, un consens que va des de l'extrema esquerra fins al centre dreta, pel que fa a un sistema educatiu català i en català.

- Què és el millor i el pitjor que s'endú d'aquests catorze anys de política institucional?

- Només m'enduc el millor: oneixences extraordinàries de persones brillants que he conegut en tot l'arc parlamentari i la societat civil. I aprenentatges de vida, ara sóc una persona molt millor que abans i sé que, en la meva carrera professional, he fet quatre màsters i cinc doctorats d'actitud davant de les coses, d'aprenentatge vital i de treball en equip. Ja no recordo res dolent.

"En la meva carrera professional, he fet quatre màsters i cinc doctorats d'actitud davant de les coses, d'aprenentatge vital i de treball en equip"

- Algun dirigent d'algun altre partit amb qui li hagi estat especialment gratificant tractar?

- He après de molta gent i no en vull dir cap perquè em deixaria gent amb qui m'he sentit molt a gust. Si treballes amb honestedat, obrint-te i sense sectarismes, treballes molt a gust; el problema són els sectarismes.
 

Anna Simó admet que és independentista des dels 16 anys i que no esperava arribar fins aquí. Foto: Adrià Costa


- Obrir per obrir, ERC és un partit que s'ha obert molt darrerament. Com a persona amb més de 25 anys de carnet, creu que es té prou en compte la gent que encartella a l'hora de fer les llistes?

- El mèrit d'encartellar és molt important, però no ha de ser l'únic. ERC té un sistema d'elecció de base territorial i són els companys de territori qui trien, i ells tenen prou criteri per decidir si mereixes la seva confiança. Jo només puc estar agraïda als companys del Baix Llobregat i l'Hospitalet, que m'han donat l'oportunitat de representar-los quatre cops a les llistes. A l'Hospitalet també hem intentat obrir la llista a independents, per bé que s'ha de calibrar. No pot ser la posse per la posse, has de buscar la gent més vàlida en cada moment per a cada tasca. Els militants d'ERC valen un imperi, vagin a llistes o no, perquè tots tenen la seva tasca territorial o sectorial a fer.

- Per agafar perspectiva, quan fa 25 anys va entrar a ERC, o quan en fa catorze va aconseguir el primer càrrec institucional, imaginava que avui seríem on som?

- No. Jo sóc independentista des que tinc setze anys i, per tant, el meu objectiu sempre ha estat la independència, a més del progrés social i la redistribució de la riquesa, ja que sóc socialdemòcrata. Però la mobilització ciutadana i veure militant a la meva formació gent amb qui abans compartíem ideals d'esquerres però no independentistes només fa que omplir-me d'orgull i fer-me dir que, si vols i tries les vies adequades, que no poden ser altres que les pacífiques, la independència serà una realitat més d'hora o més tard. Si algú creia que seria ràpid i fàcil, doncs no, tot i que molts no ens esperàvem una amenaça de reacció incivilitzada de l'Estat amb violència cap a la població civil, però arribar fins aquí i continuar no té preu ni aturador. Si una majoria d'aquest país ho vol, com ho crec, vindrà.

"Si algú creia que seria ràpid i fàcil, dons no, però arribar fins aquí i continuar no té preu ni aturador. Si una majoria d'aquest país ho vol, com crec, la independència arribarà"

- Quins plans té Anna Simó fora de la política institucional?

- Un cop deixi de ser diputada demanaré el reingrés a la meva feina de tècnica del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona. No sé on em tocarà, quin destí tindré. I un cop aquí, veurem quina feina em donen, potser rebo alguna proposta que m'interessa fora de l'àmbit polític institucional, qui sap... Estic oberta a tot i em fa una extrema il·lusió tornar a la meva carrera professional, endreçar la vida, menjar millor, fer una mica d'esport... Ara diria idiomes, però ja us en riuríeu dels meus bons propòsits [riu]. I anar a les assemblees d'ERC de l'Hospitalet i ser membre de l'executiva nacional, que ho seguiré sent fins al proper congrés nacional, si la feina em permet assistir-hi per raons horàries.
 

Anna Simó, en una de les últimes entrevistes com a política en actiu. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació