Procés català

L'Audiència Nacional manté la fiança de 6,2 milions al Govern pel referèndum

La jutge Carmen Lamela insisteix que, encara que només se'n va poder utilitzar una petita quantitat, "no implica que no s'hagi sufragat" la consulta amb diners públics

Primer pas del Suprem per assumir la causa contra el Govern per la declaració d'independència

| 14/11/2017 a les 17:00h
Arxivat a: Política, procés català, Carmen Lamela, Audiència Nacional, Govern
Els consellers del Govern, a l'Audiència Nacional | ACN
Carmen Lamela, jutge de l'Audiència Nacional, ha confirmat aquest dimarts l'admissió a tràmit de la querella presentada per la Fiscalia General de l'Estat contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els seus tretze consellers pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics pels fets relacionats amb la declaració d'independència, segons explica en una interlocutòria en el qual manté la fiança de 6,2 milions d'euros imposada als investigats.

La titular del jutjat central d'instrucció número 3 ha desestimat els recursos de reforma interposats pel vicepresident català Oriol Junqueras i els consellers d'ERC Carles Mundó, Dolors Bassa, a més de Raül Romeva, tots ells en presó incondicional des del passat 2 de novembre. Els recorda que els investigats eren "participants" que van efectuar "la seva aportació al pla secessionista que hauria de dur a terme la declaració unilateral d'independència".

En relació amb la quantia de la fiança, la jutge insisteix que tot i que "la Intervenció General de Catalunya hagi certificat que només una petita quantitat d'aquesta partida pressupostària hagi estat utilitzada, no implica que no s'hagi sufragat el referèndum -del passat 1 de octubre- amb diners públics no destinat a aquests fins". De fet, recorda la querella del ministeri públic en la qual s'apuntava a la consellera de Governació, Meritxell Borràs, va adoptar les mesures necessàries per obtenir els mitjans amb els quals poder celebrar la consulta.

Els recursos dels exconsellers al·legaven que pateixen "una situació d'indefensió evident" i feien èmfasi que "ni existeix delicte de rebel·lió, ni de sedició, ni malversació de cabals públics, ni prevaricació ni desobediència". A més, impugnava la querella del ministeri fiscal en base a tres arguments: la suposada inexistència de competències de l'Audiència Nacional per instruir aquest cas; la suposada irregular tramitació del procediment i la fiança de responsabilitat civil, que creu improcedent.

Investigació conjunta

En el seu acte, la magistrada instructora explica que el fet que s'estigui davant d'una organització que va treballar per tirar endavant el procés, "fa necessari la investigació i enjudiciament conjunt, valorant els actes executats per cada un d'ells i la qualificació jurídica que puguin merèixer". Recorda que els investigats van ordir una estratègia de tot el moviment secessionista "perfectament organitzat i amb repartiment de papers entre les autoritats governamentals, parlamentàries i associacions independentistes" com l'Assemblea Nacional Català (ANC) i Òmnium Cultural, els líders Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, es troben a la presó incondicional per un delicte de sedició.

Els exconsellers ressalten en els seus escrits d'oposició a l'admissió de la querella que l'Audiència Nacional no és competent per als delictes que se li imputen, escudant-se en un acte de desembre de 2008 d'aquest òrgan judicial que determinava la seva incompetència.

Sobre la responsabilitat civil imposada -6,2 milions d'euros per a tot el Govern, incloent Puigdemont-, l'advocat dels exconsellers ha lamentat que s'hagi demanat fins i tot abans d'haver citat els investigats i sense estar present el lletrat. Ha insistit que la jutgessa "no explicita cap argument basat en raons per determinar la procedència de l'assegurament de responsabilitat civil", una forma indirecta de sustentar la concurrència d'un suposat delicte de malversació.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

S´ha de pagar les factures, una mica de comprensió home!
Anònim, 14/11/2017 a les 19:04
+1
-1

S´han de pagar els Vaixells Piolín, i esperat, que ara aniran a hotels, encara més costosos de mantenir... Endevina, endevinalla, qui ho pagaraaaaaa???? Exacte, els de sempre!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Carles Puigdemont, abans del discurs on va renunciar a convocar eleccions | Adrià Costa
Roger Tugas | 12 comentaris
01/01/1970
Diverses fonts recorden que el president va justificar en una reunió a l'Auditori del Palau de la Generalitat que convocaria eleccions perquè tenia certeses que l'Estat provocaria violència | Segons va explicar, l'objectiu seria provocar incidents dels que culparia la CUP i Arran i, a partir d'això, intervenir amb l'exèrcit, si calia
01/01/1970
L'ex-primer ministre francès assegura que Europa ha vist que el procés sobiranista és "un carreró sense sortida" i critica la marxa a Brussel·les de Carles Puigdemont i els consellers
01/01/1970
El suplement "Russia Beyond The Headlines" finançat pel Kremlin es va imprimir i distribuir fins l'any passat, tal com informa "eldiario.es"
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira