Procés català

L'Audiència Nacional manté la fiança de 6,2 milions al Govern pel referèndum

La jutge Carmen Lamela insisteix que, encara que només se'n va poder utilitzar una petita quantitat, "no implica que no s'hagi sufragat" la consulta amb diners públics

Primer pas del Suprem per assumir la causa contra el Govern per la declaració d'independència

| 14/11/2017 a les 17:00h
Arxivat a: Política, procés català, Carmen Lamela, Audiència Nacional, Govern
Els consellers del Govern, a l'Audiència Nacional | ACN
Carmen Lamela, jutge de l'Audiència Nacional, ha confirmat aquest dimarts l'admissió a tràmit de la querella presentada per la Fiscalia General de l'Estat contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els seus tretze consellers pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics pels fets relacionats amb la declaració d'independència, segons explica en una interlocutòria en el qual manté la fiança de 6,2 milions d'euros imposada als investigats.

La titular del jutjat central d'instrucció número 3 ha desestimat els recursos de reforma interposats pel vicepresident català Oriol Junqueras i els consellers d'ERC Carles Mundó, Dolors Bassa, a més de Raül Romeva, tots ells en presó incondicional des del passat 2 de novembre. Els recorda que els investigats eren "participants" que van efectuar "la seva aportació al pla secessionista que hauria de dur a terme la declaració unilateral d'independència".


En relació amb la quantia de la fiança, la jutge insisteix que tot i que "la Intervenció General de Catalunya hagi certificat que només una petita quantitat d'aquesta partida pressupostària hagi estat utilitzada, no implica que no s'hagi sufragat el referèndum -del passat 1 de octubre- amb diners públics no destinat a aquests fins". De fet, recorda la querella del ministeri públic en la qual s'apuntava a la consellera de Governació, Meritxell Borràs, va adoptar les mesures necessàries per obtenir els mitjans amb els quals poder celebrar la consulta.

Els recursos dels exconsellers al·legaven que pateixen "una situació d'indefensió evident" i feien èmfasi que "ni existeix delicte de rebel·lió, ni de sedició, ni malversació de cabals públics, ni prevaricació ni desobediència". A més, impugnava la querella del ministeri fiscal en base a tres arguments: la suposada inexistència de competències de l'Audiència Nacional per instruir aquest cas; la suposada irregular tramitació del procediment i la fiança de responsabilitat civil, que creu improcedent.

Investigació conjunta

En el seu acte, la magistrada instructora explica que el fet que s'estigui davant d'una organització que va treballar per tirar endavant el procés, "fa necessari la investigació i enjudiciament conjunt, valorant els actes executats per cada un d'ells i la qualificació jurídica que puguin merèixer". Recorda que els investigats van ordir una estratègia de tot el moviment secessionista "perfectament organitzat i amb repartiment de papers entre les autoritats governamentals, parlamentàries i associacions independentistes" com l'Assemblea Nacional Català (ANC) i Òmnium Cultural, els líders Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, es troben a la presó incondicional per un delicte de sedició.

Els exconsellers ressalten en els seus escrits d'oposició a l'admissió de la querella que l'Audiència Nacional no és competent per als delictes que se li imputen, escudant-se en un acte de desembre de 2008 d'aquest òrgan judicial que determinava la seva incompetència.

Sobre la responsabilitat civil imposada -6,2 milions d'euros per a tot el Govern, incloent Puigdemont-, l'advocat dels exconsellers ha lamentat que s'hagi demanat fins i tot abans d'haver citat els investigats i sense estar present el lletrat. Ha insistit que la jutgessa "no explicita cap argument basat en raons per determinar la procedència de l'assegurament de responsabilitat civil", una forma indirecta de sustentar la concurrència d'un suposat delicte de malversació.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

S´ha de pagar les factures, una mica de comprensió home!
Anònim, 14/11/2017 a les 19:04
+1
-1

S´han de pagar els Vaixells Piolín, i esperat, que ara aniran a hotels, encara més costosos de mantenir... Endevina, endevinalla, qui ho pagaraaaaaa???? Exacte, els de sempre!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Aida Morales | 4 comentaris
01/01/1970
El més probable és que el jutge Pablo Llarena demani, d'entrada, una petició de detenció internacional de l'exdiputada de la CUP | La dirigent anticapitalista defensarà el caràcter polític de l'exili per evitar l'extradició
01/01/1970
L'artista madrileny exposa cartells amb cares pixelades i explicacions sobre els motius dels empresonaments també dels "Jordis" o del dirigent del SAT Andrés Bódalo o els titellaires detinguts el 2016
01/01/1970
PP, PSOE i Cs rebutgen una proposició del PDECat, Podem i ERC per derogar una mesura que va generar polèmica i que el diputat socialista català José Zaragoza s'ha encarregat de justificar
El Govern en ple, la nit del referèndum de l'1-O | Jordi Bedmar / Govern
Oriol March | 8 comentaris
01/01/1970
L'estat major del procés es va reunir per avaluar l'impacte de les càrregues policials i, després d'un debat intern, es va decidir mantenir la votació fins al final
Bandera de la Confederació Helvètica. | Europa Press
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
La Confederació Helvètica -on hi ha una de les seus de les Nacions Unides- va acollir molts refugiats catalans a la fi de la Guerra Civil | Josep Tarradellas es va endur l'òrgan vital de l'"Avi" a Lausana i el va retornar a Catalunya el 1977
La fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal | ACN
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Perfil de la que va ser la primera dona fiscal general de l'Estat, que avui ha interrogat Marta Rovira i Marta Pascal | Molt conservadora i antiavortista ferotge, ha estatuna peça de l’engranatge del Partit Popular en el ministeri públic | Es va pronunciar a favor del processament del president Artur Mas
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
Pep Martí | 11 comentaris
01/01/1970
El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius