Teatre

«La pell escrita», l'obra que mostra la lluita transgènere en primera persona

Fins al 19 de novembre, la Sala Atrium acull un monòleg interpretat per Míriam Marcet sota la direcció de Manuel Dueso

| 14/11/2017 a les 16:34h
Arxivat a: Cultura, transgènere, La pell escrita, teatre
Una de les escenes de «La pell escrita» | Iris Plot
El 82% dels transexuals ha sofert alguna agressió al llarg de la seva vida. És una dada esfereïdora, però prou determinant de com és la situació que viu i pateix el col·lectiu en ple segle XXI. A la dada, s'hi afegeix que a la majoria de països del món les persones transgènere són encara perseguides, vexades o bé assassinades. Malgrat tot, hi ha llocs on han aconseguit fer-se més visibles, traçant una connexió amb la lluita que van desenvolupar –no fa pas gaire– les persones homosexuals pels seus drets.

A través d'un espectacle de petit format i amb un sol personatge femení, La pell escrita posa llum a aquesta problemàtica. Es val d'uns pocs elements de vestuari i escenografia, d'un espai sonor intens i d'un tractament de llums que perfila l’escenari per evocar diferents entorns i emocions. A escena, una dona transgènere ha quedat confinada en un indret al marge de tot, abocada a l’oblit. D'ànima lluitadora, s’aferra a les sensacions i al record dels moments i de les persones que l’han ensenyat a sentir, i que, contra tots els obstacles, l’han ajudat a construir-se com la persona que sempre ha somiat.

De vegades, però, l'aïllament, encara que sigui desitjat, no evita el pitjor. Fins i tot en aquest indret tan allunyat de tot, el seu cos és perseguit pels qui no l’accepten. Els amics del seu jove amant han vingut decidits a despullar el seu últim secret, "si és o no és una dona", en un monòleg extrem que es fonamenta en el text i la interpretació per visibilitzar les ferides de la lluita i dels costos de ser un mateix. Una obra que és reforçada en tot moment pels elements visuals i la coreografia, motius que van perfilant els moviments de la protagonista.

Signada per Manel Bonany, la peça centra l'atenció en un personatge transgènere, "fronterer entre l'home i la dona, però també entre la vida i la mort, entre la llum i la foscor, entre la joventut i la maduresa, entre la plenitud i la pèrdua". Una figura que s'erigeix en metàfora de la lluita "que tots mantenim per ser acceptats i percebuts tal com nosaltres mateixos ens veiem", tal com explica la pròpia companyia. Míriam Marcet protagonitza l'obra, que compta amb la direcció de Manuel Dueso i que es pot veure a la Sala Atrium fins al 19 de novembre.
 

Míriam Marcet protagonitza «La pell escrita» al Teatre Atrium Foto: Genia Badano / Iris Plot

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 9 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
La Torre Glòries és l'edifici que s'havia ofert per a l'EMA | Adrià Costa
Jordi Bes
01/01/1970
Amsterdam és la ciutat escollida per acollir la seu de l'EMA, després d'imposar-se a Milà i Copenhaguen | La tensió política ha contribuït decisivament a minvar les possibilitats barcelonines tot i tenir una molt bona puntuació tècnica
01/01/1970
Víctor Duque és el secretari general del polèmic sindicat Unió Federal de Policia (UFP), que ha protagonitzat també diverses polèmiques en relació al procés sobiranista
01/01/1970
L'OAC envia un catàleg de recomanacions a les forces polítiques amb propostes com la protecció dels alertadors
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
Teresa Ferré
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez
Un cartell a la conselleria de Justícia, demanant l'alliberament de Mundó | Twitter @oburgada
01/01/1970
El conseller de Justícia reclama una "victòria inapel·lable" el 21-D
Robert Muggah | Adrià Costa
Karma Peiró | 3 comentaris
01/01/1970
El politòleg i urbanista opina que "les nacions no poden reduir-se a fronteres rígides, són una expressió diària de «consentiment»|El fundador de l'Institut Igarapé i un dels principals ponents de l'Smart City Expo explica que els grans reptes de les ciutats del futur seran les migracions i l'ús de la tecnologia en temps real