Teatre

«La pell escrita», l'obra que mostra la lluita transgènere en primera persona

Fins al 19 de novembre, la Sala Atrium acull un monòleg interpretat per Míriam Marcet sota la direcció de Manuel Dueso

per Esteve Plantada, 14 de novembre de 2017 a les 16:34 |
Una de les escenes de «La pell escrita» | Iris Plot
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de novembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 82% dels transexuals ha sofert alguna agressió al llarg de la seva vida. És una dada esfereïdora, però prou determinant de com és la situació que viu i pateix el col·lectiu en ple segle XXI. A la dada, s'hi afegeix que a la majoria de països del món les persones transgènere són encara perseguides, vexades o bé assassinades. Malgrat tot, hi ha llocs on han aconseguit fer-se més visibles, traçant una connexió amb la lluita que van desenvolupar –no fa pas gaire– les persones homosexuals pels seus drets.

A través d'un espectacle de petit format i amb un sol personatge femení, La pell escrita posa llum a aquesta problemàtica. Es val d'uns pocs elements de vestuari i escenografia, d'un espai sonor intens i d'un tractament de llums que perfila l’escenari per evocar diferents entorns i emocions. A escena, una dona transgènere ha quedat confinada en un indret al marge de tot, abocada a l’oblit. D'ànima lluitadora, s’aferra a les sensacions i al record dels moments i de les persones que l’han ensenyat a sentir, i que, contra tots els obstacles, l’han ajudat a construir-se com la persona que sempre ha somiat.


De vegades, però, l'aïllament, encara que sigui desitjat, no evita el pitjor. Fins i tot en aquest indret tan allunyat de tot, el seu cos és perseguit pels qui no l’accepten. Els amics del seu jove amant han vingut decidits a despullar el seu últim secret, "si és o no és una dona", en un monòleg extrem que es fonamenta en el text i la interpretació per visibilitzar les ferides de la lluita i dels costos de ser un mateix. Una obra que és reforçada en tot moment pels elements visuals i la coreografia, motius que van perfilant els moviments de la protagonista.

Signada per Manel Bonany, la peça centra l'atenció en un personatge transgènere, "fronterer entre l'home i la dona, però també entre la vida i la mort, entre la llum i la foscor, entre la joventut i la maduresa, entre la plenitud i la pèrdua". Una figura que s'erigeix en metàfora de la lluita "que tots mantenim per ser acceptats i percebuts tal com nosaltres mateixos ens veiem", tal com explica la pròpia companyia. Míriam Marcet protagonitza l'obra, que compta amb la direcció de Manuel Dueso i que es pot veure a la Sala Atrium fins al 19 de novembre.
 

Míriam Marcet protagonitza «La pell escrita» al Teatre Atrium Foto: Genia Badano / Iris Plot

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació