procés català

Més de 100 penalistes de l'Estat acusen Lamela d'actuar fora de la llei

“Només conculcant molt greument el principi de legalitat es pot afirmar que els imputats van cometre un delicte de rebel·lió”, diuen sobre l'empresonament dels consellers

| 14/11/2017 a les 13:02h
Arxivat a: Política, Audiència Nacional espanyola, Carmen Lamela, procés català

Carmen Lamela. Foto: Youtube


Més de 100 professors de Dret Penal d’universitats de tot l’Estat han signat un manifest on critiquen l’empresonament dels consellers del govern de la Generalitat destituït i posen en dubte la legalitat de les decisions de la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela, perquè “només conculcant molt greument el principi de legalitat es pot afirmar que els imputats van cometre un delicte de rebel·lió”. Els signants asseguren que les qualificacions jurídiques de la Fiscalia General de l’Estat i de la titulat del jutjat número 3 de l’Audiència Nacional “han originat una repulsa general i una seriosa preocupació als mitjans jurídics espanyols”. “En la nostra opinió és una equivocació greu considerar els fets constitutius d’un delicte de rebel·lió de l’article 474 del Codi Penal” apunten, perquè “està absent un element estructural d’aquest il·lícit com és la violència”.


Els penalistes admeten com a premissa que la conducta dels integrants del Parlament de Catalunya i del Govern de la Generalitat destituït pot comportar la comissió de múltiples delictes, però adverteixen que aquests “han de ser investigats i, en el seu cas, sancionats, d’acord al que exigeix l’ordenament penal” i “amb observança estricta de les nostres lleis penals i processals”, i sempre “respectant de forma exigent el principi de legalitat”.

Rebutgen que s’hagi comès delictes de rebel·lió o sedició

En aquest sentit, recorden que el requisit de l’existència de la violència per a la comissió del delicte de rebel·lió es va incorporar a la llei precisament per evitar la seva aplicació en casos com aquest, i asseguren que “només conculcant molt greument la legalitat” es pot atribuir als consellers aquest delicte de rebel·lió o el de conspiració per a la rebel·lió –com apunta el Tribunal Suprem-, “que requereix un acord conjunt de dur-lo a terme amb aquesta mateixa violència”. 

També rebutgen que se’ls pugui acusar d’un delicte de sedició “perquè en cap moment s’ha aportat cap indici que els imputats hagin induït, provocat o protagonitzat cap alçament tumultuari tal com exigeix la llei, i no poden atribuir-se’ls successos que han tingut lloc amb anterioritat o realitzats per altres persones diferents, perquè el Dret Penal es regeix pel principi de responsabilitat personal i només es pot jutjar algú pels seus propis fets”. 

“L’Audiència Nacional no és competent”

A més, asseguren “amb rotunditat” que l’Audiència Nacional “no és competent” per conèixer els delictes de rebel·lió o sedició, i apunten que en tot cas correspondria a l’Audiència Provincial de Barcelona. “La Llei Orgànica del Poder Judicial es refereix als derogats ‘delictes contra la forma de govern’ com a objecte de la competència de l’Audiència Nacional, i en cap moment al·ludeix als delictes de rebel·lió o sedició”, recorden. 

Per aquest motiu consideren que l’argumentació de la jutgessa Lamela per reclamar la seva competència “constitueix una manipulació poques vegades vista a l’àmbit forense”, i més, apunten, tenint en compte el ple de la Sala Penal de l’Audiència Nacional “va expressar amb rotunditat que l’Audiència Nacional mai ha estat competent per al coneixement del delicte de rebel·lió”. 

La “manca de mesura” de Lamela

Per últim, els penalistes critiquen la “manca de mesura” de la jutgessa Lamela “tan en la fixació de les dates per prestar declaració com en el dictat de les presons preventives”. Segons apunten, aquestes presons preventives “han estat greument desproporcionades i sense justificació suficient”. 

Per això “des d’una perspectiva estrictament jurídica” reclamen “a les instàncies fiscals i judicials que s’atenguin al Dret, a la llei, que investiguin i que, en el seu cas, castiguin tot el que l’Estat de dret autoritza i obliga, però exclusivament això, perquè només dins d’aquests marges hi pot haver oportunitat, proporció i justícia”.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

El meu suport
Karlus, 14/11/2017 a les 13:49
+7
-1
a aquests penalistes en contra de la Lamela
Dret Penal
Independentista de naixement, 14/11/2017 a les 14:13
+17
-1
Doncs si els més de 100 experts en dret penal tenen raó , la jutge Lamela ha comès un delicte de prevaricació . Què esperen per denunciar-la ?
Mentira tras mentira
Anònim, 14/11/2017 a les 14:20
+2
-17
Pueden usted decirme quienes, porque otros podríamos decir que más de 200 y nos quedamos tan anchos.

Siempre con noticias tendenciosas para crear vínculo emocional y que la gran mentira no decaiga.

Y así día tras día.

Que pesadilla
Fora de la llei? De la seva llei?
Anònim, 14/11/2017 a les 15:40
+9
-1
I a ella què li importa! Què no sabeu que va dir el president de Consejo General de Poder Judicial davant seva Majestat. L'ascendiran i la condecoraran, encara més. Això és Espanya i les coses són així. Convé recordar-ho i en el futur actuar amb conseqüència.
Fora de la LLei??
Anònim, 14/11/2017 a les 16:50
+1
-5
En sona molt aquesta expressio!!! No la varen implatar els independentistes??
justícia amb color
Anònim, 14/11/2017 a les 18:39
+3
-2
Jutge i part. És la justícia del pepe. Pere això va posar als caps deprenents d'ell per assegurar-se la "llei". Aquesta dona deu a ser jutjada tan prompte, hi haja democràcia.
Al final tot acabarà a Estrasburg
Anònim, 14/11/2017 a les 19:43
+4
-1
La justícia mal aplicada es una injustícia.
I doncs
Anònim, 14/11/2017 a les 21:33
+1
-0
Evidentment prevaricació, però no la denuncien?
Tard o d'hora
Justícia, 14/11/2017 a les 22:35
+1
-0
Tard o d'hora tot es posarà al seu lloc i es farà justícia.
Tot el meu suport als presos i les seves famílies.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Un informe de l'institut armat, en mans de Llarena, insisteix en la malversació i apunta que es van gastar gairebé 2 milions d'euros públics per fer possible el referèndum
Referèndum de l'1 d'octubre a les Cotxeres de Sants. | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Una tria d'obres que volen perpetuar la memòria dels fets més transcendents de la història catalana recent
01/01/1970
El president del Parlament va sopar dimecres amb catalans residents a Suïssa i acabarà el matí trobant-se amb l'alcalde de Ginebra, amb qui farà una compareixença conjunta
Nacho Campillo, ex líder dels Tam Tam Go! | Festival Íntims
01/01/1970
NacióDigital sorteja una entrada doble per assistir al sopar i concert del proper 5 de maig amb una proposta d'alta gastronomia i concert acústic de l'alma mater dels Tam Tam Go!
El restaurant Pitarra, tancat | Albert Alcaide
Toni Vall
01/01/1970
«No pot ser que Barcelona tracti tan malament la història, la seva història, el seu patrimoni material i immaterial, el seu llegat físic i emocional. No pot ser aquest campi qui pugui»
Santi Vila i Joan Coscubiela, moderats per Anton Costas | ND
Oriol March | 18 comentaris
01/01/1970
L'exconseller i l'exportaveu de Catalunya Sí que Es Pot, en un debat al Cercle d'Economia, passen comptes amb el rumb del procés i coincideixen en la necessitat de reformes al país
Presentació del llibre de Jaume Vives sobre Tabàrnia, amb l'editor, Joan López Alegre, l'autor i Tomás Guasch. | Roger Tugas
Roger Tugas | 13 comentaris
01/01/1970
El portaveu de Tabàrnia presenta llibre en un acte d'alt voltatge espanyolista, lloa la capacitat mobilitzadora independentista i explica com d'impressionat va quedar d'una trobada amb el jutge
Josep Maria Bartomeu i Carles Puigdemont compartint llotja amb Felip VI a la final de la Copa del Rei del 2017 | Casa Real
Gerard Fageda | 27 comentaris
01/01/1970
Cinc veus que analitzen el club - Albert Perrín, Ramon Besa, Ricard Torquemada, Jordi Finestres i Xavi Campos- exposen a NacióDigital quin paper ha de jugar la institució davant la situació del país | El club encara no ha decidit si prendrà alguna mesura, com ara que l'assistència de directius a la llotja de Felip VI sigui nul·la o simbòlica