procés català

Més de 100 penalistes de l'Estat acusen Lamela d'actuar fora de la llei

“Només conculcant molt greument el principi de legalitat es pot afirmar que els imputats van cometre un delicte de rebel·lió”, diuen sobre l'empresonament dels consellers

| 14/11/2017 a les 13:02h
Arxivat a: Política, Audiència Nacional espanyola, Carmen Lamela, procés català

Carmen Lamela. Foto: Youtube


Més de 100 professors de Dret Penal d’universitats de tot l’Estat han signat un manifest on critiquen l’empresonament dels consellers del govern de la Generalitat destituït i posen en dubte la legalitat de les decisions de la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela, perquè “només conculcant molt greument el principi de legalitat es pot afirmar que els imputats van cometre un delicte de rebel·lió”. Els signants asseguren que les qualificacions jurídiques de la Fiscalia General de l’Estat i de la titulat del jutjat número 3 de l’Audiència Nacional “han originat una repulsa general i una seriosa preocupació als mitjans jurídics espanyols”. “En la nostra opinió és una equivocació greu considerar els fets constitutius d’un delicte de rebel·lió de l’article 474 del Codi Penal” apunten, perquè “està absent un element estructural d’aquest il·lícit com és la violència”.

Els penalistes admeten com a premissa que la conducta dels integrants del Parlament de Catalunya i del Govern de la Generalitat destituït pot comportar la comissió de múltiples delictes, però adverteixen que aquests “han de ser investigats i, en el seu cas, sancionats, d’acord al que exigeix l’ordenament penal” i “amb observança estricta de les nostres lleis penals i processals”, i sempre “respectant de forma exigent el principi de legalitat”.

Rebutgen que s’hagi comès delictes de rebel·lió o sedició

En aquest sentit, recorden que el requisit de l’existència de la violència per a la comissió del delicte de rebel·lió es va incorporar a la llei precisament per evitar la seva aplicació en casos com aquest, i asseguren que “només conculcant molt greument la legalitat” es pot atribuir als consellers aquest delicte de rebel·lió o el de conspiració per a la rebel·lió –com apunta el Tribunal Suprem-, “que requereix un acord conjunt de dur-lo a terme amb aquesta mateixa violència”. 

També rebutgen que se’ls pugui acusar d’un delicte de sedició “perquè en cap moment s’ha aportat cap indici que els imputats hagin induït, provocat o protagonitzat cap alçament tumultuari tal com exigeix la llei, i no poden atribuir-se’ls successos que han tingut lloc amb anterioritat o realitzats per altres persones diferents, perquè el Dret Penal es regeix pel principi de responsabilitat personal i només es pot jutjar algú pels seus propis fets”. 

“L’Audiència Nacional no és competent”

A més, asseguren “amb rotunditat” que l’Audiència Nacional “no és competent” per conèixer els delictes de rebel·lió o sedició, i apunten que en tot cas correspondria a l’Audiència Provincial de Barcelona. “La Llei Orgànica del Poder Judicial es refereix als derogats ‘delictes contra la forma de govern’ com a objecte de la competència de l’Audiència Nacional, i en cap moment al·ludeix als delictes de rebel·lió o sedició”, recorden. 

Per aquest motiu consideren que l’argumentació de la jutgessa Lamela per reclamar la seva competència “constitueix una manipulació poques vegades vista a l’àmbit forense”, i més, apunten, tenint en compte el ple de la Sala Penal de l’Audiència Nacional “va expressar amb rotunditat que l’Audiència Nacional mai ha estat competent per al coneixement del delicte de rebel·lió”. 

La “manca de mesura” de Lamela

Per últim, els penalistes critiquen la “manca de mesura” de la jutgessa Lamela “tan en la fixació de les dates per prestar declaració com en el dictat de les presons preventives”. Segons apunten, aquestes presons preventives “han estat greument desproporcionades i sense justificació suficient”. 

Per això “des d’una perspectiva estrictament jurídica” reclamen “a les instàncies fiscals i judicials que s’atenguin al Dret, a la llei, que investiguin i que, en el seu cas, castiguin tot el que l’Estat de dret autoritza i obliga, però exclusivament això, perquè només dins d’aquests marges hi pot haver oportunitat, proporció i justícia”.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

El meu suport
Karlus, 14/11/2017 a les 13:49
+7
-1
a aquests penalistes en contra de la Lamela
Dret Penal
Independentista de naixement, 14/11/2017 a les 14:13
+17
-1
Doncs si els més de 100 experts en dret penal tenen raó , la jutge Lamela ha comès un delicte de prevaricació . Què esperen per denunciar-la ?
Mentira tras mentira
Anònim, 14/11/2017 a les 14:20
+2
-17
Pueden usted decirme quienes, porque otros podríamos decir que más de 200 y nos quedamos tan anchos.

Siempre con noticias tendenciosas para crear vínculo emocional y que la gran mentira no decaiga.

Y así día tras día.

Que pesadilla
Fora de la llei? De la seva llei?
Anònim, 14/11/2017 a les 15:40
+9
-1
I a ella què li importa! Què no sabeu que va dir el president de Consejo General de Poder Judicial davant seva Majestat. L'ascendiran i la condecoraran, encara més. Això és Espanya i les coses són així. Convé recordar-ho i en el futur actuar amb conseqüència.
Fora de la LLei??
Anònim, 14/11/2017 a les 16:50
+1
-4
En sona molt aquesta expressio!!! No la varen implatar els independentistes??
justícia amb color
Anònim, 14/11/2017 a les 18:39
+3
-1
Jutge i part. És la justícia del pepe. Pere això va posar als caps deprenents d'ell per assegurar-se la "llei". Aquesta dona deu a ser jutjada tan prompte, hi haja democràcia.
Al final tot acabarà a Estrasburg
Anònim, 14/11/2017 a les 19:43
+4
-1
La justícia mal aplicada es una injustícia.
I doncs
Anònim, 14/11/2017 a les 21:33
+1
-0
Evidentment prevaricació, però no la denuncien?
Tard o d'hora
Justícia, 14/11/2017 a les 22:35
+1
-0
Tard o d'hora tot es posarà al seu lloc i es farà justícia.
Tot el meu suport als presos i les seves famílies.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Cartells en suport als presos polítics a Bàscara | Josep Maria Montaner
01/01/1970
Des del 16 d'octubre, quan Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser empresonats a Soto del Real, el sobiranisme ha passat de declarar la independència a gestionar, amb els aparells de l'Estat en contra, la majoria assolida el 21-D
01/01/1970
Els treballadors de la Corporació Catalana de Comunicació que no es vegin afectats per l'expedient de regulació s'hauran de rebaixar el sou d'un 30 a un 40% per posar-se al nivell dels treballadors d'Hermes.
01/01/1970
Colau diu en l'acte de commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust que "la vida i l'amor han de guanyar la partida a l'odi i la destrucció"
David Saldoni, nou president de l'ACM, durant l'entrevista amb NacióDigital | Adrià Costa
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El nou president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) avala que el president governi des de Brussel·les amb un conseller que porti el dia a dia des de Palau | Manté, com la presidenta de l'AMI, que cal "recalcular" el full de ruta i "repensar" les estratègies per implantar el mandat de l'1-O
Carles Puigdemont, aquest dilluns a Copenhaguen | ACN
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
L'agenda del president cessat per internacionalitzar el cas català ha tingut ressò però ha topat sempre amb reticències diplomàtiques instigades per Rajoy | El viatge anul·lat al Marroc o la carta enviada pel PP a eurodiputats per boicotejar una conferència al Parlament Europeu en són exemples
Les milícies enviades a Ifni, una de les imatges de l'exposició del Museu Etnològic | Museu Etnològic
Esteve Plantada | 2 comentaris
01/01/1970
El Museu Etnològic de Cultures del Món de Barcelona acull l'exposició "IFNI. La mili africana dels catalans", que explora l’experiència viscuda pels joves milicians destinats al Marroc
Isona Passola | Mariona Batllés
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
La desena edició dels Premis Gaudí celebrarà la seva gala el proper 28 de gener, en un any de "gran qualitat" de pel·lícules i amb una forta afectació per la situació viscuda els darrers mesos