La cara més sediciosa de Mercè Rodoreda

"Hi ha una Mercè Rodoreda eminentment política que ha quedat sepultada". Ho afirma Maria Bohigas, responsable de Club Editor, que recupera una obra cabdal del seu catàleg editorial, La mort i la primavera. Una nova edició que pretén que el públic català "oblidi l'Aloma o el Mirall trencat de l'escola i que sàpiga que Rodoreda és una altra cosa". Ras i curt, que l'autora té una dimensió que escapa a la postal costumista, que tantes lectures esbiaixades ha comportat. "La raó de ser d'aquesta editorial s'expressa molt clarament a través d'Incerta glòria i La mort i la primavera", rebla. "Hem de fer caure del pedestal la figura de cartró associada a un autor per construir una lectura més personal i també més col·lectiva".

La mort i la primavera arriba ara en una acurada edició d'Arnau Pons, Responsable de revisar-ne l'edició a partir dels mecanoscrits conservats a la Fundació Mercè Rodoreda, publicada també en la traducció castellana d'Eduardo Jordá i que certifica la vigència d'una obra de culte que ha anat circulant a través del boca-orella. "El llibre s'obre a molts nivells de lectura, té una densitat que fa que se la pugui connectar des d'angles molt diversos". Aquestes lectures confinen l'obra com un tractat polític, com un clam a la llibertat per no deixar-se subjugar ni dominar. "És un llibre sobre la sedició –apunta Pons–, també en la manera de mostrar el desig sexual d'una adolescent".

Pons fa una lectura respectuosa amb l'essència de l'obra, amb el seu temps, amb el context i amb l'autora, tot teixint una teranyina que la posa en contacte amb les reflexions d'una sèrie de filòsofs en els anys de guerra i posteriors a la guerra. "La novel·la prové dels pitjors moments de la història del segle XX, amb Rodoreda com a testimoni de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial", subratlla, mentre evidencia que el llibre surt de la catàstrofe. "Volia entendre aquell context. L'encàrrec era intentar entendre un material complex, amb moltes variants. La mort i la primavera és una obra inacabada, però no incompleta", assegura. "Hi ha obres tan sòlides que poden respirar per elles mateixes".
 
Un text polític i de rabiosa actualitat

A l'obra, Mercè Rodoreda mostra una forta dimensió política i també personal. "Amb l'afegit que és un text de rabiosa actualitat, molt crític. Una obra tan revulsiva que has de fer una mica de tabula rasa per rebre realment el missatge". Però, també és una obra a la qual hi poden arribar tots els lectors, escrita amb un català cristal·lí i amb una càrrega de poesia precisa, molt passadora. "Sovint oblidem que Rodoreda és poeta i que això es nota a la novel·la, amb una volada filosòfica molt elevada. No és un llibre per passar l'estona. És un llibre adreçat a un autor amb ganes de llegir una cosa important, i el poso a la mateixa alçada que Artaud, Pasolini o Kafka", conclou Pons.
 
L'autora reflexiona sobre una espècie de mon tancat en si mateix, paranoic i construït en base a mites de la falsedat. I crea un gènere que ningú podrà identificar amb una altra cosa. "El gran mèrit d'aquest llibre és que és un gènere nou que s'inventa Rodoreda i no té continuïtat", com destaca Eduardo Jordá, traductor al castellà. "No sabem si és novel·la política, filosòfica, ciència-ficció, recreació històrica. No és novel·la realista, tampoc un conte de fades. És reflexió política? En tot cas, una reflexió terrible sobre els mecanismes de poder. És una reflexió existencial? També, però supera el límit d'aquests tipus de novel·les. I, malgrat que és un monòleg, és una nova dimensió de la seva pròpia novel·lística, amb enllaços dins de l'obra mateixa".
 
Una novel·la que sembla un ésser viu, amb un text que diu encara molt més. "Rodoreda treballa la novel·la just després de La plaça del diamant, als anys 60, moment en què es mirA unes cendres de fa relativament poc". La mort i la primavera surt després d'una catàstrofe i, alhora, la catàstrofe l'allibera, tant com a dona –amb un matrimoni fracassat– i com a artista. "L'exili de Rodoreda té un component polític evident, però també li permet separar-se i ser qui era fins llavors", puntualitza Pons. "Paradoxalment, és un mal que et pot alliberar, perquè el mal és ambidextre, en aquest sentit: gràcies a la guerra no només s'allibera del marit, sinó de la seva família". I és llavors, quan tot just comença a ser una escriptora, de les millors.