Filiprim: anàlisi

«Merlí», com hi vas!

«Quina sèrie tan curiosa, capaç de deixar-te pensatiu i d'irritar-te amb el mateix grau d'intensitat»

| 14/11/2017 a les 10:25h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Mitjans, Filiprim, mitjans de comunicació, TV3, televisió, sèrie, Merlí
La sèrie «Merlí» de TV3 | TV3

Quina sèrie tan curiosa, Merlí, capaç de deixar-te pensatiu i d’irritar-te amb el mateix grau d’intensitat. Des de sempre, des de la primera temporada a aquesta d’ara que és l’última, les situacions i els personatges han mantingut aquesta estranya dualitat. Veient ahir el capítol dedicat al filòsof Plotí i la bellesa, vaig intuir de nou quin és el problema de la sèrie. Em sembla que es tracta de la indefinició entre l’adultesa i l’infantilisme, l’ambició de transcendència i pensaments fondos que topa amb la necessitat d’arribar sobretot a un públic adolescent/juvenil. La disfunció de tons és el seu mal.

Ahir el professor de filosofia abordava un tema tan important per la joventut com són les aparences, la bellesa interior i l’exterior, les ganes d’agradar, els convencionalismes socials. Com sempre, es pretenia il·lustrar la teoria esbossada pel filòsof amb la pràctica d’allò que els passa als protagonistes. Resulta desconcertant escenes tan emocionants i adultes com la de la conversa d’amics entre Francesc Orella i Jordi Martínez –on el segon li demana al primer que l’ajudi a domesticar el caràcter del seu fill- convisquin amb d’altres que voregen el ridícul com la del Pol i el Joan absurdament tancats en una habitació escrivint amb lletra de pal els seus noms a la paret. De veritat? Home, encara si fessin un grafitti, o escrivissin una porcada o un poema existencialista, però el seu nom amb lletra de pal com si estiguessin fent la gran rebel·lia???

Bona marcianada la dels adults d’anar a ballar a un local de country per a desfogar-se i així de pas el Merlí pot enllitar-se amb la gran Mireia Ros, una cambrera vaquera ben simpàtica. Mentrestant, els joves anaven donant-li voltes a les explicacions del seu profe sobre què ens fixem abans, el físic o l’interior? Amb pinzellades de guionista observador: la crítica als anuncis de cosmètics i els seus demencials “tractaments anti-edat”. “Hi ha res més absurd que una cosa que es digui tractament anti-edat?”, exclama Merlí a la seva classe. Ben vist.
 

La sèrie «Merlí» de TV3 Foto: TV3


Vaig comptar tres o quatre “Com hi vas!” al llarg de tot el capítol. Ja sabeu, el “Com hi vas!”, la manera com els joves d’avui diuen “Com et passes!” o alguna cosa així, l’equivalent al “Ya te vale!”, castellà. Fantàstic, però tres vegades? I aquest és un símptoma del que volia dir sobre la sèrie. Fa la sensació que està tot massa pensat per agradar al públic potencial utilitzant codis que no els facin treballar gaire des de casa, adreçats a la identificació immediata amb ells mateixos i les seves vides. Això, que potser no és culpa dels responsables sinó de les necessitats que se’ls han plantejat des de la cadena, es nota molt i resulta un pèl empipador. És com si no s’atrevissin a pitjar l’accelerador, com si es pensessin que si s’hi atrevissin, els joves que miren la sèrie en desconnectarien. És obvi que la fórmula els funciona perquè els índexs d’audiència així ho indiquen, o sigui que sóc jo qui m’equivoco.

No obstant això, i sabent que aquesta és l’última temporada de la sèrie, potser per a futures produccions, algú es podria plantejar aproximacions de ficció una mica més ambicioses en el fons i en la forma. Sobretot en el fons. Es detecta poca evolució en els rols dels joves protagonistes. No pot ser que després de dos anys i mig encara s’estigui parlant de “m’agrada aquella i no em fa cas”. Bé, millor dit, és normal que passi perquè als joves de disset anys això els passa cada dos per tres, però home és que això ja es feia a Al salir de clase fa la tira d’anys!

I si anéssim cap a solucions argumentals més atrevides? I si tinguéssim menys por a l’experimentació? I si juguéssim més amb els gèneres? I que consti que Merlí té rampells lloables. Ahir, per exemple, el somni hi jugava un paper important. Però és massa tímida, massa correcta, massa complaent. No demano que es faci un Stranger Things a la catalana –els recursos tampoc hi serien- però les proves d’audiència confirmen que el públic jove i adolescent connecta de meravella amb la sèrie de Netflix. Tinc la sensació que entre tots estem menystenint la capacitat cognitiva, el judici crític, el gust i les necessitats de ficció de la població d’entre tretze i divuit anys.
 

La sèrie «Merlí» de TV3 Foto: TV3

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Coincideixo
Anònim, 14/11/2017 a les 12:32
+1
-0
El problema de les sèries catalanes és que no estan malament del tot, però sempre hi ha alguna cosa que no acaba de rutllar... Però vaja suposo que s'ha d'anar aprenent dels errors, espero que guionistes i actors vagin millorant amb el temps.
Sembla que aquest semi-infantilisme de la serie
Anònim, 14/11/2017 a les 19:12
+1
-0
es correspongui amb el de la nostra societat
Semi-infantilisme de la nostra societat
Anònim, 14/11/2017 a les 19:14
+1
-0
Només cal mirar els programes electorals dels "nostres" partits politics!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Cadira reservada per a Oriol Junqueras, en la primera fila del míting central d'ERC. | Adrià Costa
Roger Tugas | 3 comentaris
01/01/1970
El partit celebrarà en els propers mesos un conclave obert a tots els militants i els espais propers per debatre com eixamplar la base social i implementar la República | La formació ajorna fins al març la confecció de candidatures per a les municipals per analitzar primer l'estratègia a impulsar a nivell territorial
El primer oficial i el capità del mercant rus sortint de la Ciutat de la Justícia | ACN
01/01/1970
En el sinistre van morir dos mariners | Encausats el primer oficial del Midvolga 2 i el patró d'El Fairell
01/01/1970
Un ferit lleu per inhalació de fum | El trànsit s'ha restablert completament a quarts de vuit del matí
Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució del Parlament | Josep M. Montaner
01/01/1970
Roger Torrent desplega un perfil institucional que neguiteja la CUP per la falta de referències republicanes mentre la seva predecessora assisteix, alliberada, a una legislatura que insinua contradiccions en el sobiranisme
Carme Forcadell i Marta Rovira al bell mig de l'hemicicle del Parlament en la sessió constitutiva | Josep Maria Montaner
01/01/1970
La legislatura arrenca marcada pels escons buits i amb llaços grocs, la bancada del Govern deserta i l'alè dels processos judicials al clatell de l'independentisme | La sessió constitutiva més insòlita en democràcia acaba amb la trucada de Puigdemont des de Brussel·les per felicitar Roger Torrent