Filiprim: anàlisi

«Merlí», com hi vas!

«Quina sèrie tan curiosa, capaç de deixar-te pensatiu i d'irritar-te amb el mateix grau d'intensitat»

| 14/11/2017 a les 10:25h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Mitjans, Filiprim, mitjans de comunicació, TV3, televisió, sèrie, Merlí
La sèrie «Merlí» de TV3 | TV3

Quina sèrie tan curiosa, Merlí, capaç de deixar-te pensatiu i d’irritar-te amb el mateix grau d’intensitat. Des de sempre, des de la primera temporada a aquesta d’ara que és l’última, les situacions i els personatges han mantingut aquesta estranya dualitat. Veient ahir el capítol dedicat al filòsof Plotí i la bellesa, vaig intuir de nou quin és el problema de la sèrie. Em sembla que es tracta de la indefinició entre l’adultesa i l’infantilisme, l’ambició de transcendència i pensaments fondos que topa amb la necessitat d’arribar sobretot a un públic adolescent/juvenil. La disfunció de tons és el seu mal.

Ahir el professor de filosofia abordava un tema tan important per la joventut com són les aparences, la bellesa interior i l’exterior, les ganes d’agradar, els convencionalismes socials. Com sempre, es pretenia il·lustrar la teoria esbossada pel filòsof amb la pràctica d’allò que els passa als protagonistes. Resulta desconcertant escenes tan emocionants i adultes com la de la conversa d’amics entre Francesc Orella i Jordi Martínez –on el segon li demana al primer que l’ajudi a domesticar el caràcter del seu fill- convisquin amb d’altres que voregen el ridícul com la del Pol i el Joan absurdament tancats en una habitació escrivint amb lletra de pal els seus noms a la paret. De veritat? Home, encara si fessin un grafitti, o escrivissin una porcada o un poema existencialista, però el seu nom amb lletra de pal com si estiguessin fent la gran rebel·lia???

Bona marcianada la dels adults d’anar a ballar a un local de country per a desfogar-se i així de pas el Merlí pot enllitar-se amb la gran Mireia Ros, una cambrera vaquera ben simpàtica. Mentrestant, els joves anaven donant-li voltes a les explicacions del seu profe sobre què ens fixem abans, el físic o l’interior? Amb pinzellades de guionista observador: la crítica als anuncis de cosmètics i els seus demencials “tractaments anti-edat”. “Hi ha res més absurd que una cosa que es digui tractament anti-edat?”, exclama Merlí a la seva classe. Ben vist.
 

La sèrie «Merlí» de TV3 Foto: TV3


Vaig comptar tres o quatre “Com hi vas!” al llarg de tot el capítol. Ja sabeu, el “Com hi vas!”, la manera com els joves d’avui diuen “Com et passes!” o alguna cosa així, l’equivalent al “Ya te vale!”, castellà. Fantàstic, però tres vegades? I aquest és un símptoma del que volia dir sobre la sèrie. Fa la sensació que està tot massa pensat per agradar al públic potencial utilitzant codis que no els facin treballar gaire des de casa, adreçats a la identificació immediata amb ells mateixos i les seves vides. Això, que potser no és culpa dels responsables sinó de les necessitats que se’ls han plantejat des de la cadena, es nota molt i resulta un pèl empipador. És com si no s’atrevissin a pitjar l’accelerador, com si es pensessin que si s’hi atrevissin, els joves que miren la sèrie en desconnectarien. És obvi que la fórmula els funciona perquè els índexs d’audiència així ho indiquen, o sigui que sóc jo qui m’equivoco.

No obstant això, i sabent que aquesta és l’última temporada de la sèrie, potser per a futures produccions, algú es podria plantejar aproximacions de ficció una mica més ambicioses en el fons i en la forma. Sobretot en el fons. Es detecta poca evolució en els rols dels joves protagonistes. No pot ser que després de dos anys i mig encara s’estigui parlant de “m’agrada aquella i no em fa cas”. Bé, millor dit, és normal que passi perquè als joves de disset anys això els passa cada dos per tres, però home és que això ja es feia a Al salir de clase fa la tira d’anys!

I si anéssim cap a solucions argumentals més atrevides? I si tinguéssim menys por a l’experimentació? I si juguéssim més amb els gèneres? I que consti que Merlí té rampells lloables. Ahir, per exemple, el somni hi jugava un paper important. Però és massa tímida, massa correcta, massa complaent. No demano que es faci un Stranger Things a la catalana –els recursos tampoc hi serien- però les proves d’audiència confirmen que el públic jove i adolescent connecta de meravella amb la sèrie de Netflix. Tinc la sensació que entre tots estem menystenint la capacitat cognitiva, el judici crític, el gust i les necessitats de ficció de la població d’entre tretze i divuit anys.
 

La sèrie «Merlí» de TV3 Foto: TV3

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Coincideixo
Anònim, 14/11/2017 a les 12:32
+1
-0
El problema de les sèries catalanes és que no estan malament del tot, però sempre hi ha alguna cosa que no acaba de rutllar... Però vaja suposo que s'ha d'anar aprenent dels errors, espero que guionistes i actors vagin millorant amb el temps.
Sembla que aquest semi-infantilisme de la serie
Anònim, 14/11/2017 a les 19:12
+1
-0
es correspongui amb el de la nostra societat
Semi-infantilisme de la nostra societat
Anònim, 14/11/2017 a les 19:14
+1
-0
Només cal mirar els programes electorals dels "nostres" partits politics!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 9 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
La Torre Glòries és l'edifici que s'havia ofert per a l'EMA | Adrià Costa
Jordi Bes
01/01/1970
Amsterdam és la ciutat escollida per acollir la seu de l'EMA, després d'imposar-se a Milà i Copenhaguen | La tensió política ha contribuït decisivament a minvar les possibilitats barcelonines tot i tenir una molt bona puntuació tècnica
01/01/1970
Víctor Duque és el secretari general del polèmic sindicat Unió Federal de Policia (UFP), que ha protagonitzat també diverses polèmiques en relació al procés sobiranista
01/01/1970
L'OAC envia un catàleg de recomanacions a les forces polítiques amb propostes com la protecció dels alertadors
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
Teresa Ferré
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez
Un cartell a la conselleria de Justícia, demanant l'alliberament de Mundó | Twitter @oburgada
01/01/1970
El conseller de Justícia reclama una "victòria inapel·lable" el 21-D
Robert Muggah | Adrià Costa
Karma Peiró | 3 comentaris
01/01/1970
El politòleg i urbanista opina que "les nacions no poden reduir-se a fronteres rígides, són una expressió diària de «consentiment»|El fundador de l'Institut Igarapé i un dels principals ponents de l'Smart City Expo explica que els grans reptes de les ciutats del futur seran les migracions i l'ús de la tecnologia en temps real