El bloc del 155 s'articula electoralment

Albiol, més mal posicionat que Arrimadas i Iceta, prova de fer de ciment de l'unionisme amb l'aval de Rajoy. El «nou PSC» serà constantment interpel·lat. Avui també són notícia Puigdemont i la seva llista, Carles Riera, el divorci de vellut barceloní, l'abat Escarré i Ràdio Barcelona

14 de novembre del 2017
Actualitzat a les 6:15h
Xavier García Albiol té a la seva disposició el govern espanyol per fer campanya el 21-D. És el candidat més mal posicionat, i també el que pot pagar més cara la impopular aplicació del 155, però té la peculiaritat de ser qui representa Mariano Rajoy a Catalunya. Un plus que pensa aprofitar per intentar treure el cap en el si del bloc unionista i exercir un cert lideratge. Inés Arrimadas té més vots i Miquel Iceta més habilitat que els seus companys del bloc del 155, però Albiol jugarà les cartes i avui, en un acte a Nou Barris, demanarà pactar tres punts en comú als programes electorals. Haurà de desar al calaix la seva habitual agressivitat. Els acordin o no, sembla clar que si l'unionisme suma (cap enquesta ho preveu) pactarà, més després que el PSC hagi patit l'enèsima fuga de dirigents catalanistes, en aquest cas de l'àmbit municipal. El PSC de fa uns anys mai hauria participat d'una operació així. Les coses, però, han canviat. I molt.


Llistes independentistes. L'unionisme no anirà en una mateixa llista però podria compartir part del programa i els objectius. L'independentisme està en la mateixa situació mentre mira d'afinar el missatge, cosa que de moment passa per una autocrítica com la que ahir va fer el portaveu d'ERC Sergi Sabrià. El PDECat no concorrerà com a tal a les eleccions i ho farà amb el nom Junts per Catalunya, una llista que encapçalarà Carles Puigdemont. És el cinquè nom que usen els neoconvergents en dos anys, però l'ocasió excepcional del 21-D s'ho val. El president a l'exili prova d'omplir d'independents la seva llista. Oriol March explicava que intenta sumar Jordi Sànchez, l'empresonat líder de l'ANC. Qui ultima també les llistes és la CUP. Ahir us vam avançar en exclusiva que el cap de cartell serà el diputat Carles Riera, militant d'Endavant. La CUP hauria de tancar demà la composició, segurament amb el Procés Constituent i els afins a Albano Dante Fachin integrats.

El divorci de vellut a Barcelona. Avui Ada Colau i Jaume Collboni parlaran. Tot per intentar un trencament ordenat que permeti que Barcelona en Comú i el PSC segueixin fent acords. L'alcaldessa no es vol tancar portes amb ningú. Jordi Bes us explica en aquesta crònica el "i ara què" de la Casa Gran. El nou repartiment del cartipàs entre els 11 regidors dels "comuns" es coneixerà avui o demà però és evident que l'agenda de canvi de l'alcaldessa queda encara més hipotecada.


Vist i llegit

Internacionalitzar el procés és una de les claus per resoldre'l atesa la negativa de les principals forces polítiques de l'Estat per abordar una solució negociada que passi per l'exercici del dret a decidir. El 30 minuts de TV3 va dedicar diumenge un interessant reportatge a l'impacte que l'independentisme té en l'agenda política europea. Els grisos s'imposen. 


 El passadís

Ada Colau no hauria volgut trencar amb el PSC. El suport socialista al 155 no ha agradat a les seves bases i han decidit passar pàgina. A la premsa de Madrid s'ha llegit com una "cessió" a l'independentisme, una teoria que els socialistes han alimentat tant com han pogut. Ahir l'alcaldessa es va passejar per mitja dotzena de ràdios i TV, la majoria espanyoles, però no va voler fer cap roda de premsa. Va ser a Antena 3, a Cuatro, la Sexta i a RNE. Això que poguéssim controlar! Tocava explicar-se, sobre tot a fora.


 L'efemèride

Tal dia com avui es compleixen 54 anys de les famoses declaracions al diari francès Le Monde en favor de la democràcia de l'abat de Montserrat Aureli Maria Escarré. D'admirador del dictador Franco, el benedictí va passar a criticar-lo públicament en un moment en que l'oposició al règim encara es feia sentir poc, sobre tot dins l'Església, que n'havia beneït la "croada" contra la República el 1936. Escarré es va haver d'exiliar per les seves paraules. Aquest reportatge del Sense Ficció de TV3 ens apropa a la seva figura, que també té ombres tal com podeu llegir en aquest article que va publicar l'Ara.


 L'aniversari

El 14 de novembre de l'any 1924, avui fa 93 anys, naixia Ràdio Barcelona. La va inaugurar la veu de la locutora Maria Sabater. Ara propietat de la cadena Ser, va ser la primera d'Espanya en tenir llicència per emetre (d'aquí la denominació EAJ1). L'emissora de Prisa li va dedicar aquest especial conduït per Iñaki Gabilondo amb motiu dels 90 anys.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi