Barcelona: govern municipal

​La ruptura amb el PSC hipoteca (encara més) l'agenda de canvi de Colau

L'alcaldessa aposta per la geometria variable i s'aboca a acabar el mandat amb més dificultats que mai per tancar acords per l'impacte de la qüestió catalana

ERC s'ofereix per donar-li estabilitat des de fora del govern, i el PDECat i la CUP exigeixen garanties d'un trencament real amb els socialistes

Collboni critica que Colau ha estat «més pendent dels independentistes» que dels barcelonins

, Barcelona | 13/11/2017 a les 22:10h
Especial: 21 de desembre: eleccions Parlament 2017
Arxivat a: Política, Jaume Collboni, procés català, Alfred Bosch, govern d'Ada Colau, article 155, tramvia, eleccions Parlament 2017, Ada Colau, Ajuntament de Barcelona, Barcelona
Ada Colau amb els líders de les forces independentistes de l'Ajuntament | ACN
El canvi que havia promès Ada Colau quan es va presentar a les eleccions municipals corre el risc de quedar-se molt limitat en aquest mandat. La decisió que ha pres Barcelona en Comú en consulta interna de trencar el govern amb el PSC a l'Ajuntament pot implicar que s'accentuïn encara més les dificultats de Colau per tancar acords, i això es traslladarà especialment a projectes cabdals: el primer, els pressupostos, però també a promeses de BComú com la unió del tramvia per l'avinguda Diagonal i la creació de la funerària pública.

Colau ja ha demostrat que pot governar sola, amb només els 11 regidors de BComú dels 41 que té l'Ajuntament, allunyada així de la majoria absoluta, que està en 21. Ja ho va fer durant el primer any del mandat, no sense dificultats, fins que va incorporar el PSC al govern el maig del 2016. No han arribat a durar ni un any i mig junts, i els socialistes no la van salvar de la minoria –van aportar quatre regidors-, però li van donar certa dosi d'estabilitat.

Amb els socialistes, Colau ja ha tastat la geometria variable, però ara ja no li queda més remei que abraonar-s'hi si vol arribar a acords. És la fórmula que ella mateixa preveu, "prioritzant aquelles forces d'esquerra" amb les quals té "més coincidència programàtica", ha precisat. El trencament per l'article 155 tampoc exclou arribar a acords puntuals amb el PSC, a parer de Colau, malgrat que la postura socialista a favor de reprimir el camí a la independència "ha caigut com una bomba atòmica a Catalunya", ha criticat l'alcaldessa.

Els socialistes no donaran carta blanca a Colau i pensen estudiar "cas per cas" si li donen suports puntuals

Els socialistes ja han advertit que no li donaran carta blanca, sinó que estudiaran "cas per cas" abans d'arribar a acords, segons el líder del PSC, Jaume Collboni, que ha carregat contra Colau per haver estat "més pendent del que opinen els independentistes que els ciutadans". Les crítiques també han plogut des de Marilén Barceló (Cs), la qual considera que l'alcaldessa "ja prepara el pacte amb l'independentisme després d'humiliar el PSC", però s'obre a algun acord puntual, i d'Alberto Fernández Díaz (PP), que descarta pactes puntuals i insisteix que cal una alternativa per desbancar Colau.
 

Jaume Collboni valorant el trencament del pacte de govern. Foto: ACN


Sense el suport garantit dels socialistes ni de Ciutadans, i descartat el del PP, li queden les tres forces independentistes: ERC s'ofereix a garantir-li estabilitat, però des de fora del govern, i el PDECat i la CUP li reclamen més garanties. Les eleccions catalanes del 21-D, el complicat escenari que s'obrirà després i la proximitat de les municipals del 2019 pot condicionar tot moviment. Tot plegat fa que l'experiència de govern en solitari que ara enceta Colau vagi pel camí de fer-se més difícil que a principis del mandat. Llavors la qüestió catalana també impregnava el debat polític, però no fins a acaparar-lo del tot com ara per l'1-O, la repressió estatal i la declaració d'independència.

El primer gran escull que haurà de salvar Colau són els pressupostos del 2018, on no té garantit ni el suport del fins ara soci de govern socialista. Els comptes se sotmetran a aprovació inicial aquest dimarts a la Comissió municipal d'Economia. Colau ha cridat el conjunt de l'oposició a la responsabilitat i afavorir l'aprovació dels comptes. "El que necessitem és que Barcelona no es bloquegi", ha reclamat. Si no prosperen, podria tornar a recórrer a una qüestió de confiança com ja va fer per als pressupostos d'aquest any.

Les condicions de les forces independentistes

Les forces independentistes han exhibit les seves cartes per a la nova etapa. Elíder d'ERC, Alfred Bosch, ha reiterat el seu oferiment a Colau per parlar d'acords puntuals o bé d'un pacte d'estabilitat, però ara ja descarta del tot entrar al govern. Bosch ha apuntat que "no tindria cap sentit" una entrada dels republicans a l'executiu de la ciutat a un any i mig de les eleccions municipals, i ha remarcat que això també ho han posat de manifest des de BComú. "Li demanem a l'alcaldessa que mogui peça i que ens digui quan podem començar a parlar de la ciutat", ha dit.
 

Alfred Bosch a la roda amb els regidors d'ERC a l'Ajuntament. Foto: ACN


El PDECat i la CUP han exigit garanties a Colau abans de prestar-se a arribar a pactes puntuals. El portaveu del Grup Demòcrata –la marca del PDECat al consistori-, Jaume Ciurana, ha dit que abans de res caldrà veure si la ruptura amb el PSC és "cosmètica o real", i ha concretat quina col·laboració ofereixen: "No soc cap endeví si dic que entrar en el govern és altament improbable i impossible per l'actitud quotidiana i sistemàtica de Colau. Tenim la mà estesa, volem seure i parlar de tot, però dependrà de l'actitud de BComú".

La CUP ha allargat la mà a Colau per aprovar polítiques "rupturistes", però la líder "cupaire", María José Lecha, ha reclamat a l'alcaldessa que "deixi l'ambigüitat de dir 'ni DUI ni 155' i aposti clarament pel bàndol dels que han estat oprimits". La també regidora de la CUP Eulàlia Reguant ha exigit la retirada dels pressupostos perquè també és un projecte del PSC. "O és que la voluntat és continuar fent les polítiques fetes per aquest govern? Si es trenca un pacte, és per canviar també de polítiques", ha defensat.

Colau només ha aconseguit aprovar dos plans cabdals amb l'oposició: el que limita els hotels i el d'habitatge

El gran defensor de la geometria variable va ser Collboni quan va entrar al govern, i va servir per aprovar dos plans cabdals en un sol ple: el que limita els allotjaments turístics (PEUAT) amb ERC i l'abstenció de la CUP, i el d'habitatge amb el PDECat i Ciutadans. Els fruits, però, tardaran a arribar: les pròximes setmanes s'obriran diversos hotels que havien demanat llicència abans de la moratòria hotelera, i l'efecte del d'habitatge serà gairebé imperceptible a curt termini per la manca crònica de pisos de lloguer assequible.

Els projectes que es veuran afectats

Ara hi ha un bon grapat de projectes de l'agenda de canvi de Colau que es poden quedar aparcats amb el nou escenari que s'obre a partir d'ara a l'Ajuntament. El projecte de la connexió del tramvia per la Diagonal, una de les principals promeses de BComú, pot tornar a quedar tocat de mort. Fins i tot estant al govern, el PSC havia expressat els seus dubtes sobre el projecte. El PDECat i el PP sempre s'han mostrat contraris, i la CUP només l'acceptarà si és de concessió pública (ara el Tram està principalment en mans de privats).
 

El Tram de Diagonal, un projecte de difícil continuació. Foto: Jordi Jon Pardo


El tramvia hauria de ser una de les contraprestacions per l'aplicació de les restriccions de trànsit de cara a reduir la contaminació, un dels principals cavalls de batalla de Colau, que s'ha aliat amb el Govern i els municipis metropolitans per consensuar-les. En tot cas, les incerteses sobre la viabilitat d'implantar l'agenda de canvi de BComú no es limiten aquí: el desplegament de les "superilles", un altre puntal de l'estratègia per rebaixar la pol·lució atmosfèrica, pot tornar a ser un dels cavalls de batalla de l'oposició.

A més, ja va bloquejar la creació de la funerària municipal, i caldrà veure si pensa fer el mateix amb l'operador energètic. Un altre projecte que queda a l'aire és la represa de les obres de la construcció dels túnels de Glòries, tot i que aquí la pressió veïnal dificultarà qualsevol intent de l'oposició de posar-hi traves. Tampoc està clar què passarà amb l'ordenança de terrasses, un encàrrec que tenia el PSC. I mirant més enllà, de cara al 2019, caldrà tornar a debatre d'uns pressupostos, tot i que la llei permetrà a Colau prorrogar els que estiguin vigents l'any que ve. En cas de confirmar-se aquest escenari, Colau no haurà aprovat cap dels quatre comptes per la via habitual, la d'acordar-los amb l'oposició.

La candidatura de Barcelona a l'Agència del Medicament pot haver quedat encara més tocada pel trencament del govern

El trencament del govern pot haver sumat un punt d'estabilitat més a la candidatura per acollir l'Agència Europea del Medicament (EMA), que ja estava tocada pel procés català. El dilluns que ve els estats de la UE escolliran la nova seu entre un total de 19 candidatures. Un dels punts forts que manté intactes la capital catalana, però, és que ja disposa de l'edifici perquè s'instal·li l'agència, que abandonarà Londres el març del 2019 a conseqüència del Brexit. Es tracta de la Torre Agbar a Glòries.
 
El PSC acaba desbancat del govern per segon cop
Fins al 2011 Barcelona no havia conegut cap govern sense que l'encapçalés el PSC: el partit havia governat ininterrompudament durant 32 anys des del primer ajuntament democràtic del 1979, i havia tingut quatre alcaldes: Narcís Serra, Pasqual Maragall, Joan Clos i Jordi Hereu. El convergent Xavier Trias va desbancar Hereu, cosa que va suposar tot un cop per al partit que havia marcat decisivament la transformació de la ciutat.

Ara els socialistes han de tornar a deixar el govern, tot i que aquest cop perquè els seus socis, BComú, els ha expulsat quan no duen ni un any i mig de govern conjunt. Un dels alts càrrecs socialistes explicava aquest dilluns que de l'experiència del 2011 va aprendre que "no s'han d'acumular gaires papers" per si toca fer la mudança. Encara acumula caixes sense obrir d'aquell moment i, per impensable que li pogués semblar, ara n'haurà de fer de nou per segon cop.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

res de res
Anònim, 14/11/2017 a les 09:11
+4
-0
Quina agenda de canvi? Aquesta dona no ha fet res de res, només carrils bici.
Una desgràcia
Antoni Ferret, 14/11/2017 a les 10:59
+0
-1
1) Aquest trencament és una desgràcia per a l'esquerra, més enllà de lo que pugui passar a Barcelona, que ja és molt. És tornar a allò de "no voler saber res de ningú que no sigui exactament igual que nosaltres". Voler ser "purs". Vol dir que mig partit de BComú està podrit de sectarisme. I això és greu. / 2) Bé, a mi, el tramvia m'és igual, i la funerària també. En canvi, em preocupen els pressupostos i les superilles. Seria important que se salvessin aquestes dues coses. / 3) Una volta normalitzada Catalunya, cosa que espero de les eleccions del desembre, superada la perversió independentista, vejam si es torna a normalitzar Barcelona, i es reprèn un pacte que MAI no s'hauria, no dic d'haver trencat, ni tan sols d'haver-ho imaginat.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Carles Puigdemont, en un acte de campanya | Junts per Catalunya
Sara González | 3 comentaris
01/01/1970
Junts per Catalunya busca que no es descarti cap opció d'investidura del president cessat, fins i tot la presencial | La mesa del Parlament no resol sobre la delegació del vot demanada pels diputats que estan a Brussel·les i dijous Roger Torrent reunirà els grups per preparar el ple d'investidura
01/01/1970
Una peça de poc valor que s'han endut amb una furgoneta en un dispositiu que aquesta vegada no ha comptat ni amb desplegament policial ni amb manifestants
La sèrie «Benvinguts a la família» de TV3 | TV3
Toni Vall | 3 comentaris
01/01/1970
«En lloc de fidelitzar una audiència atrapada pel precedent de dues sèries amb ganxo sembla que la vulguin foragitar»
David Saldoni, nou president de l'ACM, durant l'entrevista amb NacióDigital | Adrià Costa
Oriol March | 2 comentaris
01/01/1970
El nou president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) avala que el president governi des de Brussel·les amb un conseller que porti el dia a dia des de Palau | Manté, com la presidenta de l'AMI, que cal "recalcular" el full de ruta i "repensar" les estratègies per implantar el mandat de l'1-O | Situa la llei de governs locals com una de les prioritats de la nova legislatura i l'emmarca dins la creació d'estructures d'estat indispensables
Carles Puigdemont, aquest dilluns a Copenhaguen | ACN
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
L'agenda del president cessat per internacionalitzar el cas català ha tingut ressò però ha topat sempre amb reticències diplomàtiques instigades per Rajoy | El viatge anul·lat al Marroc o la carta enviada pel PP a eurodiputats per boicotejar una conferència al Parlament Europeu en són exemples
Les milícies enviades a Ifni, una de les imatges de l'exposició del Museu Etnològic | Museu Etnològic
Esteve Plantada | 2 comentaris
01/01/1970
El Museu Etnològic de Cultures del Món de Barcelona acull l'exposició "Ifni. La mili dels catalans a l'Àfrica", que explora l’experiència viscuda pels joves milicians destinats al Marroc
Isona Passola | Mariona Batllés
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
La desena edició dels Premis Gaudí celebrarà la seva gala el proper 28 de gener, en un any de "gran qualitat" de pel·lícules i amb una forta afectació per la situació viscuda els darrers mesos