Procés català

Puigdemont treballa per sumar Jordi Sànchez a Junts per Catalunya

L'opció de fitxar el president de l'ANC, empresonat a Soto del Real, s'està "encarant", segons indiquen fonts del PDECat

Tots els noms de la candidatura, que no inclourà els principals dirigents orgànics del partit, es tancaran a finals d'aquesta setmana

Puigdemont apareix amb Puig i Ponsatí en un acte del Casal Català a Brussel·les

| 13/11/2017 a les 20:10h
Especial: 21 de desembre: eleccions Parlament 2017
Arxivat a: Política, PDECat, consell nacional PDECat, Jordi Sànchez, Carles Puigdemont, procés català, eleccions Parlament 2017, 21-D
Carles Puigdemont i Jordi Sànchez, en una reunió a Palau | ACN
La candidatura de Carles Puigdemont i el PDECat per a les eleccions del 21 de desembre ja té nom: Junts per Catalunya. La feina que tenen ara el president de la Generalitat i la formació nacionalista és omplir-la amb dirigents del partit -no hi seran tots, especialment aquells que tenen altes responsabilitats orgàniques, com ara Marta Pascal- i de la societat civil. En aquest sentit, segons fonts consultades per NacióDigital, el nom més desitjat és el de Jordi Sànchez, president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i empresonat a Soto del Real per un presumpte delicte de sedició.

Sànchez és integrant de l'anomenat estat major del procés i, mentre estava en llibertat, coneixia tots i cadascun dels detalls del referèndum de l'1 d'octubre. Gaudeix de bona relació amb Puigdemont i també amb l'expresident Artur Mas, amb qui despatxa sovint a les dependències del Palau Robert. El president de l'ANC estava a favor de crear una agrupació d'electors per unificar les llistes independentistes, una proposta que finalment ha decaigut. Segons les fonts consultades, el fitxatge de Sànchez "s'està treballant" i està "ben encarat". Una de les dificultats òbvies és que, si no és alliberat en breu, es veurà impedit a l'hora de fer campanya electoral.

Candidatura més enllà del partit

Aquesta és una de les circumstàncies que també podria pesar sobre Puigdemont, en cas que el president sigui extradit i empresonat a partir d'aquest divendres. Mentrestant, però, el màxim dirigent català perfila des de Brussel·les -i en contacte amb els principals dirigents del PDECat- els noms d'una candidatura que es vol àmplia i transversal. La relació definitiva de noms s'ha de presentar divendres davant la Junta Electoral Central (JEC), i es tractarà en el consell nacional d'aquest dimecres, que haurà de validar el plantejament que han bastit Puigdemont, Mas i Pascal durant el cap de setmana a Brussel·les. Els tres tindran veu i vot en el càsting electoral.

Està previst que la llista inclogui alcaldes però que minimitzi la presència de dirigents orgànics del PDECat per donar una imatge transversal

La idea és que la presència de dirigents orgànics sigui mínima, i això podria fer que perdessin protagonisme en les primeres files -o fins i tot que no hi fossin- referents com David Bonvehí, coordinador d'organització, o bé Neus Munté, vicepresidenta del partit i exconsellera de la Presidència. Un dels noms que podria guanyar pes és el de Marc Castells, alcalde de d'Igualada i un dels principals referents municipalistes del PDECat, mentre que es dóna per fet que seran al Parlament Miquel Buch, president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i alcalde de Premià de Mar, i Neus Lloveras, presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú.

Presència dels consellers

Qui té assegurat el seu lloc a la llista són els consellers que estan empresonats -Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Meritxell Borràs- o bé a l'exili -Lluís Puig, Clara Ponsatí- , amb voluntat d'aportar simbolisme a la candidatura. ERC, principal rival del PDECat a les urnes pel tro sobiranista, situarà el vicepresident Oriol Junqueras -empresonat a Estremera- com a cap de files, amb Marta Rovira com a número dos. Els republicans han reservat sis dels nous primers llocs per Barcelona a independents.

Lluís Corominas, exvicepresident primer del Parlament i president del grup parlamentari de Junts pel Sí, ha decidit que no formarà part de la candidatura perquè ja tenia clar que la legislatura passada seria la seva última. Es tracta d'un dirigent amb llarga trajectòria, amb experiència en la sala de màquines de l'antiga Convergència i associat a la figura de Mas des dels temps en què CiU estava a l'oposició. Diputats de pes com Albert Batalla, cap de llista per Lleida en dues legislatures, tampoc repetiran.
 

Carles Puigdemont i Lluís Corominas conversen en un moment del ple del Parlament Foto: Josep Maria Montaner

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Qui serà el candidat a president que pugui exercir ?
Anònim, 13/11/2017 a les 20:41
+4
-2
A ERC sabem que si Junqueres surt de la presó aviat - que crec que sortirà - podria prendre posesió però en un futur pròxim serà jutgat i inhabilitat encara que els càrrecs siguin menors com prevaricacio i desobediència. En aquest cas sabem que Marta Rovira serà la presidenta de facto, pero en aquesta llista, qui ho serà ? En Jordi està al mateix cas que Junqueres, i Puigdemont o estarà a la presó sense fianÇa o a Bèlgica sense poder tornar a Catalunya.

Per tant tenim el dret de saber qui de la llista serà en un terme mitjà el president o presidenta si guanyen les eleccions. No sé, sembla que hi hagi mal rotllo entre el president i el partit.
Res de nou...
Anònim, 13/11/2017 a les 20:54
+6
-3
Sempre s'han cregut
que Catalunya son ells!
JUNTS X TOT & RES
Anònim, 13/11/2017 a les 22:14
+2
-1
JUNTS PER LA INDEPENDÈNCIA?
NOOOOO... JUNTS PER CATALUNYA!
Quin tip de riure amb el primer comentari
Anònim, 14/11/2017 a les 01:18
+2
-2
N hi ha per riure una estona amb el primer comentari, desperta noi!

El cop d estat d Espanya no permetra mai governar a cap President catala independentista, no et preocupis tant d aquestes coses. La Republica s ha de consolidar al carrer, es la unica manera, poden controlar el Parlament pero no el poble.
a: Res de nou....
No tinc nom, 14/11/2017 a les 08:07
+3
-1
Sí i ERC sempre ha pensat que no hi havia ningú més independentista que ella y porten 75 anys així i per veterania ja haurien pogut fer alguna cosa, no?
jojojojo
Anònim, 14/11/2017 a les 08:58
+4
-1
aixo es tenir pànic a les sigles... jojo tant dolent es el nom de pdecat??
friki olvidado en Bruselas
Anònim, 14/11/2017 a les 10:54
+0
-0
no hay más tonto que el que no quiere ver
Res de res pero de res.
Anònim, 14/11/2017 a les 13:21
+0
-0
No se el que pensa ERC , ara bé el que es ben cert és que fer la independència cal fer.ho amb independentistes, siguin de dreta,esquerra,centre ... i ho agnòstics.
I de Pdecat, a part del president Puigdemont pocs són els que de veritat així ho creuen ho su creuen.
Mentre tant les últimes declaracions fetes desde Bruseles pel president Puigdemont, posen en evidència que, que torna a la vella política convergent. Una llàstima perquè era potser l'únic convergent que al menys feia creure que era un independentista convençut. Al menys, fins ahir.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Cartells en suport als presos polítics a Bàscara | Josep Maria Montaner
01/01/1970
Des del 16 d'octubre, quan Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser empresonats a Soto del Real, el sobiranisme ha passat de declarar la independència a gestionar, amb els aparells de l'Estat en contra, la majoria assolida el 21-D
01/01/1970
Els treballadors de la Corporació Catalana de Comunicació que no es vegin afectats per l'expedient de regulació s'hauran de rebaixar el sou d'un 30 a un 40% per posar-se al nivell dels treballadors d'Hermes.
01/01/1970
Colau diu en l'acte de commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust que "la vida i l'amor han de guanyar la partida a l'odi i la destrucció"
David Saldoni, nou president de l'ACM, durant l'entrevista amb NacióDigital | Adrià Costa
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El nou president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) avala que el president governi des de Brussel·les amb un conseller que porti el dia a dia des de Palau | Manté, com la presidenta de l'AMI, que cal "recalcular" el full de ruta i "repensar" les estratègies per implantar el mandat de l'1-O
Carles Puigdemont, aquest dilluns a Copenhaguen | ACN
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
L'agenda del president cessat per internacionalitzar el cas català ha tingut ressò però ha topat sempre amb reticències diplomàtiques instigades per Rajoy | El viatge anul·lat al Marroc o la carta enviada pel PP a eurodiputats per boicotejar una conferència al Parlament Europeu en són exemples
Les milícies enviades a Ifni, una de les imatges de l'exposició del Museu Etnològic | Museu Etnològic
Esteve Plantada | 2 comentaris
01/01/1970
El Museu Etnològic de Cultures del Món de Barcelona acull l'exposició "IFNI. La mili africana dels catalans", que explora l’experiència viscuda pels joves milicians destinats al Marroc
Isona Passola | Mariona Batllés
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
La desena edició dels Premis Gaudí celebrarà la seva gala el proper 28 de gener, en un any de "gran qualitat" de pel·lícules i amb una forta afectació per la situació viscuda els darrers mesos