El govern espanyol, temptat de buscar munició electoral als calaixos de la Generalitat

El decret d’aplicació de l’article 155 de la Constitució no només traspassa formalment les funcions de la Generalitat al govern espanyol, sinó que li atorga el control efectiu de tot l’administració catalana, incloses les seus de les conselleries. Malgrat que fins ara la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha preferit no posar els peus al Palau de la Generalitat (el seu equip diu que se sent còmode al despatx que té a la delegació d’Enric Millo), diversos representants del seu executiu han desembarcat ja a les dependències de les conselleries d’Economia i Exteriors.
 
Una presa de possessió que –segons veus de la direcció del PP- hauria de transcendir la mera demostració de poder i permetre recaptar informació sobre el funcionament intern de les conselleries durant el mandat de Puigdemont. “A veure què trobem”, afirmava un alt dirigent del PP el passat dilluns a la seu del carrer Génova de Madrid, conscient que els comicis del 21-D són una prova de foc on els catalans emetran el seu veredicte sobre el procés independentista, però també sobre l’actuació del govern de Mariano Rajoy, l’aplicació de l’article 155 i l’ús de la força policial l’1-O.
 
Un criteri compartit per l’entorn del ministre Montoro, que ja disposava del control efectiu de les finances de la Generalitat des del 18 de setembre, però que ara té obertes les portes de la conselleria d’Economia. El govern espanyol, i per extensió el PPC, farà bandera en les pròximes setmanes de l’aplicació de l’article 155 i el retorn a “l’estabilitat”, però necessitarà elements que caricaturitzin el funcionament de l’executiu de Puigdemont i que, de postres, avalin les actuacions penals impulsades per la Fiscalia contra els responsables del Govern de Junts pel Sí i els presidents de l’ANC i Òmnium.
 
L’objectiu és disposar de tanta munició electoral com es pugui abans de l’inici formal d’una campanya que, malgrat ser atípica per l’exili i els processos judicials dels candidats, es lliurarà bàsicament a les portades dels diaris espanyols i catalans. La Moncloa necessita que l’independentisme perdi la majoria absoluta per apuntar-se la victòria davant la seva opinió pública, i no escatimarà esforços per nodrir els partits que han de fer possible aquest objectiu. Una repetició dels resultats electorals del 27-S, on Junts pel Sí i la CUP van sumar 72 escons, deixaria molt tocada la legislatura espanyola.
 
Mentrestant, el govern espanyol treballa per gestionar els embats de Ciutadans, cada vegada més conscient del seu paper nuclear per a l’estabilitat de l’executiu de Rajoy. Albert Rivera ha expressat ja el seu malestar per les decisions de la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela d’empresonar la meitat del Govern –inclòs el candidat d’ERC- i els presidents de l’ANC i Òmnium. No ho fa perquè consideri que Lamela i la Fiscalia s’han extralimitat en les seves actuacions, sinó perquè creu que –com es va constatar aquest dissabte als carrers de Barcelona- la presó aporta combustible a l’independentisme.

Sigui com sigui, les forces independentistes i el govern de Mariano Rajoy es veuran les cares a les urnes el 21-D. La Moncloa espera una alta participació que superi el rècord del 77,44% del 27-S del 2015. La seva fita és portar als col·legis electorals sectors que tradicionalment no es mobilitzen i que –segons els seus càlculs- es decantarien majoritàriament a favor dels partits ‘constitucionalistes’. El repte de l’independentisme és capgirar aquesta premissa i assolir per primera vegada el 50% dels vots. Fer-ho implicaria assegurar la supervivència del projecte més enllà d’aquest match point, obtenir la victòria en el relat i forçar Rajoy a moure fitxa.