Tres llistes per a desfer el nus

La fórmula del PDECat, ERC i la CUP per separat va coixa d'unitat per a molts, però la teoria política diu que hauria de ser més eficaç a l'hora d'empaitar vots. Avui també són noticia Ada Colau i Jaume Collboni, els calaixos de Rajoy, el viatge de Txarango, el Barça de bàsquet, les promeses de Zapatero i Maria Mercè Marçal

13 de novembre del 2017
Actualitzat a les 6:57h
L'independentisme concorrerà a les eleccions del 21 de desembre amb tres llistes. No hi haurà ni candidatura unitària ni la reedició de Junts pel Sí que sectors afins al PDECat havien intentat en les darreres hores. ERC es presentarà com un pol socialdemòcrata sumant MES i Demòcrates, i la CUP en prepara una de "rupturista" que podria afegir el Procés Constituent i les plataformes vinculades a Albano Dante Fachin, ex de Podem.

Al seu torn, el PDECat mutarà en una "llista del president". La direcció no vol que sigui una agrupació d'electors (hi perdrien els avantatges de la representació obtinguda per Junts pel Sí) però vol allunyar-la al màxim de les seves sigles, que ara per ara sumen poc segons les enquestes. Carles Puigdemont encapçalarà des de Brussel·les aquesta llista, que competirà amb la del seu vicepresident Oriol Junqueras, empresonat a Estremera. No se sap si un i altre podran fer campanya i en quines condicions.

Si en poden fer hauran d'explicar, ho torno a repetir, què faran i com. I si no poden ells, que aspiraran a presidir el país, algú altre. Fa un mes i mig del referèndum de l'1-O i som encara al terreny de la improvisació, amb el perill de la divisió interna si les coses no es fan bé i es pacten punts comuns i regles, i en una posició defensiva. El moviment que havia d'edificar una república corre el risc de no passar d'antirepressiu d'aquí al 21-D. S'entén (i la manifestació de dissabte va demostrar el compromís ciutadà) perquè hi ha deu persones empresonades i desenes d'amenaçades però no avançar i no ser propositius dona avantatge a l'adversari. La fórmula de les tres llistes va coixa d'unitat per a molts, però la teoria política afirma que hauria de ser més eficaç a l'hora d'empaitar tots els vots. Sobre el debat de què fer ara i com us aconsello els articles de Jordi Muñoz i Quim Torra. De l'assemblea d'ahir de la CUP a Granollers, que va decidir per àmplia majoria ser-hi el 21-O (no fer-ho hauria estat un error), us deixo les cròniques (aquí i aquí) de l'Esteve Plantada.      


Governar Barcelona serà més difícil. A més de la CUP els altres protagonistes del dia van ser els "comuns" i els socialistes. En una ajustada votació interna, Barcelona en Comú va decidir trencar el seu breu pacte de govern amb el PSC a l'Ajuntament. Els socialistes, que liderats per Jaume Collboni han estat un soci còmode, es van indignar. Constaten com el suport al 155 no els ha sortit de franc. Miquel Iceta ha incorporat el que quedava d'Unió i dirigents de SCC, però incardinar-se al bloc espanyolista li ha sortit car: l'han fet fora del govern de Barcelona i de molts altres com Sant Cugat o Girona i li han marxat els alcaldes de Terrassa, Blanes i Castellar del Vallès. Colau no volia el trencament però les seves bases són contestatàries. A Xavier Domènech li anirà bé pel 21-D distanciar-se del PSC però la governabilitat a la capital es complica molt perquè l'alcaldessa no s'entendrà amb el PDECat i té una nefasta relació amb ERC. Us recomano l'anàlisi de Jordi Bes. Colau a RAC1 i Collboni en roda de premsa valoren avui el trencament.

Rajoy, calaixos i vots. Mariano Rajoy vol venir poc en campanya a Catalunya. Calcula ser-hi tres cops més fins al 21-D. Ahir va acompanyar el seu candidat, el contundent Xavier García Albiol, que demana al PSC i C's fer pinya. El president espanyol va apel·lar a la famosa "majoria silenciosa". El PP se la juga en la participació. Oriol March en va fer aquesta crònica. També estarà bé que us llegiu el que explica des de MadridRoger Pi de Cabanyes de com pensen aprofitar el 155 per remenar calaixos i treure'n rèdit. La premsa de la capital espanyola els reserva desenes de pàgines.

Això no serà per ara. Ja sabeu que cada setmana us recomano una cançó per començar la setmana que tingui a veure amb l'actualitat. La d'avui ve de part del Miquel B. i és dels Txarango, un dels meus grups favorits. És al seu gran disc Benvinguts al llarg viatge És el tema que l'obre i el podeu escoltar aquí. Serà llarg però "tenim el riure a favor". Per recomanar cançons contesteu el correu o envieu-ne un a eldespertador@naciodigital.cat


Vist i llegit

Yanis Varoufakis és un dels economistes més famosos del món. Va ser ministre de Finances amb el primer govern de Syriza a Grècia però va tirar la tovallola després de no sortir-se'n de plantar cara a la troika i veure que potser feia més nosa que servei a Alexis Tsipras per tancar acords. Ahir Oriol Solél'entrevistava a eldiario.es i l'economista, que ara impulsa un moviment polític de l'esquerra alternativa a Europa, abordava també la situació catalana des d'una òptica molt crítica amb la UE.


 El passadís

El bàsquet és un esport tranquil. Les mesures de seguretat que envolten els esportistes són molt menors que les del futbol. Tant en la seva vida diària com en els desplaçaments. La situació política, però, ho ha canviat. El Barça de bàsquet, que no acaba d'estar fi però ahir va donar la sorpresa guanyant al Reial Madrid, viatja ara amb vigilància, sobre tot quan va a la capital espanyola. Aquest cap de setmana els els jugadors de Sito Alonso han anat a Madrid amb visible protecció. Les imatges de la mesa del Parlament arribant a Atocha per declarar van encendre alarmes.


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2003, a només tres dies de les eleccions que van donar lloc al govern catalanista i d'esquerres a la Generalitat i enviar CiU a l'oposició, el PSC celebrava un míting multitudinari al Palau Sant Jordi. I va ser quan José Luis Rodríguez Zapatero, aleshores cap de l'oposició i candidat del PSOE a la Moncloa, va dir allò d'"apoyaré" l'Estatut que aprovés el Parlament. La frase va satisfer Pasqual Maragall però després no es va acabar complint. El PSOE es va negar a donar suport a l'Estatut del Parlament i va acabar pactant amb Artur Mas una sensible rebaixa que va permetre aprovar-lo en referèndum. Aquesta és la crònica d'aquell acte que va fer El País.


 L'aniversari

EL 13 de novembre de l'any 1952 va nàixer a Ivars d'Urgell, al Pla d'Urgell, l'escriptora Maria Mercè Marçal, que va morir el 1998. És una de les poetes catalanes imprescindibles del segle XX i de les més icòniques. La seva obra està impregnada del seu activisme catalanista, feminista i progressista. Sobre la tres voltes rebel en va fer aquesta informació Jaume C. Pons Alorda. Aquí ella parlava de la seva poesia.  

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi