10
de novembre
del
2017
Actualitzat
el
11
de novembre
a les
11:23h
O tots junts o tots per separat. Aquesta és la màxima que ha defensar ERC des de l'inici de les negociacions de l'independentisme per com s'havia de presentar a les eleccions del 21-D. "Junts pel Sí ha quedat petit" ha estat també l'argument que ha nodrit aquesta posició i que posava tota la pressió en la CUP de cara a acceptar o no confeccionar una candidatura àmplia. Com que els anticapitalistes no decideixen fins diumenge, els republicans han fet via i, un cop superada la data límit per registrar coalicions -dimarts passat-, han anat confeccionant la llista, que el consell nacional del partit ratificarà dissabte.
En aquests dies, ERC ha anat tancant una candidatura pròpia ja àmplia de per si. Ha aconseguit aglutinar tant totes les faccions dels socialisme sobiranista, ja fos enquadrat en MES -que va prioritzar aquesta opció en una assemblea dissabte passat-, Avancem -que aquest divendres ha ratificar l'aliança- o Catalunya Socialisme Llibertat, així com l'independentisme escindit d'Unió que va conformar Demòcrates, els quals han ratificat en una consulta interna el seu distanciament amb el PDECat -amb qui es van presentar en les eleccions estatals del 2015- i, a la vegada, l'acostament als republicans.
Això sempre i quan no prengui força la candidatura unitària que sectors de l'independentisme civil estan mirant d'impulsar i que han presentat aquest divendres. Carles Puigdemont ja s'ha ofert a encapçalar-la, si fructifica, però des d'ERC s'al·lega de nou que aquesta opció, sense la CUP, no seria veritablement unitària. Els republicans apuntaven sovint per descartar aquesta opció que "PDECat i CUP no es parlen", per bé que el cert és que sí que hi ha hagut contactes entre ells els últims dies, el més visible dels quals entre el president català i els diputats Anna Gabriel i Benet Salellas, malgrat que els anticapitalistes asseguren que, en aquest cas, no s'ha valorat l'estratègia electoral.
Els problemes de l'agrupació d'electors
Sigui com sigui, ERC veu nombrosos problemes a aquesta iniciativa, fins i tot si sumés tot el suport de l'independentisme, a banda de la necessitat d'aconseguir les 55.000 signatures necessàries. Fonts d'aquest partit subratllen que una llista impulsada com a agrupació d'electors i, per tant, desvinculada formalment de qualsevol partit, no tindria presència en els blocs electorals dels telenotícies, ni podria inserir propaganda en els espais gratuïts de les televisions, ni es preveuria la cartelleria en les zones habilitades, a banda que no es podria consolidar cap dret ni marca i, en les properes eleccions, cap partit independentista tindria tampoc presència mediàtica. En els debats electorals, de fet, només hi hauria els candidats unionistes i el dels "comuns", sense cap veu favorable a la República catalana.
Així, malgrat que ERC tanqui formalment dissabte la seva llista, tindrà encara un ull posat en diumenge, quan l'assemblea de la CUP decidirà a Granollers com actua de cara al 21-D. Els seus militants hauran de triar entre quatre opcions: no presentar-se, presentar-se en solitari, conformar un front d'esquerres -on hi podria formar part ERC- o donar suport a una llista unitària civil. En el cas que s'imposi aquesta darrera opció, què s'ha d'entendre per una llista civil? Ho seria amb Puigdemont al capdavant? Si s'entén així i el PDECat ho accepta, els republicans admeten que ho tindrien molt complicat per oposar-s'hi, malgrat totes les seves reticències. Està en mans de la CUP, per tant, reobrir aquest meló, malgrat que és difícil que s'imposi aquesta opció.
Maximitzar vots
Sigui com sigui, en cas que els anticapitalistes convidessin ERC a impulsar un front d'esquerres, si aquesta fos la via que els militants avalessin, els republicans també ho descartarien, ja que igual que una aliança només amb el PDECat, això "no és unitari". "Per maximitzar vots, que tothom es dediqui al seu espai", argumenten, ja que defensen que les llistes separades -si no és possible una coalició àmplia- són la millor opció per sumar vots a l'independentisme.
En tot cas, en línia amb el que sempre ha defensat Oriol Junqueras per al partit que presideix, ERC ha obert la candidatura com poques vegades i incorporarà membres de les altres formacions independentistes, a dreta i esquerra. En el cas de Demòcrates, tot apunta que Toni Castellà seguirà com a diputat -ja ho va ser integrat a la llista de Junts pel Sí-, igual que Magda Casamitjana per MES o Fabien Mohedano per Avancem. Els republicans també van sondejar Joan Ignasi Elena -un dels impulsors d'Avancem i qui va ser coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum-, però finalment aquest hauria declinat entrar a la llista.
Segurament tampoc no hi serà l'ex-secretari general de Podem Catalunya, Albano Dante Fachin, que havia admès converses amb ERC. La dificultat per articular una plataforma amb els crítics que l'han seguit ha complicat les converses per fer alguna aliança de cara al 21-D, malgrat que aquest cap de setmana es reuniran per decidir definitivament quin paper volen exercir en els comicis. Una opció que mantenen viva és mirar de col·laborar amb la CUP, per bé que els republicans segurament li farien un lloc en cas que decidís anar amb ells.
Aquesta candidatura, que pretén erigir-se en la columna àmplia i central de l'independentisme, es presentaria amb la marca d'ERC-Catalunya Sí -ja no hi ha temps per registrar coalicions-, i requeriria d'un acord per integrar els membres dels altres partits en aquest paraigües. Així mateix, un cop el consell nacional ratifiqui l'acord, els republicans tenen previst fer un "acte la setmana que ve per mostrar la transversalitat de la llista", segurament dimarts.
Llista continuista
Llavors, els líders dels partits implicats presentarien l'acord per anar junts el 21-D en una llista que, com va avançar NacióDigital, anirà encapçalada per Junqueras i que tindrà la secretària general, Marta Rovira, com a número dos i com a cara visible de la campanya, si no s'aconsegueix treure el vicepresident català de la presó. La major part de la llista, de fet, serà força continuista, amb molts diputats que aspiraran a retenir l'escó i amb els consellers empresonats o exiliats inclosos, per mantenir o aconseguir l'aforament i portar el seu cas així al Tribunal Suprem, el qual ha tingut una actitud força diferent que l'Audència Nacional, per exemple, a l'hora de posar una fiança als membres de la mesa del Parlament.
Així mateix, a partir d'aquest cap de setmana, un cop aclarida la qüestió de les candidatures -malgrat que la pressió civil es mantingui la setmana vinent-, ERC vol posar èmfasi en la negociació dels punts programàtics compartits amb la resta de llistes independentistes. Fonts del partit apunten que ja hi ha un primer esborrany redactat amb el PDECat, el qual inclouria l'oposició a l'article 155, la reivindicació de la llibertat dels presos polítics, la internacionalització del procés o l'impuls del procés constituent -la via transitable per mantenir viva la construcció de la República catalana i obrir-la als "comuns"-. Els republicans debaten, a més, si tornar a reivindicar o contemplar un referèndum pactat, malgrat que fonts del partit matisen que això "caldrà fer-ho compatible amb el relat" conforme la independència ja està proclamada.
En aquests dies, ERC ha anat tancant una candidatura pròpia ja àmplia de per si. Ha aconseguit aglutinar tant totes les faccions dels socialisme sobiranista, ja fos enquadrat en MES -que va prioritzar aquesta opció en una assemblea dissabte passat-, Avancem -que aquest divendres ha ratificar l'aliança- o Catalunya Socialisme Llibertat, així com l'independentisme escindit d'Unió que va conformar Demòcrates, els quals han ratificat en una consulta interna el seu distanciament amb el PDECat -amb qui es van presentar en les eleccions estatals del 2015- i, a la vegada, l'acostament als republicans.
Això sempre i quan no prengui força la candidatura unitària que sectors de l'independentisme civil estan mirant d'impulsar i que han presentat aquest divendres. Carles Puigdemont ja s'ha ofert a encapçalar-la, si fructifica, però des d'ERC s'al·lega de nou que aquesta opció, sense la CUP, no seria veritablement unitària. Els republicans apuntaven sovint per descartar aquesta opció que "PDECat i CUP no es parlen", per bé que el cert és que sí que hi ha hagut contactes entre ells els últims dies, el més visible dels quals entre el president català i els diputats Anna Gabriel i Benet Salellas, malgrat que els anticapitalistes asseguren que, en aquest cas, no s'ha valorat l'estratègia electoral.
Els problemes de l'agrupació d'electors
Sigui com sigui, ERC veu nombrosos problemes a aquesta iniciativa, fins i tot si sumés tot el suport de l'independentisme, a banda de la necessitat d'aconseguir les 55.000 signatures necessàries. Fonts d'aquest partit subratllen que una llista impulsada com a agrupació d'electors i, per tant, desvinculada formalment de qualsevol partit, no tindria presència en els blocs electorals dels telenotícies, ni podria inserir propaganda en els espais gratuïts de les televisions, ni es preveuria la cartelleria en les zones habilitades, a banda que no es podria consolidar cap dret ni marca i, en les properes eleccions, cap partit independentista tindria tampoc presència mediàtica. En els debats electorals, de fet, només hi hauria els candidats unionistes i el dels "comuns", sense cap veu favorable a la República catalana.
Així, malgrat que ERC tanqui formalment dissabte la seva llista, tindrà encara un ull posat en diumenge, quan l'assemblea de la CUP decidirà a Granollers com actua de cara al 21-D. Els seus militants hauran de triar entre quatre opcions: no presentar-se, presentar-se en solitari, conformar un front d'esquerres -on hi podria formar part ERC- o donar suport a una llista unitària civil. En el cas que s'imposi aquesta darrera opció, què s'ha d'entendre per una llista civil? Ho seria amb Puigdemont al capdavant? Si s'entén així i el PDECat ho accepta, els republicans admeten que ho tindrien molt complicat per oposar-s'hi, malgrat totes les seves reticències. Està en mans de la CUP, per tant, reobrir aquest meló, malgrat que és difícil que s'imposi aquesta opció.
Maximitzar vots
Sigui com sigui, en cas que els anticapitalistes convidessin ERC a impulsar un front d'esquerres, si aquesta fos la via que els militants avalessin, els republicans també ho descartarien, ja que igual que una aliança només amb el PDECat, això "no és unitari". "Per maximitzar vots, que tothom es dediqui al seu espai", argumenten, ja que defensen que les llistes separades -si no és possible una coalició àmplia- són la millor opció per sumar vots a l'independentisme.
En tot cas, en línia amb el que sempre ha defensat Oriol Junqueras per al partit que presideix, ERC ha obert la candidatura com poques vegades i incorporarà membres de les altres formacions independentistes, a dreta i esquerra. En el cas de Demòcrates, tot apunta que Toni Castellà seguirà com a diputat -ja ho va ser integrat a la llista de Junts pel Sí-, igual que Magda Casamitjana per MES o Fabien Mohedano per Avancem. Els republicans també van sondejar Joan Ignasi Elena -un dels impulsors d'Avancem i qui va ser coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum-, però finalment aquest hauria declinat entrar a la llista.
ERC ja va tancar amb MES i Avancem un acord municipalista el 2015 que va desembocar en nombroses coalicions locals amb aquests partits. Foto: ACN
Segurament tampoc no hi serà l'ex-secretari general de Podem Catalunya, Albano Dante Fachin, que havia admès converses amb ERC. La dificultat per articular una plataforma amb els crítics que l'han seguit ha complicat les converses per fer alguna aliança de cara al 21-D, malgrat que aquest cap de setmana es reuniran per decidir definitivament quin paper volen exercir en els comicis. Una opció que mantenen viva és mirar de col·laborar amb la CUP, per bé que els republicans segurament li farien un lloc en cas que decidís anar amb ells.
Aquesta candidatura, que pretén erigir-se en la columna àmplia i central de l'independentisme, es presentaria amb la marca d'ERC-Catalunya Sí -ja no hi ha temps per registrar coalicions-, i requeriria d'un acord per integrar els membres dels altres partits en aquest paraigües. Així mateix, un cop el consell nacional ratifiqui l'acord, els republicans tenen previst fer un "acte la setmana que ve per mostrar la transversalitat de la llista", segurament dimarts.
Llista continuista
Llavors, els líders dels partits implicats presentarien l'acord per anar junts el 21-D en una llista que, com va avançar NacióDigital, anirà encapçalada per Junqueras i que tindrà la secretària general, Marta Rovira, com a número dos i com a cara visible de la campanya, si no s'aconsegueix treure el vicepresident català de la presó. La major part de la llista, de fet, serà força continuista, amb molts diputats que aspiraran a retenir l'escó i amb els consellers empresonats o exiliats inclosos, per mantenir o aconseguir l'aforament i portar el seu cas així al Tribunal Suprem, el qual ha tingut una actitud força diferent que l'Audència Nacional, per exemple, a l'hora de posar una fiança als membres de la mesa del Parlament.
Així mateix, a partir d'aquest cap de setmana, un cop aclarida la qüestió de les candidatures -malgrat que la pressió civil es mantingui la setmana vinent-, ERC vol posar èmfasi en la negociació dels punts programàtics compartits amb la resta de llistes independentistes. Fonts del partit apunten que ja hi ha un primer esborrany redactat amb el PDECat, el qual inclouria l'oposició a l'article 155, la reivindicació de la llibertat dels presos polítics, la internacionalització del procés o l'impuls del procés constituent -la via transitable per mantenir viva la construcció de la República catalana i obrir-la als "comuns"-. Els republicans debaten, a més, si tornar a reivindicar o contemplar un referèndum pactat, malgrat que fonts del partit matisen que això "caldrà fer-ho compatible amb el relat" conforme la independència ja està proclamada.