Tots els reptes del PDECat abans (i després) de les eleccions del 21-D

Quan Marta Pascal i David Bonvehí van aterrar a la direcció del PDECat, empesos per l'onada renovadora del congrés fundacional, hi havia una cosa que tenien especialment clara: "Hi ha una feinada per fer". La formació, hereva de Convergència, afronta unes setmanes complexes en les quals haurà de decidir com acudeix a les eleccions al Parlament del 21 de desembre, quina candidatura basteix i si Carles Puigdemont, president de la Generalitat a l'exili, s'hi posa al capdvant. I ho ha de fer en un context marcat per l'ofensiva judicial de l'Estat que ha dut mig Govern a la presó i la resta a l'estranger, concretament a Brussel·les. Hi haurà qüestions que els neoconvergents hauran de dirimir després dels comicis i que estaran especialment marcades pels resultats obtinguts. Aquests són els principals reptes que es trobarà aviat el PDECat.

1. El format del 21-D

Al llarg dels propers dies, la formació nacionalista acabarà de definir com acudeix a les eleccions del mes de desembre. La intenció, des del primer moment, va ser bastir una "gran llista de país", però de moment no ha obtinguts els suports necessaris. Damunt la taula hi ha la possibilitat, animada per Puidgemont i per sectors de la societat civil i afins al PDECat, de crear una agrupació d'electors. Es requereixen 55.000 signatures per aconseguir-la i, teòricament, hauria d'incloure no només el president de la Generalitat, sinó també els consellers que són a la presó, els que són a l'exili i també els màxims dirigents de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural -Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament-. Sànchez està a favor -a nivell personal- d'aquesta opció.

Formalment, el PDECat fa costat a la llista unitària, però al mateix temps constata que de moment no hi ha suports. La idea que ha pres més força al llarg d'aquesta setmana és la d'un "front comú" independentista, format també per ERC i la CUP, que inclogui punts pactats als programes electorals i també una marca identificativa per a tots. La idea es va tractar en una reunió divendres, poc abans que Mas i Pascal fessin les maletes cap a Brussel·les per tal d'abordar tots els escenaris amb Puigdemont.

2. El factor Puigdemont

Les decisions que ha pres el màxim dirigent del país durant la seva presidència fan evident que no és un polític que es mogui, en primera instància, pels interessos del seu partit. Ho demostren, per exemple, les dues remodelacions del Govern que va fer al mes de juliol, en les quals no va saltar cap conseller d'ERC de l'executiu. Això li va valer, per exemple, que en la cúpula del PDECat se li diagnostiqués "esquerranitis". Tampoc l'aposta pel referèndum va gaudir, en el seu moment, d'unanimitat dins les seves files. La llista unitària a través de l'agrupació d'electors genera les mateixes sensacions.

El PDECat assumeix la via unitària que Puigdemont desitja per a les eleccions, però insisteix al president que el vol com a candidat encara que hi hagi llistes separades al 21-D

En qualsevol dels escenaris, segons fonts oficials del PDECat, els neoconvergents compten amb Puigemont com a líder electoral. Al gener va deixar clar que no volia ser candidat, però ha canviat de parer en els últims temps, especialment des que es va veure obligat a marxar per l'ofensiva judicial espanyola. El president és el principal reclam del partit, especialment perquè ha estat qui ha fet possible -en col·laboració amb altres departaments, com el de Vicepresidència governat per Oriol Junqueras- que hi hagués urnes i paperetes en el referèndum de l'1 d'octubre. I també ha estat qui ha impulsat la declaració de la independència al Parlament, finalment no desplegada.

3. El xoc electoral amb ERC

Si hi ha llistes separades -l'escenari més probable a hores d'ara, tot i que els impulsors de la candidatura unitària sostenen que "ja està en mans de la gent i no dels partits-, un dels alicients del 21-D serà el duel entre el PDECat i ERC. Els dos partits han governat la Generalitat durant pràcticament els dos últims anys i, per bé que la col·laboració no ha estat un camí de roses, s'ha intentat mantenir un relat coherent i fer pinya amb el referèndum de l'1-O. Els republicans, amb el tàndem Junqueras-Marta Rovira com a referents electorals, va disparat a les enquestes i gaudeix d'un coixí notable respecte dels nacionalistes, formalment sense candidat designat.

ERC, segons constaten amb certa resignació a la direcció del PDECat, han anat "fent la seva pròpia llista transversal" al llarg de la legislatura. Es refereixen a l'acostament progressiu amb Demòcrates, la militància dels quals ha avalat un acord electoral amb els republicans. Els democristians independentistes, sorgits d'Unió, en un primer moment havien de participar en la refundació convergent, però la manca d'entesa ha fet que no fructifiquessin cap dels acostaments. Un d'ells, per cert, promogut per David Madí. Un dels debats que hi haurà al PDECat després de les eleccions, en cas de victòria republicana, serà el següent: és convenient entrar de nou al Govern?

4. Els equilibris interns

Pascal i Bonvehí, amb el seu ascens fulgurant en el congrés fundacional, va deixar sense tocar poder una sèrie de sectors que, des de mesos enrere, tenien planificada una estratègia al mil·límetre per governar les noves sigles. Els dos màxims dirigents executius del partit disposaven d'una trajectòria sòlida dins de Convergència, i l'onada renovadora els va dur al capdavant. Ara bé: les circumstàncies internes -revesos com el de les incompatibilitats- i externes -el procés- poden influir en el futur de l'actual cúpula. De fet, diverses fonts assenyalen que, en funció del resultat electoral, els sectors que van sortir perdedors del conclave fundacional podrien intentar una ofensiva.

Sectors del partit no descarten un avançament del congrés previst per a l'estiu en funció dels resultats dels comicis del desembre

En teoria, els moviments es preparen per al congrés previst per al juliol de l'any vinent, però no és descartable un avançament. En les converses sobre la qüestió hi ha un nom que sobresurt per sobre dels altres. Es tracta de Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar i president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), que des de fa uns mesos és el màxim dirigent del corrent Moment Zero. Es tracta d'un sector influent a nivell intern i que no gaudeix de bona relació amb Pascal. De fet, la direcció actual acostuma a veure'ls darrere de tots els entrebancs interns que han tingut durant el mandat.

5. El cas Palau

Els dirigents del PDECat i de l'antiga Convergència estan acostumats, cada vegada que arriba la data d'unes eleccions, a veure les sigles relacionades amb presumptes casos de corrupció. Va passar així abans de les eleccions municipals del 2015, i també uns mesos després, just quan arribava la recta final cap a les plebiscitàries. En aquest sentit, no són pocs els quadres del partit que esperen alguna novetat relacionada amb el cas Palau abans dels comicis del 21-D. El cas està vist per sentència des del mes de juny, i la jutge podria fer-la pública al llarg de les properes setmanes.

En cas de sentència condemnatòria contra CDC, una de les implicacions que se'n podrien derivar podria ser la continuïtat de Mas com a president del PDECat. El dirigent nacionalista era secretari general en el moment en què la Fiscalia sospita que Convergència es va finançar presumptament de manera irregular a través del Palau. Mas, en una compareixença al Parlament, va assenyalar que les conseqüències polítiques sobre el cas calia dirimir-les internament. Els quadres més joves i renovadors són els més partidaris que l'expresident abandoni el càrrec si hi ha sentència condemnatòria, però encara no ha arribat el moment. I esperen que no ho faci mai.