Barcelona: l'Hermitage

L'Hermitage de Barcelona ensopega amb les reticències de Colau al projecte

El Districte de Ciutat Vella considera que la seu del cèlebre museu rus "no respon a les necessitats" d'aquest àmbit de la ciutat perquè ja acull 83 equipaments culturals

La iniciativa és 100% privada i assegura que "no és una operació d'especulació", sinó una aposta cultural que beneficia tota la societat

​L'Hermitage de Barcelona es retarda un any i no obrirà abans del 2020

, Barcelona | 12/11/2017 a les 14:10h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Societat, Ajuntament de Barcelona, Marina Vela, Nova Bocana, Hermitage, Barcelona, Hermitage Barcelona, Port de Barcelona, Districte de Ciutat Vella, Rosa Carretero
Imatge virtual de com serà la seu del museu rus | Hermitage Barcelona
L'Hermitage de Barcelona és un projecte que ha madurat lentament, però que fins ara ha tingut el vent de cara: el museu rus havia donat el vistiplau a tenir una seu a la capital catalana, els promotors han trobat un fons d'inversió suís disposat a invertir-hi i el Port ja ha aprovat el pla perquè pugui construir-se a tocar de l'hotel Vela. Malgrat tot, el projecte ha xocat ara amb les reticències del govern d'Ada Colau, el qual ha frenat la tramitació a l'Ajuntament i pot acabar impedint que s'ubiqui a tocar de la Barceloneta.

La seu del cèlebre museu de Sant Petersburg vol instal·lar-se en un edifici de nova construcció, ubicat a la Marina Vela. El projecte del museu, d'iniciativa 100% privada, implica invertir uns 50 milions entre la construcció de l'edifici i la museografia. El promou la societat Cultural Development Barcelona, la qual van fundar els emprenedors Ujo Pallarés i el rus Valery Yaroslavskiy. La part museogràfica la pilota el físic i museòleg Jorge Wagensberg, que va transformar el Museu de la Ciència en el CosmoCaixa.

El Port va aprovar a finals de març la modificació del Pla Especial de la Nova Bocana –era ja la tercera- perquè a la Marina Vela també s'hi admeti un ús cultural, i el juny va remetre la documentació a l'Ajuntament perquè l'estudiés i aprovés els canvis. No obstant això, l'equip de Colau va decidir aquest octubre en comissió de govern que suspenia la tramitació perquè el pla "presenta defectes esmenables", i va donar un termini de tres mesos al Port perquè aporti documentació addicional.

Colau va guanyar així més temps per prendre una decisió definitiva, i alhora va evitar que l'Hermitage s'aprovés per silenci administratiu. Els promotors apunten directament al Districte de Ciutat Vella com el que posa pegues perquè Barcelona tingui el seu Hermitage davant el mar, una ubicació que emularia la del museu rus al costat del riu Neva. "Qui no ho posa fàcil és el Districte", explica la directora de Relacions Institucionals de l'Hermitage Barcelona, Rosa Carretero. La regidora de Ciutat Vella és Gala Pin (BComú), que va arribar a l'Ajuntament després d'una intensa trajectòria com a activista veïnal de la Barceloneta.

Els promotors afirmen que "qui no ho posa fàcil és el Districte de Ciutat Vella", que pilota BComú

Al Districte admeten que no veuen amb bons ulls la ubicació del projecte, ni a la Barceloneta ni en tot Ciutat Vella, on ja hi ha 83 equipaments culturals. "Segurament no cal un altre equipament cultural a Ciutat Vella i sí que podria anar bé que s'ubiqués en una altra zona de la ciutat", admeten fonts del Districte, i insisteixen: "No respon a les necessitats del territori". A més, subratllen que es tracta d'una iniciativa privada en terrenys públics. "Potser hem de prioritzar un altre tipus d'iniciativa", remarquen.
 

Zona en obres on es preveu l'Hermitage, la darrera primavera. Foto: Jordi Jon Pardo


El consistori valora la proposta museogràfica

Des de l'Ajuntament recorden que té la intenció de recuperar la relació Port-ciutat, i sobretot el vincle dels veïns amb la zona portuària, i que cal definir molt bé què s'hi fa a l'àmbit de la Nova Bocana. Tem per la "poca integració" de l'entorn que mostra el projecte i pels "problemes de mobilitat" que pot generar. El que sí que salva el govern de Colau és la proposta museogràfica. "Considerem interessant la metodologia plantejada, integrant art i ciència", relata el consistori.

Els promotors ambicionen canviar la manera de fer un museu d'art. Carretero relata que han previst un edifici d'entrada lliure i en el qual es pagui només per entrar a les exposicions, que estarien repartides en set sales de caràcter divers. L'exposició permanent serviria per explicar la història de la humanitat amb peces artístiques, i hi hauria una sala perquè exposin nous talents. També hi haurà un auditori on dialogar d'art i es farien tallers, i es complementarà amb espais de lloguer, un restaurant i una botiga.

L'Hermitage preveu que 42 treballadors del museu i el 10% de la constructora siguin de la Barceloneta

Des del projecte es reivindiquen. "No és una operació d'especulació, és un projecte cultural que aporta beneficis a totes les capes de la societat", defensa Carretero, i ho exemplifica amb el fet que planegen contractar un bon nombre treballadors a l'atur de la Barceloneta, i intentaran que siguin de llarga durada. El museu tindrà 78 treballadors, 42 dels quals pensen reclutar del barri mariner i formar-los un any abans d'obrir. A més, reclamaran a la constructora que el 10% de la plantilla també provingui de la Barceloneta.

Evitar que es massifiqui més la Barceloneta

Carretero reivindica que volen atreure "turisme de qualitat", trencant amb la dinàmica del turisme de borratxera que pateix la Barceloneta, i han previst que els autocars de grups no els deixin a peu de museu sinó que arribin amb el bus nàutic que el Port ja té previst entre el Portal de la Pau i la Marina Vela. S'evitarà així que els autocars col·lapsin l'avinguda Joan de Borbó i imposin una pressió afegida a un dels barris més massificats de la capital catalana. Aquesta és una de les principals preocupacions del Districte de Ciutat Vella.

A l'Hermitage creuen que a Colau li preocupa que, amb la modificació del Pla Especial de la Nova Bocana, s'acabi permetent que l'edifici tingui un ús diferent en el futur que no sigui cultural. En el pla es permet destinar la parcel·la fins a set usos diferents, entre els quals el comercial. Carretero recorda que demanaran una concessió al Port que és per 50 anys, i en aquesta petició queda molt clar que l'ús només serà cultural. Qualsevol altre seria vulnerar la concessió, destaca la responsable del projecte.
 
Un projecte amb cinc anys de gestació
L'Hermitage de Barcelona es va començar a gestar fa cinc anys. S'havia previst l'inici d'obres per aquest 2017, però s'ha ajornat un any. Quan es comencin caldrà comptar tres anys abans fins que es pugui obrir el museu, de manera que si tira endavant no començarà a funcionar fins al 2020. Els promotors preveuen demanar una concessió al Port, que serà per a un període de 50 anys, els mateixos que el contracte que els farà l'Hermitage perquè part del seu immens fons es pugui exposar a Barcelona. El museu rus té 3,2 milions d'obres i només n'exhibeix un 5%.
 

Vista aèria de l'Hermitage de Barcelona, a tocar de l'hotel Vela. Foto: Hermitage Barcelona

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

L'hermitage tampoc??
Anònim, 12/11/2017 a les 14:55
+15
-1
Segons sembla, per la colau ni turisme, ni cultura, ni lheimillora en res, només pallassos, carrils bici i okupes
Que ho voti la gent i llestos!
Anònim, 13/11/2017 a les 11:38
+8
-0
De debò que tot ha de ser motiu de controvèrsia, inclús les iniciatives culturals? Cosa que no proposen des de l'Ajuntament, cosa que es veu malament. Ja n'hi ha prou de despotisme il·lustrat!
Doncs que ho voti la gent i ja està. No són els actuals mandataris tant oberts a la participació popular?
I per què...
Anònim, 13/11/2017 a les 16:54
+1
-1
...no el posen a qualsevol altra zona que no sigui Ciutat Vella? Estem saturadíssims de tot. Per què no el posen a Pedralbes, o Sarrià, o St. Gervasi, o Sants, o...?
Sobre bcn
FRAN-bcn, 14/11/2017 a les 12:56
+0
-0
Ja n estic fart que un partit minoritari pugui prendre decisions que afectin a tot Bcn. Ho trobo de mentalitat curta i petita. Acabarem provincians

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Ramon Espadaler | Adrià Costa
Pep Martí | 7 comentaris
01/01/1970
El dirigent democristià afirma que "una campanya electoral amb consellers a la presó seria una situació dramàtica" | "Vaig nomenar Trapero perquè sabia que si m'havia de venir a detenir ho faria amb cura i elegància", assegura l'exconseller d'Interior
01/01/1970
El Ministeri de l'Interior ofereix la possibilitat al seu web de presentar denúncies per aquest delicte
01/01/1970
El periodista de l'"Ara" es farà càrrec del programa a partir de l'any vinent
Imatge del Concurs de gossos d'atura de Torroella | Torroella de Montgrí
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana el concert Folk per la llibertat, l'Orígens d'Olor, la Fira del Bosc i la Pagesia, el Festival Panoramic, la Fira de Santa Llúcia, i el Concurs de Gossos d'Atura de Torroella
Turull, Junqueras i Puigdemont, l'endemà de l'1-O | Martí Albesa
01/01/1970
La proposta de nou punts programàtics compartits deixa de nou en suspens el desplegament de la República però manté aquest horitzó | Les dues candidatures pretenen centrar-se en el procés constituent per ampliar les adhesions socials a la independència i en sumar suports internacionals per forçar l'Estat a negociar
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont a la manifestació per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Les candidatures de Puigdemont i Junqueras acorden uns compromisos compartits en els programes del 21-D que ara han de negociar amb la CUP | Les llistes també reclamarien la llibertat dels presos, la fi del 155, la retirada dels "piolins" i un compromís de Rajoy davant la comunitat internacional de respectar els resultats
L'ICAB ha acollit avui un acte per la llibertat dels presos polítics. | @omnium
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Òmnium i l'ANC omplen el Col·legi d'Advocats al crit de «llibertat presos polítics!»