Novetat editorial

Així ha estat el part d'uns «comuns» que afronten ara el desafiament del 21-D

Els periodistes Joan Serra Carné i Sara González, de la secció de Política de NacióDigital, presenten el llibre "El part dels comuns", que radiografia el naixement del nou partit

Elisenda Alamany, Joan Giner i Josep Ramoneda participen en l'acte, en el qual s'han donat les claus d'una formació que es bat a les urnes el 21-D

, Barcelona | 10/11/2017 a les 20:05h
Especial: Nació Corporatiu
Arxivat a: Política, Joan Josep Nuet, Gerardo Pisarello, David Cid, ICV, Podem, EUiA, comuns, Joan Serra Carné, Sara González, Josep Ramoneda, Elisenda Alamany, Joan Giner
Presentació del llibre "El Part dels comuns" de Joan Serra i Sara González a la Casa del Llibre | Mariona Batllés
Joan Serra Carné, cap de Política de NacióDigital, i Sara González, redactora de la mateixa secció, han treballat al llarg dels últims mesos una radiografia rigorosa del naixement de Catalunya en Comú, un partit de la nova esquerra que neix amb voluntat de ser hegemònic en un context polític canviant, complex i volàtil. "Hi ha coses difícils, com la remuntada del Barça al PSG la temporada passada, i després ve explicar què són els comuns i què pensen", ha resumit Serra en una de les intervencions inicials de la presentació d'El Part dels comuns (Edicions Saldonar), organitzada a la Casa del Llibre amb la presència de representants destacats d'un espai polític que el 21-D es bat per primer cop en unes eleccions catalanes. 

A primera fila s'hi han assegut Joan Josep Nuet, dirigent d'EUiA i membre de la mesa del Parlament que ahir va haver de declarar davant del Tribunal Suprem per la declaració de la independència, així com també Gerardo Pisarello, primer tinent d'alcalde de Barcelona. Al seu costat s'hi ha assegut David Cid, coordinador nacional d'ICV. Els protagonistes a la taula presidencial, a banda dels autors del llibre, hi han estat Joan Giner, exdiputat de Podem, així com també Elisenda Alamany, portaveu de Catalunya en Comú. El quintet inicial l'ha completat el filòsof Josep Ramoneda, amb amplis coneixements sobre l'evolució de l'esquerra catalana i autor del pròleg amb el qual arrenca el llibre.


Els dos autors han donat les gràcies a tots els dirigents que han participat l'obra, per la qual van anar a buscar els actors "que tenien la informació". González ha volgut ressaltar que "no tothom ho ha entès", tot i que la seva feina ha estat estrictament periodística i amb voluntat de testimoniar el procés de construcció.

Acords i pactes arran del 21-D

"Per a mi, la independència no ha de ser una finalitat en si mateixa. Ha de ser un vehicle per construir un país nou", ha assegurat Alamany, que s'ha preguntat si el procés català, durant els últims divuit mesos, ha servit per millorar els drets de la ciutadania. Ha volgut deixar clar, això sí, que no vol un estat independent governat per Convergència. Preguntada per la llista unitària, ha indicat que seria "pervertir" les eleccions, perquè cal votar "propostes polítiques". "Em semblaria injust per la ciutadania", ha remarcat la dirigent dels "comuns".

Les perspectives electorals marcaran si aquest nou espai serà un projecte majoritari o minoritari, segons ha recalcat -i preguntat- González a Ramoneda. "El desajust entre l'aparell mediàtic i la realitat és evident", ha apuntat el filòsof, recordant el cas de la victòria de Donald Trump. Serra l'ha qüestionat sobre el pacte de Barcelona en Comú el PSC a l'ajuntament, que es podria trencar si així ho decideixen els militants, i Ramoneda ha indicat que els podria servir per recuperar l'àrea de Cultura de l'Ajuntament. "No l'haurien d'haver perdut mai", ha considerat el filòsof.

La construcció identitària

González ha preguntat a Giner i Alamany sobre la qüestió identitària. "Si apostes per una identitat tancada i monolítica, en un moment en el qual existeixen dos blocs, però el balanç és positiu", ha apuntat la portaveu de Catalunya en Comú, que ha ressaltat la "independència" de Domènech. La periodista de NacióDigital també ha collat Giner sobre el paper futur de Podem, actualment en mans d'una gestora. "La missió és ser amplis, ser plurals i tenir un projecte per autogovernar.nos", ha recalcat l'exdiputat de Podem. "Quan ens trobem en la realitat sempre hi ha pedres", ha indicat, al mateix temps que demanava resoldre la "dialèctica" dels partits per fer front comú.

Alamany ha negat que els "comuns" sigui un "projecte de laboratori". "Hem anat confluint per tenir més múscul", ha recalcat la dirigent, una de les cares noves que ha emergit amb la unió de partits. Preguntada sobre la campanya del 21-D, Alamany ha demanat fer una "nova lectura" amb els "punts en comú" que es comparteixen entre totes les forces sobiranistes. "I això és un projecte de país. Cal una nova fase en la qual s'entengui que la diversitat permet engegar un camí esperançador de dignitat. Si caiem en els vells blocs i tornem a entrar en el binarisme, desplacem els altres debats que hi ha a Catalunya", ha volgut resumir la dirigent dels "comuns".

Giner ha indicat que cal "pensar" sobre el fet que "no s'hagi eixamplat la base" sobiranista al llarg dels últims anys. Segons ell, l'aturada de país del 3 d'octubre, posterior a la repressió policial de l'1-O, és un bon punt de partida. "Aquestes no són unes eleccions normals, hi ha gent a la presó. I jo mateix vaig estar trencant-me la cara a les escoles durant el referèndum", ha posat de manifest l'exdiputat de Podem.

La figura de Domènech

Una de les figures que han sobrevolat la presentació ha estat la de Xavier Domènech, candidat de Catalunya en Comú. Serra ha recordat que dins del llibre hi ha el document signat per Domènech davant la seva dona en el qual es comprometia, precisament, a no ser cap de cartell a la Generalitat. "La seva figura exemplifica com es passa de la portesta al carrer a la defensa d'aquestes idees a les institucions", ha resumit Alamany. El fins ara cap de files d'En Comú Podem al Congrés dels Diputats és una peça clau en la confluència, com també ho ha estat que tots els actors es posessin d'acord.

"Especialment tenint a prop les eleccions del 21 de desembre", ha apuntat Giner. Ramoneda, preguntat sobre les perspectives immediates dels "comuns", ha volgut arrencar recordat "l'esgotament" del model actual de governança. "L'única cosa normal d'aquestes eleccions és que tothom hi vol anar", ha constatat amb sorpresa l'autor del pròleg, que ressaltat la "raresa" d'uns comicis que són especialment rellevants per a la nova esquerra pel "desconcert" de l'independentisme. "Es troben davant d'una oportunitat exigent, i tenen la sort de tenir Barcelona", ha recalcat Ramoneda.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

vinga
Anònim, 11/11/2017 a les 12:01
+1
-0
I jo no vull una república governada pels macrobiòtics.
Recoi...
Anònim, 16/11/2017 a les 18:15
+0
-0
No sabia que 12 millons, donaven per tantes i tantes candidatures al 21D, si BCN perd pes turistic i ja no es atractivament mundialment, com us ho fareu...els lloguers cauran en picat...i ja no xupareu de la mamella de la turismofobia...passareu a ser tots turismofics....

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Publicitat electoral a Barcelona amb la presència de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez | Adrià Costa
Oriol March | 2 comentaris
01/01/1970
Els lletrats del Parlament estudiaran la reforma de la llei de Presidència per triar Puigdemont des de Bèlgica, país des del qual aspira a un rol executiu | Jordi Sànchez apareix com a primera alternativa al líder de Junts per Catalunya, que prendrà una decisió definitiva en els propers dies
Una espècie d'ocells que ha servit per estudiar l'evolució | Wikimedia Commons
Cristina Junyent
01/01/1970
«Que l'evolució no és una teoria sinó un fet, és indiscutible. Una evidència documentada pels britànics Rosemary i Peter Grant, que n'han il·lustrat els resultats i els mecanismes»
01/01/1970
El ministre espanyol se situa a la cua del rànquing del prestigiós rotatiu, tot i haver estant nomenat per a la vicepresidència del BCE
Narcís Serra i Adolf Todó quan dirigien Catalunya Caixa. Eren altres temps. | ACN
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Fill d'una nissaga de la burgesia catalana, ell i catorze exdirectius de Catalunya Caixa han començat a declarar a l'Audiència Nacional, acusats de diverses irregularitats que haurien generat un forat de 721 milions d'euros
Anna Gabriel al debat nacional de la CUP a Manresa | Adrià Costa
Roger Tugas | 3 comentaris
01/01/1970
L'exportaveu parlamentària dels anticapitalistes va mamar política i esquerra des del bressol, i ha aconseguit seduir més enllà del seu espai estricte, crític amb el sobiranisme transversal
El programa sobre odi a les xarxes de Jordi Évole | La Sexta
Toni Vall | 3 comentaris
01/01/1970
«Twitter és un cau d’adrenalina desfermada i d'infantilisme a tot drap al qual qui més qui menys s'aboca amb fruïció»
El Govern en ple, la nit del referèndum de l'1-O | Jordi Bedmar / Govern
Oriol March | 9 comentaris
01/01/1970
L'estat major del procés es va reunir per avaluar l'impacte de les càrregues policials i, després d'un debat intern, es va decidir mantenir la votació fins al final