Barcelona: acord de govern

Quatre claus del pacte de Colau amb el PSC: un matrimoni de conveniència

​Barcelona en Comú trenca amb els socialistes després de gairebé un any i mig de compartir la batuta de la ciutat

L'ampliació del govern no ha servit a l'alcaldessa per tancar grans acords més enllà del pla d'allotjaments turístics i el d'habitatge

​BComú activa la consulta interna per decidir si trenca amb el PSC a Barcelona

| 12/11/2017 a les 11:33h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Política, Ajuntament de Barcelona, Barcelona en Comú, procés català, Jaume Collboni, Constitució, PSC de Barcelona, Barcelona, article 155, Ada Colau, BComú
Collboni i Colau en un acte amb comerciants, un dels darrers on han acudit junts | Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona també s'ha vist arrossegat per la cascada de trencaments de pactes municipals, que ve motivada pel suport del PSC a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució amb la intenció de reprimir el procés català. BComú ha anunciat aquest diumenge els resultats de la consulta interna: l'alcaldessa, Ada Colau, ha de consumar la ruptura de l'acord de govern que van segellar el maig de 2016 amb el socialista Jaume Collboni.

El pacte ha demostrat ser més un matrimoni de conveniència que no pas per conviccions: Colau necessitava dotar de més estabilitat el govern, ja que partia d'una minoria enorme –11 de 41 regidors-, i el PSC tenir més visibilitat en un Ajuntament més fraccionat que mai, i després d'haver acabat amb només quatre regidors com la cinquena força de les set que van obtenir representació en les eleccions municipals del 2015. A més, el PSC aportava experiència de govern a l'Ajuntament: havia governat durant 32 anys. A NacióDigital analitzem que ha donat de sí el pacte de govern a Barcelona.


1. Èxits i fracassos de gairebé any i mig de govern conjunt

El pacte de govern havia de donar més estabilitat al govern d'Ada Colau, i descarregar de funcions els regidors de BComú. Collboni va entrar al govern amb un missatge: calia obrir una nova etapa de geometria variable per no bloquejar més la capital catalana. I el passat hivern semblava que el discurs del socialista finalment començava a fructificar: Colau va aprovar al mateix temps el pla d'allotjaments turístics (PEUAT), que foragitava els nous establiments fora del centre, i que va prosperar amb ERC i l'abstenció de la CUP; i el pla d'habitatge, una de les apostes estrella de BComú, amb el suport del PDECat i Ciutadans.

No obstant això, el govern ha seguit en minoria i ni l'entrada dels socialistes l'ha salvat de seriosos revessos. Colau no ha pogut aprovar el Pla d'Actuació Municipal (PAM), el guió de les polítiques del mandat, ni el principal instrument d'actuació de l'Ajuntament, els pressupostos. Els d'aquest any els va haver d'aprovar recorrent a una qüestió de confiança, i els del 2018 van pel mateix camí. Tampoc ha prosperat cap proposta de noves ordenances fiscals –impostos i taxes-, i l'oposició ha bloquejat iniciatives encaminades a impulsar un canvi de model a l'Ajuntament, com la funerària pública. Els socialistes tampoc han aconseguit tirar endavant una de les qüestions que prometien desencallar: tenir nova ordenança de terrasses.

2. Una relació que fins ara excloïa la qüestió catalana

Les desavinences s'han fet evidents amb la qüestió catalana. L'acord de govern va excloure explícitament tot allò que tingués a veure amb el procés, i això ha permès que BComú i el PSC hagin votat en el ple dividits en diverses ocasions, com fa uns dies quan l'Ajuntament va reconèixer el Govern de Carles Puigdemont com el "legítim" de Catalunya o va reclamar l'excarceració de tots els presos polítics. Aquestes friccions no havien condicionat la tasca diària de gestió de la ciutat fins ara, però el suport dels socialistes a l'aplicació de l'article 155 per reprimir el procés independentista s'ha convertit en una ferida oberta que ha motivat el debat intern de BComú per trencar el pacte.

És a l'Àrea d'Urbanisme on s'han visualitzat més les desavinences sobre la gestió diària de la ciutat, perquè el regidor d'Arquitectura, el socialista Daniel Mòdol, no ha dubtat en airejar les seves diferències amb les línies estratègiques que marca la tinença d'alcaldia que dirigeix l'ecosocialista Janet Sanz. Mòdol ha exhibit discrepàncies amb els "comuns" sobre la idoneïtat de l'hotel de Drassanes, el tramvia de Glòries, la reforma de la Via Laietana i l'expansió de les "superilles". El darrer capítol ha estat aquesta mateixa setmana, quan ha retret als seus socis l'"obsessió" per buscar irregularitats en el mandat de Xavier Trias.
 

Collboni en una trobada aquest octubre amb la comunitat internacional. Foto: Ajuntament de Barcelona


3. Poc rèdit per ara de l'esforç de Collboni per fer-se veure

El pacte de govern va suposar que Collboni passés a ser el segon tinent d'alcalde, o sigui el número 3 del consistori després de Colau i de Gerardo Pisarello, que és el primer tinent d'alcalde. El socialista va assumir la direcció de les àrees d'Empresa, Cultura i Innovació. Aquest pas va permetre als "comuns" desempallegar-se de la direcció d'un dels àmbits on s'han tensat més les relacions, el de les relacions amb el teixit empresarial i comercial, alhora que Collboni no ha dubtat en deixar-se veure en actes amb empresaris i els d'esdeveniments culturals. Els dos àmbits generen una elevada activitat que resulten un bon aparador per al regidor que n'assumeix la responsabilitat.

Malgrat això, aquests esforços per fer-se veure no li ha suposat grans rèdits per a les expectatives de futur dels socialistes a jutjar pels resultats que indiquen les enquestes municipals. Segons el Baròmetre, que es realitza semestralment a partir de 800 enquestes, entrar al govern no li ha implicat al PSC un augment de la intenció de vot: s'ha mogut sempre entre el 5% i el 6%, i a les municipals del 2015 va obtenir un 5,8% dels sufragis. Collboni s'ha fet més conegut pels barcelonins –més de la meitat havia declarat a principis del mandat que no sabien qui és-, però es manté com el tercer líder municipal més desconegut: aquest juny encara resultava un estrany per al 39,5%.

4. El pacte ha allunyat Colau dels partits independentistes

L'acord de govern amb el PSC va servir perquè els partits independentistes, i especialment ERC i la CUP, s'allunyessin de BComú. A Colau el que l'ha afectat més ha estat la decisió dels republicans de fer-li una oposició dura malgrat que van votar a favor de la seva investidura, cosa que en els darrers mesos ha motivat un estira-i-arronsa entre els "comuns" i el líder d'ERC a l'Ajuntament, Alfred Bosch. Els primers no han parat de recordar-li que han tancat diversos acords amb consellers republicans de la Generalitat –amb Oriol Junqueras per fer arribar el metro a la Marina, amb Carles Mundó per tancar la presó Model i amb Dolors Bassa en l'àmbit social-, però que ha estat impossible a la ciutat. BComú considera que Bosch actua només per interès partidista.

Els republicans, per la seva banda, no perdonen el pacte amb el PSC, i menys quan els socialistes han donat suport a l'article 155. La CUP i també el Grup Demòcrata –la marca del PDECat a l'Ajuntament- també venen demanant, com ERC, que Colau trenqui amb els socialistes. Els republicans han fet ara un gir copernicà a la seva estratègia i amb el PDECat han ofert a Colau estabilitat si trenca amb els socialistes, fins i tot sense descartar entrar en el govern. "Nosaltres no la deixarem caure", va asseverar fa uns dies el líder del PDECat i exalcalde, Xavier Trias. Però Colau desconfia de l'oferiment, i ja ha deixat clar que una ruptura amb els socialistes significa governar en solitari.
 

Colau i Collboni presenten la proposta d'acord de govern als periodistes. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Treballar, treballar...
Anònim, 13/11/2017 a les 16:26
+0
-0
Algú pot dir-me tres iniciatives de Collboni que s'hagin desenvolupat en cultura, innovació o empresa. Jo no en recordo ni una. Sovint sortia, com d'esquitllentes, en algun acte fet per altres persones, però treballat per ell... jo sols recordo la trampa dels paquistanís.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius
01/01/1970
La portaveu de JxCat critica que Torrent decidís unilateralment acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sense haver-ho pactat abans amb la defensa del president exiliat
Gravats de la febre groga a Barcelona | Dani Cortijo
Dani Cortijo
01/01/1970
«Mentre la comunitat científica i paisans que no en tenien ni idea però s’apuntaven a qualsevol polèmica discutien, els morts anaven comptant-se per centenars»
Cartells electorals de Ciutadans a Osona | Adrià Costa
Carles Fiter | 2 comentaris
01/01/1970
La formació taronja, sense estructura territorial ni cap regidor a la comarca, estableix les bases del partit des del Vallès Oriental pensant en les municipals del 2019
Els tres regidors de Ciutadans de Sabadell, al ple | Juanma Peláez
Albert Segura
01/01/1970
Cs té un centenar de militants i segueix sense tenir quadres amb experiència en la gestió malgrat el seu clar triomf el 21-D | Els tres regidors centren l'oposició en el procés i una agenda conservadora amb la seguretat, la neteja i el soroll mentre busquen vots als feus del PSC
01/01/1970
Alguns dirigents socialistes discrepen de l'executiva del partit, que rebutja que s'utiitzi el 155 per atacar el model d'escola catalana
A la Rambla queden missatges als arbres mig any després de l'atemptat | Adrià Costa
Jordi Bes
01/01/1970
Els barcelonins vinculats a la via més emblemàtica de la ciutat intenten passar pàgina, però no amaguen que la por no ha desaparegut | "La gent que ho va viure sempre ho tindrà present", afirma el gerent de l'associació d'Amics de la Rambla, Xavier Massip