10
de novembre
del
2017
Actualitzat
el
20
de novembre
a les
10:51h
Des del naixement del fotoperiodisme de guerra hi ha algunes qüestions que es debaten constantment, com ara quin sentit té que els professionals es juguin la vida; per què van de conflicte en conflicte; o el recurrent dilema fer la foto o intervenir en l’acció. La Treva de Donald Margulies enfoca aquests temes des de l’experiència de Sarah Goodwin, fotoperiodista de prestigi que després d’un atemptat és repatriada al seu país.
Aquí rau l’originalitat del punt de vista: mirar en femení un ofici on la dona és minoritària des de sempre, on ha estat sepultada pel mite del mascle aventurer encarnat en la referència inevitable de Robert Capa, on sovint és ignorada. Qui recorda Nilüfer Demir, la fotoperiodista del retrat d’Aylan? Pel que fa a l’ofici i les rutines de producció periodística s’agraeix la qualitat d’una dramatúrgia molt ben documentada, que no ensenya cap imatge ni vol alliçonar i interpel·la al públic sobre la seva actitud davant el dolor dels altres.
Margulies planteja també el debat sobre com decideix viure una dona a nivell professional i com a mare. Si hi afegim diferents maneres d’estimar i quin és el valor de l’amistat tenim un text magnífic, de rèpliques intel·ligents que conviden a reflexionar i humor oscil·lant entre la ironia i el sarcasme.
Una matèria primera que, a mans de La Brutal, és un muntatge excel·lent de posada en escena urbana. Esplèndida direcció de Julio Manrique que aconsegueix el tempo desitjat per l’autor. Rèpliques picades fins trepitjar-se els uns als altres per a una obra d’àmbit domèstic que transcorre en un apartament de Brooklyn. Els quatre personatges es poden cagar en el que sigui, cridar, exposar els sentiments més íntims davant un món que els supera. I ho aconsegueixen amb un treball interpretatiu còmplice al màxim i la traducció de Cristina Genebat.
Clara Segura fa una interpretació físicament versemblant, psicològicament complexa i emocionalment fràgil, una Sarah fascinant. Mima Riera mostra perfectament l’evolució i la ingenuïtat de Mandy, a més de fer creïble la relació amb Ramon Madaula, un sensacional Richard d’aplom i passió a parts iguales. Tanca el cercle David Selvas, convincent amb el James més reposat de la segona part.
Aquí rau l’originalitat del punt de vista: mirar en femení un ofici on la dona és minoritària des de sempre, on ha estat sepultada pel mite del mascle aventurer encarnat en la referència inevitable de Robert Capa, on sovint és ignorada. Qui recorda Nilüfer Demir, la fotoperiodista del retrat d’Aylan? Pel que fa a l’ofici i les rutines de producció periodística s’agraeix la qualitat d’una dramatúrgia molt ben documentada, que no ensenya cap imatge ni vol alliçonar i interpel·la al públic sobre la seva actitud davant el dolor dels altres.
Margulies planteja també el debat sobre com decideix viure una dona a nivell professional i com a mare. Si hi afegim diferents maneres d’estimar i quin és el valor de l’amistat tenim un text magnífic, de rèpliques intel·ligents que conviden a reflexionar i humor oscil·lant entre la ironia i el sarcasme.
Una matèria primera que, a mans de La Brutal, és un muntatge excel·lent de posada en escena urbana. Esplèndida direcció de Julio Manrique que aconsegueix el tempo desitjat per l’autor. Rèpliques picades fins trepitjar-se els uns als altres per a una obra d’àmbit domèstic que transcorre en un apartament de Brooklyn. Els quatre personatges es poden cagar en el que sigui, cridar, exposar els sentiments més íntims davant un món que els supera. I ho aconsegueixen amb un treball interpretatiu còmplice al màxim i la traducció de Cristina Genebat.
Clara Segura fa una interpretació físicament versemblant, psicològicament complexa i emocionalment fràgil, una Sarah fascinant. Mima Riera mostra perfectament l’evolució i la ingenuïtat de Mandy, a més de fer creïble la relació amb Ramon Madaula, un sensacional Richard d’aplom i passió a parts iguales. Tanca el cercle David Selvas, convincent amb el James més reposat de la segona part.
| Títol: La Treva (Time stands still) |
|---|
| Autor: Donald Margulies Direcció: Julio Manrique Traducció: Cristina Genebat Intèrprets: Clara Segura , David Selvas, Ramon Madaula i Mima Riera Estrena: 25 d’octubre de 2016, La Villarroel. En gira el 2017 |