09
de novembre
del
2017
Actualitzat
a les
20:33h
Un pacte d'estat per a Catalunya. Aquesta és la proposta del primer secretari del PSC i cap de llista el 21-D, Miquel Iceta, per encaixar Catalunya a l'Estat i que hauria d'aspirar a satisfer tant a independentistes com a unionistes. Ho ha defensat aquest dijous al vespre en una conferència al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona amb el títol "Solucions per a Catalunya".
Aquest pacte, segons el líder dels socialistes catalans, hauria d'incloure diversos punts, entre els quals la negociació de les 46 demandes plantejades per Carles Puigdemont a Mariano Rajoy -entre les quals hi havia el referèndum pactat, punt en el qual ha admès que veu poc probable l'entesa- o el desenvolupament de l'Estat i "fins i tot, i a partir de les oportunes reformes legals al Congrés, abordar algunes de les qüestions que el Tribunal Constitucional va considerar que no podien ser objecte de regulació per part del propi Estatut, però sí a través de les corresponents lleis orgàniques".
Iceta també planteja reformar el finançament, impulsar "un ambiciós pla d'inversió estatal en infraestructures estratègiques per a Espanya en territori català" amb gestió compartida, un aprofundiment del reconeixement "de la llengua, la cultura i els símbols de Catalunya" -amb una llei de Reconeixement i Empara de la Pluralitat Lingüística a Espanya o la presència del català a la Unesco-, o el reconeixement de "la importància estratègica i simbòlica de la ciutat de Barcelona".
Reforma federal de la Constitució
Finalment, el darrer punt passaria per una reforma de la Constitució "en un sentit federal" que fos votada en referèndum i que inclogués "el reconeixement de les aspiracions nacionals de Catalunya", unes "regles de repartiment competencial que millorin l'autogovern de la Generalitat des del respecte i la lleialtat institucionals", la fixació dels principis d'un model de finançament "que ha de ser suficient, solidari, just i equitatiu i que reculli els conceptes d'esforç fiscal similar i ordinalitat" i prevegi consorcis tributaris, i un Senat o Consell Federal que actuï com un "veritable instrument d'integració i cooperació territorial".
D'aquesta manera, el líder del PSC es compromet a ser "tan exigent com dialogant amb el govern espanyol, sigui del color que sigui" i a recuperar "el paper d'impuls que fins a 2010 ha desenvolupat sempre Catalunya". "Cap altra vegada, des de 1981 s'ha trobat Espanya en una crisi institucional i social tan greu com aquesta", ha asseverat, per justificar que la qüestió catalana ha de ser central, i ho ha exemplificat amb el fet que "cap altre problema, des del 23-F, havia provocat un missatge televisat específic del cap de l'Estat".
Un acord que acontenti tothom
Sigui com sigui, el cap de files socialista afirma que aquest pacte "ha de servir no per a acontentar a uns, sinó per beneficiar Catalunya i, com a conseqüència, beneficiar el conjunt d'Espanya". Així, ha defensat que "l'aspiració catalana per l'autogovern s'ha de traduir sempre en bon govern" i que "la unitat civil del poble és el requisit previ a qualsevol bona política" i "la cohesió social és l'altra vessant de la unitat civil".
En aquest sentit, ha justificat que el pacte entre el PSC i Units per Avançar per al 21-D "no és una coalició ni prefigura col·laboracions futures" i deixa clar que cap dels dos partits s'ha fet seu el programa de l'altra, però els dos estan d'acord en "la necessitat d'enfortir el catalanisme no independentista, la urgència de trobar solucions acordades, el compromís de no resignar-nos a un empat d'impotències entre l'independentisme i l'immobilisme, la voluntat d'aixecar la bandera del diàleg, la negociació i el pacte per tal de tornar a cohesionar la societat catalana, defensar el nostre autogovern i recuperar un marc d'estabilitat i confiança que garanteixi el progrés econòmic i la justícia social".
Lluita contra el 155
Igualment, l'acord també evidencia la idea que "Catalunya necessita més acords i menys divisions". I és que Iceta assegura que ja havia "advertit dels riscos" i va "treballar com ningú per evitar la declaració unilateral d'independència i l'aplicació de l'article 155" -malgrat que finalment hi va donar suport, tot i que el seu senador, José Montilla, no va votar-, així com ha asseverat que Puigdemont va estar a punt de convocar eleccions, "però finalment es va fer enrere pressionat pels sectors més radicals del moviment independentista". "Vull canviar de full de ruta, jo no vull arribar tot sol a cap Ítaca, vull arribar amb tothom a un futur millor", ha etzibat, i ha deixat clar que vol "ser president per superar la divisió entre catalans".
En aquest sentit, ha afirmat que, si és president, "ningú se sentirà exclòs de la política catalana", "ni els que volen tot segueixi com està o fins i tot voldrien retrocedir, ni els que volen trencar amb tot". Entre les mesures concretes que planteja és aconseguir que les empreses que han traslladat la seu tornin amb "garanties que mai no tornarà a estar en risc l'estabilitat política ni la seguretat jurídica", així com "utilitzar tota la potencia del govern de la Generalitat al servei de l'objectiu de millorar l'economia i reduir les desigualtats" a través d'una forma de governar "que doni prioritat a l'establiment de pactes, molts acords estratègics que sumin esforços".
Pactes sectorials
Entre aquests pactes, a banda de la qüestió nacional, en caldria per acordar "com fer créixer l'economia, com repartir la riquesa i com crear ocupació amb un nou model econòmic en el que el creixement no generi noves desigualtats, que sigui més respectuós amb el medi ambient i que estigui més atent a lluitar contra el frau i l'explotació laborals", un altre per "pactar una agenda per la igualtat capaç de rescatar els ciutadans de les polítiques actuals" i un altre per fixar "una agenda de regeneració institucional i democràtica que permeti que la política, la democràcia, s'imposi sobre l'economia".
Entre el públic, escoltant la conferència, hi havia l'exlíder d'Unió Josep Antoni Durant i Lleida, el cantant Joan Manuel Serrat, l'exconseller i dirigent d'Units per Avançar Ramon Espadaler o el secretari general d'UGT a Catalunya, Camil Ros.
Aquest pacte, segons el líder dels socialistes catalans, hauria d'incloure diversos punts, entre els quals la negociació de les 46 demandes plantejades per Carles Puigdemont a Mariano Rajoy -entre les quals hi havia el referèndum pactat, punt en el qual ha admès que veu poc probable l'entesa- o el desenvolupament de l'Estat i "fins i tot, i a partir de les oportunes reformes legals al Congrés, abordar algunes de les qüestions que el Tribunal Constitucional va considerar que no podien ser objecte de regulació per part del propi Estatut, però sí a través de les corresponents lleis orgàniques".
Iceta també planteja reformar el finançament, impulsar "un ambiciós pla d'inversió estatal en infraestructures estratègiques per a Espanya en territori català" amb gestió compartida, un aprofundiment del reconeixement "de la llengua, la cultura i els símbols de Catalunya" -amb una llei de Reconeixement i Empara de la Pluralitat Lingüística a Espanya o la presència del català a la Unesco-, o el reconeixement de "la importància estratègica i simbòlica de la ciutat de Barcelona".
Reforma federal de la Constitució
Finalment, el darrer punt passaria per una reforma de la Constitució "en un sentit federal" que fos votada en referèndum i que inclogués "el reconeixement de les aspiracions nacionals de Catalunya", unes "regles de repartiment competencial que millorin l'autogovern de la Generalitat des del respecte i la lleialtat institucionals", la fixació dels principis d'un model de finançament "que ha de ser suficient, solidari, just i equitatiu i que reculli els conceptes d'esforç fiscal similar i ordinalitat" i prevegi consorcis tributaris, i un Senat o Consell Federal que actuï com un "veritable instrument d'integració i cooperació territorial".
D'aquesta manera, el líder del PSC es compromet a ser "tan exigent com dialogant amb el govern espanyol, sigui del color que sigui" i a recuperar "el paper d'impuls que fins a 2010 ha desenvolupat sempre Catalunya". "Cap altra vegada, des de 1981 s'ha trobat Espanya en una crisi institucional i social tan greu com aquesta", ha asseverat, per justificar que la qüestió catalana ha de ser central, i ho ha exemplificat amb el fet que "cap altre problema, des del 23-F, havia provocat un missatge televisat específic del cap de l'Estat".
Un acord que acontenti tothom
Sigui com sigui, el cap de files socialista afirma que aquest pacte "ha de servir no per a acontentar a uns, sinó per beneficiar Catalunya i, com a conseqüència, beneficiar el conjunt d'Espanya". Així, ha defensat que "l'aspiració catalana per l'autogovern s'ha de traduir sempre en bon govern" i que "la unitat civil del poble és el requisit previ a qualsevol bona política" i "la cohesió social és l'altra vessant de la unitat civil".
En aquest sentit, ha justificat que el pacte entre el PSC i Units per Avançar per al 21-D "no és una coalició ni prefigura col·laboracions futures" i deixa clar que cap dels dos partits s'ha fet seu el programa de l'altra, però els dos estan d'acord en "la necessitat d'enfortir el catalanisme no independentista, la urgència de trobar solucions acordades, el compromís de no resignar-nos a un empat d'impotències entre l'independentisme i l'immobilisme, la voluntat d'aixecar la bandera del diàleg, la negociació i el pacte per tal de tornar a cohesionar la societat catalana, defensar el nostre autogovern i recuperar un marc d'estabilitat i confiança que garanteixi el progrés econòmic i la justícia social".
Lluita contra el 155
Igualment, l'acord també evidencia la idea que "Catalunya necessita més acords i menys divisions". I és que Iceta assegura que ja havia "advertit dels riscos" i va "treballar com ningú per evitar la declaració unilateral d'independència i l'aplicació de l'article 155" -malgrat que finalment hi va donar suport, tot i que el seu senador, José Montilla, no va votar-, així com ha asseverat que Puigdemont va estar a punt de convocar eleccions, "però finalment es va fer enrere pressionat pels sectors més radicals del moviment independentista". "Vull canviar de full de ruta, jo no vull arribar tot sol a cap Ítaca, vull arribar amb tothom a un futur millor", ha etzibat, i ha deixat clar que vol "ser president per superar la divisió entre catalans".
En aquest sentit, ha afirmat que, si és president, "ningú se sentirà exclòs de la política catalana", "ni els que volen tot segueixi com està o fins i tot voldrien retrocedir, ni els que volen trencar amb tot". Entre les mesures concretes que planteja és aconseguir que les empreses que han traslladat la seu tornin amb "garanties que mai no tornarà a estar en risc l'estabilitat política ni la seguretat jurídica", així com "utilitzar tota la potencia del govern de la Generalitat al servei de l'objectiu de millorar l'economia i reduir les desigualtats" a través d'una forma de governar "que doni prioritat a l'establiment de pactes, molts acords estratègics que sumin esforços".
Pactes sectorials
Entre aquests pactes, a banda de la qüestió nacional, en caldria per acordar "com fer créixer l'economia, com repartir la riquesa i com crear ocupació amb un nou model econòmic en el que el creixement no generi noves desigualtats, que sigui més respectuós amb el medi ambient i que estigui més atent a lluitar contra el frau i l'explotació laborals", un altre per "pactar una agenda per la igualtat capaç de rescatar els ciutadans de les polítiques actuals" i un altre per fixar "una agenda de regeneració institucional i democràtica que permeti que la política, la democràcia, s'imposi sobre l'economia".
Entre el públic, escoltant la conferència, hi havia l'exlíder d'Unió Josep Antoni Durant i Lleida, el cantant Joan Manuel Serrat, l'exconseller i dirigent d'Units per Avançar Ramon Espadaler o el secretari general d'UGT a Catalunya, Camil Ros.