Montse Venturós: «Els ajuntaments haurien de fer desobediència activa a les eleccions imposades»

Catalunya viu, des del passat 1 d’octubre, una situació política complexa i canviant. La intervenció del govern espanyol i el cessament del Govern, actualment empresonat o a Brussel·les, provoquen incertesa i moviments partidistes constants. La CUP va defensar, des del primer moment, complir el mandat popular per totes les vies possibles, també la de la desobediència. Una petició ciutadana que, segons l’alcaldessa berguedana Montse Venturós (Berga, 1985), no era fàcil davant d’un estat “repressiu” i “antidemocràtic”, però que ha portat fins a la més absoluta organització popular. En aquest punt, doncs, en la república catalana ja no hi ha marxa enrere, ha afirmat, i malgrat que Catalunya podria haver pecat “d’incrèdula”, l’única fórmula és la unitat. 

- Com a independentista de tota la vida, s’havia imaginat mai arribar a aquest punt polític, amb totes les conseqüències que comporta?

- La veritat és que no. No m’esperava que aquest procés pogués créixer d’una forma tan ràpida. Quan tenia 14 anys vaig començar a militar, i ni tan sols als mitjans de comunicació es parlava d’independència, era un tema absolutament tabú. I ara arriba aquest procés una mica vingut a conseqüència de la crisi econòmica, d’una vulneració flagrant de l’Estatut, de les promeses de l’estat espanyol i d’un escarni com l’actual.

- Quin considera que ha estat el detonant?

- Han estat en gran part aquestes vulneracions, i entenc que aquí hi juga un paper molt important el veure que hi ha hagut voluntat de frenar totes les inquietuds que hi ha hagut com a poble. És un greuge comparatiu i la voluntat d’atacar tot allò que fos català o tingués voluntat de buscar més autonomia, tot i que aquesta no ha estat mai la nostra voluntat com a militants. Hi ha això, la crisi que comença a nivell econòmic, la que hi havia a nivell polític i institucional, i una crisi de valors que difumina i acaba revertint en una voluntat de canviar coses. 

- A dia d’avui, la situació és molt canviant. Hi ha representants polítics a la presó, altres a Brussel·les, dos líders de la societat civil empresonats... Quines són les sensacions?

- Veiem que hi ha un atac frontal mai vist en un estat de dret en ple segle XXI. L’estat espanyol ha suspès de facto i d’entrada l’autogovern, un president i consellers escollits de forma democràtica i amb un mandat popular molt clar. I veig el context en un sentit molt desgavellat perquè l’estat espanyol pretén i intentarà posar per tots els mitjans el govern que ells decideixin. En cas que a les eleccions del 21-D sortís una majoria independentista, ja han dit que tornaran a aplicar el 155. Això no té cap tipus de sentit. Si el que volen és imposar el seu govern, que ho facin directament i no calen caps eleccions. Per tant, cal seguir amb la unitat que hi ha hagut en aquest procés. 

- Però més enllà d’aquí també hi ha part del Govern a la presó.

- Sí, és el nostre govern legítim i una cosa és que siguin cessats, i l’altra que els considerem legítims. En el cas dels empresonaments, es trenquen totes les vies i aquestes les hem de construir a nivell popular, des de les entitats o els ajuntaments, que de moment encara no hem estat intervinguts, que sapiguem. 

- Un joc d’estratègia política...

- L’estat espanyol jugarà i juga en tots els àmbits on pugui incidir de forma negativa. És el control del que volen les persones o el que vam veure desplegat l’1 d’octubre. Una repressió absolutament desmesurada, una violència que hem acabat entenent com a estructural i plena d’impunitat. Despleguen la mesura de la por, del desgast. De fet, la repressió és una mesura de desgast, i això fa que l’estratègia independentista hagi de passar primer per treure les persones de la presó, i no en construir la república. Això repercuteix perquè no hi ha treball ni feina per construir la república, sinó que l’atures per fer front a la repressió. Això els hi va de nassos. 
 
- I tot això amb unes eleccions a la vista.

- Jo en el seu moment ja vaig dir que si les estructures republicanes haguessin estat creades, s’hagués hagut de fer una desobediència activa a aquestes eleccions imposades. Però no ha estat el cas, i les eleccions aniran com decideixi l’estat espanyol. Si quatre dies abans vol invalidar les llistes, ho farà. De tota manera, si s’hi ha d’anar, mai hem tingut cap por a les urnes, al contrari, el que ha pretès el Govern ha estat una independència de la llei a la llei, que nosaltres sempre havíem dit que no existiria. 

- I la CUP què ha de fer, doncs, davant d’unes eleccions on es considera que no hi ha res a fer?

- Nosaltres creiem que el més important no és l'artefacte electoral, sinó què es proposa a partir de les eleccions. Això determinarà la nostra posició o no. Més que donar respostes, necessitem fer-nos preguntes internes per saber cap a on anem, i si és una involució autonomista, no la contemplem. El nostre mínim denominador és el desplegament de la república i això vol dir desplegar les lleis del 6 i 7 de setembre del 2017, i involucionar no serveix de res, no ens porta enlloc. Per tant, primer hem de poder respondre a tota una sèrie de pregiuntes, saber a què ens atenem i els objectius que volem complir, i llavors decidir si anem a les eleccions. 

- Però en cas que la CUP hi concorri, serien unes eleccions vàlides però no legítimes?

- Com s’afronta això i quins són els arguments que es donen per participar-hi o no, és el que s’ha de debatre. 

- Com veuria una llista conjunta?

- Primer, hem de saber què es vol amb aquesta llista única. Per exemple, no et proporciona tenir més tempos en un debat parlamentari, i si s’invalida la llista, no n’hi haurà. En aquestes eleccions estem a mans de l’estat espanyol, hem de ser conscients que qui té la paella pel mànec és l’estat, i el que hem de fer és una estratègia col·lectiva. 

- Si és així, per què s’hi hauria de jugar?

- Perquè no hi ha estructures d’estat. 

- Durant mesos, el Govern català havia afirmat que sí que n’hi havia.

- Exacte, s’ha parlat d’estructures d’estat durant cinc anys. Artur Mas va ser el primer que va començar a parlar d’això, però també sembla que l’operació del dia 20 davant de la seu d’Economia va tallar moltes ales i molts projectes de la hisenda pròpia. Però les estructures d’estat no estaven prou treballades. Això, o hi ha una estratègia que nosaltres desconeixem. Què passa, que no volem creure la veritat? Doncs si hi ha res, que algú ens ho expliqui. Cal molta transparència amb el poble, que s’ho mereix després de tot el treball que està fent, donant la cara i continuant als carrers. 
 
- Creu que el Govern esperava arribar fins a aquest punt?

- Si estem veient persones com Santi Vila que obertament diuen que no havien preparat absolutament res perquè no s’ho creien, no. Aquesta persona sí que ha estafat en tota regla, i dir-ho i presentar-se com a cap de llista del PDECat és una vergonya absoluta. És que no té nom. Això sí que és una estafa i és enganyar, però al menys ha sortit públicament a dir que, després de dos anys, no ha fet absolutament res del que el poble li havia demanat. 

- I la resta de polítics?

- Jo penso que hem anat sobrats d’ingenuïtat en molts moments. Ja vaig dir en una ocasió fa un any i mig que ens havíem de preparar com a poble, que no serien flors i violes, que no es tractava de tirar globus i de fer la revolució del somriure. Tot això també, però que s’havia de treballar i que hi havia la possibilitat que hi hagués unes hòsties que fotrien por. 

- Sobre el 155, com està afectant a nivell municipal?

- De moment, no ha arribat absolutament res. No sabem si hi ha pretensions, però hem de treballar amb alguna estratègia municipalista en cas que vagi més enllà. I a nivell econòmic, hi està havent alguns ajuntaments que estan rebent, per part de l’estat espanyol, diners que la Generalitat els devia. Això és un intent de fer una compra barata de les nostres idees i conviccions, i aquestes no es compren amb diners. 

- A Berga, hi ha algun pla de contingència local?

- Tenim coses treballades, però sabem que l’Ajuntament de Berga té una estructura absolutament dèbil. No obstant, hem creat una comissió a nivell municipal de seguiment amb membres dels grups que ho vulguin, un membre de l’ANC, un d’Òmnium i un del CDR, i la voluntat és analitzar de manera col·lectiva els escenaris, la resposta i les conseqüències per saber com responem a nivell local. Que no hi hagi el desgavell general que veiem aquests dies. Hem de mirar bé quins focus cal atacar o on gastar més esforços perquè l’estat espanyol i la seva estratègia de desgast no se’n surtin. 

- Estaria a favor d’una assemblea de càrrecs electes que actués com a govern de la república de forma temporal?

- Quan ens vam apuntar, primer volíem saber què era aquesta assemblea, i avui dia encara no se’ns ha dit res més. No sabem si està preparada o no, i ningú se’ns ha posat en contacte, ni s’ha posat la qüestió sobre la taula, tot i que hi ha càrrecs electes a tot el país que representen els seus municipis, escollits democràticament. 

- Com haurien de col·laborar els municipis en aquestes properes eleccions?

- Es farà la cessió de locals. Alguns alcaldes militants d’ERC i del PDECat van dir que no els cedirien, i l’endemà estaven dient que ells també anirien a les eleccions. Hauríem d’haver contemplat què fèiem de part dels ajuntaments perquè podríem haver fet desobediència activa davant d’això i no cedir locals. 700 ajuntaments haurien de fer desobediència activa davant d'unes eleccions imposades, i això tindria una lectura molt clara.  
 
- Què s’ha d’esperar d’Europa, també, tenint en compte els presos?

- No podem esperar absolutament res d’uns estats que tenen una coalició per empoderar-se ells, les elits, les grans empreses o els lobbies. I els presos, l’únic que podem fer és la defensa de les seves llibertats i la denúncia absoluta a tot el món, mitjançant tots els canals on puguem i a tots els nivells. Però de presos polítics a l’estat espanyol n’hi ha hagut sempre, no ho oblidem. De fet, les presons són estructures creades políticament per tot allò sobrer de la societat. 

- Per tant, considera que no es pot confiar en la Unió Europea? Què s’ha de buscar, llavors?

- S’ha de buscar el treball amb altres estats, directament. No cal anar a la Unió Europea, podem parlar directament amb Finlàndia, el Kurdistan o qui sigui. Però és mentida que Europa no ens fa cas. Qui no ens fa cas és la Unió Europea, però hi ha un munt de pobles que estan al costat nostre. Qui és més important, el senyor Juncker o les 44.000 persones que es van manifestar al País Basc? Cal una aliança de pobles, jo ho tinc molt clar. 

- Com creu que evolucionarà la situació catalana? Com visualitza el futur més immediat?

- Jo crec que només hi ha una via, i és mantenir l’organització constant. Hi ha un error bàsic en el procés que és creure que tot seria fàcil o creure que es podria fer de la llei a la llei, sense haver de desobeir res. Les coses no funcionen així, i menys amb un estat com l’espanyol, que sabem que vulnera sistemàticament tots els drets. L’única manera és que el poble català continuï organitzat i exigeixi als seus representants que tirin milles. Aquest és el punt on havíem arribat ara, però hem pecat una mica d’ingenuïtat.

- I si els representants polítics que surten de les urnes fan marxa enrere?

- No, hi ha hagut un trencament evident. I se n’està adonant tothom d’arreu de l’estat, però també a nivell europeu i internacional. Ja es va veure la pressió que va rebre Puigdemont el dia que se li va acudir dir que convocava eleccions autonòmiques. El poble no vol més autonomia, ni més diners. El poble vol decidir el seu futur. 

- Aquesta autoorganització, doncs, serà la clau?

- Sí, a mi m’omple de satisfacció veure un 1 d’octubre com el que hi va haver, en què la gent va ser conscient del poder que tenia. Més que una alcaldessa, que un diputat, que consellers, que el propi president de la Generalitat o que Mariano Rajoy. El poble té més poder que tot això junt, sempre que ho vulgui, s’organitzi i treballi per fer-ho efectiu. El dia 1 d’octubre em va omplir d’ultra satisfacció, no només perquè hi havia una amenaça que els zumbats pujarien amb les porres, sinó perquè hi havia encara més gent al carrer. Això és brutal, però fa por als poders. Si hi ha un poble organitzat, què? És la contra del que sempre han volgut. L’1 d’octubre desbordava el Govern català i el de Madrid. L’1 d’octubre manava el poble i punto. I sí, cap aquí és cap on s’ha d’anar.