La vaga general enceta una etapa de mobilitzacions de major intensitat contra la repressió

Una Catalunya amb presos polítics i les institucions intervingudes. La "mobilització permanent" anunciada fa temps per l'independentisme pren ara més sentit que mai i, per això, l'ANC i Òmnium, així com nombroses altres entitats integrades a la Taula per la Democràcia, es preparen per apujar la intensitat de les actuacions contra la repressió de les institucions espanyoles. La vaga general d'aquest dimecres n'ha estat la primera evidència, mentre que la manifestació de dissabte també es preveu massiva.

D'aquesta manera, l'aturada de país ha tingut -com totes les vagues- un seguiment desigual. Així, malgrat que els diversos sectors l'han secundada amb menys intensitat que el 3 d'octubre -ja sigui pels dubtes fins al darrer moment de la seva legalitat, l'oposició frontal de sindicats estatals com CCOO o la saturació de convocatòries d'aquestes setmanes-, l'autoorganització de la ciutadania entorn els comitès de defensa de la República ha estat decisiva perquè la incidència a les carreteres i infraestructures fos major que mai.

Pel que fa al seguiment de la vaga, les dades són dispars. El govern espanyol l'ha titllat de "residual" i ha destacat que el consum d'energia ha estat un 3% superior al de dimarts, malgrat que, en la vaga del 3 d'octubre, va ser un 8,3% inferior al previst. Igualment, ha assegurat que tan sols ha estat rellevant a ensenyament, amb un 35% de vaguistes, mentre que a salut ha estat del 15,8%, al comerç inferior del 10% i a la indústria no ha arribat al 8%. El delegat de l'executiu espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha lamentat la "vulneració dels drets ciutadans en impedir mitjançant actes vandàlics que moltes persones poguessin traslladar-se amb normalitat als seus llocs de treball o desplaçar-se lliurement". De fet, ha fet públic que s'ha detingut una persona i s'ha identificat a una altra per una agressió.
 
En canvi, el sindicat convocant, la Intersindical-CSC, ha vist un "èxit rotund" i ha xifrat el seguiment en el 45% en l'ensenyament -coincidint amb la USTEC, el sindicat majoritari de mestres, que també cridava a l'aturada-, el 80% en universitats, el 40% en les administracions públiques, el 60% en els mitjans de comunicació, el 30% en els serveis i el 20% en la indústria. Igualment, destacava la caiguda del 80% en la venda de fruita a Mercabarna.

De fet, fonts coneixedores de l'aturada apunten que ha estat de les vagues generals amb més seguiment d'entre les últimes realitzades, només superada per la del 3 d'octubre. Ara bé, ha destacat sobretot perquè ja al migdia era la que més talls de carreteres i infraestructures havia produït mai. Nombroses vies han vist interrompuda la circulació de bon matí i durant tot el dia, per bé que al migdia les accions s'han concentrat en les que entraven i sortien del país, en lloc de les internes, amb voluntat de resistir indefinidament els talls. Igualment, l'assalt a l'estació de l'AVE de Girona ha estat l'actuació més mediàtica del matí, igual que ha ocorregut a l'estació de Sants al vespre, l'ocupació de la qual ha generat també certa tensió.
 
Per altra banda, les concentracions al territori convocades per la Taula per la Democràcia també han estat multitudinàries. Al matí, han tingut lloc davant les diverses delegacions de la Generalitat i a la plaça Sant Jaume de Barcelona, mentre que a la tarda s'han fet davant dels ajuntaments i a la plaça de la Catedral de la capital catalana. És en aquesta darrera mobilització -on hi han anat unes 25.000 persones, segons la Guàrdia Urbana- on han tingut lloc els missatges més polítics i quan el vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro, i el portaveu d'Òmnium, Marcel Mauri, han deixat clar que la mobilització els propers dies anirà en augment.

Davant una lona amb el lema "Llibertat presos polítics!", Alcoberro ha afirmat que els catalans han començat el "combat" pacífic i que estan "disposats a arribar fins al final". En aquest sentit, ha defensat que "no queda altra sortida que la victòria, que és la llibertat dels presos, el retorn del Govern a l'exili i la proclamació definitiva de la República". I pel que fa a la manifestació convocada al carrer de Marina aquest dissabte, ha anunciat que, malgrat que dimarts al matí només hi havia 200 autocars noliejats, aquesta tarda ja n'eren 500 i creixent.
 
Igualment,  Mauri ha assegurat que és la ciutadania qui decideix quan s'atura malgrat els que "deien que no era dia de vagues i aturades", en el que es podia entendre com un missatge a CCOO, que no hi era present i que havia criticat que les vagues generals les han de convocar els sindicats majoritaris. "Per l'alliberament dels presos i les nostres institucions, és clar que s'aturarà, i s'aturarà tants cops com vulgui", ha reblat. I ha pronosticat que els catalans estaran "tossudament alçats fins que es restauri la democràcia". Mauri també ha exigit a l'estat espanyol que deixi d'"ocupar" les institucions catalanes i ha declarat: "Ens volen violents però seguim sent un poble pacífic".

Altres ponents també ovacionats han estat Ester Rocabayera, que ha reivindicat la Intersindical-CSC com una "eina" al servei del país per convocar vagues com aquestes, el portaveu de la USTEC, Ramon Font, Joan Caball, d'Unió de Pagesos, o Marta Rosique, d'Universitats per la República. La imatge de l'acte, però, se l'ha endut el secretari general d'UGT, Camil Ros, que ha rebut una sonora xiulada quan ha pujat a l'escenari i durant tot el parlament, en què ha assegurat que hi és "per donar la cara" i ha reclamat que "totes les opinions es respectin i es construeixi una societat plural", a banda de destacar la "pluralitat" del seu sindicat, que no ha cridat a la vaga ni ho va fer per votar l'1-O.
 
Mentre, la crònica política vinculada amb la repressió contra les institucions i ciutadania catalanes seguia ben viva, ja que el Tribunal Constitucional ha anul·la la declaració d'independència i ha tornat a denunciar la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per desobediència, així com s'ha fet públic que l'Audiència Nacional manté empresonats el president de l'ANC, Jordi Sànchez, i el d'Òmnium, Jordi Cuixart, perquè hi veu risc de fuga.

"Sortirem al carrer sempre a reclamar la seva immediata posada en llibertat i el cessament de l'onada repressiva i demofòbica de l’Esta", ha asseverat en una de les concentracions la vicepresidenta del PDECat, Neus Munté, mentre que el líder d'ERC a l'ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, ha cridat a mobilitzar-se "contra l’existència de presos polítics, l'aplicació de l'article 155 i l'acomiadament del Govern".
 
La diputada de la CUP Gabriela Serra ha valorat l'èxit de la jornada: "Vam dir que per cada un, en sortiríem 10; que per cada 10 que n'agafessin, en sortiríem 100; i per cada 100, en sortiríem 1.000; i després, tot el poble. I avui ha sortit tot el poble". Igualment, el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello ha lamentat que "s'estan posant en risc les llibertats i la democràcia en el conjunt de l'Estat", referint-se també a la intervenció a l'ajuntament de Madrid.

En canvi, la líder de C's a Catalunya i cap de l'oposició, Inés Arrimadas, ha lamentat els talls de carreteres que assegura que perjudiquen als "de sempre", treballadors, autònoms, petits empresaris i als que volen utilitzar els serveis públics "pels quals tants impostos paguen", i ha etzibat "de l'estelada no es menja". De forma similar, el president del PP a catalunya, Xavier García Albiol, ha denunciat que "avui la majoria de catalans volien anar a treballar i no han pogut dur a terme la seva tasca amb normalitat per culpa del fanatisme i radicalisme d'uns quants".