El to del Suprem

Forcadell i la mesa declaren avui per rebel·lió i caldrà veure si l'alt tribunal esmena l'Audiència Nacional i indigna més l'independentisme. Avui també són notícia la vaga, la unitat independentista, la revifalla d'Unió dins el PSC, la Intersindical-CSC, el 9-N i Eduard Punset

09 de novembre del 2017
Actualitzat a la 13:49h
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i cinc membres més de la mesa, declaren avui al Tribunal Suprem. Corren el risc d'ingressar a presó, tal com els va passar al vicepresident Oriol Junqueras i als consellers la setmana passada. La declaració d'avui, i sobre tot l'actitud de la Fiscalia, serà una bona manera de comprovar fins a quin punt l'Estat vol collar l'independentisme.

A Madrid hi ha qui, conscient dels efectes electorals que el 21-D poden tenir els empresonaments, voldria veure lliures els "Jordis" i els consellers, però també és cert que l'establishment polític i mediàtic pressiona de valent a Rajoy per impedir que l'Estat afluixi. El Suprem podria agrupar la causa, assumir-la i apartar l'Audiència Nacional, que en teoria no hauria de jutjar delictes de rebel·lió. Isaac Meler en fa aquesta informació. Veurem què passa avui perquè és evident que l'impacte de l'empresonament de Forcadell i els membres de la mesa, entre ells el líder d'EUiA Joan Josep Nuet, no seria menor.

La vaga atura el país. L'independentisme respondrà aquesta tarda amb noves mobilitzacions si hi ha empresonaments, i aquest dissabte espera omplir el carrer Marina en una manifestació contra el 155 i per la llibertat dels presos polítics. Ahir va tocar vaga general. La incertesa (fins dimarts al vespre) sobre si la convocatòria era legal i el boicot actiu de CCOO i UGT, contràries a la convocatòria, a molts centres de treball va fer que el seguiment fos discret a la indústria i la ciutat de Barcelona. No va passar el mateix al sector públic i el de l'ensenyament. I l'impacte es va fer notar, sobre tot, en la mobilitat, que es va veure afectada com mai abans. Els comitès de defensa de la República van tallar desenes de carreteres i vies de tren. De la jornada en fa aquesta crònicaRoger Tugas

El Govern a l'exili es mou. Poc a poc el Govern legítim va recomponent la situació i donant forma a la seva presència simbòlica. Tindrà una seu a Barcelona i un compte de Twitter i en una carta que avui publica NacióDigital, Carles Puigdemont i els quatre consellers a l'exili expliquen que es volen dotar d'una estructura estable. Veurem com afecta a aquesta estructura i al missatge polític la negativa dels partits independentistes a presentar-se conjuntament. Per ara no hi ha llista unitària. El PDECat està ensorrat a les enquestes però la vol encapçalar amb Puigdemont, ERC es refugia en la negativa dels "comuns" i la CUP a ser-hi per no fer-la, i els "cupaires" afirmen que necessitaven més temps però no preguntaran per aquesta possibilitat als seus militants. En tot cas hi ha qui al sobiranisme no tira encara la tovallola malgrat les dificultats i que el temps corre en contra. Ho explica Oriol March en aquesta informació.
 
La Unió de Duran alimenta al PSC. Al camp de l'unionisme les coses estan més clares. La darrera novetat és l'acord entre Units per Avançar, el nou partit on s'han refugiat els "ex" d'Unió fidels a Josep Antoni Duran i Lleida, i el PSC. La nit del 21 de desembre l'exconseller Ramon Espadaler i l'exdiputada Montse Surroca es poden convertir en diputats socialistes. Ja no defensaran el dret a decidir però. Només la via federal d'Iceta, a qui Ferraz va autoritzar ahir el pacte. Altres "ex" de CiU, com els de Nova Convergència o Lliures, rumien encara que fan. A ells la convocatòria els ha agafat a contrapeu. Ho explica Pep Martí en aquest reportatge.


Vist i llegit

El procés, i l'estat d'alerta permanent en el que està la premsa de Madrid des de fa uns dies, ens està deixant peces antològiques. Ahir El Español ens en regalava una per catalogar a la secció de les "ètniques". Un article del periodista català Cristian Campos, Cataluña, capital mi obligo feia un exhaustiu treball d'"investigació" per arribar a la conclusió que a l'Ara, al que acusava d'estar molt subvencionat pel Govern i haver estat un motor del procés, hi abundaven cognoms catalans entre els seus periodistes. I que els que en tenien, eren nascuts a Catalunya. I els pocs treballadors que no eren catalans eren de les Balears o el País Valencià! Ho contraposava al cosmopolitisme de El Español, amb treballadors de tota Espanya, al qual comparava amb el The New York Times. Campos no se n'ha adonat encara que l'Ara és escrit en català. Quan ho descobreixi potser tot li encaixa.


 El passadís

La vaga d'ahir va ser convocada per la Intersindical-CSC, que va rebre el suport d'Òmnium i l'ANC. La USTEC, Unió de Pagesos i algunes federacions de la CGT li van donar suport en l'àmbit sindical però s'hi van negar CCOO i UGT, fet que els ha costat moltes crítiques des dels entorns sobiranistes. La Intersindical-CSC, amb gairebé 50 anys de trajectòria (és hereva de la Solidaritat d'Obrers de Catalunya) i una història plena d'alts i baixos i dificultats, és un sindicat minoritari. Té uns 3.000 afiliats i 500 representants que li donen presència en gairebé tots els sectors productius i és molt compromès amb el procés. Això ha reportat al sindicat nacional un creixement significatiu en els darrers dies. Només aquesta setmana laIntersindical-CSCha guanyat gairebé 200 afiliats nous, molts d'ells procedents de les centrals estatals. 


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2014 es va celebrar el procés participatiu del 9-N. La idea del govern d'Artur Mas, que compartien ERC, ICV-EUiA i la CUP, era celebrar una consulta acordada amb l'Estat. L'abril de 2014 el Congrés ho va rebutjar i aleshores es va intentar fer com a consulta popular no referendària, però el TC ho va tombar. Mas no volia desobeir i, malgrat les reticències d'ERC, va canviar la consulta per un procés participatiu. Es preguntava als catalans si volien o no un estat i, arribat el cas, si volien que fos independent. 2,3 milions de persones van poder votar sense incidents. L'èxit del referèndum va enfurismar el govern espanyol que va presentar querelles que han acabat inhabilitant (amb multes incorporades) Mas i tres dels consellers. El 9-N va obrir camí. Aquí en podeu veure algunes fotos.


 L'aniversari

El 9 de novembre de l'any 1936, avui fa 81 anys, naixia a Barcelona l'advocat, divulgador i economista Eduard Punset. A més de la seva tasca docent, va ser ministre per a les Relacions amb les Comunitats Europees amb la UCD i després diputat al Parlament i a l'Eurocambra pel CDS. El programa de TVE Redes, de divulgació científica, el va fer popular. En els darrers mesos, i malgrat que ja està retirat de la vida pública, ha donat suport al dret a decidir i també als presos polítics.
 

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi