08
de novembre
del
2017
Actualitzat
el
09
de novembre
a les
17:22h
El consell nacional del PDECat es reunirà aquest dissabte per acabar de validar la llista que presentarà la formació el 21-D i que, previsiblement, ha d'estar liderada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont. La llista unitària que defensaven els nacionalistes ha quedat enterrada i la marca amb la qual es presentarà la formació és PDECat-Pacte, amb la qual es preveuen incorporar independents. Mentrestant, però, les assemblees de les sigles que encapçalen Artur Mas i Marta Pascal han anat triant al llarg dels últims dies els candidats de cada territori. I en aquest procés s'hi han viscut altes, baixes, sorpreses i renúncies que marcaran la confecció de la llista a les eleccions.
Dos noms propis destaquen per sobre de la resta. Es tracta de Neus Munté, exconsellera de la Presidència, que ha estat escollida com a membre de les llistes per part dels associats del PDECat a la Dreta de l'Eixample. L'altre és el de Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar i president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), que es va imposar en l'assemblea del Maresme. Montserrat Candini, alcaldessa de Calella de Mar i membre de la direcció executiva, no va plantar batalla davant Buch i espera formar part de les llistes a través d'un altre mecanisme, ja sigui a proposta dels àmbits o bé de la cúpula. Candini ja ha estat diputada de Junts pel Sí en l'última legislatura.
Munté va renunciar a ser diputada al gener per complir amb el règim d'incompatibilitats de la formació, exigent i causant de malestars interns, i des del juliol no forma part de l'executiu. El seu nom segueix estant vinculat a la candidatura del PDECat a Barcelona, que havia de començar a prendre cos durant la segona quinzena d'octubre però que les conseqüències del referèndum i la convocatòria forçada del 21-O han aturat. Buch, en canvi, no ha format part mai de les llistes al Parlament. És el màxim dirigent de Moment Zero, un corrent intern influent que s'ha reactivat especialment des del febrer. Fins i tot hi ha sectors del partit que apunten que podrien plantejar un assalt a la direcció de cara al proper congrés de la formació, previst per a l'estiu de l'any vinent.
La llista de la demarcació barcelonina inclourà els principals dirigents de la formació, com són Marta Pascal -escollida amb una majoria abassegadora a Osona- i David Bonvehí, ja triat per part del Bages. Els consellers Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn i Lluís Puig també tenen molts números de formar part de la candidatura per dos motius: fer-los costat i reivindicar que són unes eleccions excepcionals, amb presos polítics. Una de les sorpreses a les comarques barcelonines es va produir al Garraf, on un dirigent local de Cubelles es va imposar a l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras. Finalment, però, el vencedor en assemblea ha acabat renunciant, donant via lliure a Lloveras.
Caps de llista territorials
A llarg de les properes hores també s'aniran definint els caps de llista a cada demarcació. A Barcelona, si no hi ha sorpreses d'última hora -en el context actual sempre és millor no descartar-les-, serà Puigdemont qui liderarà la candidatura. A Lleida el favorit és Marc Solsona, alcalde de Mollerussa, diputat en aquesta última legislatura al Parlament i també amb experiència entre el 2011 i el 2015 al Congrés dels Diputats. Per Girona, el nom que més sona és el de Lluís Guinó, alcalde de Besalú i vicepresident del Parlament. Demà haurà de declarar davant del Tribunal Suprem i s'enfronta a una possible presó incondicional juntament amb els seus companys de mesa.
A Tarragona, en les últimes dues eleccions el cap de files ha estat Albert Batet, alcalde de Valls i integrant -com Guinó i Candini- de la direcció fins que van haver de plegar a causa del règim d'incompatibilitats. Es dóna per fer que seguirà formant part de les llistes, però hi ha dos noms que li podrien prendre el lloc com a candidat tarragoní. Es tracta de Jordi Sendra, exsenador i parlamentari a Catalunya des del 2015, i Montserrat Vilella, que en aquesta legislatura ha estat diputada. "El més ben situat és Sendra", recalca una de les fonts consultades per NacióDigital.
Pel que fa a les candidatures que arriben des dels àmbits -el qie abans es coneixia com les sectorials del partit-, dos dels noms que destaquen que formaran part de la candidatura són Àngels Ponsa i Dolors Feliu. Ponsa ja té experiència com a diputada i Feliu ha ocupat la direcció general de Serveis Consultius de Presidència.
Menrestant, personalitats vinculades al PDECat -com ara Víctor Terradellas, exmembre de la direcció de CDC- tenen intenció de formar una agrupació d'electors encapçalada per Puigdemont que superi les sigles dels partits un cop els nacionalistes, ERC i la CUP no s'han posat d'acord per una "gran llista de país". Fins al 17 de novembre tenen temps per concretar-la, tot i que tindria inconvenients: no tindria espai als blocs electorals públics, per exemple.
Dos noms propis destaquen per sobre de la resta. Es tracta de Neus Munté, exconsellera de la Presidència, que ha estat escollida com a membre de les llistes per part dels associats del PDECat a la Dreta de l'Eixample. L'altre és el de Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar i president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), que es va imposar en l'assemblea del Maresme. Montserrat Candini, alcaldessa de Calella de Mar i membre de la direcció executiva, no va plantar batalla davant Buch i espera formar part de les llistes a través d'un altre mecanisme, ja sigui a proposta dels àmbits o bé de la cúpula. Candini ja ha estat diputada de Junts pel Sí en l'última legislatura.
Munté va renunciar a ser diputada al gener per complir amb el règim d'incompatibilitats de la formació, exigent i causant de malestars interns, i des del juliol no forma part de l'executiu. El seu nom segueix estant vinculat a la candidatura del PDECat a Barcelona, que havia de començar a prendre cos durant la segona quinzena d'octubre però que les conseqüències del referèndum i la convocatòria forçada del 21-O han aturat. Buch, en canvi, no ha format part mai de les llistes al Parlament. És el màxim dirigent de Moment Zero, un corrent intern influent que s'ha reactivat especialment des del febrer. Fins i tot hi ha sectors del partit que apunten que podrien plantejar un assalt a la direcció de cara al proper congrés de la formació, previst per a l'estiu de l'any vinent.
La llista de la demarcació barcelonina inclourà els principals dirigents de la formació, com són Marta Pascal -escollida amb una majoria abassegadora a Osona- i David Bonvehí, ja triat per part del Bages. Els consellers Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn i Lluís Puig també tenen molts números de formar part de la candidatura per dos motius: fer-los costat i reivindicar que són unes eleccions excepcionals, amb presos polítics. Una de les sorpreses a les comarques barcelonines es va produir al Garraf, on un dirigent local de Cubelles es va imposar a l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras. Finalment, però, el vencedor en assemblea ha acabat renunciant, donant via lliure a Lloveras.
Caps de llista territorials
A llarg de les properes hores també s'aniran definint els caps de llista a cada demarcació. A Barcelona, si no hi ha sorpreses d'última hora -en el context actual sempre és millor no descartar-les-, serà Puigdemont qui liderarà la candidatura. A Lleida el favorit és Marc Solsona, alcalde de Mollerussa, diputat en aquesta última legislatura al Parlament i també amb experiència entre el 2011 i el 2015 al Congrés dels Diputats. Per Girona, el nom que més sona és el de Lluís Guinó, alcalde de Besalú i vicepresident del Parlament. Demà haurà de declarar davant del Tribunal Suprem i s'enfronta a una possible presó incondicional juntament amb els seus companys de mesa.
A Tarragona, en les últimes dues eleccions el cap de files ha estat Albert Batet, alcalde de Valls i integrant -com Guinó i Candini- de la direcció fins que van haver de plegar a causa del règim d'incompatibilitats. Es dóna per fer que seguirà formant part de les llistes, però hi ha dos noms que li podrien prendre el lloc com a candidat tarragoní. Es tracta de Jordi Sendra, exsenador i parlamentari a Catalunya des del 2015, i Montserrat Vilella, que en aquesta legislatura ha estat diputada. "El més ben situat és Sendra", recalca una de les fonts consultades per NacióDigital.
Pel que fa a les candidatures que arriben des dels àmbits -el qie abans es coneixia com les sectorials del partit-, dos dels noms que destaquen que formaran part de la candidatura són Àngels Ponsa i Dolors Feliu. Ponsa ja té experiència com a diputada i Feliu ha ocupat la direcció general de Serveis Consultius de Presidència.
Des del @Pdemocratacat seguim pensant que la unitat del món sobiranista en les properes eleccions és necessària i estem disposats a explorar qualsevol possibilitat per fer-la possible
— Marta Pascal (@martapascal) 8 de novembre de 2017
Menrestant, personalitats vinculades al PDECat -com ara Víctor Terradellas, exmembre de la direcció de CDC- tenen intenció de formar una agrupació d'electors encapçalada per Puigdemont que superi les sigles dels partits un cop els nacionalistes, ERC i la CUP no s'han posat d'acord per una "gran llista de país". Fins al 17 de novembre tenen temps per concretar-la, tot i que tindria inconvenients: no tindria espai als blocs electorals públics, per exemple.
Cadires buides en record als membres del Govern empresonats i a l'exili durant el consell nacional del PDECat Foto: ACN