08
de novembre
del
2017
Actualitzat
el
09
de novembre
a les
17:20h
La Nova Convergència que lidera Germà Gordó, els democristians d'Units per Avançar i els liberals de Lliures, fundat per l'exconseller Antoni Fernández Teixidó, han enfilat el camí cap al 21-D amb voluntat de ser-hi presents d'alguna manera però conscients de les dificultats d'estructurar un espai propi en tan poc temps. També a ells la convocatòria electoral els ha agafat amb el pas canviat.
La tasca de reconstrucció del centre catalanista, d'un espai moderat, amb tots els seus matisos, no és fàcil i l'acceleració del procés des de l'1-O dificulta els moviments dels diferents grups nostàlgics d'aquella CiU hegemònica que ja no és. Però cada grup té la seva estratègia pròpia i no donen mostra, fins ara, de voler aplegar esforços.
El retorn d'Espadaler i les contradiccions del PSC
L'exsecretari general d'UDC i exconseller d'Interior Ramon Espadaler serà el número tres de la llista del PSC el 21-D. No és una coalició formal, però sí un acord polític. La llista que encapçalarà Miquel Iceta inclourà altres membres d'Units. Fa dies que corren diversos noms per afegir-se a la candidatura, com el de l'editor Fèlix Riera. L'acord implica que el grup parlamentari que sorgeixi del 21-D s'anomenarà Grup Parlamentari Socialistes i Unts per Avançar.
Les contradiccions ideològiques del pacte es poden evidenciar en molts temes. Potser per això, en el protocol signat entre les dues formacions, "Acord pel seny i pel catalanisme", es garanteix llibertat de vot en qüestions de consciència i que es mantindrà el consens entorn la Llei d'Educació de Catalunya, un àmbit en què poden mostrar-se les diferències, ja que Units -com antigament UDC- defensa l'estatus de les escoles privades i concertades.
Però el punt central de l'acord és la defensa que fan PSC i Units per Avançar d'una sortida al conflicte en què s'explicita que "el que és raonable per garantir la convivència en una societat plural no és pactar una votació, sinó votar un acord". Ras i curt: els dos partits no proposen una consulta que inclogués l'opció independentista, sinó una reforma constitucional que fos després ratificada en referèndum.
El partit Units per Avançar es va crear com a hereu del que havia estat UDC. El seu president és l'empresari Oriol Molins i Carlos Losada n'és el portaveu. Amb el pragmatisme propi dels democristians, fonts de la formació reconeixien aquests dies "converses amb el PSC des de fa temps". De fet, en la convenció inaugural celebrada el 21 d'octubre, Oriol Molins ja es va adreçar al primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que hi era present, i va deixar clar que Units sintonitzaven amb el discurs dels socialistes catalans en el conflicte entre Catalunya i l'estat.
Units per Avançar ha subratllat en totes les seves aparicions públiques el triple missatge que defensen: la cohesió social, l'estabilitat econòmica i la millora de l'autogovern. La línia de la formació en l'actual moment ha estat la d'oposar-se a la DUI i també a l'aplicació del 155.
Nova Convergència vol ser present el 21-D
L'associació Nova Convergència, que lidera l'exconseller Germà Gordó, ha decidit convertir-se en partit polític. El consell nacional celebrat dilluns al vespre va aprovar la proposta de l'executiva de "ser present a les eleccions del 21-D" i alhora 'la voluntat de col·laborar amb d'altres forces sobiranistes". Nova Convergència vol ser a les eleccions però fer-ho "sense entrar en confrontació" amb la resta del sobiranisme.
A diferència d'altres grups del centre catalanista, Nova Convergència es defineix com a sobiranista i el seu dirigent, Germà Gordó, va votar la declaració d'independència al Parlament. Fonts del nou partit subratllen el perfil propi en relació a Units per Avançar o Lliures: "Volem treballar per aglutinar com a mínim dues terceres parts dels catalans" i destaquen que volen fugir d'etiquetes liberals o democristianes "perquè Nova Convergència és de centre ampli i hi caben socialdemòcrates, liberals i democristians".
Una mica com l'antiga CiU.
Lliures es vol presentar sol... si pot
Què faran els liberals de Lliures, el partit abanderat per l'exconseller i exdirigent de CDC Antoni Fernández Teixidó? "Anirem a les eleccions com a Lliures... si podem anar-hi", ha explicat Fernández Teixidó a NacióDigital. "Som l'únic partit de centre catalanista amb la voluntat d'anar presents amb les nostre sigles a les eleccions, i per això estem cercant recursos human i econòmics".
Fernández Teixidó reconeix que "les eleccions ens han agafat a contrapeu. Prevèiem que no serien abans de l'estiu del 2018". També insisteix en què "el nostre projecte no és per a aquestes eleccions, sinó per al futur de Catalunya". Qui serà el cap de llista? Encara no l'han elegit. Roger Montañola podria ser el candidat? Fernández Teixidó assegura que "no s'ha postulat, rotundament no". Però si ho fes, "seria un candidat magnífic, rotundament sí".
Des de Lliures hi ha escepticisme envers la possibilitat que es pugui aplegar una plataforma més àmplia del catalanisme moderat, i es discrepa davant l'aproximació d'Units per Avançar al PSC. Però encara queden nou dies perquè es tanquin les candidatures i en política tot és possible.
La tasca de reconstrucció del centre catalanista, d'un espai moderat, amb tots els seus matisos, no és fàcil i l'acceleració del procés des de l'1-O dificulta els moviments dels diferents grups nostàlgics d'aquella CiU hegemònica que ja no és. Però cada grup té la seva estratègia pròpia i no donen mostra, fins ara, de voler aplegar esforços.
El retorn d'Espadaler i les contradiccions del PSC
L'exsecretari general d'UDC i exconseller d'Interior Ramon Espadaler serà el número tres de la llista del PSC el 21-D. No és una coalició formal, però sí un acord polític. La llista que encapçalarà Miquel Iceta inclourà altres membres d'Units. Fa dies que corren diversos noms per afegir-se a la candidatura, com el de l'editor Fèlix Riera. L'acord implica que el grup parlamentari que sorgeixi del 21-D s'anomenarà Grup Parlamentari Socialistes i Unts per Avançar.
Les contradiccions ideològiques del pacte es poden evidenciar en molts temes. Potser per això, en el protocol signat entre les dues formacions, "Acord pel seny i pel catalanisme", es garanteix llibertat de vot en qüestions de consciència i que es mantindrà el consens entorn la Llei d'Educació de Catalunya, un àmbit en què poden mostrar-se les diferències, ja que Units -com antigament UDC- defensa l'estatus de les escoles privades i concertades.
Però el punt central de l'acord és la defensa que fan PSC i Units per Avançar d'una sortida al conflicte en què s'explicita que "el que és raonable per garantir la convivència en una societat plural no és pactar una votació, sinó votar un acord". Ras i curt: els dos partits no proposen una consulta que inclogués l'opció independentista, sinó una reforma constitucional que fos després ratificada en referèndum.
Helena Isábal, Carles Losada, Ignasi Rafel i Alexandre Pons en l'actte de presentació d'Units per Avançar. Foto: Units per Avançar
Units per Avençar i el PSC, un llarg coqueteigEl partit Units per Avançar es va crear com a hereu del que havia estat UDC. El seu president és l'empresari Oriol Molins i Carlos Losada n'és el portaveu. Amb el pragmatisme propi dels democristians, fonts de la formació reconeixien aquests dies "converses amb el PSC des de fa temps". De fet, en la convenció inaugural celebrada el 21 d'octubre, Oriol Molins ja es va adreçar al primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que hi era present, i va deixar clar que Units sintonitzaven amb el discurs dels socialistes catalans en el conflicte entre Catalunya i l'estat.
Units per Avançar ha subratllat en totes les seves aparicions públiques el triple missatge que defensen: la cohesió social, l'estabilitat econòmica i la millora de l'autogovern. La línia de la formació en l'actual moment ha estat la d'oposar-se a la DUI i també a l'aplicació del 155.
Germà Gordó al Parlament de Catalunya. Foto: Adrià Costa
Nova Convergència vol ser present el 21-D
L'associació Nova Convergència, que lidera l'exconseller Germà Gordó, ha decidit convertir-se en partit polític. El consell nacional celebrat dilluns al vespre va aprovar la proposta de l'executiva de "ser present a les eleccions del 21-D" i alhora 'la voluntat de col·laborar amb d'altres forces sobiranistes". Nova Convergència vol ser a les eleccions però fer-ho "sense entrar en confrontació" amb la resta del sobiranisme.
A diferència d'altres grups del centre catalanista, Nova Convergència es defineix com a sobiranista i el seu dirigent, Germà Gordó, va votar la declaració d'independència al Parlament. Fonts del nou partit subratllen el perfil propi en relació a Units per Avançar o Lliures: "Volem treballar per aglutinar com a mínim dues terceres parts dels catalans" i destaquen que volen fugir d'etiquetes liberals o democristianes "perquè Nova Convergència és de centre ampli i hi caben socialdemòcrates, liberals i democristians".
Una mica com l'antiga CiU.
Els impulsors de Lliures en un dels actes del partit liberal.onstitució d'un partit. Foto: Lliures
Lliures es vol presentar sol... si pot
Què faran els liberals de Lliures, el partit abanderat per l'exconseller i exdirigent de CDC Antoni Fernández Teixidó? "Anirem a les eleccions com a Lliures... si podem anar-hi", ha explicat Fernández Teixidó a NacióDigital. "Som l'únic partit de centre catalanista amb la voluntat d'anar presents amb les nostre sigles a les eleccions, i per això estem cercant recursos human i econòmics".
Fernández Teixidó reconeix que "les eleccions ens han agafat a contrapeu. Prevèiem que no serien abans de l'estiu del 2018". També insisteix en què "el nostre projecte no és per a aquestes eleccions, sinó per al futur de Catalunya". Qui serà el cap de llista? Encara no l'han elegit. Roger Montañola podria ser el candidat? Fernández Teixidó assegura que "no s'ha postulat, rotundament no". Però si ho fes, "seria un candidat magnífic, rotundament sí".
Des de Lliures hi ha escepticisme envers la possibilitat que es pugui aplegar una plataforma més àmplia del catalanisme moderat, i es discrepa davant l'aproximació d'Units per Avançar al PSC. Però encara queden nou dies perquè es tanquin les candidatures i en política tot és possible.