07
de novembre
del
2017
Actualitzat
a les
14:37h
La demanda de ma dura contra l'1-O li està sortint rentable a Ciutadans, el partit que més creix en el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques fet públic aquest dimarts. Segons l'enquesta, feta entre el 2 i l'11 d'octubre -just després del referèndum-, el partit d'Albert Rivera és l'únic dels quatre grans espanyols que pujaria respecte l'anterior baròmetre, del juliol, i ho faria de forma notable: del 14,5% de vots al 17,5%. I això que, en les eleccions del 2016 tan sols va obtenir el 13,1%.
Malgrat tot, el PP seguiria imposant-se, amb un 28%, tot i que amb un percentatge inferior al 28,8% que li atribuïa el CIS el juliol i molt lluny del 33% de les eleccions. Al seu torn, el PSOE també cauria del 24,9% al 24,2%, tot i que quedaria per damunt del 22,7% que li van atorgar les urnes. Units Podem i les seves confluències s'endurien la pitjor part, ja que tan sols retindrien un suport del 18,5%, quasi tres punts menys que els previstos tres mesos enrere i encara més per sota del 21,1% de l'obtingut el juny del 2016.
Pel que fa als partits catalans, En Comú Podem i ERC aconseguirien repetir resultats molt similars als de les últimes eleccions espanyoles (3,5% i 2,7%, respectivament), mentre que el PDECat cauria del 2% a l'1,6%.
La independència preocupa
Per altra banda, l'1-O també impacta en la pregunta sobre les principals problemàtiques de la ciutadania, ja que la independència de Catalunya se situa com el segon problema per als espanyols, ja que ho cita el 29% dels enquestats. El primer segueix sent l'atur (66,2%) i en tercer lloc hi ha la corrupció i el frau (28,3%). Així mateix, un 76,9% dels enquestats creuen que la situació política és dolenta o molt dolenta, i un 53,2% la veu pitjor que fa un any. Les esperances en els dirigents polítics, de fet, està sota mínims, ja que un 78,6% té poca o gens de confiança amb el govern espanyol, mentre que un 83% no en té amb el el líder del principal partit de l'oposició, Pedro Sánchez.
Quant a la configuració territorial -rellevant, ja que s'està a punt de constituir la comissió del model territorial del Congrés-, un 28,2% dels espanyols és partidari de suprimir les autonomies o reduir les seves competències, un 39,2% no tocaria el model actual, i tan sols un 23,6% incrementaria la descentralització o permetria exercir el dret a l'autodeterminació.
Malgrat tot, el PP seguiria imposant-se, amb un 28%, tot i que amb un percentatge inferior al 28,8% que li atribuïa el CIS el juliol i molt lluny del 33% de les eleccions. Al seu torn, el PSOE també cauria del 24,9% al 24,2%, tot i que quedaria per damunt del 22,7% que li van atorgar les urnes. Units Podem i les seves confluències s'endurien la pitjor part, ja que tan sols retindrien un suport del 18,5%, quasi tres punts menys que els previstos tres mesos enrere i encara més per sota del 21,1% de l'obtingut el juny del 2016.
Pel que fa als partits catalans, En Comú Podem i ERC aconseguirien repetir resultats molt similars als de les últimes eleccions espanyoles (3,5% i 2,7%, respectivament), mentre que el PDECat cauria del 2% a l'1,6%.
La independència preocupa
Per altra banda, l'1-O també impacta en la pregunta sobre les principals problemàtiques de la ciutadania, ja que la independència de Catalunya se situa com el segon problema per als espanyols, ja que ho cita el 29% dels enquestats. El primer segueix sent l'atur (66,2%) i en tercer lloc hi ha la corrupció i el frau (28,3%). Així mateix, un 76,9% dels enquestats creuen que la situació política és dolenta o molt dolenta, i un 53,2% la veu pitjor que fa un any. Les esperances en els dirigents polítics, de fet, està sota mínims, ja que un 78,6% té poca o gens de confiança amb el govern espanyol, mentre que un 83% no en té amb el el líder del principal partit de l'oposició, Pedro Sánchez.
Quant a la configuració territorial -rellevant, ja que s'està a punt de constituir la comissió del model territorial del Congrés-, un 28,2% dels espanyols és partidari de suprimir les autonomies o reduir les seves competències, un 39,2% no tocaria el model actual, i tan sols un 23,6% incrementaria la descentralització o permetria exercir el dret a l'autodeterminació.