Carles Sastre (I-CSC): «Hem estat beneits, els estats només llegeixen el deute i la prima de risc»

Carles Sastre (l'Hospitalet, 1955) és secretari general de la Intersindical-CSC, el sindicat que convoca la vaga general del 8 de novembre. Històric de l'independentisme, va militar al Font Nacional de Catalunya durant la dictadura, abans de formar part del grup Època i de Terra Lliure. Creu que l'1-O va deixar un fort desconcert en la societat catalana que ara s'està superant i que les properes setmanes seran clau quant a mobilitzacions ciutadanes.  

- En què es diferencia l'aturada del dimecres de la que es va fer el 3 d'octubre?

- Per part nostra, no es diferencia en res. En tant que sindicat, fem la convocatòria de vaga en els termes legals actuals, d'acord amb els següents arguments: la reducció progressiva de drets laborals i socials, la denúncia de la precarietat laboral que fa que actualment treballar no implica que es pugui arribar a finals de mes o tenir una vida laboral digna, la sortida falsa a la crisi que suposen les polítiques actuals i el rebuig al reial decret 15/2017 del govern espanyol que accelera la deslocalització de les empreses que estan a Catalunya. Entenem que aquest decret accelera la fugida d'empreses de Catalunya, el que també afecta l'estructura productiva i les condicions de treball.

- L'argument que el procés sobiranista afecta la fugida d'empreses el troba un argument dissenyat des de l'Estat o realment hi ha inquietud en el món econòmic?

- L'impacte primer de la marxa d'empreses pot afectar en el pla tributari a l'impost d'actes jurídics documentats, que té un impacte reduït. La resta afecta l'impost de societats, que recapta l'Estat. Quin és l'impacte? Doncs bàsicament un impacte psicològic. D'intentar incidir sobre la població, creant impacte social i la idea que les empreses se'n van. I en casos concrets s'han produït pressions polítiques concretes. El mateix comitè d'empresa de Seat ha denunciat pressions de la casa reial suggerint un canvi de seu social. El tema és greu.

- Com valora l'actitud de la resta de forces sindicals?

- USTEC s'ha afegit a la vaga. Part de la CGT també, tot i que formalment no. El col·lectiu Comissions per la Independència, dins de CCOO, també s'hi ha afegit, com la Xarxa de Sindicalistes per la Independència, on hi ha afiliats nostres però també de les altres centrals.  

Carles Sastre. Foto: Adrià Costa

- Com creu que han actuat els sindicats majoritaris en tot el procés?

- Han intentat posar-se de perfil. En part per evitar tensions internes i en part per no enfrontar-se a les direccions de Madrid, han optat per prendre el menor mal possible, nedant i guardant la roba. En termes pujolians, seria fer la "puta i la Ramoneta" fins que passi la tempesta.

- Foment del Treball demana al TSJC que es declari la vaga il·legal i mesures cautelars per impedir-la.

- Divendres, Foment ja va fer un comunicat dient que l'impugnarà amb uns termes tècnics que a mi no m'ho semblen massa, parlant de terminis, i acaben dient que és una vaga política. Totes les vagues generals van més enllà d'aspectes estrictament salarials, per definició té un afegit, i està acollit per la normativa espanyola i internacional. Diuen que presentem arguments molt generalistes, però incloem un aspecte molt concret, sobre el reial decret governamental. Foment són, bàsicament, l'Ibex-35, i estan actuant, ells sí, políticament. Nodreix aquest discurs de la por que dèiem perquè les empreses marxin de Catalunya.

- La patronal fa un plantejament polític?

- Sí. Foment acusa la vaga de política però és el seu posicionament el que és polític. Cal recordar que en la manifestació espanyolista del 12 d'octubre, molt a prop d'aquí, el president de Foment del Treball hi va anar, acompanyat del senyor Enric Lacalle, amb tots els complements propis d'una concentració unionista. La imatge de Gay de Montellà a la porta de Foment anant a la manifestació del 12 d'octubre marca la posició de Foment en aquests moments. Tothom està on ha d'estar. Uns amb el poble i altres amb l'Ibex-35, que suposo que és on han d'estar. D'altra banda, Foment s'hauria de queixar també de l'impacte en l'economia de fer eleccions un dijous, amb escoles que s'hauran de tancar i els nens a casa.

- Què ha de passar perquè la vaga sigui un èxit?

- La incidència d'una vaga es mesura en dues grans línies: l'impacte en les empreses (centres logístics, transports, mobilitat a Barcelona) i el consum elèctric. Sobre aquests elements, es valora el ressò d'una vaga. En una vaga com aquesta, s'ha de valorar també molt la incidència sobre el territori. Per analitzar l'èxit del 8 de novembre s'haurà de veure la paralització de Barcelona i la mobilització del territori.

Carles Sastre. Foto: Adrià Costa

- Creu que és possible?

- Sí. Està bastant treballat. A banda del tema estricte de la vaga, en el context actual, el que cal és organitzar-se.

- Creu que les concentracions que s'han fet fins ara poden ser prou eficaces per respondre a la intervenció de l'autonomia?

- Estem en una inflexió. Em refereixo a aquesta setmana i la setmana que ve. Fins ara s'ha anat amb el lliri a la mà. Al final, l'únic que llegeixen els estats i la UE és el deute i la prima de risc.

"L'estat espanyol està en fallida tècnica. Si fos una empresa estaria en procés concursal"

- Expliqui's.

- Separant-ho del tema de la vaga, eh. El problema que té ara Espanya és que està en fallida tècnica. Si fos una empresa estaria en procés concursal. El deute espanyol està entorn del 100% del PIB, que vol dir que el que es genera en un any de producció de béns és el que es deu. Fa uns dies, el BCE ha canviat els seus criteris i passa a comprar la meitat del deute que comprava. La resta l'has de llançar al mercat, el que vol dir que els tipus d'interès pujaran. L'estat viu en respiració assistida. De cara als pressupostos del 2018, no se n'ha parlat gaire però hi ha la intenció d'efectuar una retallada important de partides, que aniria per sanitat i ensenyament. Per anar bé, cal aprovar pressupostos abans del 31 de desembre. I cal el PNB. Per què s'han convocat les eleccions el 21 de desembre? No ho sé, però dos més dos fan quatre. Allargar aquesta situació d'endeutament i iniciar el 2018 amb uns pressupostos prorrogats suposa una pressió important. Això crea una tensió important a l'estat espanyol. La baula feble de la cadena a Espanya és el deute i la prima de risc.

- Quan diu que s'ha anat molt amb el lliri a la mà a què es refereix?

- Hem actuat amb beneiteria pel que fa a la Unió Europea. No ens podíem pensar que l'estat faria el que va fer l'1-O perquè estem a la UE... Va passar el que va passar, que va ser un despropòsit. I encara estem en aquella situació de desconcert: fer la declaració o no, part del Govern empresonat i una altra part a Brussel·les... Ara estem tornant a posar les defenses a lloc i sortint del desconcert. Ens hem donat un bany de realisme. Cal recordar aquella frase d'un diplomàtic britànic que deia que el Regne Unit no tenia amics, tenia interessos.
 
- De totes maneres, des d'Europa han enviat llums grogues a Mariano Rajoy.

- Està clar. El factor internacional dificulta la brutalitat de l'estat. A la una del migdia de l'1-O algú va dir a Rajoy que s'aturés el despropòsit i es va delimitar el terreny de joc del govern espanyol.     

- El 8 de novembre pot ser una inflexió?

- No ho sé. La inflexió serà aquests dies. Mig Govern detingut, el tema de Brussel·les obert, hi ha ombres de dubte sobre les garanties que ofereix aquest estat.  

- Com valora la decisió del jutge de Brussel·les de deixar en llibertat el president i els consellers?

- Crec que és la més lògica en termes democràtics. La presó provisional ha de ser una mesura extraordinària. És una bufetada al govern espanyol. I a un governant belga no se li poden pretendre donar lliçons des d'Espanya.   

"Aquestes dues properes setmanes seran clau per veure quines mobilitzacions hi ha i quin estil tenen"

- Una vaga general és suficient? S'haurien de plantejar altres tipus d'accions pacífiques?

- Sí, però no li sabria dir quines. Ja es veurà en una o dues setmanes perquè hi ha una mobilització de baix a dalt. Aquestes dues properes setmanes seran clau per veure quines mobilitzacions hi ha i l'estil de les mobilitzacions. El territori està molt predisposat i és el gran ignorat. Hi pot haver sorpreses.
 
- Creu que la situació pot derivar en un escenari de violència?

- Jo no ho veig. A l'Europa del segle XXI, no. Per cap banda. Es poden expressar grupuscles parafeixistes, però són minoritaris i d'intensitat baixa.

- Com és que Catalunya no disposa encara d'un potent sindicalisme nacional i de classe? Com el que té el País Basc, per exemple.

- Políticament no s'ha volgut fer mai una aposta seriosa per un sindicalisme nacional potent. També s'ha de tenir en compte que a Catalunya hi havia al final del franquisme uns marcs unitaris en què estaven els sindicats, que a Catalunya, a diferència del que ha passat al País Basc i a Galícia, Comissions i UGT no han adoptat una línia d'oposició als drets nacionals.

- Té una llarga trajectòria.

- La motxilla està molt plena, sí.

"Reescriuria actuacions de la meva biografia, però no plantejaments polítics"

- Es penedeix d'alguna cosa?

- Reescriuria coses de la meva biografia, sí. Segurament. Reescriuria actuacions però no plantejaments polítics.