Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Procés català

«Front comú» amb llistes separades: l'opció independentista que s'imposa el 21-D

Els partits perfilen un acord programàtic basat en el rebuig al 155, l'amnistia pels presos i la recuperació de les institucions | Les candidatures podrien incorporar una marca compartida i intentarien seduir els "comuns" amb el procés constituent | El posicionament tardà de la CUP pel front ampli amb el PDECat i ERC decanta la balança tot i que els neoconvergents acceptaven repetir Junts pel Sí com a mal menor

per Oriol March / Roger Tugas, 6 de novembre de 2017 a les 22:00 |
Col·legi electoral de l'Escola Industrial, a Barcelona | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de novembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Si no hi ha cap canvi radical d'última hora, el sobiranisme anirà a les eleccions del 21 de desembre amb llistes separades. Malgrat això, segons fonts consultades per NacióDigital, s'està negociant la millor manera de bastir un "front comú" que permeti aglutinar demandes defensades pel PDECat, ERC i la CUP, en primera instància, i també per l'espai polític dels "comuns", en menor mesura. Entre les qüestions que uneixen el sobiranisme i que hi ha damunt la taula hi ha el rebuig a l'article 155 de la Constitució, la "recuperació" de les institucions catalanes, la llibertat dels presos polítics, la retirada de les forces policials espanyoles enviades a Catalunya i el "desplegament" de la República a través del procés constituent.

La proposta de "gran llista de país" feta pel PDECat divendres i ratificada pels quadres de la formació aquest diumenge, doncs, apareix quasi com a descartada. La idea de la direcció encapçalada per Marta Pascal era sumar els nacionalistes, els republicans, els anticapitalistes, Demòcrates de Catalunya, Moviment d'Esquerres (MES), Podem i Catalunya en Comú, però els intents no han fructificat. Era la condició sine qua non d'ERC, que no vol repetir la fórmula de Junts pel Sí. El PDECat sí hi estava disposat si la proposta inicial naufragava. "Fins i tot hi ha reunions fixades per als últims dies que s'han cancel·lat", manté una font coneixedora dels contactes. Un dels elements de pressió que ha posat damunt la taula el PDECat és la presència d'última hora de Carles Puigdemont com a candidat, circumstància impensable fa uns mesos.

 

Acte unitari en defensa de la llibertat dels presos polítics davant del Parlament. Foto: Adrià Costa


Una de les qüestions que s'ha posat sobre la taula, segons fonts consultades, és que hi hagi un "identificador comú" en les candidatures que apostin per desplegar la República, rebutjar el 155 i recuperar les institucions catalanes, ara intervingudes pel govern espanyol. Aquest "identificador comú", que podria ser una paraula com "Democràcia" al costat de la marca de cada candidatura, el podrien lluir totes les candidatures sobiranistes -almenys els nacionalistes, ERC i la CUP- i pretendria reforçar el flanc unitari tot i que s'acabin presentant per separat. Aquesta fórmula no entusiasma el PDECat, que ha rebut de manera molesta que els republicans no s'hagin avingut a negociar bilateralment entre socis de govern. "No només ens diuen que no a nosaltres, sinó també a un president que ha hagut de marxar del país", recalca un alt dirigent consultat, referint-se al cas de Puigdemont. Però els republicans segueixen ordres de Junqueras, empresonat.

ERC voldria una sola llista unitària

A ERC els seus dirigents asseguren que la llista única és la seva prioritat. Ara bé, també deixen molt clar que hauria de ser unitària de veritat, molt ampla, unint totes les forces independentistes i sectors dels "comuns" i Podem. "Junts pel Sí ha quedat petit", insisteixen, ja que asseguren que poden sumar més intentant convèncer per separat els sectors socials afins, en cas que no es pugui configurar una veritable llista de país on hi hagués tothom. Les dissonàncies amb el PDECat durant aquesta legislatura també allunyen Junqueras de la fórmula.


Això implica que, si la CUP no entra, l'opció de la coalició decau, i els anticapitalistes no decidiran res fins diumenge, un cop hagi passat el termini per registrar coalicions, el qual finalitza aquest dimarts. Així, malgrat que hi ha algunes opcions per deixar viva aquesta possibilitat -com registrar una llista blanca on integrar-se tothom més tard-, el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, ha estat contundent en subratllar que això presenta mancances notables, com perdre l'espai als debats o als blocs electorals.

El procés constituent

D'aquesta manera, els republicans veuen com a més probable l'opció de les llistes separades, i posen molt èmfasi en la necessitat de pactar els punts programàtics comuns per evidenciar que el bloc independentista va junt. Per intentar atraure els "comuns" -amb qui encara no han començat a negociar-ho amb profunditat-, situen l'horitzó nacional en l'impuls del procés constituent -en un inici, en forma de debats ciutadans- i no descarten tornar a situar el referèndum sobre la taula, un cop s'ha constatat la dificultat d'aplicar la independència per la via ràpida just després de ser proclamada.

De fet, tant el coordinador general de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, com aquest dilluns l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, han apuntat que proposa que els punts comuns siguin la petició del referèndum pactat, la llibertat presos polítics i la retirada de l'article 155. Unes mesures que s'assemblen força a les que planteja l'independentisme, mentre que els portaveus d'aquesta candidatura també es refereixen a l'aposta per iniciar un debat constituent, el qual caldria veure si hauria de desembocar en una Constitució catalana, com reclamen el PDECat, ERC i la CUP. En tot cas, Colau voldria que el PSC, arrenglerat al bloc del 155 amb el PP i Ciutadans, també es fes seu aquest ideari compartit que posa sobre la taula. Seria la forma de no seguir tenint un soci tan incòmode a l'Ajuntament de Barcelona.

ERC estudia registrar una coalició aquest dimarts per poder fer la seva "llista unitària" amb Demòcrates, MES o Fachin

Encara que finalment no fructifiqués la llista unitària, això no implica que ERC es presenti amb la seva marca i com a partit en solitari. De fet, estudia registrar aquest dimarts una coalició que li permeti sumar altres actors a la llista sense necessitat de fer-ho individualment com a independents. En concret, pensa en Demòcrates, Moviment d'Esquerres (MES) i el partit instrumental que impulsa el ja ex-secretari general de Podem a Catalunya, Albano Dante Fachin, els quals es veurien més còmodes amb aquesta fórmula. De fet, el també diputat de Catalunya Sí que es Pot ha explicat aquest dilluns que negocia amb ERC i la CUP aliar-se amb alguna d'aquestes forces a través de la formació que crearà, en cas que dimarts tanqui un preacord. La decisió definitiva, però, no la prendria fins diumenge.

La llista de Puigdemont

El president de la Generalitat és el principal actiu electoral del PDECat, a qui les enquestes no somriuen. Les assemblees locals de la formació ja estan activades per escollir els candidats territorials, i s'obre d'aquesta manera el ball per veure qui encapçala les llistes a cada demarcació. Puigdemont ho hauria de fer per Barcelona, en tant que cap de cartell, mentre que una de les opcions que es té en compte per Girona és la de Lluís Guinó, alcalde de Besalú i vicepresident primer del Parlament encausat davant del Tribunal Suprem. A Lleida tot indica que Marc Solsona, batlle de Mollerussa i ja diputat al Parlament, podria liderar la llista. Per Tarragona, els noms d'Albert Batet i Jordi Sendra apareixen en boca de diversos dirigents, però no es descarten sorpreses.

"A banda, la direcció vol posar una dona de cap de llista territorial", constata un coneixedor de la situació. La idea de la formació és incloure tots i cadascun dels membres de la mesa encausats -Lluís Corominas, Ramona Barrufet i Lluís Guinó-, juntament amb els consellers empresonats -Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn- i els exiliats -Lluís Puig i Clara Ponsatí-. El consell nacional de dissabte vinent servirà per posar ordre a la candidatura definitiva, que té punts d'interès. Per exemple, saber si Miquel Buch -que no és de la corda de la direcció- obté una plaça de sortida. L'alcalde de Premià de Mar i president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) ja ha formalitzat la seva candidatura a l'assemblea territorial del Maresme.

En el PDECat, Lluís Guinó podria ser el candidat per Girona, Marc Solsona per Lleida i Albert Batet o Jordi Sendra per Tarragona, tot i que també es busca alguna dona

Puigdemont, segons la Fiscalia belga, podrà fer tanta campanya com vulgui sense moure's de Bèlgica, això sí. El dia 17 de novembre, divendres de la setmana vinent, està previst que comparegui davant del jutge que decidirà sobre l'extradició d'ell i dels consellers que l'acompanyen -Puig, Ponsatí, Meritxell Serret i Toní Comín, aquests dos últims d'ERC-. En cas que acabi empresonat per la justícia espanyola, es donarà la circumstància que els caps de llista dels dos principals partits sobiranistes -el president i el vicepresident Oriol Junqueras- es trobaran privats de llibertat. I aquest serà, precisament, un dels punts forts del missatge de la campanya.

De fet, els republicans també preveuen incloure en les seves llistes, a més de Junqueras, tant els seus consellers del Govern com els diputats que van votar la declaració d'independència -cosa que implica que tots els d'aquesta legislatura integrats a Junts pel Sí repetirien-. Això els permetria seguir sent aforats i ser jutjats pel Tribunal Suprem, considerat més independent que l'Audiència Nacional i el recurs a les sentències del qual ja s'ha de presentar a instàncies europees.

L'escenari de l'endemà

Un missatge que arriba des de fa mesos per part del PDECat és que ERC ja té preparat un govern "tripartit" amb els "comuns" i la CUP en cas que tots tres sumin. Els nacionalistes també donen per fet que Demòcrates de Catalunya, hereus d'Unió, aniran amb els republicans a les eleccions. És per això que en les files nacionalistes hi ha partidaris de quedar-se a l'oposició per "refundar-se de debò" i construir una alternativa sòlida de cara al futur. Malgrat això, també hi ha sectors que aposten per mantenir el Govern actual de coalició, però amb els equilibris favorables cap als republicans. Tot dependrà, però, del resultat de les eleccions i de la necessitat de retenir poder institucional.

Els comicis del 21-D estan marcats per la intervenció de l'Estat, que els va convocar amb l'article 155 a la mà. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha garantit aquest dilluns que la suspensió de l'autogovern s'acabarà un cop els catalans votin, i que no hi ha damunt la taula la il·legalització de cap partit independentista. Són declaracions que contrasten amb altres posicionaments de dirigents del PP -Pablo Casado, Xavier García Albiol i Enric Millo, per exemple-, que han apostat per la mà dura al llarg dels últims mesos. El "front comú", precisament, pretén fer inviable l'aplicació del 155. Encara que no sigui, precisament, una competència que depengui del Parlament.
 

El Parlament, aquest dimecres Foto: Parlament

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació