05
de novembre
del
2017
Actualitzat
el
06
de novembre
a les
15:56h
No ha estat un consell nacional fàcil per al PDECat. "La situació és trista, molt trista. Acabarem normalitzant coses que són una barbaritat", recalcava a la sortida Carles Campuzano, cap de files de la formació al Congrés dels Diputats. "Estem tristos, tocats, perquè ens han empresonats els nostres amics", destacava en una pausa un empleat de la formació, visiblement emocionat. A les primeres files de l'auditori del campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra hi havia cadires buides per a Carles Puigdemont, Jordi Turull, Josep Rull, Meritxell Borràs, Joaquim Forn i Clara Ponsatí, els membres del Govern i dirigents del PDECat que són a l'exili o a la presó. L'acceleració del calendari polític, però, obliga la direcció del partit a "canalitzar la tristesa en potència" -així ho ha dit Marta Pascal- a pensar en les eleccions del 21-D. I, de moment, Puigdemont els ha resolt un dilema: ja és oficialment el cap de llista dels nacionalistes.
Així ho ha decidit per unanimitat el consell nacional, que també ha avalat la "gran llista unitària" -teòricament formada pel PDECat, ERC, Demòcrates, Moviment d'Esquerres (MES), les entitats del sobiranisme civil, Podem i Catalunya en Comú- que divendres va posar oficialment damunt la taula la direcció nacionalista. "De moment encara no tenim resposta clara d'ERC", sosté un alt dirigent consultat per NacióDigital. A més a més, Catalunya en Comú i Podem pretenen presentar-se en coalició. "Tindran molt complicat dir que no. Perquè no és dir-nos que no a nosaltres, també és dir que no a un president que és a l'exili", recalca un membre de la direcció sobre el paper dels republicans. Puigdemont s'ha convertit en el principal actiu electoral d'una formació que pateix davallades a les enquestes, i la seva presència com a cap de llista -des de l'estranger- resol un dilema llargament larvat i al qual encara no se li pot posar el candau si es mira al futur.
Fonts del partit asseguren, en referència a ERC: "Dir que no a una llista unitària amb Puigdemont al capdavant és negar-se a anar amb el president de la Generalitat a l'exili"
Fonts del partit admeten que, en cas d'anar amb llistes separades, Puigdemont no podrà fer de candidat de manera normal. "Tampoc ho podrà fer Oriol Junqueras", constata un dirigent consultat. El vicepresident, empresonat a Estremera, va ser designat aquest dissabte candidat dels republicans, però és poc probable que pugui exercir. La dona forta d'ERC en aquests comicis serà Marta Rovira, portaveu parlamentaria de Junts pel Sí i secretària general del partit. En el cas del PDECat, si hi ha candidatures separades i es queden sense governar, caldrà designar una persona de referència al Parlament. Podria ser el cas de Marta Pascal, coordinadora general, a qui sectors del partit ja volien com a candidata a la Generalitat. En tot cas, però, el nom de Puigdemont "suma més que la marca", sostenen des de la direcció, on hi va haver "sorpresa" quan el president va fer el pas per ser candidat en una entrevista a la televisió belga.
De fet, poc abans que el dirigent nacionalista es mostrés "disposat" a ser cap de cartell, alts dirigents del partit assenyalaven que seria "impossible" que es presentés. "Ja se li ha proposat i ja ha dit que no", mantenien aquestes fonts. Però quan Puigdemont va situar-se a primera fila, tothom s'hi va arrenglerar. Malgrat, això sí, que en privat ha rebut crítiques per "volàtil", al llarg de les últimes setmanes. No és cap secret que la relació amb la direcció liderada per Pascal ha estat completament fluïda. Les giragonses que ha anat fent el procés -i el Govern- han impactat amb força dins del PDECat, especialment en les dues fases de recanvis de consellers, que no han afectat ERC. Però la seva situació judicial, ja en mans de la justícia belga, fa que en públic les mostres d'afecte, suport i solidaritat siguin unànimes. Tot i que l'estratègia estigui completament supeditada a les decisions que prengui des de Brussel·les.
Vila, de baixada
Un dels punts calents del consell nacional ha estat el paper de Santi Vila, exconseller d'Empresa i Coneixement, que dimarts va fer el pas per liderar el PDECat a les properes eleccions amb un programa per fer la independència "ajustada al dret". Vila, a diferència dels seus companys de Govern, només ha hagut de passar una nit a la presó, perquè la jutge Carmen Lamela li va imposar una fiança de 50.000 euros per sortir-ne. El fet que declarés també a preguntes de la Fiscalia i que detallés qüestions relacionades amb l'executiu i el procés han enervat amplis sectors del PDECat, fins al punt que aquest diumenge s'han escoltat intervencions "molt dures" contra ell. Una d'elles, per cert, l'ha fet Miquel Buch, president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), alcalde de Premià de Mar i un dels principals impulsors de la llista unitària dins del partit. El comitè d'ètica decidirà si pren mesures contra Vila i els diputats que van amenaçar amb trencar el carnet si Puigdemont renunciava a la declaració d'independència i feia eleccions.
Cadires buides en record als membres del Govern empresonats i a l'exili durant el consell nacional del PDECat Foto: ACN
Llista i programa
A partir de demà dilluns, les seccions locals, comarcals i de vegueria del PDECat començaran el procés per triar els candidats a formar part de les llistes. Una de les qüestions segures, segons ressalten fonts oficials, és que dirigents empresonats i a l'exili formaran part de la candidatura. També ho faran els membres de la mesa encausats -Lluís Corominas (ara portaveu parlamentari de Junts pel Sí), Lluís Guinó i Ramona Barrufet-, que dijous han de tornar a declarar davant del Tribunal Suprem. Una de les possibilitats és que la Fiscalia demani presó incondicional i que el jutge l'accepti, com va ser el cas dels membres del Govern que van passar per l'Audiència Nacional espanyola. "La repressió serà llarga i ferotge", va dir dijous Puigdemont.
Els membres del Govern empresonats i a l'exili formaran part de la candidatura, així com també els dirigents de la mesa del Parlament que dijous declaren davant del Tribunal Suprem
El president de la Generalitat s'ha entregat aquest diumenge a la justícia belga, i el periple de tràmits se li pot allargar durant dos mesos. Si això és així, haurà de veure des de la distància com el PDECat defensa un programa amb tres eixos fonamentals: rebuig frontal a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, demanda de llibertat dels presos polítics i "recuperació" de les institucions catalanes. Dissabte vinent hi ha una conferència ideològica que acabarà de definir tot el programa i, poc abans, el consell nacional haurà validat la llista. A Puigdemont no se l'espera, però des de la distància es convertirà en el referent electoral d'un PDECat necessitat de vots.
Carles Puigdemont es dirigeix als consellers nacionals del PDECat, en una imatge d'arxiu Foto: Julio Díaz / PDECat