Entre l'exili i la presó: la setmana que ha canviat la vida de tot el Govern

De fet, tot es remunta al divendres 27 d'octubre, el dia que es va proclamar la República. Durant la jornada, el Govern es va reunir dues vegades. La primera va ser al Parlament, just abans que arrenqués el ple decisiu de la legislatura -també ha acabat convertint-se en l'últim-, i va servir per cedir a Josep Rull les competències d'Empresa i Coneixement que havia deixat orfes Santi Vila amb la seva dimissió. La segona cita dels consellers va ser al Palau de la Generalitat, ja declarada la independència. S'hi va acordar una posició rellevant: aturar el desplegament del nou marc legal per no activar un "pla violent" del govern espanyol. Així ho va explicar Puigdemont un cop a Brussel·les davant d'uns 150 periodistes congregats al Press Club de la capital belga.

El Govern a l'exili es mou amb la màxima discreció, però fins a l'empresonament es mantenia en contacte directe amb els consellers que es van quedar a Barcelona

Abans de la compareixença, però, el mapa era ple d'interrogants. Qui acompanyava el president? On s'allotjava la comitiva? Dilluns al vespre van sopar amb una delegació d'eurodiputats i assessors catalans per preparar la compareixença. En un primer moment s'havia de fer al Residence Palace, situat al número 155 -una xifra associada als temps que corren- de la Rue de la Loi de Brussel·les, però en no obtenir els permisos necessaris es va traslladar a un espai més modest i, sobretot, més petit. A Puigdemont el secundaven Toni Comín (Salut), Joaquim Forn (Interior), Clara Ponsatí (Ensenyament), Meritxell Borràs (Governació), Lluís Puig (Cultura) i Dolors Bassa (Treball). No fan bona cara, perquè la situació és incòmoda. Alguns d'ells, de fet, han marxat sense poder avisar ni tan sols els fills o les filles. Regna la situació d'excepcionalitat.

Mentrestant, a Barcelona, els consellers que s'han quedat -Oriol Junqueras (vicepresident i conseller d'Economia), Jordi Turull (Presidència), Josep Rull (Territori), Raül Romeva (Exteriors) i Carles Mundó (Justícia)- es reuneixen al Parlament. "Es mantenen en contacte", asseguren fonts coneixedores de la situació, amb els membres del Govern que són a Brussel·les. "Totes les decisions que prenguem tindran coherència", manté un membre de l'executiu consultat per NacióDigital en aquell moment. Quan acaba la roda de premsa a Brussel·les, els consellers exiliats agafen tres taxis de color negre i marxen. Només se'ls veurà a l'Hotel Chambord, prop de la Porte de Namour, on es reuniran per avaluar la nova situació: l'Audiència Nacional els cita.

Preparant les declaracions

La notificació del tribunal espanyol enterboleix l'ambient. Hi ha consellers, com Josep Rull, que la reben passades les deu de la nit. Les notícies volen, i no totes són certes: només són dos els consellers que tornen cap a Barcelona -Forn i Bassa, rebuts per ultres espanyolistes de manera desagradable a l'aeroport del Prat- després de passar unes hores a Brussel·les. "D'aquí no es mou el president", recalquen les fonts de la delegació catalana. "El gran líder és aquí", afegeix una altra veu consultada. L'allotjament de Puigdemont és un misteri: només se sap que de tant en tant visita la seu de l'Aliança Lliure Europea i que s'ha pogut reunir amb Paul Bekaert, el seu advocat belga. A última hora de dimarts queda clar que el president plantarà l'Audiència Nacional espanyola, però no és fins l'endemà que queda confirmat oficialment.

L'encarregat de fer-ho és Bekaert, advocat especialista en lluitar contra processos d'extradició. Té el despatx a Tielt, a la part flamenca del país, a tan sols una hora amb cotxe de Brussel·les. Puigdemont hi va ser dilluns al vespre, i no és gens descartable que hi hagi hagut més visites. La vigilància que fa l'Estat de la comitiva presidencial -molt reduïda, fins i tot en termes de seguretat- implica filtracions a determinats mitjans, que apunten la possibilitat d'una compareixença del màxim dirigent català a Tielt. Bekaert no compareix davant dels mitjans, però sí que explica a Associated Press que ha demanat que Puigdemont s'expliqui davant la justícia espanyola a través de videoconferència. "Si va a Madrid, no surt en llibertat", aventura un membre de la delegació catalana. El pas de les hores i l'exemple dels consellers que sí que hi van assistir li acabaran donant -tristament- la raó.
 
Dimecres, Meritxell Borràs torna cap a Barcelona. El gruix dels membres del Govern es desplacen a Madrid amb cotxe, mentre que Bassa ho fa amb tren des de Girona. Es decideix que l'advocat català de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, representarà tots els dirigents del PDECat, mentre que Andreu van den Eynde, lletrat habitual d'ERC, assumeix la defensa dels consellers republicans. Entre tots consensuen que només responguin les preguntes dels respectius lletrats. Només es desmarca Santi Vila, que ja va per lliure: dimarts es postula per ser candidat del PDECat i també opta per contractar un advocat diferent. Es tracta de Pau Molins, que va defensar els interessos de la infanta Cristina en tot el periple judicial del cas Nóos. Se'n va sortir amb èxit.

Mentre una part dels membres de l'executiu es dirigeixen cap a Madrid, Puigdemont i un nucli reduït segueix a Brussel·les. S'envien missatges d'ànim i d'escalf, tot i que hi ha consellers que ja tenen preparades cartes a la família -algun d'ells, des de fa setmanes, en cas d'entrar a la presó. "La comunicació és fluïda", recalquen un cop més les fonts consultades. El president es permet alguna passejada pel centre de la ciutat acompanyat d'un amic íntim, Josep Maria -Jami- Matamala, que ha viatjat amb ell. "Puigdemont està bé, combatiu, tot i que ens té desconcertats amb aquests moviments", sosté un alt dirigent del PDECat. "Hem passat de sentir que estàvem fent el ridícul a tenir moments de lucidesa i creure que hi ha una estratègia", mantenen des d'alguna conselleria. El cop fort és a punt d'arribar.

De l'Audiència a la presó

El dia arrenca d'hora a Madrid. Les declaracions dels membres del Govern -Junqueras, Turull, Romeva, Rull, Borràs, Forn, Mundó i Bassa- van ràpid, a una mitjana de cinc minuts. La de Vila s'allarga més, perquè també respon les preguntes de la Fiscalia. Serà l'únic que es podrà escapar de la presó incondicional -previ pagament de 50.000 euros de fiança- que la jutge Carmen Lamela dicta per a tots ells. La tristor s'apodera del sobiranisme, les llàgrimes recorren els dirigents sobiranistes que estan a Madrid i a Barcelona, i el procés entra en una fase d'excepcionalitat insospitada: presos polítics i una part del Govern a l'exili. Marta Rovira, secretària general d'ERC, avisa que lluitaran "fins al final" visiblement emocionada. Alcaldes del PDECat no reprimeixen les llàgrimes. "Estic molt tocat" és una frase que es repeteix en tots els gabinets del Govern cessat.

Les furgonetes de la Guàrdia Civil reparteixen els consellers a dues presons, Estremera -els homes- i Alcalá Meco -les dones-. En el trasllat, segons l'advocat dels dirigents d'ERC, hi ha hagut "maltractaments". Hi ha interns que els reben amb crits a favor de la unitat d'Espanya. La primera la nit la passen al mòdul d'ingrés i divendres ja els reparteixen en cel·les per parelles. Els situen en mòduls que, teòricament, són tranquils. Els lletrats estan indignats: denuncien que dijous la jutge mirava el mòbil mentre els consellers s'explicaven, i indiquen que la Fiscalia no atenia la documentació que els presentaven. "En trenta anys de professió mai havia vist aquest nivell d'indefensió", sostenia dimarts al vespre Alonso-Cuevillas en conversa amb NacióDigital.

El advocats dels consellers denuncien "maltractaments" en el trasllat cap a la presó i es mostren desolats: "En trenta anys de carrera mai havia vist aquest nivell d'indefensió"

Els membres sobiranistes de la mesa del Parlament -Carme Forcadell, Lluís Guinó, Lluís Corominas (ara president del grup parlamentari de Junts pel Sí), Ramona Barrufet, Anna Simó i Joan Josep Nuet- observen amb preocupació els esdeveniments. Al matí s'ha ajornat la sessió del Tribunal Suprem i els han citat dijous vinent, 9 de novembre -les dates històriques tenen l'ombra allargada- per tal de reprendre el cas. A la tarda, una multitud de gent surt a les places del país i davant del Parlament per protestar contra els empresonaments i per reclamar una vaga general que, si la justícia no ho impedeix, s'hauria de celebrar dimecres, vuit de novembre. Un dia després, per cert, que acabi el termini per presentar coalicions a les eleccions del 21-D.

L'endemà de l'empresonament, el PDECat opta per demanar públicament una "gran llista de país". ERC es manté públicament en silenci: Junqueras va intentar tancar el debat amb un article al diari Ara que va ser rebut amb disgust a la cúpula dels nacionalistes. La setmana encara havia de fer un últim tomb: poc abans que la justícia espanyola avalés enviar una euroordre a Bèlgica per detenir els membres del Govern que hi són, Puigdemont assegura que està "disposat" a ser candidat a les eleccions si hi ha "garanties". La situació la resumeix un alt dirigent sobiranista: "En els propers dies, l'escenari canviarà vint vegades". Com a mínim. L'excepcionalitat ja és manifesta: presos polítics i mig Govern a l'exili. El 21-D serà de tot menys unes eleccions normals.