procés català: crònica

Espanya es planta en la via repressiva: crònica d'un empresonament anunciat

L'empresonament d'Oriol Junqueras i set consellers del Govern certifica la renúncia de l'executiu espanyol a buscar una solució política per a Catalunya i alimenta la reacció de l'independentisme

Partits i entitats exploren una llista transversal que agrupi totes les sensibilitats, i es preveuen noves mobilitzacions massives de la ciutadania

Totes les concentracions per rebutjar l'empresonament del Govern

| 02/11/2017 a les 23:19h
Especial: Les cròniques de NacióDigital
Arxivat a: Política, Catalunya, empresonament, procés català, Espanya, eleccions Parlament 2017, consellers, via repressiva, Govern
Els consellers del Govern, aquest matí a l'arribada a l'Audiència Nacional espanyola | ACN
A les 18.24 hores d'aquest 2 de novembre del 2017, la relació entre Catalunya i Espanya ha entrat en una altra dimensió. Cinc furgonetes de la Guàrdia Civil amb les sirenes activades -escortades per dues furgonetes més i un vehicle de la benemèrita- han transportat Oriol Junqueras i set consellers del Govern a dos centres penitenciaris de l'entorn de Madrid, Estremera i Alcalá Meco. El Govern de Catalunya, a la presó. Espanya ha evidenciat en aquest dijous gris a Madrid -un dia tenebrós, de clara transcendència històrica- que ha renunciat a la política per resoldre el plet català. L'Estat s'ha plantat en la via repressiva.

Els empresonaments preventius i sense fiança de Junqueras, Carles Mundó, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva -així com de l'exconseller Santi Vila, que evitarà la reclusió quan pagui una fiança de 50.000 euros- són l'últim episodi d'una deriva que ha accentuat la desconnexió emocional d'una majoria de catalans amb l'estat espanyol. Un mes i un dia després del referèndum -i tan sols sis després de la declaració d'independència al Parlament- bona part de l'executiu català passa la nit entre reixes. No ens trobem en aquell llunyà 1931 de Lluís Companys. Som al 2017, però la reacció dels poders de l'estat espanyol no s'aparta del guió de sempre: negar les ànsies de sobirania del poble de Catalunya. Dura lliçó històrica.
 

Els consellers entrant a l'Audiència Nacional Foto: ACN


Duresa de Madrid, unitat a Catalunya

A Madrid i Barcelona encara s'avaluen les conseqüències d'una decisió que altera, del tot, les eleccions convocades per al 21 de desembre, uns comicis forçats per la Moncloa després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. El PP havia exhibit en els darrers dies Mariano Rajoy com a estadista, fins al punt d'atribuir-li la capacitat de galvanitzar l'operació per desactivar l'independentisme. Certament, l'exili a Brussel·les decidit per Carles Puigdemont i part dels seus consellers havia deixat un regust amarg a l'independentisme, un sabor estrany de debilitat i renúncia. La República proclamada al Parlament no s'havia desplegat i l'unionisme exhibia múscul al carrer mentre la Moncloa convertia la Generalitat en un apèndix. Però l'empresonament torna a dibuixar un escenari de mobilització, i de lluita política. Només cal veure la reacció de les institucions i del carrer aquest dijous al vespre.

Les eleccions del 21-D són el plebiscit més important que afronta el sobiranisme. Si no el supera amb una majoria absoluta de vots -partits i entitats ja exploren una llista transversal que agrupi totes les sensibilitats-, el projecte frenarà en sec

Les eleccions del 21-D són el plebiscit més important que afronta el sobiranisme. Si no el supera amb una majoria absoluta de vots -partits i entitats ja exploren una llista transversal que agrupi totes les sensibilitats-, el projecte frenarà en sec. L'expresident Artur Mas, inhabilitat per la celebració del procés participatiu del 9-N, ha argumentat a Madrid que la nova cita amb les urnes ha de servir per "derrotar" l'Estat, tot i passar de puntetes per la fórmula més encertada de presentar-se a les eleccions.
 

Oriol Junqueras, arribant a l'Audiència Nacional Foto: ACN


Dels comicis del desembre i de la repressió de l'estat espanyol n'ha parlat aquest mateix dijous Puigdemont des de Brussel·les, on continua acompanyat pels consellers Antoni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí i Meritxell Serret. En una declaració institucional, el president de la Generalitat ha considerat l'empresonament de més de la meitat del Govern com un "cop" a les eleccions programades i ha exigit a Europa que reaccioni davant la situació que es viu a Catalunya, que ha definit com una "repressió llarga i ferotge". "Entre barrots, el Govern legítim de Catalunya és més digne que els il·lusos empresonadors", ha subratllat Puigdemont, que ha acusat el govern de Rajoy de menystenir el diàleg. La Moncloa, mentrestant, en silenci.

La jutge Carmen Lamela, més llenya al foc

Puigdemont ha definit la decisió de privar de llibertat el Govern com un "molt greu error". La decisió correspon a la jutge Carmen Lamela, la mateixa magistrada que va engarjolar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents de l'ANC i Òmnium. En una interlocutòria amb moltes debilitats, Lamela ha defensat una mesura tan dura per la possibilitat de reiteració delictiva, risc de fuga i destrucció de proves dels consellers. De fet, el desenllaç estava telegrafiat des de dimarts, quan la jutge va exposar que la querella presentada per la Fiscalia era "seriosa, lògica i racional". Després d'allargar la vista fins a les dues del migdia i destinar tres hores a la redacció de la interlocutòria -durant les quals els consellers han esperat als passadissos de l'Audiència Nacional espanyola-, Lamela ha argumentat la decisió: "Els querellats van jugar un paper actiu, impulsant el procés sobiranista minuciosament dissenyat i franquejant tota classe de barreres que poguessin desviar-los de la seva última finalitat".

Amb l'empresonament ordenat per la jutge, Institucions Penitenciàries -que depèn del ministeri de l'Interior-, ha activat la dispersió dels consellers en cinc presons de l'entorn de Madrid. Poc després, i quan les furgonetes que transportaven els membres del Govern ja estaven en marxa, Interior ha rectificat. Ha concentrat els consellers a la presó d'Estremera i les conselleres a Alcalá Meco. Explicació? Facilitar els treballs dels advocats, però en el rerefons s'ha evidenciat que la gravetat de la mesura -aplicar als consellers la dispersió dels presos etarres- emboirava encara més l'ambient.

Puigdemont qualifica la decisió de l'Audiència Nacional espanyola com un "molt greu error" a l'espera que la jutge Lamela resolgui aquest divendres l'ordre de detenció sol·licitada per la Fiscalia
 
La determinació de la jutge, que aquest divendres decidirà sobre l'ordre de detenció de Puigdemont i la resta de consellers, ha provocat una onada de reaccions al sobiranisme -que ja prepara noves mobilitzacions que es preveuen massives-, però també entre els partits que no defensen l'estat propi. Dos exemples entre la munió de reaccions. L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha dimitit i ha estripat el carnet del PSC per l'escassa oposició dels socialistes catalans a la via repressiva, còmplices com són del 155, mentre que Ada Colau ha qualificat la jornada de "dia negre per a Catalunya". Al balcó de l'Ajuntament de Barcelona, governat pels "comuns" i el PSC, s'hi ha penjat una pancarta eloqüent: "Llibertat presos polítics".
 

Manifestació de rebuig a l'empresonament del Govern, aquest dijous a Barcelona Foto: Adrià Costa


Santi Vila, sense l'escalf del PDECat

Els consellers del Govern han rebut durant tota la jornada a Madrid el suport de diputats del Parlament i el Congrés, una proximitat exhibida també a Carme Forcadell i els membres de la mesa de la cambra catalana, alliberats de la declaració després de comparèixer al Tribunal Suprem, on hauran de tornar dijous que ve. Les consignes de "no esteu sols" i "llibertat" han ressonat a l'entorn de la plaça Villa de París, nexe entre l'Audiència Nacional i l'alt tribunal. Però entre la imatge d'equip mostrada pel sobiranisme a l'entorn de les dependències judicials, una ovella esgarriada. A diferència dels consellers del Govern -que han comparegut en bloc davant de les càmeres-, de Santi Vila n'han transcendit imatges en solitari, només amb el seu advocat, Pau Molins, el mateix que va defensar la infanta Cristina en el cas Nóos. Els màxims dirigents del PDECat no li han mostrat escalf en públic.
El nou escenari que s'obre a Catalunya després dels empresonaments -de la qual n'és víctima col·lateral- deixen a l'exconseller d'Empresa i Coneixement amb poques opcions de ser el candidat del partit després d'haver renegat dels dos anys de legislatura.

La sensació d'alleujament l'ha posada Forcadell i els membres de la mesa del Parlament, que hauran de tornar a Madrid en plena celebració de l'Almudena. El jutge del Suprem ha atès les peticions de la defensa per posposar la vista. Hauran d'estar localitzables fins que compareguin a la capital espanyola, on aquest dijous s'ha gestat l'enèsima estocada a la política. La relació Catalunya-Espanya fa temps que només s'explica als jutjats.  
 

Carme Forcadell, agraint el suport davant del Suprem Foto: ACN

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Carles Puigdemont, abans del discurs on va renunciar a convocar eleccions | Adrià Costa
Roger Tugas | 12 comentaris
01/01/1970
Diverses fonts recorden que el president va justificar en una reunió a l'Auditori del Palau de la Generalitat que convocaria eleccions perquè tenia certeses que l'Estat provocaria violència | Segons va explicar, l'objectiu seria provocar incidents dels que culparia la CUP i Arran i, a partir d'això, intervenir amb l'exèrcit, si calia
01/01/1970
L'ex-primer ministre francès assegura que Europa ha vist que el procés sobiranista és "un carreró sense sortida" i critica la marxa a Brussel·les de Carles Puigdemont i els consellers
01/01/1970
El suplement "Russia Beyond The Headlines" finançat pel Kremlin es va imprimir i distribuir fins l'any passat, tal com informa "eldiario.es"
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira