02
de novembre
del
2017
Actualitzat
el
03
de novembre
a les
19:42h
"Això ho canvia tot". Aquesta és una de les frases que s'ha pogut escoltar entre les bambolines del sobiranisme poc després de l'empresonament de nou consellers de la Generalitat per part de l'Audiència Nacional. La decisió, inèdita per la gravetat i la rapidesa -fa tot just una setmana que el Parlament va declarar la independència-, impacta de ple en el debat sobre les eleccions del 21-D i la manera com hi ha de concórrer el sobiranisme. Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, ja han existit contactes per tal d'explorar una possible llista "transversal" de cara als comicis.
Es tracta d'un debat que no es pot allargar. El dia 7 de novembre és la data límit per registrar coalicions, i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) vol reunir en les properes hores la taula de partits per explorar les possibilitats d'èxit d'una candidatura unitària. "Amb els consellers, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a la presó, no hi ha alternativa", sosté un dirigent consultat. Els presidents de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) -Miquel Buch i Neus Lloveras, respectivament- són partidaris de fer una llista excepcional amb partits i entitats.
El PDECat, de fet, reuneix aquest divendres el seu comitè nacional al Parlament per debatre sobre la resposta als empresonaments, i la llista transversal sobrevolarà la reunió. El coordinador organitzatiu, David Bonvehí, ja ha mantingut contactes informals amb els agents implicats, encara sense acord. Una qüestió sí que queda clara: tant si hi ha llista unitària com si hi ha diverses candidatures, els nacionalistes faran primàries per triar cap de llista. Amb Josep Rull a la presó, els noms de Mercè Conesa -alcaldessa de Sant Cugat del Vallès i presidenta de la Diputació de Barcelona- i de Neus Munté -exconsellera de Presidència- agafen força. De moment, només Santi Vila -que avui dorm a la presó però en sortirà pagant 50.000 euros de fiança- ha fet el pas oficialment.
Imprescindible guanyar el 21-D
El que és indubtable és que les eleccions han agafat un caràcter excepcional. No només perquè han estat convocades a través de l'article 155 de la Constitució, sinó que hi ha deu presos polítics en tres presons diferents de Madrid. "Si no guanyem els comicis, ens arrasaran", destaca un alt dirigent del PDECat. De fet, l'unionisme ja ha plantejat ara el caràcter plebiscitari del 21-D, data a partir de la qual vol posar punt i final al procés. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ja ha deixat clar des de Brussel·les que les detencions són un cop a les eleccions, i ha apuntat que la repressió per part d'Espanya serà "llarga i ferotge".
Per la seva banda, ERC vol tractar aquesta qüestió amb discreció. Coincideix amb el diagnòstic conforme vèncer el 21-D és clau per fer front a les mesures repressives, guanyar legitimitat de cara a Europa i mirar de tornar a agafar iniciativa, la qual s'ha cedit al govern espanyol des de l'aplicació del 155. Malgrat tot, no vol que aquest debat sobre la fórmula a usar faci emergir diferències en el bloc sobiranista com va ocórrer en el trànsit cap a les plebiscitàries del 2015. Així, el vicepresident català i líder dels republicans, Oriol Junqueras, ha publicat un article a l'Ara després del seu empresonament en què demana evitar pugnes en aquest sentit i deixa entreveure una preferència per a les llistes paraigua, és a dir, per diverses candidatures que comparteixin punts del programa i una estratègia comuna.
ERC: o tots junts o per separat
"Cadascú que triï la millor fórmula per concórrer a les eleccions, que cap demòcrata es quedi a casa el 21-D, que cap persona que estima la llibertat deixi d'anar a votar, que cada partit s'esforci en fer el millor resultat possible i que la unitat d'acció i una estratègia compartida sigui allò que ens uneixi, amb respecte a totes les sensibilitats", assevera. El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, també s'ha decantat per les diverses candidatures aquest dijous en una entrevista a La Sexta, però aquesta no és l'única opció que exploren els republicans. En tot cas, la brúixola s'encararà en el consell nacional que faran dissabte, on els quadres analitzaran el nou escenari i les possibilitats per fer front al 21-D.
La secretària general del partit, Marta Rovira, és l'encarregada de liderar les negociacions amb les altres formacions. Fonts d'ERC asseguren que les trobades aquests dies són nombroses, però bàsicament amb dues opcions sobre la taula: o llistes paraigua amb els partits per separat o una sola llista unitària. Aquesta segona via passaria per una mena de "llista republicana" que aglutinés tots aquells que se sentissin identificats amb el projecte de República catalana. "No anirem a res que no sigui amplíssim", subratlla un dirigent, que també coincideix que es descarta reeditar Junts pel Sí.
Per tant, els republicans només avalarien una llista que, a més d'ells, el PDECat, Demòcrates i Moviment d'Esquerres, hi hagués la CUP, més independents i fins i tot sectors de Podem o els "comuns". Si finalment Albano Dante Fachin es despengés del projecte de Pablo Iglesias, aquest seria un dels perfils que es perseguiria. De fet, amb Fachin ja s'hi ha parlat, i precisament la seva voluntat de negociar possibles aliances amb els independentistes és el que ha forçat la intervenció d'Iglesias en la federació catalana de Podem.
Sigui com sigui, ERC prioritza la fórmula que permeti sumar més actors, ja sigui en una mateixa candidatura o amb una estratègia explícita compartida. De fet, el previsible candidat dels "comuns", Xavier Domènech, ha proposat que totes les forces sobiranistes comparteixin dos punts en el programa: amnistia per als presos polítics i fre al 155. Per als republicans, això queda curt, ja que voldrien també incloure propostes en positiu, per fer avançar el full de ruta. Malgrat tot, en vistes a que la declaració d'independència no s'ha pogut fer efectiva fins a les últimes conseqüències -almenys a curt termini-, no es tanquen a fer "una passa enrere" per agafar embranzida o, el que és el mateix, buscar propostes més realitzables que sumin més, com podrien ser reivindicar el referèndum pactat o el procés constituent. Aquestes qüestions, però, encara estan a l'aire.
Els tempos de la CUP
D'aquesta manera, malgrat que els empresonaments d'aquest dijous han afegit pressió per ala llista única, el calendari tiba cap a l'altra banda. El fet que les coalicions s'hagin de registrar, com a tard, dimecres de la setmana vinent, deixa poc marge. De fet, la CUP celebra un consell polític dissabte per organitzar el debat intern sobre aquesta qüestió, mentre que no decidirà fins a una assemblea de diumenge vinent si es presenten al 21-D o no, és a dir, un cop ja no sigui possible inscriure coalicions. Malgrat que entre els anticapitalistes hi ha veus favorables a una llista cívica amb nombrosos independents -com els empresonats Jordi Sànchez i Jordi Cuixart-, els ajustats terminis fan més probable que la coordinació es materialitzi en l'estratègia política del nou escenari i els programes electorals. I és que ERC difícilment se sumaria a una candidatura plural sense la CUP.
Es tracta d'un debat que no es pot allargar. El dia 7 de novembre és la data límit per registrar coalicions, i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) vol reunir en les properes hores la taula de partits per explorar les possibilitats d'èxit d'una candidatura unitària. "Amb els consellers, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a la presó, no hi ha alternativa", sosté un dirigent consultat. Els presidents de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) -Miquel Buch i Neus Lloveras, respectivament- són partidaris de fer una llista excepcional amb partits i entitats.
El PDECat, de fet, reuneix aquest divendres el seu comitè nacional al Parlament per debatre sobre la resposta als empresonaments, i la llista transversal sobrevolarà la reunió. El coordinador organitzatiu, David Bonvehí, ja ha mantingut contactes informals amb els agents implicats, encara sense acord. Una qüestió sí que queda clara: tant si hi ha llista unitària com si hi ha diverses candidatures, els nacionalistes faran primàries per triar cap de llista. Amb Josep Rull a la presó, els noms de Mercè Conesa -alcaldessa de Sant Cugat del Vallès i presidenta de la Diputació de Barcelona- i de Neus Munté -exconsellera de Presidència- agafen força. De moment, només Santi Vila -que avui dorm a la presó però en sortirà pagant 50.000 euros de fiança- ha fet el pas oficialment.
Imprescindible guanyar el 21-D
El que és indubtable és que les eleccions han agafat un caràcter excepcional. No només perquè han estat convocades a través de l'article 155 de la Constitució, sinó que hi ha deu presos polítics en tres presons diferents de Madrid. "Si no guanyem els comicis, ens arrasaran", destaca un alt dirigent del PDECat. De fet, l'unionisme ja ha plantejat ara el caràcter plebiscitari del 21-D, data a partir de la qual vol posar punt i final al procés. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ja ha deixat clar des de Brussel·les que les detencions són un cop a les eleccions, i ha apuntat que la repressió per part d'Espanya serà "llarga i ferotge".
Per la seva banda, ERC vol tractar aquesta qüestió amb discreció. Coincideix amb el diagnòstic conforme vèncer el 21-D és clau per fer front a les mesures repressives, guanyar legitimitat de cara a Europa i mirar de tornar a agafar iniciativa, la qual s'ha cedit al govern espanyol des de l'aplicació del 155. Malgrat tot, no vol que aquest debat sobre la fórmula a usar faci emergir diferències en el bloc sobiranista com va ocórrer en el trànsit cap a les plebiscitàries del 2015. Així, el vicepresident català i líder dels republicans, Oriol Junqueras, ha publicat un article a l'Ara després del seu empresonament en què demana evitar pugnes en aquest sentit i deixa entreveure una preferència per a les llistes paraigua, és a dir, per diverses candidatures que comparteixin punts del programa i una estratègia comuna.
ERC: o tots junts o per separat
"Cadascú que triï la millor fórmula per concórrer a les eleccions, que cap demòcrata es quedi a casa el 21-D, que cap persona que estima la llibertat deixi d'anar a votar, que cada partit s'esforci en fer el millor resultat possible i que la unitat d'acció i una estratègia compartida sigui allò que ens uneixi, amb respecte a totes les sensibilitats", assevera. El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, també s'ha decantat per les diverses candidatures aquest dijous en una entrevista a La Sexta, però aquesta no és l'única opció que exploren els republicans. En tot cas, la brúixola s'encararà en el consell nacional que faran dissabte, on els quadres analitzaran el nou escenari i les possibilitats per fer front al 21-D.
La secretària general del partit, Marta Rovira, és l'encarregada de liderar les negociacions amb les altres formacions. Fonts d'ERC asseguren que les trobades aquests dies són nombroses, però bàsicament amb dues opcions sobre la taula: o llistes paraigua amb els partits per separat o una sola llista unitària. Aquesta segona via passaria per una mena de "llista republicana" que aglutinés tots aquells que se sentissin identificats amb el projecte de República catalana. "No anirem a res que no sigui amplíssim", subratlla un dirigent, que també coincideix que es descarta reeditar Junts pel Sí.
ERC explora impulsar una "unitat republicana", amb llista unitària o simplement amb estratègia compartida, que sumi tots els independentistes i sectors de Podem i els "comuns"
Per tant, els republicans només avalarien una llista que, a més d'ells, el PDECat, Demòcrates i Moviment d'Esquerres, hi hagués la CUP, més independents i fins i tot sectors de Podem o els "comuns". Si finalment Albano Dante Fachin es despengés del projecte de Pablo Iglesias, aquest seria un dels perfils que es perseguiria. De fet, amb Fachin ja s'hi ha parlat, i precisament la seva voluntat de negociar possibles aliances amb els independentistes és el que ha forçat la intervenció d'Iglesias en la federació catalana de Podem.
Sigui com sigui, ERC prioritza la fórmula que permeti sumar més actors, ja sigui en una mateixa candidatura o amb una estratègia explícita compartida. De fet, el previsible candidat dels "comuns", Xavier Domènech, ha proposat que totes les forces sobiranistes comparteixin dos punts en el programa: amnistia per als presos polítics i fre al 155. Per als republicans, això queda curt, ja que voldrien també incloure propostes en positiu, per fer avançar el full de ruta. Malgrat tot, en vistes a que la declaració d'independència no s'ha pogut fer efectiva fins a les últimes conseqüències -almenys a curt termini-, no es tanquen a fer "una passa enrere" per agafar embranzida o, el que és el mateix, buscar propostes més realitzables que sumin més, com podrien ser reivindicar el referèndum pactat o el procés constituent. Aquestes qüestions, però, encara estan a l'aire.
Els tempos de la CUP
D'aquesta manera, malgrat que els empresonaments d'aquest dijous han afegit pressió per ala llista única, el calendari tiba cap a l'altra banda. El fet que les coalicions s'hagin de registrar, com a tard, dimecres de la setmana vinent, deixa poc marge. De fet, la CUP celebra un consell polític dissabte per organitzar el debat intern sobre aquesta qüestió, mentre que no decidirà fins a una assemblea de diumenge vinent si es presenten al 21-D o no, és a dir, un cop ja no sigui possible inscriure coalicions. Malgrat que entre els anticapitalistes hi ha veus favorables a una llista cívica amb nombrosos independents -com els empresonats Jordi Sànchez i Jordi Cuixart-, els ajustats terminis fan més probable que la coordinació es materialitzi en l'estratègia política del nou escenari i els programes electorals. I és que ERC difícilment se sumaria a una candidatura plural sense la CUP.
Diputats de la CUP al ple del Parlament Foto: Adrià Costa