Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Procés català

La Fiscalia demana presó sense fiança per a tots els consellers excepte Santi Vila

El ministeri públic permet a l'exconseller eludir l'empresonament pagant 50.000 euros | L'Audiència Nacional espanyola decidirà si imposa aquesta mesura cautelar o una menys repressiva

per Joan Serra Carné / Isaac Meler, Madrid, 2 de novembre de 2017 a les 12:15 |
Consellers arribant a l'Audiència Nacional | Isaac Meler
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de novembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Fiscalia demana presó sense fiança per a tots els consellers del Govern que aquest dijous han declarat a l'Audiència Nacional espanyola per uns suposats delictes de rebel·lió, sedició i malversació. L'excepció ha estat Santi Vila, exconseller que va dimitir abans de la declaració d'independència. En el seu cas, el ministeri públic ha demanat presó eludible amb el pagament d'una fiança de 50.000 euros.

La jutge instructora Carmen Lamela decidirà en les pròximes hores si accepta les mesures cautelars contra els membres de l'executiu català que han comparegut a Madrid i ordena el seu ingrés a la presó de Soto del Real, on també hi ha un mòdul per a dones. De moment, es perfila la possibilitat que la jutge resolgui la petició de la Fiscalia sobre l'empresonament dels membres del Govern a l'entorn de les cinc de la tarda.


Els consellers Oriol Junqueras (titular d'Economia i també vicepresident), Jordi Turull (Presidència), Raül Romeva (Afers Exteriors), Josep Rull (Territori), Joaquim Forn (Interior), Carles Mundó (Justícia) i Dolors Bassa (Treball), així com Meritxell Borràs (Governació), han fet breus compareixences de cinc minuts i només han respost als seus advocats. Vila, per contra, ha respost a totes les parts durant 45 minuts.

Qui no ha vingut a Madrid a declarar ha estat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que s'ha quedat a Bèlgica amb els consellers Toni Comín, Meritxell Serret, Anna Ponsatí i Lluís Puig. Tots han demanat declarar per videoconferència des de Bèlgica. Es dona la circumstància, per cert, que demà els advocats de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez tenen cita a l'Audiència Nacional per defensar el recurs amb el qual pretenen que surtin de la presó. Els dos encausats, però, no seran a l'edifici judicial sinó que seguiran a Soto del Real, on dormen des del 16 d'octubre.

El Suprem suspèn la declaració de Forcadell

A més de la resta de membres del Govern, també han anat a Madrid els sobiranistes de la mesa del Parlament per declarar al Tribunal Suprem. Ho fan acusats de rebel·lió, sedició i malversació, delictes que poden comportar penes de fins a 30 anys de presó. El motiu? Els dos anys de legislatura en què han impulsat i debatut mesures per a la celebració del referèndum de l'1 d'octubre i, finalment, la declaració d'independència del passat 27 d'octubre. 
 
En el seu cas, però, el Tribunal Suprem ha suspès la declaració dels membres sobiranistes de la mesa i l'ha ajornat fins al proper 9 de novembre. Encapçalats per Carme Forcadell, que ha estat l'última en arribar, Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet han comparegut al tribunal. "Defensarem que portar el debat del carrer al Parlament no pot ser delicte", ha dit el líder d'EUiA just abans d'entrar.

Oriol Junqueras, arribant a l'Audiència Nacional Foto: ACN


Jornada històrica

En un procés que sovint ha abusat de fer servir la fórmula "jornada històrica" per definir moments que possiblement no ho eren tant, els esdeveniments que es viuran a partir d'aquest dijous a Madrid sí que quedaran enquadrats en l'àlbum de les escenes extraordinàries.

Puigdemont i els altres consellers exiliats han demanat formalment declarar des de l'estranger per videoconferència. L'argument que fa servir el president català és que ara per ara no es pot garantir un judici "just" ni "independent", perquè els delictes que se'ls imputa no es corresponen amb la realitat i existeix un perill real d'empresonament que afronten la resta de membres de l'executiu que desfilaran pels passadissos de l'Audiència Nacional, just un més després de la celebració del referèndum de l'1 d'octubre.

Pel Tribunal Suprem han passat els membres sobiranistes de la mesa del Parlament en idèntica situació judicial. Forcadell, Lluís Guinó i Ramona Barrufet van utilitzar el cotxe per desplaçar-se a Madrid mentre que els altres companys de la mesa citats a declarar, Anna Simó i Joan Josep Nuet, van optar per viatjar a la capital espanyola amb tren.

Dimecres a la tarda van rebre l'escalf de desenes de ciutadans a l'estació de Sants, des d'on durant tot el dia van anar sortint diputats sobiranistes que aquest dijous es concentren a les portes dels dos tribunals com a mostra de suport. "Anem a territori comanche", es va escoltar en un dels últims trens de la nit entre la delegació que es dirigia a Madrid, preocupats per la rebuda hostil a Atocha que van tenir Nuet i Simó. La presència policial no va impedir que un grup d'ultres escridassés i insultés els electes catalans.

 

Anna Simó i Joan Josep Nuet s'acomiaden abans de marxar cap a Madrid Foto: Jordi Bes


Jaume Alonso Cuevillas, advocat de Puigdemont, anirà a Madrid perquè també és l'encarregat de la defensa de tots els dirigents del PDECat, mentre que Andreu Van der Eynde porta la part republicana. Tots els consellers s'han dirigit cap a la capital espanyola amb cotxe, segons fonts consultades, mentre que Bassa ho va fer amb tren des de Girona. Hi ha "unitat d'acció", segons les fonts consultades per NacióDigital, i el contacte entre tots ells és constant. Aquesta tarda, el "Govern legítim de Catalunya" ha enviat un comunicat per criticar que es tracta d'un judici que es fa "al dictat de Rajoy".

L'advocat de Carles Puigdemont a Catalunya, Jaume Alonso Cuevillas, serà a Madrid en l'arrencada de les declaracions dels membres del Govern

L'advocat belga de Puigdemont, Paul Bekaert, sosté que la seva estratègia passa per aconseguir evitar l'extradició i no per demanar asil polític

Una possibilitat, malgrat que Puigdemont la va negar a la roda de premsa de dissabte al migdia, és que els dirigents catalans demanin asil polític a Bèlgica. Bèlgica hauria d'estudiar la petició. Si consideren que no hi ha fonament suficient per acceptar-lo, el poden desestimar en un termini màxim de cinc dies. Si, d'altra banda, Bèlgica accepta la petició, l'estat espanyol podria argumentar que pel sol fet de ser estat membre de la Unió Europea compleix un seguit de requisits que no fan necessari aquest tipus de protecció als seus ciutadans. Si, tot i així, el país centreeuropeu segueix concedint asil al Govern legítim català, Espanya podria recórrer a la justícia europea.
 

Joaquim Forn, Carles Puigdemont i Toni Comín, a l'acabar la roda de premsa a Brussel·les Foto: NacióDigital


Internacionalització del conflicte

La tria de Bèlgica no és casual, com ja ha anat quedant clar al llarg dels últims dies. Hi a haver membres d'ETA que ja van evitar extradicions amb l'argument que a Espanya serien empresonats lluny de les seves famílies, per exemple. A banda de la legislació, però, hi ha un component simbòlic: la idea dels membres de l'executiu a l'exili és internacionalitzar al màxim el conflicte i tralladar-lo al cor d'Europa.

A Brussel·les és on hi ha establertes les institucions comunitàries i, malgrat la fredor amb què sempre s'ha rebut el procés a la capital europea, una ordre de detenció podria alterar el relat, o almenys en aquest escenari es vol situar la delegació catalana. Aquest dimecres al vespre, el "Govern legítim de la Generalitat de Catalunya" va emetre un comunicat en què va denunciar que el judici als membres de l'executiu es fa "al dictat" de Mariano Rajoy.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació