Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Barcelona: ple municipal

L'Ajuntament de Barcelona reconeix el Govern de Puigdemont com a «legítim»

L'alcaldessa, Ada Colau, afirma que Puigdemont "ostenta la legitimitat de les institucions catalanes", però qüestiona que presideixi la República | El ple rebutja la proposta de la CUP per reconèixer la declaració de la independència i la del PP per mostrar el refús a la DUI

per Jordi Bes, Barcelona, 2 de novembre de 2017 a les 13:15 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de novembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Gerardo Pisarello, Ada Colau i Laia Ortiz al ple de Barcelona Foto: Jordi Bes


L'escenari que s'ha obert després de la declaració d'independència del Parlament ha acaparat el ple de l'Ajuntament de Barcelona d'aquest dijous: 15 de les 16 iniciatives dels grups s'han centrat en el procés català cap a la República. El consistori ha aprovat reconèixer el Govern que presideix Carles Puigdemont com el "legítim" de Catalunya, i el Parlament també sorgit de les eleccions del 27 de setembre del 2015 "com a l'únic representant legítim del poble de Catalunya".


Aquest punt, que ha presentat ERC i que també rebutja l'aplicació de l'article 155, ha comptat amb el suport de BComú, el Grup Demòcrata –el PDECat-, la CUP i el regidor no adscrit, Gerard Ardanuy (Demòcrates), i el vot en contra de C's, el PSC i el PP. El ple ha tornat a ser així un fidel reflex de les tensions que es viuen a la política catalana. I, per segon cop consecutiu, la sessió ordinària mensual s'ha celebrat després d'haver-se hagut de posposar, en aquesta ocasió perquè coincidia amb el dia de la declaració de la independència al Parlament, i en l'anterior per la proximitat de la jornada del referèndum de l'1 d'octubre.

El ple ha començat amb un minut de silenci per l'atemptat de Nova York de dimarts, on van morir almenys vuit persones, i per l'incendi d'aquest dimecres a tocar de la Ronda Mitre, al barri del Putxet, on va morir una persona. A més, s'ha fet una pausa al migdia perquè regidors de BComú, PDECat, ERC, CUP i el no adscrit han acudit encapçalats per l'alcaldessa Ada Colau a la concentració que ha convocat l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a la plaça de Sant Jaume en suport al govern "legítim", coincidint amb la declaració de consellers davant l'Audiència Nacional acusats de rebel·lió per la declaració d'independència.

Colau, que ha intervingut en resposta a un prec de Xavier Trias (PDECat) que li demanava reconèixer Puigdemont també "com a únic president legítim", ha afirmat que "ostenta la legitimitat de les institucions catalanes fins que hi hagi eleccions i es recuperi l'autogovern", malgrat que l'hagi cessat el govern espanyol. El líder del PP, Alberto Fernández Díaz, ha aprofitat un punt posterior per advertir-li que "no fa més que abonar les tesis de l'independentisme" quan qualifica Puigdemont de president legítim.

L'alcaldessa ha advertit del fet que el paper dels dirigents catalans desconcerta, i ha preguntat a Trias si reconeixen Puigdemont com a president de la República. "A mi no em queda clar si és president de la República o no", ha admès l'alcaldessa, que ha remarcat que "en política es poden fer moltes coses però no es pot fer mai el ridícul". A més, Colau ha dit que encara no saben si el Govern de la República pensa signar decrets, ni "si tenien previst el que està passant".

 

Sònia Recasens, Jaume Ciurana i Xavier Trias (PDECat) al ple. Foto: Jordi Bes


Colau critica que ERC va forçar la DUI

L'alcaldessa ha subratllat que va intentar "fer tot el possible" per no arribar a "la situació límit" d'ara intentant convèncer Puigdemont de convocar unes eleccions catalanes. Ha retret a ERC, però, que va ser qui va convèncer Puigdemont de no convocar-les, segons ha dit en el ple en resposta a una pregunta del líder republicà a l'Ajuntament, Alfred Bosch. "És el seu partit que, juntament amb CiU, va portar Catalunya a la DUI fent creure que estava tot absolutament previst, i miri com estem ara", ha afirmat. 

La proposta d'ERC sobre el reconeixement del Govern i el Parlament s'ha debatut alhora amb una de la CUP per reconèixer la proclamació de la República, però la votació s'ha fet per separat, i la "cupaire" no ha prosperat: l'única variació ha estat el vot de BComú, que ha votat en contra del text de la CUP. Tampoc ha tirat endavant una del PP per rebutjar la DUI ni una del PSC que veu les eleccions del 21-D com "una oportunitat" per obrir un escenari d'entesa. De nou, les diferències entre "comuns" i socialistes s'han fet més que evidents malgrat governar junts a la capital catalana.

El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, veu obvi que el Govern de Puigdemont és "legítim", tot i que "va cometre errors importants", com en el ple del Parlament del 6 i el 7 de setembre. "Això no justifica cap resposta de revenja del PP", ha defensat, i ha acusat el govern espanyol d'haver actuat "de manera il·legítima vulnerant la Constitució i principis bàsics de l'estat de dret" com amb l'aplicació del 155. Pisarello ha reclamat com a primeres mesures aixecar el 155 i l'amnistia "per les persones encausades per raons polítiques". En relació a la proposta de la CUP, s'ha definit com a republicà, però creu que cal defensar un republicanisme "amb bases sòlides i que no sigui estrictament un estat mental".

Els socis de govern tornen a airejar les seves diferències

BComú i el PSC han tornat a exhibir les seves diferències, especialment en el debat de la proposta socialista que veu el 21-D com "una oportunitat". Pisarello considera que les eleccions "no són una bona notícia, en tot cas el mal menor", però no tenen molt sentit mentre segueixi la repressió de l'Estat. Ha retret que el socialista Miquel Iceta es fes una foto a la manifestació unionista amb "reconeguts exponents de la xenofòbia d'aquest país", en referència al popular Xavier García Albiol. El líder socialista municipal, Jaume Collboni, ha replicat: "Hi ha coses que se les podria haver estalviat, senyor Pisarello". El socialista ha tornat a defensar que cal actuar dins de la legalitat.
 

El socialista Jaume Collboni al ple municipal. Foto: Jordi Bes


Trias denuncia l'actitud de l'Estat: "La maté porque era mía"

Trias ha iniciat la seva intervenció amb unes paraules de suport al conseller d'Interior, Joaquim Forn, que va ser regidor de l'Ajuntament durant 14 anys i que ha figurat entre els consellers que ha acudit aquest mateix dijous a declarar davant l'Audiència Nacional acusats de rebel·lió. Trias ha censurat "l'autoritarisme" de l'estat espanyol. "La maté porque era mía. Aquesta és la manera d'estimar-nos que tenen", ha criticat.

 

Des d'ERC, el president del grup municipal, Alfred Bosch, ha reivindicat que el Govern de Puigdemont és l'executiu "legítim" que ha defensat "una cosa que també és legítima i legal", el referèndum de l'1-O, i ha insistit en el fet que veu "inacceptable" que el PSC segueixi governant amb Colau pel suport socialista a l'aplicació de l'article 155 contra Catalunya. "És necessari que a l'Ajuntament hi hagi un pacte democràtic per fer front al 155", ha destacat.

La CUP reclama a Colau que no sigui equidistant

María José Lecha (CUP) ha advertit a l'estat espanyol que "no podran cessar legítim Govern de la República encara que romangui a l'exili o entre reixes", i ha agregat: "Que ningú dubti que l'Estat trobarà en nosaltres el seu pitjor malson". La líder municipal "cupaire" ha enviat un missatge directament a Colau, a qui ha avisat del fet que "no hi ha equidistància possible: O se situa al costat de l'opressor o se situa al costat de l'oprimit".

En opinió de la líder de Ciutadans, Carina Mejías, hauria calgut que ERC i la CUP retiressin les propostes, perquè la DUI ja s'ha produït i el 155 també. "Estem davant una pantalla passada ja. Deixin d'una vegada d'enganyar, no s'ho creuen ni vostès mateixos", ha ressaltat en relació a la consolidació de la República i davant de fets com tenir un president de la Generalitat "a la fuga".

El PP avisa que "el deliri independentista" tindrà conseqüències

El popular Fernández Díaz considera que "l'arcàdia feliç independentista ha estat l'apocalipsi de Catalunya", i ha advertit del fet que tindrà conseqüències: "Algú haurà de pagar la fractura social i econòmica pel seu deliri independentista". Ha subratllat que el que és important ara és que se celebraran eleccions "des de la legalitat", i ha admès que no li van agradar les imatges de Forn increpat a l'arribada a l'aeroport del Prat. "Mai m'han agradat els justiciers de carrer", ha afirmat.
 

Minut de silenci al ple per l'atemptat de Nova York i l'incendi del carrer Saragossa. Foto: Jordi Bes


Exigència d'accions judicials per defensa d'adoctrinament escolar

L'Ajuntament ha exigit "una rectificació pública" al PP i C's per "les sospites infonamentades sobre la qualitat del sistema educatiu a Catalunya", davant les intervencions dels dos partits sobre l'adoctrinament a les escoles, i ha reclamat al Departament d'Ensenyament accions judicials contra els autors. La petició s'inclou en una proposta que ha presentat BComú, i que ha prosperat també amb el suport del PDECat, ERC, el PSC, la CUP i el regidor no adscrit, i el vot en contra del PP i C's. Aquests dos partits remarquen que s'han presentat unes 150 denúncies per la politització de les aules.

A més, ha rebutjat el Reial-Decret Llei del govern espanyol per agilitzar la sortida d'empreses de Catalunya. La proposta l'ha presentat el Grup Demòcrata –el PDECat-, i ha tingut el suport d'ERC i el regidor no adscrit, mentre que BComú, el PSC i la CUP s'han abstingut i Ciutadans i el PP han votat en contra. Sònia Recasens (Grup Demòcrata) i Trini Capdevila (ERC) han atribuït el trasllat de les seus d'empreses "a la repressió", mentre que Pisarello els ha demanat que es facin càrrec de les polítiques que ha impulsat el Govern i de l'efecte de la DUI sobre la marxa d'empreses.

El cost de la cera de la Diagonal i Colau, sense nous impostos

En resposta a Fernández Díaz, la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, ha detallat que l'Ajuntament calcula en 8.300 euros el cost extraordinari de netejar l'avinguda Diagonal de la cera de les espelmes de la concentració que l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium van convocar el 17 d'octubre en rebuig a l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. El consistori ha demanat a les entitats que es "corresponsabilitzin" del cost, segons ha dit Sanz, com ja han fet en altres ocasions, com és el cas de Greenpeace quan a principis d'estiu va pintar un sol gegant a la plaça Francesc Macià.

Més enllà de la política catalana, hi ha una altra qüestió important que segurament passi desapercebuda: Colau ha retirat del ple les ordenances fiscals –impostos i taxes- del 2018 per la manca de suports en l'oposició, amb la qual cosa no té més remei que mantenir les vigents de nou. Segons fonts municipals, el govern havia intentat dividir el paquet perquè es votessin només les que generin consens, però aquesta fórmula tampoc ha convençut l'oposició. Colau confia que més endavant es pugui tornar a fer alguna modificació puntual d'alguna taxa.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació