Dotze anys després que l'Estatut arribés a Madrid avui hi arriba més de mig Govern (l'altre mig és a l'exili belga intentant deixar en evidència l'estat de dret espanyol i internacionalitzant la causa catalana) i cinc dels set membres de la mesa del Parlament. No per presentar cap projecte polític o negociar res, sinó per declarar, a l'Audiència Nacional i al Tribunal Suprem, acusats per la Fiscalia de rebel·lió (usant, per cert, el codi penal franquista tal com explica en aquesta informacióIsaac Meler), malversació i desobediència entre d'altres delictes. Si se segueix el criteri que va dur els "Jordis" a la presó, cal estar preparat pel pitjor.
Sabem que la Fiscalia demanarà privació de llibertat pel grup de consellers que compareixeran encapçalats per Oriol Junqueras i la cosa no pinta massa bé després que la jutge Lamela, en la interlocutòria d'admissió a tràmit, titllés de "seriosa, lògica i racional" la querella del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza. Sobre com s'han viscut les darreres hores a Bèlgica us aconsello la crònica d'Oriol March, que hi va ser fins ahir a la nit, i sobre què passarà la informació sobre l'estratègia del Govern -el que declara i el que espera fer-ho a Bèlgica- que ha fet amb Joan Serra Carné. Avui, aquest darrer i Isaac Meler seran a Madrid per explicar-vos amb tot el detall uns moments de gran impacte.
Dues cares d'un conflicte. Hi seran ells i hi seran, lògicament, els declarants. Ahir Anna Simó i Joan Josep Nuet van ser acomiadats a Barcelona amb l'escalf del sobiranisme i rebuts a Madrid amb amenaces ultres. Del que va passar a Sants en va fer la crònicaJordi Bes. Dues cares i una doble vara de mesurar de la Justícia espanyola, que massa sovint queda en evidència. Ahir va tornar a passar: dos joves eren detinguts a Lleida per haver criticat a Facebook (no van ser pas els únics ni dins ni fora del país) l'actuació policial de l'1-O i els ultres de Blanquerna, ja condemnats, evitaven, de nou, l'ingrés a presó per uns fets de fa quatre anys. Això darrer ens ho explica Xavier Rius Sant en aquesta informació. Quina diferència amb les presses per tancar els "Jordis" i citar la mesa i el Govern. Pels delictes d'odi a Espanya la llei més solvent és la de l'embut.
Tornar al carrer. Han estat dies difícils per al sobiranisme, que es refà de la no proclamació efectiva de la República i es prepara per a unes eleccions en un context repressiu. Avui, però, toca sortir al carrer. A les dotze davant els centres de treball i a la plaça de Sant Jaume i a les set davant els ajuntaments de les capitals i el Parlament contra el 155 i per l'alliberament dels presos polítics. Catalunya ha triat el camí de la no violència i això implica sumar més complicitats encara, insistir molt a través de victòries electorals i no moure's del carrer. Esteve Plantada escriu a La Veu de Nació sobre la consideració que hem de tenir ara als polítics independentistes, als que potser ha faltat realisme o valentia per explicar algunes coses però no compromís.
Impacte a les urnes. En qualsevol cas, l'assumpte impacta de ple a les eleccions del 21 de desembre, que ja parteixen del vici d'haver estat convocades per Rajoy i no per Carles Puigdemont, president legítim del país. El gran dubte és com afectaran les actuacions judicials -ara i també en plena campanya o quan es presentin els programes- en les eleccions i el futur polític del país, fortament condicionat pel 155 i sense que l'independentisme, ara desorientat, emeti signes de reculada a les urnes. L'enquesta d'avui d'El Español i la del CEO en són una bona mostra. Per cert que sobre el CEO us aconsello l'anàlisi de la lletra petita (dels números en aquest cas) que en fa Roger Tugas. També apunten en aquesta direcció.
Com presentar-se el 21-D. En paral·lel al drama que es pot viure a Madrid, els partits treballen candidatures que es presentaran com una via de ratificació de la República catalana i per esmenar a la totalitat el 155. El dia 7 acaba el termini per fer coalicions i la CUP decidirà dissabte si es presenta davant el context de falta de garanties. Hores d'ara sembla difícil una gran coalició entre el PDECat, ERC, els "comuns", la CUP i les entitats, que seria la resposta a l'alçada del moment, pels vetos mutus i les urgències. Sí que sembla possible, en canvi, que els partits concorrin amb punts comuns als programes i, de fet, pot ser la fórmula més competitiva per sumar suports. La llista conjunta exclusivament sobiranista a l'estil de Junts pel Sí, que seria la políticament més factible, la reclamen sectors del PDECat com el que lidera Miquel Buch, president de l'ACM però no sembla que hi hagi massa ganes a les direccions. Estarem atents als moviments malgrat que el focus serà a Madrid.
Vist i llegit
Fa uns dies que el periodista John Carlin va ser acomiadat d'El País, que darrerament ha prescindit de les firmes que simpatitzaven amb el sobiranisme com Joan B.Culla, Francesc Serés o Jordi Matas. Carlin havia escrit un article al The Times, el principal diari britànic, on culpava l'arrogància espanyola del "caos" polític a Catalunya i que no va agradar al rotatiu de Prisa. En una encertada decisió, ara La Vanguardia ha incorporat el columnista i escriptor anglès. Va debutar ahir amb Des de Londres amb amor i a l'article constatava la seva sorpresa per la incapacitat d'un país amb tantes virtuts com Espanya de resoldre el conflicte català. Dubtava del tarannà democràtic de l'establishment polític, mediàtic i econòmic espanyol: "En una democràcia, la política és persuadir, guanyar cors i ments amb arguments, paraules i gestos. En un sistema autoritari la política consisteix en imposar la llei", distingia. I curiosament, avui el cap d'Opinió d'El País, José I. Torreblanca, publica Anglocondescencia, un article d'alt voltatge nacionalista que, potser, només potser, és una rèplica al columnista acomiadat. Per llepar-s'hi els dits.
El passadís
Un grup d'espanyolistes convocats per diversos col·lectius ultres va rebre ahir amb crits i insults els secretaris de la mesa, Anna Simó i Joan Josep Nuet, a l'estació d'Atocha a Madrid. Malgrat el seu rang institucional, que explica que avui declarin al Suprem, i el comitè de benvinguda, la policia espanyola va decidir no fer-los sortir per la porta d'autoritats sinó per la de la resta de passatgers, fet que va fer que no s'estalviessin l'esbroncada. A l'hotel, els esperava una cassolada convocada per la fundació ultra DENAES, que curiosament sabia on dormien. Els dos diputats van optar, lògicament, per no sortir de l'hotel. La Guàrdia Civil i el cos nacional de policia estan més entrenats en empaitar sobiranistes que en donar-los protecció. Coses de l'estat de dret.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 2005 la majoria parlamentària catalana arribava a Madrid per fer política, de bona fe i amb la mà estesa. Dotze anys després hi és per afrontar un procés per rebel·lió que pot acabar empresonant la presidenta del Parlament i el Govern. El 2 de novembre de 2005 el Congrés admetia a tràmit la proposta d'Estatut de Catalunya que el 30 de setembre havia aprovat el Parlament amb els vots de CiU, PSC, ERC i ICV i que, entre altres coses, establia que Catalunya és una nació i en millorava el finançament. El text va ser admès a tràmit pels socialistes, les esquerres i els nacionalistes, i va obtenir els vots en contra del PP, que va provar de torpedinar-ne la tramitació. El text va ser retallat durament a les Corts pels pactes entre el PSOE i CiU el 2006, i pel TC el 2010, quan ja havia estat votat en referèndum. Avui en dia és una norma virtual pels efectes de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. El text el van defensar Artur Mas, Manuela de Madre i Josep-Lluís Carod-Rovira en nom de la cambra catalana. Carod va fer una advertència profètica que podeu recuperar aquí.
L'aniversari
Avui fa 47 anys l'actor català Joel Joan, que a més és membre del consell editorial de NacióDigital. Sèries de televisió com Poble Nou o Periodistas el van llançar a la fama als 90 i després va seguir l'èxit al teatre, en pel·lícules o sèries com Porca Misèria, Plats Bruts o El Crac, a més de dirigir i impulsar l'Acadèmia Catalana del Cinema. Joel Joan també s'ha implicat en la reivindicació independentista a través de plataformes com Sobirania i Progrés. Fa cinc anys el Telenotíciesexplicava per què han triomfat tants cops les reposicions de Plats Bruts, estrenada el 1999, els estius a TV3.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi