Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Procés català

L'estratègia del Govern: contradir la justícia espanyola a Brussel·les i afrontar l'embat a Madrid

Puigdemont, Comín, Borràs, Serret, Puig i Ponsatí no acudiran a l'Audiència Nacional i demanen explicar-se des de l'estranger | La resta de membres de l'executiu, encapçalats pel vicepresident Oriol Junqueras, viatgen a Madrid i respondran exclusivament les preguntes dels seus advocats

per Oriol March / Joan Serra Carné, Brussel·les / Madrid, 1 de novembre de 2017 a les 22:00 |
Els membres del Govern a l'exili van oferir una roda de premsa dimarts a Brussel·les | NacióDigital
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de novembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En un procés que sovint ha abusat de fer servir la fórmula "jornada històrica" per definir moments que possiblement no ho eren tant, els esdeveniments que es viuran a partir d'aquest dijous a Madrid sí que quedaran enquadrats en l'àlbum de les escenes extraordinàries. I serà així per molts motius. Els membres del Govern liderat per Carles Puigdemont estan citats davant l'Audiència Nacional espanyola pels delictes de sedició i rebel·lió, però no tots acudiran a declarar. El vicepresident Oriol Junqueras hi assistirà amb Jordi Turull (Presidència), Raül Romeva (Afers Exteriors), Josep Rull (Territori), Joaquim Forn (Interior), Carles Mundó (Justícia) i Dolors Bassa (Treball). L'excepcionalitat del moment farà que cinc dirigents ho segueixen des de l'exili, a Brussel·les. Començant pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

A Puigdemont l'acompanyen Toni Comín (Salut), Lluís Puig (Cultura), Meritxell Serret (Agricultura), Meritxell Borràs (Governació) i Clara Ponsatí (Ensenyament). Tres dones, dos homes. Han demanat formalment declarar des de l'estranger per videoconferència. L'argument que fa servir Puigdemont és que ara per ara no es pot garantir un judici "just" ni "independent", perquè els delictes que se'ls imputa no es corresponen amb la realitat i existeix un perill real d'empresonament que hauran d'afrontar la resta de membres de l'executiu que desfilaran pels passadissos de l'Audiència Nacional, just un més després de la celebració del referèndum de l'1 d'octubre. També s'hi haurà de personar l'exconseller Santi Vila, que ara es postula per ser el candidat del PDECat. 


Pels del Tribunal Suprem hi passaran els membres sobiranistes de la mesa del Parlament, encapçalats per la presidenta Carme Forcadell, que es troben en idèntica situació judicial. Forcadell, Lluís Guinó i Ramona BArrufet han utilitzat el cotxe per desplaçar-se a Madrid mentre que els altres companys de la mesa citats a declarar, Anna Simó i Joan Josep Nuet, han optat per viatjar a la capital espanyola amb tren. Aquest dimecres a la tarda han rebut l'escalf de desenes de ciutadans a l'estació de Sants, des d'on durant tot el dia han sortit diputats sobiranistes que aquest dijous els donaran suport. "Anem a territori comanche", s'ha escoltat en un dels últims trens de la nit entre la delegació que es dirigia a Madrid, preocupats per la rebuda hostil a Atocha que han comprovat Nuet i Simó. La presència policial no ha impedit que un grup d'ultres escridassés i insultés els electes catalans.

 

Anna Simó i Joan Josep Nuet s'acomiaden abans de marxar cap a Madrid Foto: Jordi Bes


Jaume Alonso Cuevillas, advocat de Puigdemont, anirà a Madrid perquè també és l'encarregat de la defensa de tots els dirigents del PDECat, mentre que Andreu Van der Eynde porta la part republicana. Tots els consellers s'han dirigit cap a la capital espanyola amb cotxe, segons fonts consultades, mentre que Bassa ho farà amb tren des de Girona. Hi ha "unitat d'acció", segons les fonts consultades per NacióDigital, i el contacte entre tots ells és constant. Aquesta tarda, el "Govern legítim de Catalunya" ha enviat un comunicat per criticar que es tracta d'un judici que es fa "al dictat de Rajoy".

L'advocat de Carles Puigdemont a Catalunya, Jaume Alonso Cuevillas, serà a Madrid en l'arrencada de les declaracions dels membres del Govern

L'advocat belga de Puigdemont, Paul Bekaert, sosté que la seva estratègia passa per aconseguir evitar l'extradició i no per demanar asil polític. La gran pregunta, però, és quins mecanismes s'activen en el moment en què el president i els quatre consellers a l'exili facin evident que planten la justícia espanyola. La jutgessa emetrà una ordre europea de detenció i lliurament. El fiscal ho hauria de sol·licitar al jutge, que ho hauria d'acordar per interlocutòria motivada. Abans, el jutge podria demanar autorització a Brussel·les per prendre declaració als querellats a través d'una sol·licitud d'auxili judicial. Perquè l'autoritat belga executi l'ordre, aquests delictes han d'estar penats també a Bèlgica. 

Una possibilitat, malgrat que Puigdemont la va negar a la roda de premsa de dissabte al migdia, és que els dirigents catalans demanin asil polític a Bèlgica. Bèlgica hauria d'estudiar la petició. Si consideren que no hi ha fonament suficient per acceptar-lo, el poden desestimar en un termini màxim de cinc dies. Si, d'altra banda, Bèlgica accepta la petició, l'estat espanyol podria argumentar que pel sol fet de ser estat membre de la Unió Europea compleix un seguit de requisits que no fan necessari aquest tipus de protecció als seus ciutadans. Si, tot i així, el país centreeuropeu segueix concedint asil al Govern legítim català, Espanya podria recórrer a la justícia europea.
 

Joaquim Forn, Carles Puigdemont i Toni Comín, a l'acabar la roda de premsa a Brussel·les Foto: NacióDigital


Internacionalització del conflicte

La tria de Bèlgica no és casual, com ja ha anat quedant clar al llarg dels últims dies. Hi a haver membres d'ETA que ja van evitar extradicions amb l'argument que a Espanya serien empresonats lluny de les seves famílies, per exemple. A banda de la legislació, però, hi ha un component simbòlic: la idea dels membres de l'executiu a l'exili és internacionalitzar al màxim el conflicte i tralladar-lo al cor d'Europa. A Brussel·les és on hi ha establertes les institucions comunitàries i, malgrat la fredor amb què sempre s'ha rebut el procés a la capital europea, una ordre de detenció podria alterar el relat, o almenys en aquest escenari es vol situar la delegació catalana. Aquest dimecres al vespre, el "Govern legítim de la Generalitat de Catalunya" va emetre un comunicat en què va denunciar que el judici als membres de l'executiu es fa "al dictat" de Mariano Rajoy.

En cas que els membres del Govern a l'exili confirmin que no es presenten a l'Audiència Nacional, es podria cursar una ordre europea de detenció

El govern belga ha estat un dels que més ha defensat el diàleg en el marc de la legalitat "nacional i internacional" per resoldre el plet entre Catalunya i Espanya, i un membre de l'executiu de coalició que lidera Charles Michel ja es va posicionar sobre la possibilitat de concedir asil polític a Puigdemont. El fràgil equilibri del govern belga, que també està sotmès a discrepàncies sobre qüestions nacionals, podria empitjorar en cas que es cursés una ordre europea de detenció que hauria de complir la policia belga.

Les possibilitats d'una llista unitària

En paral·lel a tots els moviments extraordinaris dels últims dies, entre bambolines el sobiranisme ja manté converses per formar una llista unitària de cara a les eleccions del 21 de desembre, convocades per Mariano Rajoy en virtut de l'article 155 de la Constitució. El president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i dirigent del PDECat, Miquel Buch, va reclamar ahir des d'una entrevista a NacióDigital que hi hagi una candidatura conjunta "amb Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras" per tal de "vèncer l'Estat" a les urnes. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha citat els partits independentistes divendres per traçar l'estratègia.

En un principi, el PDECat no era partidari de formar de nou una llista amb ERC, però les circumstàncies el poden acabar arrossegant. Santi Vila, l'únic dirigent nacionalista que s'ha postulat per liderar les sigles el 21-D, s'ha posicionat en contra d'una fórmula unitària. El fet que el bloc constitucionalista estigui mobilitzat i que exhibeixi una certa sintonia -Ciutadans, PSC i PP van compartir manifestació diumenge-, sumat al fet que hi poden haver membres del Govern empresonats en els propers dies, poden fer moure el sobiranisme cap a una fórmula novament excepcional per concórrer a les urnes.
 

El Govern i el grup de Junts pel Sí, en un ple del Parlament dissolt per Rajoy Foto: Josep Maria Montaner

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació