procés català

Catalunya ha d'entrar a l'OTAN? I a la UE? Cinc preguntes ocultes del procés al CEO

El baròmetre evidencia que l'Aliança Atlàntica genera divisió, mentre que la Unió Europea desperta més simpaties

L'àmbit dels Països Catalans té més adhesió que el d'Espanya, i l'actuació de l'executiu i la policia catalana en l'1-O gaudeix de molt més suport que els de les institucions estatals

L'independentisme mantindria la majoria absoluta

| 01/11/2017 a les 11:40h
Arxivat a: Política, enquesta, CEO, exèrcit, OTAN, Unió Europea, procés català
Estelada junt a una bandera de la Unió Europa, en una mobilització sobiranista. | ACN
El "sí" a la independència s'imposaria amb certa claredat en un referèndum i, en les eleccions del 21-D, les forces que hi donen suport mantindrien la majoria al Parlament. Aquestes són algunes de les principals conclusions del tercer baròmetre de l'any del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), fet públic aquest dimarts. Tot i això, el sondeig també pregunta per altres qüestions vinculades al procés i que no apareixen en el dossier de premsa difós de forma generalitzada.

Com es valoren les actuacions de les diverses institucions en relació a l'1-O? I en quines institucions s'hauria d'integrar la República catalana? Fins a quin punt hi ha una identificació amb els Països Catalans? Aquestes són algunes de les qüestions per les quals l'organisme de la Generalitat pregunta i que es troben en els documents annexos del baròmetre, els quals han estat consultats per NacióDigital.

1. Cal seguir a l'OTAN?

La permanència o no en organismes internacionals no és un debat obert -la consolidació o no de la independència és un aspecte més urgent-, però s'intueix que genera divisió en la societat i, quan es plantegi en el debat constituent, pot fer sorgir dificultats, en especial pel que fa a l'OTAN. I és que, segons el CEO, un 41,7% dels catalans voldrien que el país seguís a l'Aliança Atlàntica, mentre que un 38,3% n'és contrari, un 18% està indecís i un 2% no contesta. Uns percentatges molt justos que no fan preveure cap resultat clar.

De fet, els culpables de generar aquest debat, els partidaris de la independència, serien els que més pressionarien per sortir de l'OTAN, ja que només el 37,7% dels independentistes voldria romandre-hi, mentre que el 45,7% en sortiria. Per contra, el 46,8% dels unionistes s'hi voldria quedar i el 32,2% no. Per partits, el votant de la CUP és clarament contrari a entrar-hi (70,6%) i el de Junts pel Sí també ho prefereix per escàs marge (43,7% vol quedar fora i un 40,3% a dins). De fet, entre els votants de la coalició que admeten sentir més simpatia per ERC, un 51,3% rebutja l'OTAN i l'accepta només un 36,3%, mentre que, entre els simpatitzants del PDECat, un 54,3% voldria entrar-hi i un 29,3% no.

En canvi, el de CSQEP prefereix per poca diferència entrar (46,7% contra 42,4%), per bé que els que són més propers a ICV-EUiA ho rebutgen, al contrari que els de Podem, més partidaris de formar-ne part. En la resta de partits, la preferència per ser dins tampoc no supera per massa marge la de sortir-ne (5,4 punts a C's, 8,5 punts al PSC i 5,3 punts al PP), fet que evidencia que l'OTAN no desperta unanimitats entre cap electorat.
 
UNA CATALUNYA INDEPENDENT HAURIA DE FORMAR PART DE L'OTAN?

 
Quant a edats, els més joves són els més partidaris de l'Aliança Atlàntica (47,2% pel "sí" i 28,7% pel "no" fins als 24 anys, i 53,1% pel "sí" i 26,5% pel "no" dels 25 als 34 anys), i els més contraris són els d'entre 50 i 64 anys (33,9% pel "sí" i 51,4% pel "no"). És aquesta la generació que el 1986 va aconseguir la derrota de l'OTAN a Catalunya en el referèndum sobre la seva pertinença, quan un 53,7% dels catalans van mostrar-s'hi contraris a les urnes.

2. Cal seguir a la Unió Europea?

Més unanimitat desperta la Unió Europea (UE), ja que un 67,9% dels catalans voldrien que el país hi romangués, mentre que un 19,8% s'hi oposa. En aquest cas, la franja d'edat on hi ha més percentatge de rebuig és entre els joves de fins a 24 anys, tot i que aquest només arriba al 25,9%. I malgrat que la CUP voldria una República catalana fora de la UE, només un 41,8% dels seus votants secunda aquesta posició, i un 50,6% creu que caldria entrar-hi.

Igualment, tot i que les institucions europees han girat l'esquena a les aspiracions sobiranistes, l'independentisme no renuncia a formar-ne part, per bé que amb un percentatge lleugerament inferior al dels unionistes: el 63,2% d'independentistes voldria ser a la UE i un 24,7% ho rebutja, mentre que un 72% dels unionistes ho demana i tan sols un 16,8% s'hi oposa.
 
UNA CATALUNYA INDEPENDENT HAURIA DE FORMAR PART DE LA UE?

 
3. Hi ha identificació amb els Països Catalans?

El baròmetre també pregunta en quin grau se senten vinculats els enquestats amb determinats àmbits territorials, en una escala del 0 al 10. La que desperta més adhesió és Catalunya (8,82), seguida del municipi de cadascú (8,47). Ara bé, l'opció dels territoris de parla catalana -o Països Catalans- també genera un vincle elevat (7,9), força per damunt que Espanya (6,09), els països de llengua castellana (6,07) o la Unió Europea (5,86). La identificació amb el "món en general" fins i tot és bastant major (7,48) que la que els catalans tenen amb Espanya.

EN QUINA MESURA SE SENT UNIT/DA AMB CADA ÀMBIT TERRITORIAL? (DEL 0 AL 10)

 
4. Quin govern i quina policia van actuar pitjor l'1-O?

El CEO demana igualment que es puntuï l'actuació de diverses institucions en relació al referèndum de l'1-O. Una pregunta que deixa ben clar que la majoria de catalans avala el comportament i accions de les institucions catalanes i suspenen amb claredat el paper de les espanyoles. Així, un 62,3% dels enquestats puntua amb un 5 o més el paper de la Generalitat, mentre que un 79,9% posa un 4 o menys al govern espanyol. Al seu torn, un 61,4% aprova l'actuació de l'ajuntament de Barcelona.

Pel que fa als cossos policials, els catalans fan costat clarament als Mossos d'Esquadra i consideren que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional va ser de tot menys proporcional. Així, un 73,7% aprova les actuacions de la policia catalana i un similar 74,2% suspèn els cossos espanyols.
 
COM VALORA L'ACTUACIÓ DE CADA INSTITUCIÓ EN RELACIÓ A L'1-O? (PERCENTATGE QUE L'APROVA)

 
Igualment, els votants de Catalunya Sí que es Pot, teòricament equidistants entre el full de ruta independentista i l'unionista, no són gens equidistants a l'hora de valorar el paper dels dos governs en relació a l'1-O. I és que un 59,9% dels "comuns" aprova l'actuació de la Generalitat en relació al referèndum i fins a un contundent 93,6% suspèn el que va fer el govern espanyol. De fet, fins i tot un 61,8% dels contraris a la independència posa menys que un 4 a l'executiu de Mariano Rajoy. Els partidaris del "no", a més, suspenen més l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil (51,7%) que la dels Mossos d'Esquadra (46%).

5. L'1-O va generar més il·lusió o por?

Finalment, el baròmetre també demana per la mesura en què el referèndum va generar diverses sensacions als enquestats, en una escala del 0 al 10. Algunes d'elles són transversals entre els catalans, independentment de la posició sobre la independència o el partit que votessin. És el cas de la por, que l'1-O va despertar en una magnitud de 3,96, és a dir, en un nivell escàs, per sota del 5, i molt similar entre partidaris del "sí" (3,96) que del "no" (3,95). La prudència (5,36, de mitjana) també és compartida de forma similar per tots els electorats, igual que la incertesa, apareguda en tots els sectors de forma rellevant (6,28).

En canvi, com era previsible, els independentistes senten més il·lusió (8,32), esperança (8,07) i confiança (7,23) que els unionistes (1,76, 2,39 i 1,91, respectivament). I això que les enquestes es van fer del 16 al 29 d'octubre, just després de l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart (16 d'octubre), quan centenars d'empreses ja havien traslladat la seu social fora de Catalunya (Banc Sabadell havia iniciat la tendència el 3 d'octubre) i, en part, quan Mariano Rajoy va concretar les mesures per aplicar el 155 cessant tot el Govern (21 d'octubre). La moral independentista seguia alta malgrat aquests entrebancs.
 
QUINES SENSACIONS LI DESPERTA L'1-O? (EN UNA ESCALA DE 0 AL 10)

 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Asco y verguenza !!
Anònim, 01/11/2017 a les 12:06
+25
-11



Que tenga que ser español por la fuerza
Soc Catalá !!!
VISCA LA REPUBLICA DE CATALUNYA !!!!!
No i no
Anònim, 01/11/2017 a les 15:07
+19
-4
Ser de l'OTAN, a nivell pràctic, no serveix de res. Protecció? Ja es va veure a les Rambles. I amb una UE que ens ha donat l'esquena de la manera més miserable...
És millor acostar-se a Rússia i als països de l'Est
Anònim, 01/11/2017 a les 15:28
+16
-6
Aquí no us reconeixerà ningú.
A 12:06
Anònim, 01/11/2017 a les 16:58
+8
-18
La culpa es de tus padres. ¡Mira que ser españoles y traerte al mundo en Cataluña, España!…. Y encima sigues viviendo en Cataluña, España, de donde no te has ido. Es verdad, ¿Cómo puedes ser español de Cataluña, tú? Lo tuyo, si lo cuentas en otro país, no dan crédito...
Els estats membres de la NATO han dit que NO reconeixen l´Estat Català.
Anònim, 01/11/2017 a les 18:16
+7
-6

Fins i tot el Regne Unit ha dit que no ho farà mai. Totalment creïble.

De Turquia no n´he escoltat res, però els realistes tampoc n´esperem res.

Per tant, tenint present que aquests conformen els principals països de la UE, la pregunta, hauria estat bé 5 anys enrere. Avui dia, no té cap sentit, i resulta fins i tot insultant.

I ara tornem a censurar si vols...



Es prematuro
amic, 01/11/2017 a les 19:15
+4
-0
Es prematuro decidir sobre unos temas que formarían/formarán parte de la negociación sobre la independencia (saldo de cuentas, ajustes, tratados, etc). No dudo que el gobierno catalán informará en su momento exhaustivamente llevándolo a referendo popular.

Por otro lado, me gustaría compartir un enlace que da pistas sobre cómo funciona la geopolítica. Se trata de una entrevista a Otero Novas, exministro con Adolfo Suárez.

Dice así: "EEUU nos envió el mensaje de que si no entrábamos en la OTAN, se quedarían con Canarias"


Els EEUU varen consolidar la dictadura de Franco
Anònim, 01/11/2017 a les 21:40
+5
-1
Espanya és una peça estratègica amb bases permanents de l'OTAN i la UE un protectorat dels EEUU.
Ue?
Javi garcia, 01/11/2017 a les 22:30
+1
-2
No nos reconoce ningún país de la UE...Qué pregunta es esta?Has estado regular como periodista.Flojillo,flojillo.
Becario
Anònim, 02/11/2017 a les 00:06
+2
-9
Vaya articulo¡¡¡ Preguntas absurdas, encuestas infumables que no se sabe de donde salen y un becario adoctrinado que obedece a su amo. Puajjj, Marcharos todos a Bruxelles con vuestro ex y dejadnos en paz
Fan pinya contra Catalunya, però ...
Anònim, 02/11/2017 a les 11:07
+5
-0
Si no ens volen a EU, abandonem l'OTAN i, a canvi de reconeixement, oferim-nos a les polítiques de defensa del bloc l'Est, ja veureu com canvien d'opinió
OTAN NO
anònim, 02/11/2017 a les 17:48
+0
-0
Tinc uns anys i quan Felipe González va fer el referèndum (amb una pregunta vergonyosa, que no s'entenia), a Catalunya i al Pais Basc va sortir NO a la Otan. Però com a Espanya en general va sortir el si, un cop més a callar.
Aquest núvols que són com esteles d'avions (que no ho son!) i que llençen química que acaba caient sobre la terra i l'aigua i que animals i persones respirem, suposadament són llençats per avions que surten de les bases militars de la Otan a Espanya. Per tant, NO VOLEM OTAN!!.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Puigdemont, amb Junqueras i Turull, l'endemà de l'1-O. | Martí Albesa
01/01/1970
La proposta de nou punts programàtics compartits deixa de nou en suspens el desplegament de la República però manté aquest horitzó | Les dues candidatures pretenen centrar-se en el procés constituent per ampliar les adhesions socials a la independència i en sumar suports internacionals per forçar l'Estat a negociar
L'ABaC de Jordi Cruz aconsegueix la tercera estrella Michelin. | Guia Michelin
Sergi Ambudio
01/01/1970
Els restaurants barcelonins Dos Cielos i Disfrutar han obtingut el segon estel | Caelis, el Castell Peralada i Enigma han entrat per primera vegada a la prestigiosa llista d'establiments guardonats
Jordi Bes
01/01/1970
Ampli dispositiu policial aquest dimecres al matí per desallotjar el segon local ocupat de Gràcia
L'ICAB ha acollit avui un acte per la llibertat dels presos polítics. | @omnium
Pep Martí
01/01/1970
Òmnium i l'ANC omplen el Col·legi d'Advocats al crit de «llibertat presos polítics!»
Deixem rastre a totes les xarxes socials | Adrià Costa
Josep Lluís Micó
01/01/1970
«Umberto Eco va avisar de la invasió dels imbècils que es pensen que tenen el dret a opinar del que sigui sense mesura. Doncs bé, ja els tenim aquí»
La comissaria de la policia espanyola de la Línea | Google Maps/NacióDigital
Isaac Meler | 18 comentaris
01/01/1970
Un jove de Sabadell assegura que un agent de la Policia Nacional li va fer preguntes sobre la seva ideologia i li va impedir denunciar un robatori amb arma de foc
Agustí Alcoberro, Gemma Recoder i Linus Puchal, en la presentació del concert del 2 de desembre | ACN
Roger Tugas | 5 comentaris
01/01/1970
Els grups tocaran gratuïtament i els recursos nodriran la caixa de resistència, que ja ha pagat 3,05 milions en multes i fiances i encara té 1,5 milions més | Entre els músics del recital del 2 de desembre hi ha Gerard Quintana, Pemi Fortuny, Lluís Gavaldà, Els Catarres, Joan Rovira, Oques Grasses, La Sra Tomasa, Doctor Prats, Itaca Band, Judit Neddermann o Els Amics de les Arts
Évole durant l'entrevista a Maduro | Salvados
Toni Vall | 11 comentaris
01/01/1970
«Évole té un gran avantatge: és un home. El masclisme existeix també en aquesta professió i és bo explicar-ho» | «Per què totes les presentadores d'esports de la televisió han de ser joves i tan guapes?»
Jordi Ballart, exalcalde de Terrassa | Adrià Costa
Sara González | 9 comentaris
01/01/1970
L'exalcalde de Terrassa denuncia les "connivències" entre el partit i la "multinacional del sector de l'aigua" | Després de renunciar a l'alcaldia i d'haver estripat el carnet socialista ha rebut, assegura, dues ofertes que ha refusat per anar a les llistes del 21-D | Considera que Pedro Sánchez ha estat "un gran engany"
Carles Puigdemont, abans del discurs on va renunciar a convocar eleccions | Adrià Costa
Roger Tugas | 36 comentaris
01/01/1970
Diverses fonts recorden que el president va justificar en una reunió a l'Auditori del Palau de la Generalitat que convocaria eleccions perquè tenia certeses que l'Estat provocaria violència | Segons va explicar, l'objectiu seria provocar incidents dels que culparia la CUP i Arran i, a partir d'això, intervenir amb l'exèrcit, si calia
José Manuel Maza, fiscal general de l'Estat mort a l'Argentina. | Europa Press
Pep Martí | 4 comentaris
01/01/1970
Cinc claus sobre l'escenari obert després de la mort sobtada de José Manuel Maza, el tercer fiscal general de l'Estat en sis anys designat pel govern del PP
Els herois de la «Liga de la Justicia», darrer gran film de la factoria DC Comics
Esteve Plantada
01/01/1970
Set claus per saber quin és el "supergrup" més prodigiós del cinema
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
Teresa Ferré
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva