procés català

Catalunya ha d'entrar a l'OTAN? I a la UE? Cinc preguntes ocultes del procés al CEO

El baròmetre evidencia que l'Aliança Atlàntica genera divisió, mentre que la Unió Europea desperta més simpaties

L'àmbit dels Països Catalans té més adhesió que el d'Espanya, i l'actuació de l'executiu i la policia catalana en l'1-O gaudeix de molt més suport que els de les institucions estatals

L'independentisme mantindria la majoria absoluta

| 01/11/2017 a les 11:40h
Arxivat a: Política, enquesta, CEO, exèrcit, OTAN, Unió Europea, procés català
Estelada junt a una bandera de la Unió Europa, en una mobilització sobiranista. | ACN
El "sí" a la independència s'imposaria amb certa claredat en un referèndum i, en les eleccions del 21-D, les forces que hi donen suport mantindrien la majoria al Parlament. Aquestes són algunes de les principals conclusions del tercer baròmetre de l'any del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), fet públic aquest dimarts. Tot i això, el sondeig també pregunta per altres qüestions vinculades al procés i que no apareixen en el dossier de premsa difós de forma generalitzada.

Com es valoren les actuacions de les diverses institucions en relació a l'1-O? I en quines institucions s'hauria d'integrar la República catalana? Fins a quin punt hi ha una identificació amb els Països Catalans? Aquestes són algunes de les qüestions per les quals l'organisme de la Generalitat pregunta i que es troben en els documents annexos del baròmetre, els quals han estat consultats per NacióDigital.


1. Cal seguir a l'OTAN?

La permanència o no en organismes internacionals no és un debat obert -la consolidació o no de la independència és un aspecte més urgent-, però s'intueix que genera divisió en la societat i, quan es plantegi en el debat constituent, pot fer sorgir dificultats, en especial pel que fa a l'OTAN. I és que, segons el CEO, un 41,7% dels catalans voldrien que el país seguís a l'Aliança Atlàntica, mentre que un 38,3% n'és contrari, un 18% està indecís i un 2% no contesta. Uns percentatges molt justos que no fan preveure cap resultat clar.

De fet, els culpables de generar aquest debat, els partidaris de la independència, serien els que més pressionarien per sortir de l'OTAN, ja que només el 37,7% dels independentistes voldria romandre-hi, mentre que el 45,7% en sortiria. Per contra, el 46,8% dels unionistes s'hi voldria quedar i el 32,2% no. Per partits, el votant de la CUP és clarament contrari a entrar-hi (70,6%) i el de Junts pel Sí també ho prefereix per escàs marge (43,7% vol quedar fora i un 40,3% a dins). De fet, entre els votants de la coalició que admeten sentir més simpatia per ERC, un 51,3% rebutja l'OTAN i l'accepta només un 36,3%, mentre que, entre els simpatitzants del PDECat, un 54,3% voldria entrar-hi i un 29,3% no.

En canvi, el de CSQEP prefereix per poca diferència entrar (46,7% contra 42,4%), per bé que els que són més propers a ICV-EUiA ho rebutgen, al contrari que els de Podem, més partidaris de formar-ne part. En la resta de partits, la preferència per ser dins tampoc no supera per massa marge la de sortir-ne (5,4 punts a C's, 8,5 punts al PSC i 5,3 punts al PP), fet que evidencia que l'OTAN no desperta unanimitats entre cap electorat.
 
UNA CATALUNYA INDEPENDENT HAURIA DE FORMAR PART DE L'OTAN?

 
Quant a edats, els més joves són els més partidaris de l'Aliança Atlàntica (47,2% pel "sí" i 28,7% pel "no" fins als 24 anys, i 53,1% pel "sí" i 26,5% pel "no" dels 25 als 34 anys), i els més contraris són els d'entre 50 i 64 anys (33,9% pel "sí" i 51,4% pel "no"). És aquesta la generació que el 1986 va aconseguir la derrota de l'OTAN a Catalunya en el referèndum sobre la seva pertinença, quan un 53,7% dels catalans van mostrar-s'hi contraris a les urnes.

2. Cal seguir a la Unió Europea?

Més unanimitat desperta la Unió Europea (UE), ja que un 67,9% dels catalans voldrien que el país hi romangués, mentre que un 19,8% s'hi oposa. En aquest cas, la franja d'edat on hi ha més percentatge de rebuig és entre els joves de fins a 24 anys, tot i que aquest només arriba al 25,9%. I malgrat que la CUP voldria una República catalana fora de la UE, només un 41,8% dels seus votants secunda aquesta posició, i un 50,6% creu que caldria entrar-hi.

Igualment, tot i que les institucions europees han girat l'esquena a les aspiracions sobiranistes, l'independentisme no renuncia a formar-ne part, per bé que amb un percentatge lleugerament inferior al dels unionistes: el 63,2% d'independentistes voldria ser a la UE i un 24,7% ho rebutja, mentre que un 72% dels unionistes ho demana i tan sols un 16,8% s'hi oposa.
 
UNA CATALUNYA INDEPENDENT HAURIA DE FORMAR PART DE LA UE?

 
3. Hi ha identificació amb els Països Catalans?

El baròmetre també pregunta en quin grau se senten vinculats els enquestats amb determinats àmbits territorials, en una escala del 0 al 10. La que desperta més adhesió és Catalunya (8,82), seguida del municipi de cadascú (8,47). Ara bé, l'opció dels territoris de parla catalana -o Països Catalans- també genera un vincle elevat (7,9), força per damunt que Espanya (6,09), els països de llengua castellana (6,07) o la Unió Europea (5,86). La identificació amb el "món en general" fins i tot és bastant major (7,48) que la que els catalans tenen amb Espanya.

EN QUINA MESURA SE SENT UNIT/DA AMB CADA ÀMBIT TERRITORIAL? (DEL 0 AL 10)

 
4. Quin govern i quina policia van actuar pitjor l'1-O?

El CEO demana igualment que es puntuï l'actuació de diverses institucions en relació al referèndum de l'1-O. Una pregunta que deixa ben clar que la majoria de catalans avala el comportament i accions de les institucions catalanes i suspenen amb claredat el paper de les espanyoles. Així, un 62,3% dels enquestats puntua amb un 5 o més el paper de la Generalitat, mentre que un 79,9% posa un 4 o menys al govern espanyol. Al seu torn, un 61,4% aprova l'actuació de l'ajuntament de Barcelona.

Pel que fa als cossos policials, els catalans fan costat clarament als Mossos d'Esquadra i consideren que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional va ser de tot menys proporcional. Així, un 73,7% aprova les actuacions de la policia catalana i un similar 74,2% suspèn els cossos espanyols.
 
COM VALORA L'ACTUACIÓ DE CADA INSTITUCIÓ EN RELACIÓ A L'1-O? (PERCENTATGE QUE L'APROVA)

 
Igualment, els votants de Catalunya Sí que es Pot, teòricament equidistants entre el full de ruta independentista i l'unionista, no són gens equidistants a l'hora de valorar el paper dels dos governs en relació a l'1-O. I és que un 59,9% dels "comuns" aprova l'actuació de la Generalitat en relació al referèndum i fins a un contundent 93,6% suspèn el que va fer el govern espanyol. De fet, fins i tot un 61,8% dels contraris a la independència posa menys que un 4 a l'executiu de Mariano Rajoy. Els partidaris del "no", a més, suspenen més l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil (51,7%) que la dels Mossos d'Esquadra (46%).

5. L'1-O va generar més il·lusió o por?

Finalment, el baròmetre també demana per la mesura en què el referèndum va generar diverses sensacions als enquestats, en una escala del 0 al 10. Algunes d'elles són transversals entre els catalans, independentment de la posició sobre la independència o el partit que votessin. És el cas de la por, que l'1-O va despertar en una magnitud de 3,96, és a dir, en un nivell escàs, per sota del 5, i molt similar entre partidaris del "sí" (3,96) que del "no" (3,95). La prudència (5,36, de mitjana) també és compartida de forma similar per tots els electorats, igual que la incertesa, apareguda en tots els sectors de forma rellevant (6,28).

En canvi, com era previsible, els independentistes senten més il·lusió (8,32), esperança (8,07) i confiança (7,23) que els unionistes (1,76, 2,39 i 1,91, respectivament). I això que les enquestes es van fer del 16 al 29 d'octubre, just després de l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart (16 d'octubre), quan centenars d'empreses ja havien traslladat la seu social fora de Catalunya (Banc Sabadell havia iniciat la tendència el 3 d'octubre) i, en part, quan Mariano Rajoy va concretar les mesures per aplicar el 155 cessant tot el Govern (21 d'octubre). La moral independentista seguia alta malgrat aquests entrebancs.
 
QUINES SENSACIONS LI DESPERTA L'1-O? (EN UNA ESCALA DE 0 AL 10)

 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

Asco y verguenza !!
Anònim, 01/11/2017 a les 12:06
+25
-11



Que tenga que ser español por la fuerza
Soc Catalá !!!
VISCA LA REPUBLICA DE CATALUNYA !!!!!
No i no
Anònim, 01/11/2017 a les 15:07
+19
-4
Ser de l'OTAN, a nivell pràctic, no serveix de res. Protecció? Ja es va veure a les Rambles. I amb una UE que ens ha donat l'esquena de la manera més miserable...
És millor acostar-se a Rússia i als països de l'Est
Anònim, 01/11/2017 a les 15:28
+16
-6
Aquí no us reconeixerà ningú.
A 12:06
Anònim, 01/11/2017 a les 16:58
+8
-18
La culpa es de tus padres. ¡Mira que ser españoles y traerte al mundo en Cataluña, España!…. Y encima sigues viviendo en Cataluña, España, de donde no te has ido. Es verdad, ¿Cómo puedes ser español de Cataluña, tú? Lo tuyo, si lo cuentas en otro país, no dan crédito...
Els estats membres de la NATO han dit que NO reconeixen l´Estat Català.
Anònim, 01/11/2017 a les 18:16
+7
-6

Fins i tot el Regne Unit ha dit que no ho farà mai. Totalment creïble.

De Turquia no n´he escoltat res, però els realistes tampoc n´esperem res.

Per tant, tenint present que aquests conformen els principals països de la UE, la pregunta, hauria estat bé 5 anys enrere. Avui dia, no té cap sentit, i resulta fins i tot insultant.

I ara tornem a censurar si vols...



Es prematuro
amic, 01/11/2017 a les 19:15
+4
-0
Es prematuro decidir sobre unos temas que formarían/formarán parte de la negociación sobre la independencia (saldo de cuentas, ajustes, tratados, etc). No dudo que el gobierno catalán informará en su momento exhaustivamente llevándolo a referendo popular.

Por otro lado, me gustaría compartir un enlace que da pistas sobre cómo funciona la geopolítica. Se trata de una entrevista a Otero Novas, exministro con Adolfo Suárez.

Dice así: "EEUU nos envió el mensaje de que si no entrábamos en la OTAN, se quedarían con Canarias"


Els EEUU varen consolidar la dictadura de Franco
Anònim, 01/11/2017 a les 21:40
+5
-1
Espanya és una peça estratègica amb bases permanents de l'OTAN i la UE un protectorat dels EEUU.
Ue?
Javi garcia, 01/11/2017 a les 22:30
+1
-2
No nos reconoce ningún país de la UE...Qué pregunta es esta?Has estado regular como periodista.Flojillo,flojillo.
Becario
Anònim, 02/11/2017 a les 00:06
+2
-9
Vaya articulo¡¡¡ Preguntas absurdas, encuestas infumables que no se sabe de donde salen y un becario adoctrinado que obedece a su amo. Puajjj, Marcharos todos a Bruxelles con vuestro ex y dejadnos en paz
Fan pinya contra Catalunya, però ...
Anònim, 02/11/2017 a les 11:07
+5
-0
Si no ens volen a EU, abandonem l'OTAN i, a canvi de reconeixement, oferim-nos a les polítiques de defensa del bloc l'Est, ja veureu com canvien d'opinió
OTAN NO
anònim, 02/11/2017 a les 17:48
+0
-0
Tinc uns anys i quan Felipe González va fer el referèndum (amb una pregunta vergonyosa, que no s'entenia), a Catalunya i al Pais Basc va sortir NO a la Otan. Però com a Espanya en general va sortir el si, un cop més a callar.
Aquest núvols que són com esteles d'avions (que no ho son!) i que llençen química que acaba caient sobre la terra i l'aigua i que animals i persones respirem, suposadament són llençats per avions que surten de les bases militars de la Otan a Espanya. Per tant, NO VOLEM OTAN!!.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Gabriel Rufián, Jenn Díaz i Jordi Borràs signant llibres | E. Plantada
Esteve Plantada
01/01/1970
Crònica d'una jornada que demostra la bona salut de Sant Jordi, un esclat de cultura i civisme que omple Catalunya de llibres i roses
01/01/1970
Totes les notícies relacionades amb el dia de la rosa i el llibre
 17:11 L'advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, revela la seva lectura preferida i envia un missatge al jutge Pablo Llarena. Ha penjat una fotografia d'una rosa groga en solidaritat amb els presos polítics i els exiliats.
 17:07 CRÒNICA "No he tingut temps ni de beure un got d'aigua": els autors viuen el seu gran dia. Relat d'una jornada que demostra la bona salut de Sant Jordi, un esclat de cultura i civisme que omple Catalunya de llibres i roses; per Esteve Plantada.
 16:58 El president de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont, també ha dedicat unes paraules a través de Twitter a la diada de Sant Jordi. Ha felicitat Jordi Turull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i ha agregat: "Guanyarem la vostra llibertat, i amb ella, la de tot el país". Ha acompanyat la piulada de l'etiqueta #LlibertatPresosPolíticsCatalans, escrita en anglès.  
 16:57 En la mateixa línia que Junqueras, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha recordat des de Suïssa que és la primera diada que passa lluny de casa. "Gaudiu d'aquest dia ple de llibres i amor. La cultura ens farà lliures. Bon Sant Jordi", ha reblat Rovira.
 
 16:54 El líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha enviat un missatge des d'Estremera a través de Twitter. "Llegiu i estimeu perquè les dues coses us faran lliures", ha afirmat per després desitjar que es gaudeixi de la diada de Sant Jordi.
 
 16:50 L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha tingut un "record especial" al president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, en l'esmorzar amb escriptors que ha organitzat l'Ajuntament. Segons Colau, Cuixart és el president d'una entitat molt "estimada" a la ciutat i que es dedica a una tasca "tan perillosa com defensar i estimar la llengua i la cultura" catalana.
 16:40 
 16:34 Sobrassada, formatge i la senyera: el pa de Sant Jordi compleix 30 anys. Ho explica Jonathan Oca. 
 16:11 Jaume Collboni també ha regalat a Xavier Trias (PDECat) La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda; a Alfred Bosch (ERC), La casa de la frontera, de Rafael Vallbona; a Carina Mejías (Cs), La confabulació dels irresponsables, de Jordi Amat; a Alberto Fernández Díaz (PP), Falcó, d'Arturo Pérez-Reverte; a María José Lecha (CUP), Milions d'ampolles buides, Manuel de Pedrolo, i al regidor no adscrit, Gerard Ardanuy (Demòcrates), La dificultat de ser, de Jean Cocteau.
 16:10 El líder del PSC a l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, ha obsequiat llibres als líders municipals, començant per l'alcaldessa, Ada Colau, a qui ha regalat Empantanados, de Joan Coscubiela, que intenta explicar com s'ha arribat fins aquí amb la idea d'ocupar un espai silenciat, el de l'equidistància.
 15:30 
 15:29 "Serà una gran oportunitat per a Barcelona tenir una persona de primer nivell com a candidat a l'alcaldia. I tant el grup municipal com jo ens posarem a la seva disposició", ha declarat Carina Mejías en visitar la carpa de Cs per Sant Jordi, ubicada al passeig de Gràcia.
 15:29 ÚLTIMA HORA Arxivada la causa per delicte d'odi al regidor del nas de pallasso. Jordi Pesarrodona ja havia estat imputat d'ofici per un delicte de desobediència. Durant el dia, centenars de persones li han fet costat i els CDR han fet crides a posar-se el nas de pallasso. 
 15:28 La líder de Cs a l'Ajuntament de Barcelona, Carina Mejías, s'ha posat a la disposició de l'exprimer ministre francès Manuel Valls si accepta l'oferta del partit d'optar a l'alcaldia de la capital catalana a les eleccions municipals del 2019.
 15:22 Més de 200 persones acompanyen el regidor de Sant Joan Jordi Pesarrodona als jutjats per l'1-O. Informen Mar Martí i Gemma Aleman.
 15:17 
 15:17 
 15:10 Santi Vila prefereix la rosa vermella que la groga solidària amb els presos. L'exconseller opta pel color vermell perquè assegura que "és el color de la força i de mirar endavant".
 14:47 
 14:30 CRÒNICA 155 dracs i els «Sant Jordis» grocs. La jornada cultural està marcada per ser la primera des de la restauració de la democràcia sense Govern i amb la Generalitat intervinguda. Per Sara González. 
 14:12 
 13:58 FOTOS Un Sant Jordi tenyit de groc. Les imatges de la diada del llibre i la rosa del fotoperiodista Albert Alemany.
 13:49 FOTOS Sabadell també es tenyeix de groc reivindicatiu per Sant Jordi en suport als presos polítics.
 13:44 Inés Arrimadas justifica que la policia espanyola requisés samarretes grogues a la final de la Copa del Rei. La líder de Ciutadans assenyala que era una qüestió de "seguretat" per evitar "enfrontaments" entre les aficions del Barça i el Sevilla.
 13:41 Diana Riba, dona de Raül Romeva, assegura que "troben molt a faltar" els presos, i indica que durant els últims dies ja han rebut moltes roses.
 13:39 Carles Riera, portaveu de la CUP al Parlament, assenyala que es tracta d’un Sant Jordi "de combat" davant l’existència de presos i exiliats. "Que cada rosa i cada llibre sigui un clam contra la repressió", apunta.
 13:33 Inés Arrimadas afirma que Puigdemont "és el passat" i "la festa de Sant Jordi és de tots i ningú la pot instrumentalitzar". La líder de Ciutadans, per altra banda, també beneeix el fitxatge de Manuel Valls per a intentar liderar la conquesta de l'Ajuntament de Barcelona per part de la formació taronja.
 13:32 Mauri: "El color groc ens recorda les persones que estan a la presó i l’existència de presos, exiliats i repressió. Que tots tornin immediatament a casa".
 13:26 Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium i portaveu de l'entitat des que Jordi Cuixart és a Soto del Real, recorda el caràcter "injust" de l’empresonament del president de l'entitat cultural i la resta de líders independentistes. "La cultura ens ha de permetre arribar a la llibertat anhelada", assenyala. Ho explica Oriol March.
 13:24 Torrent: "Hem de trobar una fórmula que permeti conjurar el mandat del 21-D i una investidura efectiva. Segur que els partits es posaran d’acord per tenir Govern abans del 22 de maig".
 13:22 El president del Parlament, Roger Torrent: "Esperem que sigui l’últim Sant Jordi amb presos polítics, exiliats i el 155 usurpant les institucions catalanes".
 13:21 Floristes de la Rambla de Barcelona expliquen que la rosa vermella és la més venuda, però s'ha incrementat molt la demanda de groga. Entre les més peculiars hi ha unes tintades de colors i unes amb una capa de xocolata, però que, malgrat això, no són comestibles.
 12:46 El Palau Moja de la Rambla de Barcelona, on hi ha la Direcció de Patrimoni de la Generalitat, té una catifa de roses vermelles i grogues al pati, i roses grogues de paper als balcons per reclamar la llibertat dels presos polítics. Ho detalla Jordi Bes.
 12:28 
 12:28 
 12:24 Òmnium reparteix les roses grogues del mosaic per demanar la llibertat dels presos polítics. Es pot fer una aportació simbòlica per les flors. Ho explica Jordi Bes.
 12:20 
 12:19 El líder dels comuns, Xavier Domènech, lamenta que aquest sigui el primer Sant Jordi des de la restauració de la democràcia amb la Generalitat intervinguda. Titlla de "vergonya democràtica absoluta" que es retiressin samarretes i bufandes grogues durant la final de la Copa del Rei. Informa Sara González.
 12:15 FOTO Les roses grogues arriben al Palau pel gest espontani dels visitants. Diversos turistes omplen l'estàtua de Sant Jordi de roses grogues.
 12:13 FOTO Les roses grogues arriben al Palau de la Generalitat pel gest espontani dels visitants. Diversos turistes omplen l'estàtua de Sant Jordi de solidaritat.
 12:06 
 12:05 Els sensesostre discrepen de com exhibir les seves reivindicacions per millorar l'atenció: tres del punt informatiu de plaça de Catalunya estan en vaga de fam des de fa cinc dies per exigir la municipalització dels serveis socials, mentre que dos han instal·lat una parada de llibres no autoritzada i la Guàrdia Urbana l'ha retirat. Ho explica Jordi Bes.
 11:57 
 11:56 Els CDR de Terrassa creen un «photocall» per posar-se el nas de pallasso al costat d'un guàrdia civil. 
 11:55 FOTOS «Esperit del 155 en liquidació»: els treballadors de Cultura planten cara al govern espanyol. Els funcionaris han omplert de roses grogues la seu de la Rambla.
 11:52 
 11:47 Alberto Fernández, del PP, afirma que respecta molt Manuel Valls i les seves conviccions contra l'independentisme, però discrepa del seu model de societat, que és socialista, i assenyala que desconeix quina proposta de model de ciutat té per a Barcelona.
 11:46 El Partit Popular juga fort a confrontar Sant Jordi amb l'Onze de Setembre. La ministra Dolors Montserrat assegura que els valors de la concòrdia i el respecte, que són els del día de Sant Jordi, també són els de la formació popular.
 11:38 
 11:35 Xavier García Albiol reclama que Sant Jordi "sigui la gran festa del poble català". Segons el líder del PP a Catalunya, els catalans "no estem sobrats de símbols que ens representin a tots i no estiguin contaminats, com l'Onze de Setembre". Proposa a la resta de forces polítiques una reflexió sobre quina ha de ser la Diada oficial de Catalunya, i defensa que Sant Jordi suplanti l'11-S. Ho explica Pep Martí.
Entrades anteriors »
01/01/1970
El portal pretén ser una mirada informativa a l’enogastronomia d’un país, que defensa la comunicació reflexiva i cuinada a foc lent
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Al Video Instan tenen un catàleg de més de 44.000 pel·lícules | Albert Alcaide
Jordi Bes
01/01/1970
L'emblemàtic Video Instan de Barcelona deixarà el carrer Enric Granados per evitar una pujada de l'arrendament d'un 266% | Inicia una campanya de micromecenatge per finançar el trasllat a un local del mateix Eixample i obrir-hi un cinema de petit format
Aida Morales | 5 comentaris
01/01/1970
Els locals regulats de consum de marihuana i els grups polítics de l'Ajuntament de Barcelona alerten de "captadors" en zones turístiques que ofereixen droga, fins i tot, a menors d'edat | El 2017 es van tancar 41 locals sense llicència a la capital catalana
Andreu Mas-Colell | Adrià Costa
Pep Martí | 4 comentaris
01/01/1970
L'exconseller es mostra convençut que Puigdemont gestionarà la situació per "tenir Govern el 22 de maig" | Afirma que "tot indica que el conseller d'Economia i Finances serà Pere Aragonès" i li té "tota la confiança" | "El xoc entre Llarena i Montoro demostra l'error de judicialitzar la política", assegura
Una marxa ultra. | José M. Gutiérrez
Aida Morales | 17 comentaris
01/01/1970
La xarxa dels denominats Grups de Defensa i Resistència (GDR) consta d'una desena d'entitats amb una vintena de persones cadascun | La gestualitat neofeixista i d'extrema dreta d'alguns dels seus components ja s'ha fet evident en alguns actes