procés català

Catalunya ha d'entrar a l'OTAN? I a la UE? Cinc preguntes ocultes del procés al CEO

El baròmetre evidencia que l'Aliança Atlàntica genera divisió, mentre que la Unió Europea desperta més simpaties

L'àmbit dels Països Catalans té més adhesió que el d'Espanya, i l'actuació de l'executiu i la policia catalana en l'1-O gaudeix de molt més suport que els de les institucions estatals

L'independentisme mantindria la majoria absoluta

| 01/11/2017 a les 11:40h
Arxivat a: Política, enquesta, CEO, exèrcit, OTAN, Unió Europea, procés català
Estelada junt a una bandera de la Unió Europa, en una mobilització sobiranista. | ACN
El "sí" a la independència s'imposaria amb certa claredat en un referèndum i, en les eleccions del 21-D, les forces que hi donen suport mantindrien la majoria al Parlament. Aquestes són algunes de les principals conclusions del tercer baròmetre de l'any del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), fet públic aquest dimarts. Tot i això, el sondeig també pregunta per altres qüestions vinculades al procés i que no apareixen en el dossier de premsa difós de forma generalitzada.

Com es valoren les actuacions de les diverses institucions en relació a l'1-O? I en quines institucions s'hauria d'integrar la República catalana? Fins a quin punt hi ha una identificació amb els Països Catalans? Aquestes són algunes de les qüestions per les quals l'organisme de la Generalitat pregunta i que es troben en els documents annexos del baròmetre, els quals han estat consultats per NacióDigital.


1. Cal seguir a l'OTAN?

La permanència o no en organismes internacionals no és un debat obert -la consolidació o no de la independència és un aspecte més urgent-, però s'intueix que genera divisió en la societat i, quan es plantegi en el debat constituent, pot fer sorgir dificultats, en especial pel que fa a l'OTAN. I és que, segons el CEO, un 41,7% dels catalans voldrien que el país seguís a l'Aliança Atlàntica, mentre que un 38,3% n'és contrari, un 18% està indecís i un 2% no contesta. Uns percentatges molt justos que no fan preveure cap resultat clar.

De fet, els culpables de generar aquest debat, els partidaris de la independència, serien els que més pressionarien per sortir de l'OTAN, ja que només el 37,7% dels independentistes voldria romandre-hi, mentre que el 45,7% en sortiria. Per contra, el 46,8% dels unionistes s'hi voldria quedar i el 32,2% no. Per partits, el votant de la CUP és clarament contrari a entrar-hi (70,6%) i el de Junts pel Sí també ho prefereix per escàs marge (43,7% vol quedar fora i un 40,3% a dins). De fet, entre els votants de la coalició que admeten sentir més simpatia per ERC, un 51,3% rebutja l'OTAN i l'accepta només un 36,3%, mentre que, entre els simpatitzants del PDECat, un 54,3% voldria entrar-hi i un 29,3% no.

En canvi, el de CSQEP prefereix per poca diferència entrar (46,7% contra 42,4%), per bé que els que són més propers a ICV-EUiA ho rebutgen, al contrari que els de Podem, més partidaris de formar-ne part. En la resta de partits, la preferència per ser dins tampoc no supera per massa marge la de sortir-ne (5,4 punts a C's, 8,5 punts al PSC i 5,3 punts al PP), fet que evidencia que l'OTAN no desperta unanimitats entre cap electorat.
 
UNA CATALUNYA INDEPENDENT HAURIA DE FORMAR PART DE L'OTAN?

 
Quant a edats, els més joves són els més partidaris de l'Aliança Atlàntica (47,2% pel "sí" i 28,7% pel "no" fins als 24 anys, i 53,1% pel "sí" i 26,5% pel "no" dels 25 als 34 anys), i els més contraris són els d'entre 50 i 64 anys (33,9% pel "sí" i 51,4% pel "no"). És aquesta la generació que el 1986 va aconseguir la derrota de l'OTAN a Catalunya en el referèndum sobre la seva pertinença, quan un 53,7% dels catalans van mostrar-s'hi contraris a les urnes.

2. Cal seguir a la Unió Europea?

Més unanimitat desperta la Unió Europea (UE), ja que un 67,9% dels catalans voldrien que el país hi romangués, mentre que un 19,8% s'hi oposa. En aquest cas, la franja d'edat on hi ha més percentatge de rebuig és entre els joves de fins a 24 anys, tot i que aquest només arriba al 25,9%. I malgrat que la CUP voldria una República catalana fora de la UE, només un 41,8% dels seus votants secunda aquesta posició, i un 50,6% creu que caldria entrar-hi.

Igualment, tot i que les institucions europees han girat l'esquena a les aspiracions sobiranistes, l'independentisme no renuncia a formar-ne part, per bé que amb un percentatge lleugerament inferior al dels unionistes: el 63,2% d'independentistes voldria ser a la UE i un 24,7% ho rebutja, mentre que un 72% dels unionistes ho demana i tan sols un 16,8% s'hi oposa.
 
UNA CATALUNYA INDEPENDENT HAURIA DE FORMAR PART DE LA UE?

 
3. Hi ha identificació amb els Països Catalans?

El baròmetre també pregunta en quin grau se senten vinculats els enquestats amb determinats àmbits territorials, en una escala del 0 al 10. La que desperta més adhesió és Catalunya (8,82), seguida del municipi de cadascú (8,47). Ara bé, l'opció dels territoris de parla catalana -o Països Catalans- també genera un vincle elevat (7,9), força per damunt que Espanya (6,09), els països de llengua castellana (6,07) o la Unió Europea (5,86). La identificació amb el "món en general" fins i tot és bastant major (7,48) que la que els catalans tenen amb Espanya.

EN QUINA MESURA SE SENT UNIT/DA AMB CADA ÀMBIT TERRITORIAL? (DEL 0 AL 10)

 
4. Quin govern i quina policia van actuar pitjor l'1-O?

El CEO demana igualment que es puntuï l'actuació de diverses institucions en relació al referèndum de l'1-O. Una pregunta que deixa ben clar que la majoria de catalans avala el comportament i accions de les institucions catalanes i suspenen amb claredat el paper de les espanyoles. Així, un 62,3% dels enquestats puntua amb un 5 o més el paper de la Generalitat, mentre que un 79,9% posa un 4 o menys al govern espanyol. Al seu torn, un 61,4% aprova l'actuació de l'ajuntament de Barcelona.

Pel que fa als cossos policials, els catalans fan costat clarament als Mossos d'Esquadra i consideren que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional va ser de tot menys proporcional. Així, un 73,7% aprova les actuacions de la policia catalana i un similar 74,2% suspèn els cossos espanyols.
 
COM VALORA L'ACTUACIÓ DE CADA INSTITUCIÓ EN RELACIÓ A L'1-O? (PERCENTATGE QUE L'APROVA)

 
Igualment, els votants de Catalunya Sí que es Pot, teòricament equidistants entre el full de ruta independentista i l'unionista, no són gens equidistants a l'hora de valorar el paper dels dos governs en relació a l'1-O. I és que un 59,9% dels "comuns" aprova l'actuació de la Generalitat en relació al referèndum i fins a un contundent 93,6% suspèn el que va fer el govern espanyol. De fet, fins i tot un 61,8% dels contraris a la independència posa menys que un 4 a l'executiu de Mariano Rajoy. Els partidaris del "no", a més, suspenen més l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil (51,7%) que la dels Mossos d'Esquadra (46%).

5. L'1-O va generar més il·lusió o por?

Finalment, el baròmetre també demana per la mesura en què el referèndum va generar diverses sensacions als enquestats, en una escala del 0 al 10. Algunes d'elles són transversals entre els catalans, independentment de la posició sobre la independència o el partit que votessin. És el cas de la por, que l'1-O va despertar en una magnitud de 3,96, és a dir, en un nivell escàs, per sota del 5, i molt similar entre partidaris del "sí" (3,96) que del "no" (3,95). La prudència (5,36, de mitjana) també és compartida de forma similar per tots els electorats, igual que la incertesa, apareguda en tots els sectors de forma rellevant (6,28).

En canvi, com era previsible, els independentistes senten més il·lusió (8,32), esperança (8,07) i confiança (7,23) que els unionistes (1,76, 2,39 i 1,91, respectivament). I això que les enquestes es van fer del 16 al 29 d'octubre, just després de l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart (16 d'octubre), quan centenars d'empreses ja havien traslladat la seu social fora de Catalunya (Banc Sabadell havia iniciat la tendència el 3 d'octubre) i, en part, quan Mariano Rajoy va concretar les mesures per aplicar el 155 cessant tot el Govern (21 d'octubre). La moral independentista seguia alta malgrat aquests entrebancs.
 
QUINES SENSACIONS LI DESPERTA L'1-O? (EN UNA ESCALA DE 0 AL 10)

 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Asco y verguenza !!
Anònim, 01/11/2017 a les 12:06
+25
-11



Que tenga que ser español por la fuerza
Soc Catalá !!!
VISCA LA REPUBLICA DE CATALUNYA !!!!!
No i no
Anònim, 01/11/2017 a les 15:07
+19
-4
Ser de l'OTAN, a nivell pràctic, no serveix de res. Protecció? Ja es va veure a les Rambles. I amb una UE que ens ha donat l'esquena de la manera més miserable...
És millor acostar-se a Rússia i als països de l'Est
Anònim, 01/11/2017 a les 15:28
+16
-6
Aquí no us reconeixerà ningú.
A 12:06
Anònim, 01/11/2017 a les 16:58
+8
-18
La culpa es de tus padres. ¡Mira que ser españoles y traerte al mundo en Cataluña, España!…. Y encima sigues viviendo en Cataluña, España, de donde no te has ido. Es verdad, ¿Cómo puedes ser español de Cataluña, tú? Lo tuyo, si lo cuentas en otro país, no dan crédito...
Els estats membres de la NATO han dit que NO reconeixen l´Estat Català.
Anònim, 01/11/2017 a les 18:16
+7
-6

Fins i tot el Regne Unit ha dit que no ho farà mai. Totalment creïble.

De Turquia no n´he escoltat res, però els realistes tampoc n´esperem res.

Per tant, tenint present que aquests conformen els principals països de la UE, la pregunta, hauria estat bé 5 anys enrere. Avui dia, no té cap sentit, i resulta fins i tot insultant.

I ara tornem a censurar si vols...



Es prematuro
amic, 01/11/2017 a les 19:15
+4
-0
Es prematuro decidir sobre unos temas que formarían/formarán parte de la negociación sobre la independencia (saldo de cuentas, ajustes, tratados, etc). No dudo que el gobierno catalán informará en su momento exhaustivamente llevándolo a referendo popular.

Por otro lado, me gustaría compartir un enlace que da pistas sobre cómo funciona la geopolítica. Se trata de una entrevista a Otero Novas, exministro con Adolfo Suárez.

Dice así: "EEUU nos envió el mensaje de que si no entrábamos en la OTAN, se quedarían con Canarias"


Els EEUU varen consolidar la dictadura de Franco
Anònim, 01/11/2017 a les 21:40
+5
-1
Espanya és una peça estratègica amb bases permanents de l'OTAN i la UE un protectorat dels EEUU.
Ue?
Javi garcia, 01/11/2017 a les 22:30
+1
-2
No nos reconoce ningún país de la UE...Qué pregunta es esta?Has estado regular como periodista.Flojillo,flojillo.
Becario
Anònim, 02/11/2017 a les 00:06
+2
-9
Vaya articulo¡¡¡ Preguntas absurdas, encuestas infumables que no se sabe de donde salen y un becario adoctrinado que obedece a su amo. Puajjj, Marcharos todos a Bruxelles con vuestro ex y dejadnos en paz
Fan pinya contra Catalunya, però ...
Anònim, 02/11/2017 a les 11:07
+5
-0
Si no ens volen a EU, abandonem l'OTAN i, a canvi de reconeixement, oferim-nos a les polítiques de defensa del bloc l'Est, ja veureu com canvien d'opinió
OTAN NO
anònim, 02/11/2017 a les 17:48
+0
-0
Tinc uns anys i quan Felipe González va fer el referèndum (amb una pregunta vergonyosa, que no s'entenia), a Catalunya i al Pais Basc va sortir NO a la Otan. Però com a Espanya en general va sortir el si, un cop més a callar.
Aquest núvols que són com esteles d'avions (que no ho son!) i que llençen química que acaba caient sobre la terra i l'aigua i que animals i persones respirem, suposadament són llençats per avions que surten de les bases militars de la Otan a Espanya. Per tant, NO VOLEM OTAN!!.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Publicitat electoral a Barcelona amb la presència de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez | Adrià Costa
Oriol March | 2 comentaris
01/01/1970
Els lletrats del Parlament estudiaran la reforma de la llei de Presidència per triar Puigdemont des de Bèlgica, país des del qual aspira a un rol executiu | Jordi Sànchez apareix com a primera alternativa al líder de Junts per Catalunya, que prendrà una decisió definitiva en els propers dies
01/01/1970
La malaltia és la primera causa de mort entre els homes i la segona entre les dones
Una espècie d'ocells que ha servit per estudiar l'evolució | Wikimedia Commons
Cristina Junyent
01/01/1970
«Que l'evolució no és una teoria sinó un fet, és indiscutible. Una evidència documentada pels britànics Rosemary i Peter Grant, que n'han il·lustrat els resultats i els mecanismes»
Narcís Serra i Adolf Todó quan dirigien Catalunya Caixa. Eren altres temps. | ACN
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Fill d'una nissaga de la burgesia catalana, ell i catorze exdirectius de Catalunya Caixa han començat a declarar a l'Audiència Nacional, acusats de diverses irregularitats que haurien generat un forat de 721 milions d'euros
Anna Gabriel al debat nacional de la CUP a Manresa | Adrià Costa
Roger Tugas | 3 comentaris
01/01/1970
L'exportaveu parlamentària dels anticapitalistes va mamar política i esquerra des del bressol, i ha aconseguit seduir més enllà del seu espai estricte, crític amb el sobiranisme transversal
El programa sobre odi a les xarxes de Jordi Évole | La Sexta
Toni Vall | 3 comentaris
01/01/1970
«Twitter és un cau d’adrenalina desfermada i d'infantilisme a tot drap al qual qui més qui menys s'aboca amb fruïció»
El Govern en ple, la nit del referèndum de l'1-O | Jordi Bedmar / Govern
Oriol March | 9 comentaris
01/01/1970
L'estat major del procés es va reunir per avaluar l'impacte de les càrregues policials i, després d'un debat intern, es va decidir mantenir la votació fins al final