05
de novembre
del
2017
Actualitzat
a les
19:48h
Joan Rendé pensa cada paraula que diu. Un cop dita, tant pot abraonar-s'hi com acaronar-la, pensarós. Sempre, però, fa que la conversa sigui interessant, amb una bonhomia excepcionalment propera, càlida i confortable. Després de nou anys de silenci literari, publica Els anys de la serp (Proa), una novel·la que segueix les passes d'una nena de tres anys que emigra d'un poble de Jaén a un poble català de muntanya, i que mostra el xoc entre expectatives i realitats, amb l'escenografia d'un país que acull i amb la poderosa necessitat de viure i de ser feliç.
De saviesa acumulada –ja sigui per devocions, per lectures o pels efectes de la vida–, Joan Rendé (Barcelona, 1943) no es mossega la llengua, ni mai no ho ha fet, com tampoc no ho va fer el seu gran amic Ramon Barnils, amb qui ens assegura que ara estaria comentant el procés i vivint-lo, colze a colze. Perquè els escriptors han de mullar-se. "Crec que l'escriptor té un compromís de primera línia, juntament amb el periodista. Els dos han d'estar al cas del què passa i viuen la sensibilitat del moment", assegura. "Un escriptor no pot estar-se'n, perquè si no seria un simple esteticista. I no és això".
Paraules que actuen de far moral en moments convulsos, ara que estem tan mancats de fars morals. Rotundes, ressonen entre les parets d'un pis sinuós i estret, d'aquells d'abans, que arriben a banda i banda de carrer. És el pis on va néixer, "gairebé per casualitat", i on tornaria després, a cavall de l'Espluga i Barcelona, per acabar-lo transformant en una casa farcida de llibres. Dels russos, als centreeuropeus, passant pels italians: Stefan Zweig, Karel Capek, Pavese, Morante, Morabia. Lleixes plenes de vida que ens ajuden a posar nom als fets que estem vivint, alguns tan greus com l'empresonament dels "Jordis".
Una època de privació i aniquilació de llibertats
"Jo, que he viscut a cavall de dues èpoques de privació, trobo que aquesta és ben equivalent a aquella. Però la resposta que s'hi dona no és pas equivalent", subratlla, astorat. "La resposta popular sí que ho és, però l'organitzada és més aviat tèbia". I això se li afegeix que Europa es veu afectada pel creixement de la dreta i la ultradreta. "La Unió Europea està fent un paper lamentable davant del nostre problema, però també davant de molts altres, com el dels refugiats. Europa s'està deixant menjar i digerir per la ultradreta. I corre el perill de reproduir una cosa que ja es va produir als anys trenta", alerta. "Em sembla una indignitat que els dirigents europeus no se n'adonin."
Rendé té clar que les idees d'ultradreta poden estar perfectament infiltrades i –adaptades– en una dreta democràtica. "De fet, en quest moment, a l'estat espanyol s'està produint pel que fa al fenomen català. Però el 155 ja és una amenaça que pesa contra tots els àmbits on el govern espanyol no tingui majoria. S'expressa contra Castella-La Manxa, contra Navarra, contra el País Basc. Accions que denoten que anem cap a una llei de pensament únic". Amb un efecte polític devastador: "El PP vol aconseguir la majoria per mitjans il·lícits, i no per mitjans democràtics".
"La intenció de l'aplicació del 155 és l'aniquilació de l'estat de les autonomies", rebla, contundent. "Qualsevol instància de llibertat els obstaculitza la llibertat que ells desitgen. La corrupció és massa difícil amb un Estat en què la gent es pugui expressar contra aquesta corrupció". Una corrupció que no és només econòmica, sinó també d'idees. "Tot plegat ve perquè els partits de la dreta pretenen el seu confort material, no creuen en les idees. Encara que sigui contra la majoria de la societat". En aquest sentit, Rendé veu esperança: "La independència podria fer que tornessin els principis fundacionals d'Europa. Podria fer créixer la consciència democràtica del vell continent".
La immigració, clau en la Catalunya d'ara
Els anys de la serp es basa en una història real i se centra en un dels fets més crucials que ha viscut Catalunya al llarg del segle XX. "El fenomen de la immigració ha transformat radicalment Catalunya, i podem constatar que en positiu. Podem comprovar que dels col·lectius que s'han llençat al carrer defensant els nostres drets hi ha un percentatge molt elevat de gent que procedeix d'altres indrets de l'Estat", assevera. "Catalunya deu oferir alguna cosa de bo perquè la gent s'hi senti tan integrada". En aquest sentit, la història mostra la transculturació i les tensions que això provoca, tant en una banda com en una altra. "Em va interessar molt objectivar el fenomen, a través de fets concrets".
Rendé confessa que es va emocionar, en aquest punt. "Precisament, perquè està en la gènesi de la nostra contemporaneïtat. El llibre explica com unes persones que no tenen noció de la diferència, accedeixen a un àmbit difícil, s'hi fan un lloc, el transformen i es deixen transformar. Tot això es resol en la integració, que és mútua". Una realitat que xoca amb la dificultat de pair i de rebre una allau que provoca tensions lingüístiques. "I que, a més, aquesta allau ha volgut ser utilitzada pel centralisme com a força de xoc, com a força d'invasió. Els que ho han volgut utilitzar s'han trobar que el fenomen els ha rebotat". La victòria és, a parer de l'autor, ben palmària: "Els qui omplim els carrers contínuament aquests dies, en bona part tenim algun origen foraster".
De saviesa acumulada –ja sigui per devocions, per lectures o pels efectes de la vida–, Joan Rendé (Barcelona, 1943) no es mossega la llengua, ni mai no ho ha fet, com tampoc no ho va fer el seu gran amic Ramon Barnils, amb qui ens assegura que ara estaria comentant el procés i vivint-lo, colze a colze. Perquè els escriptors han de mullar-se. "Crec que l'escriptor té un compromís de primera línia, juntament amb el periodista. Els dos han d'estar al cas del què passa i viuen la sensibilitat del moment", assegura. "Un escriptor no pot estar-se'n, perquè si no seria un simple esteticista. I no és això".
Joan Rendé Foto: Adrià Costa
Paraules que actuen de far moral en moments convulsos, ara que estem tan mancats de fars morals. Rotundes, ressonen entre les parets d'un pis sinuós i estret, d'aquells d'abans, que arriben a banda i banda de carrer. És el pis on va néixer, "gairebé per casualitat", i on tornaria després, a cavall de l'Espluga i Barcelona, per acabar-lo transformant en una casa farcida de llibres. Dels russos, als centreeuropeus, passant pels italians: Stefan Zweig, Karel Capek, Pavese, Morante, Morabia. Lleixes plenes de vida que ens ajuden a posar nom als fets que estem vivint, alguns tan greus com l'empresonament dels "Jordis".
Una època de privació i aniquilació de llibertats
"Jo, que he viscut a cavall de dues èpoques de privació, trobo que aquesta és ben equivalent a aquella. Però la resposta que s'hi dona no és pas equivalent", subratlla, astorat. "La resposta popular sí que ho és, però l'organitzada és més aviat tèbia". I això se li afegeix que Europa es veu afectada pel creixement de la dreta i la ultradreta. "La Unió Europea està fent un paper lamentable davant del nostre problema, però també davant de molts altres, com el dels refugiats. Europa s'està deixant menjar i digerir per la ultradreta. I corre el perill de reproduir una cosa que ja es va produir als anys trenta", alerta. "Em sembla una indignitat que els dirigents europeus no se n'adonin."
Rendé té clar que les idees d'ultradreta poden estar perfectament infiltrades i –adaptades– en una dreta democràtica. "De fet, en quest moment, a l'estat espanyol s'està produint pel que fa al fenomen català. Però el 155 ja és una amenaça que pesa contra tots els àmbits on el govern espanyol no tingui majoria. S'expressa contra Castella-La Manxa, contra Navarra, contra el País Basc. Accions que denoten que anem cap a una llei de pensament únic". Amb un efecte polític devastador: "El PP vol aconseguir la majoria per mitjans il·lícits, i no per mitjans democràtics".
Joan Rendé Foto: Adrià Costa
"La intenció de l'aplicació del 155 és l'aniquilació de l'estat de les autonomies", rebla, contundent. "Qualsevol instància de llibertat els obstaculitza la llibertat que ells desitgen. La corrupció és massa difícil amb un Estat en què la gent es pugui expressar contra aquesta corrupció". Una corrupció que no és només econòmica, sinó també d'idees. "Tot plegat ve perquè els partits de la dreta pretenen el seu confort material, no creuen en les idees. Encara que sigui contra la majoria de la societat". En aquest sentit, Rendé veu esperança: "La independència podria fer que tornessin els principis fundacionals d'Europa. Podria fer créixer la consciència democràtica del vell continent".
La immigració, clau en la Catalunya d'ara
Els anys de la serp es basa en una història real i se centra en un dels fets més crucials que ha viscut Catalunya al llarg del segle XX. "El fenomen de la immigració ha transformat radicalment Catalunya, i podem constatar que en positiu. Podem comprovar que dels col·lectius que s'han llençat al carrer defensant els nostres drets hi ha un percentatge molt elevat de gent que procedeix d'altres indrets de l'Estat", assevera. "Catalunya deu oferir alguna cosa de bo perquè la gent s'hi senti tan integrada". En aquest sentit, la història mostra la transculturació i les tensions que això provoca, tant en una banda com en una altra. "Em va interessar molt objectivar el fenomen, a través de fets concrets".
Rendé confessa que es va emocionar, en aquest punt. "Precisament, perquè està en la gènesi de la nostra contemporaneïtat. El llibre explica com unes persones que no tenen noció de la diferència, accedeixen a un àmbit difícil, s'hi fan un lloc, el transformen i es deixen transformar. Tot això es resol en la integració, que és mútua". Una realitat que xoca amb la dificultat de pair i de rebre una allau que provoca tensions lingüístiques. "I que, a més, aquesta allau ha volgut ser utilitzada pel centralisme com a força de xoc, com a força d'invasió. Els que ho han volgut utilitzar s'han trobar que el fenomen els ha rebotat". La victòria és, a parer de l'autor, ben palmària: "Els qui omplim els carrers contínuament aquests dies, en bona part tenim algun origen foraster".
Joan Rendé Foto: Adrià Costa