Barcelona: salut mental

​Els problemes de salut mental a Barcelona augmenten en noies joves i homes adults

L'Ajuntament obrirà pròximament quatre nous centres d'atenció a adolescents i joves

per Redacció, 31 d'octubre de 2017 a les 15:50 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 d'octubre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Laia Ortiz ha encapçalat la presentació de l'informe sobre salut mental Foto: ACN


Els col·lectius amb més problemes de salut mental a Barcelona són les dones d'edat avançada i les classes socials desfavorides, i han augmentat els últims anys en noies joves i homes adults, ha explicat aquest dimarts en roda de premsa la tinent d'alcalde de Drets Socials de la capital catalana, Laia Ortiz, al costat de la comissionada de Salut, Gemma Tarafa.


La prevalença dels problemes de salut mental van passar del 5,3% al 12,3% entre 2012 i 2016 entre les noies que estudiaven quart d'ESO, i del 6,7% al 10,5% a les de segon de Batxillerat, xifres que van passar del 6% al 9,7% i del 5,4% al 6% en el cas dels nois, respectivament.

No obstant això, a la infància i a la primera adolescència són els nois els quals presenten una pitjor salut mental, però a partir d'entre els 14 i els 16 anys la prevalença augmenta entre les noies, marcant una diferència que es manté a l'edat adulta i s'aguditza a partir dels 45 anys, segons l'informe "La salut mental a Barcelona".

En el cas dels homes d'entre 16 i 64 anys, la prevalença de problemes de salut mental va passar de l'11,5% al 16,2% del 2011 al 2016, amb un augment superior al de les dones però sense aconseguir-les, ja que van passar en el mateix període del 16% al 18,9%, xifres que escalen fins al 25% en el cas dels aturats, i al 27% en homes i al 31% en dones de classes socials desfavorides.

La prevalença de mala salut mental en ciutadans més grans de 64 anys va augmentar del 13,5% al 17,6% en el cas dels homes entre 2011 i 2016, i es va reduir del 24,9% al 23,8% entre les dones, han detallat juntament amb la directora de Promoció de la Salut de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), Lucía Artazcoz.


Artazcoz ha explicat a preguntes dels mitjans que l'augment dels problemes de salut mental en els últims anys es deu en gran part a la crisi econòmica i a les mesures per combatre-la: "Ara el mercat laboral és molt precari", la qual cosa porta treballadors a no arribar a final de mes, la qual cosa provoca mala salut mental, ha dit.

"Hi ha una correlació clara entre la pobresa i la salut", ha advertit Ortiz, al que Tarafa ha afegit que cal tenir en compte també altres raons i canvis socials, especialment en els més joves, que es relacionen diferent que anys enrere i han canviat els seus hàbits de joc i d'ús d'aparells com el mòbil.

Centres per a joves

L'Ajuntament preveu obrir durant les pròximes setmanes quatre centres d'atenció per a adolescents i joves de 12 a 21 anys –anomenats Espais de Consulta Jove-, en els quals podran acudir sense demanar cita, encara que acompanyats si són menors, malgrat que no es quedaran sense atenció si hi van sols.

El govern municipal està acabant de valorar la ubicació d'aquests espais i les entitats amb les quals hi treballarà, amb un model similar als dos que ja existeixen a la ciutat, situats a La Marina, des de fa dos anys, i a Les Corts, des de l'any passat.

El govern d'Ada Colau preveu formar personal de l'Ajuntament perquè incloguin a la seva feina la perspectiva de la salut mental, cosa que ja ha fet Barcelona Activa amb 200 persones del seu personal tècnic i que es dirigirà a partir de gener a les deu Oficines d'Habitatge que hi ha a la ciutat.

Tarafa ha explicat que l'objectiu és que els treballadors puguin identificar problemes de salut mental en els seus usuaris, sota la premissa que perdre l'habitatge és un focus d'angoixa, perquè els afectats siguin assessorats i acompanyats si ho requereixen a serveis professionals.

Pla de salut mental

L'Ajuntament va presentar el juliol del 2016 el seu primer pla específic de salut mental, que ja té en marxa el 82% de les 111 mesures previstes, entre les quals figura incloure la salut mental en l'atenció a persones sense llar, reforçar els programes Barcelona Salut als Barris i crear un projecte de Barcelona Activa per promoure la inserció laboral amb joves amb problemes de salut mental.

A més, s'ha treballat amb el Consorci Sanitari de Barcelona per definir les prioritats a les quals destinar l'increment de 12 milions d'euros del pressupost de la Generalitat en salut mental a la ciutat, que es dirigiran a incrementar aquests serveis i ampliar els professionals dels centres de salut mental tant per a adults com para menors, entre altres actuacions.

L'informe també analitza la taxa de mortalitat per suïcidi en les persones més grans de 25 anys, que es va situar el 2016 a l'11,5 en homes i en el 4,7 en dones per cada 100.000 habitants, diferència entre tots dos sexes que es manté en els últims deu anys.

El consum d'ansiolítics es va mantenir elevat però estable, i es va produir un increment del consum d'antidepressius en els més joves, els homes entre 45 i 64 anys i les dones de més de 64, mentre que la tendència amb els antipsicòtics és a l'increment des del 2012 excepte en el grup de 18 a 44 anys.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Participació