Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Procés català

L'Audiència Nacional i el TSJC van accedir a la investigació contra el Govern pel referèndum

El magistrat del jutjat 13, Juan Antonio Ramírez Sunyer, va autoritzar l'accés a bona part de la informació detallada en el sumari

per Redacció , 31 d'octubre de 2017 a les 16:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 d'octubre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Romeva, Junqueras, Forcadell, Josep María Jové i Lluís Salvadó a la ciutat de la justícia. Foto: Sergi Cámara


El magistrat del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, va autoritzar l'accés a l'Audiència Nacional espanyola i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a bona part de la informació obtinguda durant la seva investigació contra el Govern pel referèndum. 


Els va obrir el sumari en qüestions de seguiment, trucades telefòniques intervingudes, interrogatoris i els escorcolls del 20 de setembre. L'autorització va arribar després que tant la fiscalia com la Guàrdia Civil veiessin, en la informació obtinguda durant la investigació, diversos indicis contra els membres del Govern investigats pel TSJC així com contra els presidents d'Òmnium i l'ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, i el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, investigats a l'Audiència Nacional.

Segons el sumari judicial d'Instrucció 13, de 18 volums, i al qual ha tingut accés l'ACN després d'aixecar-se'n el secret, la investigació es va iniciar per les declaracions de principis d'any de l'exmagistrat i exsenador d'ERC Santi Vidal en les que deia que el Govern havia obtingut dades del cens electoral de forma irregular, però ràpidament es va estendre a diversos alts càrrecs i a tots els preparatius del referèndum de l'1 d'octubre.


Interrogatoris a empresaris que tenien contractes amb la Generalitat

Així, per exemple, es van interrogar com a testimonis diversos empresaris informàtics que tenien contractes amb la Generalitat. Dos d'ells van assistir el 16 d'agost a una reunió al Palau de Pedralbes on hi havia el president Puigdemont, el vicepresident Junqueras, el conseller Mundó, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i una quinzena de persones més no identificades.


En aquella reunió els empresaris van ser preguntats per si el sistema electrònic per vot a l'estranger es podia aplicar als votants residents a Catalunya. Un d'ells va dir que sí, però poc després va decidir no desenvolupar el projecte perquè sospitava que era "il·legal". L'altre va rebre una proposta de pressupost de 500.000 euros però també hi va renunciar perquè els terminis eren massa ajustats.

També hi va haver tensions entre el Govern i la multinacional informàtica T-Systems, un dels principals proveïdors de la Generalitat. En diverses trucades interceptades a principis de juliol, un dels directius del CTTI va discutir amb una directiva de l'empresa informàtica, tots dos arrestats el 20 de setembre. Josuè Sallent explicava a Rosa Maria Rodríguez Curto que des de la Conselleria d'Exteriors i Transparència se sospitava que T-Systems podia estar "boicotejant" la Generalitat, ja que diversos programes i aplicacions informàtiques encarregades no avançaven prou ràpid. Per això, Sallent advertia Rodríguez Curto que l'empresa s'exposava a problemes amb el Govern si no complia allò pactat.

Hores més tard, l'empresària va voler tranquil·litzar Sallent i va justificar certs retards per problemes de seguretat informàtica, estabilitat dels programes i canvis d'última hora, però es compromet a seguir endavant amb els projectes.

Un dinar al Passeig de Gràcia

D'altra banda, en el que la Guàrdia Civil va anomenar 'operació EXICAT', es va fer un seguiment d'un dinar entre senadors d'ERC en un restaurant del Passeig de Gràcia de Barcelona. L'exjutge i exsenador Santi Vidal, que tenia el telèfon punxat, va reservar una taula discreta. La Guàrdia Civil va anar a la porta i a l'interior i va descobrir que la desena de comensals eren senadors republicans. En el seu informe, els agents van destacar que Vidal s'havia presentat al restaurant com a senador i jutge, quan ja no ho era.

Un cop obtinguda tota la informació procedent d'escoltes telefòniques, seguiments, requeriments, escorcolls, interrogatoris i investigacions informàtiques, el 26 de setembre el magistrat va acordar lliurar-la al Jutjat Central d'Instrucció número 3, dirigit per la magistrada Carmen Lamela, que va admetre la querella de la fiscalia contra Cuixart, Sànchez, Trapero i la intendent Teresa Laplana, l'endemà, dia 27, tot i que va rebre la providència del magistrat de Barcelona el 29 de setembre.

Igualment, el 4 d'octubre, el magistrat va acordar permetre a la Guàrdia Civil remetre al TSJC i a l'Audiència Nacional part de la informació intervinguda al secretari general d'Economia, Josep Maria Jové, en l'escorcoll de casa seva el 20 de setembre. L'endemà un comandant de la Guàrdia Civil va demanar per escrit al magistrat que l'autoritzés a aportar a l'Audiència Nacional les trucades relacionades amb un possible delicte de sedició. El mateix dia, el magistrat va autoritzar la petició.

Denúncies anònimes

D'altra banda, una de les poques intervencions de la policia espanyola en tota la investigació va ser en un atestat del 26 de setembre remès al jutge, on un comandament de la Brigada Provincial d'Informació de Barcelona explicava que havien rebut dues comunicacions anònimes referides a suposats sistemes informàtics encarregats per la Conselleria de Treball i Afers Socials a empreses externes per gestionar una gran base de dades de ciutadans, i que se sospitava que podia funcionar com un cens electoral.

El primer escrit anònim, en llengua catalana, és del 21 de juliol. Ocupa una pàgina i comença dient que "és de tots conegut que la Generalitat pretén aconseguir la independència per tots els mitjans possibles, inclosos els que no respecten les lleis vigents". A continuació relata que el CTTI treballa amb la multinacional IBM per desenvolupar l'Agència Tributària de Catalunya, però hi ha un projecte que s'ha assignat a l'empresa DXC, creada a partir de HP i CSC. DXC ja gestionava 500 servidors per al CTTI per allotjar-hi sistemes dels departaments de Presidència i Educació, per exemple.

Aquesta empresa proporciona solucions de núvols virtuals i "recentment" el CTTI li havia encarregat més de 100 nous servidors per a un projecte anomenat 'Taulat', que coincideix amb el nom del passeig de Barcelona on Afers Socials té la seu central. Aquest projecte tenia unes "peculiaritats", segons el remitent, que feien "sospitar" que formava part de les anomenades estructures d'estat. Així, per exemple, relata que el projecte ha estat considerat pel CTTI com "d'alt secret", secretisme que mai s'havia demanat a cap altre projecte assignat a DXC o HP. També es va dir que el projecte era el més "prioritari" de tots els assignats a DXC.

Igualment, la data d'implantació també feia sospitar, ja que era a principis de setembre, abans de la "data màgica" de l'1 d'octubre. Per últim, el remitent assegura que els requeriments tecnològics de l'encàrrec són molt grans, perquè abastarà més de 4 milions de persones i 700.000 institucions com a usuaris potencials.

El segon escrit, molt més breu, es va rebre a la policia a través de l'aplicació d'informació ciutadana anònima. L'escrit és del 16 de setembre i assegura que s'està "realitzant 'software'" sobre el referèndum al Departament de Treball i Afers Socials, en concret a l'Agència de Protecció Social, que té la seu central al passeig Taulat. Segons el remitent, el programari era "sobre el número de ciutadans que votaran", i per encarregar-lo s'utilitzava pressupost "d'altres despeses i prestacions per contractar personal".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació