Joan Masdéu: «Perdre la innocència és el preu que paguem per l'experiència de viure»

Tres anys després del seu darrer disc, Joan Masdéu presenta Innocents (Satélite K), un àlbum format per vuit cançons, d'un pop condensat, precís, gairebé quirúrgic. Des que va dissoldre Whiskyn's, s'ha acostumat a treure disc cada tres anys, amb pausa i l'única obligació de fer-ho quan realment sigui necessari. "Els discos els faig quan tinc les cançons –explica en aquesta entrevista amb NacióDigital–. He estat molt minuciós a l'hora de seleccionar-les, perquè tenia la idea de fer només les imprescindibles per articular el relat del disc". I això es nota.

Ben travat i consistent, l'àlbum és allò que havia de ser, una reflexió sobre "la innocència primera, en una idea pura de l'existència". Per això es titula Innocents, escrit "sense article i sense assenyalar ningú, perquè la innocència és acceptació". Masdéu també detalla que volia abraçar aquella noció tan genuïna de l'existència. "Tots nosaltres naixem innocents i sense el pes de la culpa ­–detalla–. Perdre aquesta innocència és el preu que paguem per l'experiència de viure. La clau és no identificar-nos amb allò que ens passa, ja siguin encerts o errors, perquè tot serveix per ajudar-nos a viure. És part de l'aprenentatge".
 
Les cançons, presentades en un elegant vestit pop, no tenen por de furgar en temes que escapen de les convencions. "Volia anar una mica més a l'arrel. L'ego és el que produeix patiment i por, el que ens fa creure allò que pensem", afirma. "En part, es tracta d'abraçar la fera –com bé explica a la cançó titulada, justament, La fera, un dels punts àlgids del disc–. És reconèixer allò que penses, allò que ets, però sense identificar-s'hi del tot. Es tracta d'enfrontar-se a la fera, de posar-se un mirall i no tenir por". És el que explica a Tots els miralls, quan reconeixem aquelles coses que ens crispen dels altres "i potser siguin les coses on ens veiem identificats".
 

La necessitat de fer música i de "dir coses"
 
Masdéu confessa que el repte d'Innocents era fer un disc amb els mínims elements possibles. "Dues guitarres, un baix i una bateria. I llestos". Sense tenir la pretensió del gran arranjament. "Menys és més, que diuen. I això, curiosament, acaba sent molt més potent que quan et fas el gran plantejament. A Innocents hi ha menys elements que mai, però molta gent em comenta el contrari, que sembla com si la cançó estigui molt arranjada. És l'efecte que volíem crear", reconeix.
 
Musicalment, Masdéu ha gravant les cançons a temps real. "Em vaig plantejar enregistrar-les en diferents sessions, des del juliol del 2016". El resultat és un disc fet a foc lent. "No tinc la pressió del directe, ni de viure d'això. A l'escena catalana ha desaparegut la classe mitjana: propostes com la meva ja no tenen la possibilitat de fer gaire bolos". Això, però, no és cap handicap, al contrari. "Ara m'allibera pensar en la creació, en tenir obra feta i coses a dir. Faig música perquè necessito fer-la. No espero res del disc, perquè tot el que volia ja ho tinc amb les cançons".
 
Vuit anys després de tancar Whiskyn's, el que queda d'aquella experiència i de tots els anys viscuts amb el grup, és l'ADN, una essència que encara és viva. "Ha estat un disc molt divertit de fer. Tinc la sensació que no he escrit jo les cançons, sinó que elles m'han anat escrivint a mi, en un procés vital molt bonic. Fer-ho així m'ha fet gaudir molt del disc". Una rebel·lió en forma de música, de plantejament de les pròpies certeses, d'allò fet i viscut. "Innocents és un disc d'amor, d'amor a un mateix", diu Masdéu. Un amor que sap què vol i què fa, sense renunciar a l'esclat lluminós d'un pop amb segell propi.