31
d'octubre
del
2017
Actualitzat
a les
14:30h
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va arribar ahir a Bèlgica. Era el primer dia laborable després de la proclamació de la República i l'expectació era màxima per conèixer quin seria el seu paper. Els esdeveniments van sorprendre a tothom: cap al migdia, va transcendir en diversos mitjans -El Periódico i La Sexta- que Puigdemont es trobava al país centreeuropeu per reunir-se amb dirigents flamencs. I, més tard, es va conèixer -el secretisme dins del sobiranisme era extrem, inèdit- que s'havia reunit amb l'advocat Paul Beckaert, a qui ha contractat per explorar la possibilitat de demanar asil polític. Un dels escenaris que estudia el president, segons fonts consultades per NacióDigital, és no tornar a Catalunya fins que es constitueixi el nou Parlament.
Això passarà després de les eleccions del 21 de desembre. Si se segueix el calendari habitual posterior a cada convocatòria a les urnes, la nova cambra hauria d'estar constituïda abans que acabés el mes de gener. En aquest sentit, si Puigdemont -i els consellers que l'acompanyen, que són Joaquim Forn (Interior), Toni Comín (Salut), Meritxell Borràs (Governació), Dolors Bassa (Treball) i Meritxell Serret (Agricultura)-, passarien mesos fora de casa, a l'exili, mentre a Madrid avança la querella per rebel·lió, sedició i malversació de fons públics presentada per José Manuel Maza, fiscal general de l'Estat. La denúncia s'ha presentat a l'Audiència Nacional i ha recaigut en la mateixa jutge que va empresonar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart fa dues setmanes.
Mig Govern, d'aquesta manera, es troba en aquests moments a l'exili. El vicepresident Oriol Junqueras s'ha quedat a Barcelona, on ahir es va reunir amb diversos membres de l'executiu. Entre els que s'haurien quedat a la capital catalana hi ha Josep Rull (Territori) -que ahir va anar al despatx a treballar durant una estona tot i estar cessat per la legislació espanyola-, Raül Romeva (Exteriors), Jordi Turull (Presidència) i Carles Mundó (Justícia). Entrevistat a TV3, Junqueras va assegurar que el Govern estava "treballant" des de Brussel·les, i diversos dirigents consultats assenyalen que es tracta d'una "oportunitat" per "internacionalitzar" el conflicte català.
Puigdemont i els consellers que són a Bèlgica -en un entorn "discret" i "segur", segons ha transcendit- van sopar ahir amb una delegació catalana que els va ajudar a "preparar" la intervenció d'aquest migdia -12.30- en la qual donaran detalls sobre la seva situació actual i quins passos seguiran. En cas de demanar asil polític, seria una autoritat independent l'encarregada de d'avaluar la situació.
"Si hi ha una petició d'asil per part de Puigdemont, aquesta no serà examinada pel govern belga, per tant, sinó per una autoritat independent", va assegurar ahir el professor a la Universitat Lliure de Brussel·les (ULB) Philippe De Bruycker per referir-se al Comissionat General pels Refugiats. "Aquesta autoritat no prendrà cap decisió política, seria una decisió purament legal", va dir De Bruycker en declaracions a l'ACN.
Consell de ministres
Espanya va reaccionar al viatge del president i els cinc consellers amb la convocatòria d'un consell de ministres extraordinari. El fet que s'hagi triat Bèlgica com a sortida davant la situació política i judicial no és casual: el primer ministre del país, Charles Michel, va apel·lar a la legalitat "nacional i internacional" per resoldre el plet català, i un membre del seu executiu va obrir la porta al fet que Puigdemont pogués demanar asil polític. Michel el va desautoritzar ràpidament per no posar més llenya al foc, tenint en compte que la reacció tèbia de Bèlgica amb els últims passos del procés no ha agradat gens a la diplomàcia espanyola, especialment activa les últimes setmanes.
Les respostes a les preguntes que es fa el sobiranisme -també bona part de les cúpules del PDECat i ERC, que ahir es van reunir per separat amb l'horitzó de les eleccions del 21-D damunt la taula- començaran a arribar a partir de les 12.30. En el flanc intern, els dos partits independentistes majoritaris comencen a perfilar quina és la millor fórmula per anar als comicis forçats per Rajoy i obtenir una victòria davant de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució en un context d'excepcionalitat.
Això passarà després de les eleccions del 21 de desembre. Si se segueix el calendari habitual posterior a cada convocatòria a les urnes, la nova cambra hauria d'estar constituïda abans que acabés el mes de gener. En aquest sentit, si Puigdemont -i els consellers que l'acompanyen, que són Joaquim Forn (Interior), Toni Comín (Salut), Meritxell Borràs (Governació), Dolors Bassa (Treball) i Meritxell Serret (Agricultura)-, passarien mesos fora de casa, a l'exili, mentre a Madrid avança la querella per rebel·lió, sedició i malversació de fons públics presentada per José Manuel Maza, fiscal general de l'Estat. La denúncia s'ha presentat a l'Audiència Nacional i ha recaigut en la mateixa jutge que va empresonar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart fa dues setmanes.
Mig Govern, d'aquesta manera, es troba en aquests moments a l'exili. El vicepresident Oriol Junqueras s'ha quedat a Barcelona, on ahir es va reunir amb diversos membres de l'executiu. Entre els que s'haurien quedat a la capital catalana hi ha Josep Rull (Territori) -que ahir va anar al despatx a treballar durant una estona tot i estar cessat per la legislació espanyola-, Raül Romeva (Exteriors), Jordi Turull (Presidència) i Carles Mundó (Justícia). Entrevistat a TV3, Junqueras va assegurar que el Govern estava "treballant" des de Brussel·les, i diversos dirigents consultats assenyalen que es tracta d'una "oportunitat" per "internacionalitzar" el conflicte català.
Puigdemont i els consellers que són a Bèlgica -en un entorn "discret" i "segur", segons ha transcendit- van sopar ahir amb una delegació catalana que els va ajudar a "preparar" la intervenció d'aquest migdia -12.30- en la qual donaran detalls sobre la seva situació actual i quins passos seguiran. En cas de demanar asil polític, seria una autoritat independent l'encarregada de d'avaluar la situació.
"Si hi ha una petició d'asil per part de Puigdemont, aquesta no serà examinada pel govern belga, per tant, sinó per una autoritat independent", va assegurar ahir el professor a la Universitat Lliure de Brussel·les (ULB) Philippe De Bruycker per referir-se al Comissionat General pels Refugiats. "Aquesta autoritat no prendrà cap decisió política, seria una decisió purament legal", va dir De Bruycker en declaracions a l'ACN.
Consell de ministres
Espanya va reaccionar al viatge del president i els cinc consellers amb la convocatòria d'un consell de ministres extraordinari. El fet que s'hagi triat Bèlgica com a sortida davant la situació política i judicial no és casual: el primer ministre del país, Charles Michel, va apel·lar a la legalitat "nacional i internacional" per resoldre el plet català, i un membre del seu executiu va obrir la porta al fet que Puigdemont pogués demanar asil polític. Michel el va desautoritzar ràpidament per no posar més llenya al foc, tenint en compte que la reacció tèbia de Bèlgica amb els últims passos del procés no ha agradat gens a la diplomàcia espanyola, especialment activa les últimes setmanes.
Les respostes a les preguntes que es fa el sobiranisme -també bona part de les cúpules del PDECat i ERC, que ahir es van reunir per separat amb l'horitzó de les eleccions del 21-D damunt la taula- començaran a arribar a partir de les 12.30. En el flanc intern, els dos partits independentistes majoritaris comencen a perfilar quina és la millor fórmula per anar als comicis forçats per Rajoy i obtenir una victòria davant de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució en un context d'excepcionalitat.