30
d'octubre
del
2017
Actualitzat
el
31
d'octubre
a les
17:14h
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i membres del seu govern es troben a Brussel·les. S'apunta la possibilitat que el president demani asil polític a Bèlgica, una opció que ahir mateix insinuava un membre de l'executiu de Brussel·les. No seria el primer cop que un líder català es refugia a Bèlgica.
Francesc Macià va proclamar la República catalana dins de la Federació Ibèrica el 14 d'abril de 1931. Després d'unes negociacions amb les autoritats de la Segona República, proclamada el mateix dia a tot l'estat, Macià es convertiria en el primer president de la Generalitat contemporània. L'Avi, com era conegut popularment, acumulava una llarga biografia política des que va deixar les armes com a oficial de l'exèrcit espanyol. Macià va ser diputat a Corts durant la monarquia alfonsina i es va destacar com un adversari de la dictadura de Primo de Rivera. Un episodi menys conegut de la seva trajectòria és el del seu exili a Bèlgica.
Macià es va oposar a la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya que el setembre de 1923 va donar un cop d'estat i va imposar una dictadura, beneïda per Alfons XIII, besavi de l'actual monarca espanyol. Macià va marxar a l'exili, des d'on va conspirar contra el dictador i en favor del retorn de les llibertats. L'any 1926 va engegar un projecte d'invasió de Catalunya per Prats de Molló, a la Catalunya Nord.
Ben rebut a Brussel·les
El pla va ser descobert per la gendarmeria francesa i Macià va ser processat, però a París, en un judici que va tenir un enorme ressò internacional. Fou condemnat a dos mesos de presó. Després del procés, el govern francès va decidir expulsar Macià dels eu territori. El futur president català va ser acollit aleshores a Bèlgica, acompanyat del seu advocat, Henri Torrès. La rebuda que li va oferir aquest país va ser molt cordial. Sembla que en això hi va tenir un paper determinant Jaume Mir, un català resident a Brussel·les que havia destacat en la Primera Guerra Mundial al costat dels aliats.
De Bèlgica, on inicialment va estar uns pocs mesos, Macià va viatjar per diversos països d'Amèrica, on existien casals i comunitats catalanes importants. Però el 1928, l'Avi va tornar a Brussel·les, convertida en centre d'operacions de l'exiliat. En aquells anys, van governar el regne governs amb presència de democristians i socialistes. Allí Macià va conèixer un dels grans dirigents de la Internacional Socialista, Émile Vandervelde, que fou ministre d'Exteriors belga. Sent ja president de la Generalitat, el rebria amb tots els honors a Palau.
El moment de Macià
El gener del 1930, Primo de Rivera ja no donava més de si, el seu règim estava encerclat per una impopularitat que afectava de ple també el rei. Alfons XIII va apartar el general, intentant salvar-se ell. El general Dámaso Berenguer va formar un govern de transició, que fou conegut com la Dictablanda. El moment va ser aprofitat per Macià, que va entrar a Catalunya.
No va ser el retorn definitiu. Les autoritats el van tornar a la frontera. Però Macià anava ja a la trobada amb la història, mentre la monarquia espanyola feia aigües. El mes de febrer de 1931, va tornar, quan ja les forces polítiques preparaven la campanya de les municipals del mes d'abril. Amb la primavera, vindria la República. Però en el record sempre va quedar el gest generós d'una Bèlgica democràtica que va saber acollir com a refugiat un Macià oposat a l'autoritarisme del règim espanyol.
Francesc Macià va proclamar la República catalana dins de la Federació Ibèrica el 14 d'abril de 1931. Després d'unes negociacions amb les autoritats de la Segona República, proclamada el mateix dia a tot l'estat, Macià es convertiria en el primer president de la Generalitat contemporània. L'Avi, com era conegut popularment, acumulava una llarga biografia política des que va deixar les armes com a oficial de l'exèrcit espanyol. Macià va ser diputat a Corts durant la monarquia alfonsina i es va destacar com un adversari de la dictadura de Primo de Rivera. Un episodi menys conegut de la seva trajectòria és el del seu exili a Bèlgica.
Macià es va oposar a la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya que el setembre de 1923 va donar un cop d'estat i va imposar una dictadura, beneïda per Alfons XIII, besavi de l'actual monarca espanyol. Macià va marxar a l'exili, des d'on va conspirar contra el dictador i en favor del retorn de les llibertats. L'any 1926 va engegar un projecte d'invasió de Catalunya per Prats de Molló, a la Catalunya Nord.
Ben rebut a Brussel·les
El pla va ser descobert per la gendarmeria francesa i Macià va ser processat, però a París, en un judici que va tenir un enorme ressò internacional. Fou condemnat a dos mesos de presó. Després del procés, el govern francès va decidir expulsar Macià dels eu territori. El futur president català va ser acollit aleshores a Bèlgica, acompanyat del seu advocat, Henri Torrès. La rebuda que li va oferir aquest país va ser molt cordial. Sembla que en això hi va tenir un paper determinant Jaume Mir, un català resident a Brussel·les que havia destacat en la Primera Guerra Mundial al costat dels aliats.
De Bèlgica, on inicialment va estar uns pocs mesos, Macià va viatjar per diversos països d'Amèrica, on existien casals i comunitats catalanes importants. Però el 1928, l'Avi va tornar a Brussel·les, convertida en centre d'operacions de l'exiliat. En aquells anys, van governar el regne governs amb presència de democristians i socialistes. Allí Macià va conèixer un dels grans dirigents de la Internacional Socialista, Émile Vandervelde, que fou ministre d'Exteriors belga. Sent ja president de la Generalitat, el rebria amb tots els honors a Palau.
El moment de Macià
El gener del 1930, Primo de Rivera ja no donava més de si, el seu règim estava encerclat per una impopularitat que afectava de ple també el rei. Alfons XIII va apartar el general, intentant salvar-se ell. El general Dámaso Berenguer va formar un govern de transició, que fou conegut com la Dictablanda. El moment va ser aprofitat per Macià, que va entrar a Catalunya.
No va ser el retorn definitiu. Les autoritats el van tornar a la frontera. Però Macià anava ja a la trobada amb la història, mentre la monarquia espanyola feia aigües. El mes de febrer de 1931, va tornar, quan ja les forces polítiques preparaven la campanya de les municipals del mes d'abril. Amb la primavera, vindria la República. Però en el record sempre va quedar el gest generós d'una Bèlgica democràtica que va saber acollir com a refugiat un Macià oposat a l'autoritarisme del règim espanyol.