Procés català

La Fiscalia es basa en el cop d'estat del 23-F per acusar Puigdemont de rebel·lió

El ministeri públic utilitza la jurisprudència del Suprem per justificar que la violència que implica el delicte en qüestió "no exigeix que s'esgrimeixin armes, ni combat, ni violències greus contra les persones"

per Redacció , 30 d'octubre de 2017 a les 13:28 |
Antonio Tejero en ple cop d'estat el 1981. | Arxiu ND
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 d'octubre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La querella que la Fiscalia General de l’Estat ha presentat aquest dilluns contra el Govern i la mesa del Parlament justifica la imputació per un suposat delicte de rebel·lió en l’existència de resistència durant la jornada de l’1-O i per l’actuació del Govern durant els últims dos anys, així com pel suposat assetjament als agents de la policia espanyola i altres episodis.

Segons el fiscal, la “violència” que requereix l’acusació de rebel·lió “no exigeix que s’esgrimeixin armes, ni combat, ni violències greus contra les persones”. La Fiscalia basa aquesta premissa en la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre el cop d’estat del 23-F perquè “els rebels mai poden assegurar que el seu alçament serà incruent, sense víctimes i sense vessament de sang”.


La Fiscalia demana que se citi els querellats amb "caràcter urgent" per prendre'ls declaració i que els diversos tribunals puguin valorar si cal adoptar mesures cautelars "de caràcter personal, tenint en compte a la gravetat dels fets i els delictes imputats". En cas que no es presentin, el fiscal demana la detenció dels investigats.

Així mateix, també demana que s'acumulin a aquesta causa les ja obertes a la sala civil i penal del TSJC contra els membres del Govern de la Generalitat i també contra la Mesa, també dels "testimonis dels particulars" que es considerin rellevants per acreditar els fets exposats a la querella. Maza també demana una fiança de 6.207.450 euros a cadascuna de les querelles com a responsabilitat civil "per assegurar les responsabilitats pecuniàries en què poguessin incórrer".


Una querella polèmica

Veus autoritzades en l'àmbit de la judicatura han criticat que s'acusi el Govern i la mesa d'un delicte que implica violència sense que hi hagi hagut cap fet en aquest sentit. L'exdiputat Diego López Garrido, que va ser ponent en el debat al Congrés dels Diputats sobre el codi penal del 1995, ja es va mostrar contrari a aquesta acusació dissabte passat quan es va saber que la Fiscalia presentaria la querella.


Garrido defensa que és un "error", ja que el codi penal estableix que per haver comès rebel·lió s'haurien d'haver alçat "de forma violenta i públicament". "El codi penal deixa clar que si no s'alcen violentament i públicament no hi ha delicte de rebel·lió", apuntava sense descartar que siguin atribuïbles altres delictes com els de desobediència o prevaricació.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació