Pep Sala: «He mesclat aquest disc inèdit de Sau com si fos un document històric»

Encara lluny del seu gran esclat musical, el grup de Carles Sabater i Pep Sala feia el seu primer concert durant una Castanyada, ara fa 30 anys. Era el 31 d’octubre de 1987 i la casa de Les Tallades, a Osona, acollia la primera actuació d'una banda que encara no tenia nom. Havia de ser un concert per a amics, amb una vintena de persones. Però va ser molt més, el primer gran èxit d'una llista prou llarga: més de 200 ànimes van gaudir de cinc cançons i un bis, convertint la festa en el punt de partida d'una de les carreres més apassionants d'allò que es va començar a conèixer com a "rock català". Era l'inici de Sau, una història que tot just començava.
 
La resta és prou coneguda. Discos, gires, centenars de milers de fans, anys sabàtics, multinacionals i propostes que volien sorprendre els públic i, també, els propis membres del grup amb nous estímuls, lluny de l'anquilosament habitual en certes bandes d'èxit. D'aquella intenció, després d'una gira tan intensa com la de presentació de Junts de nou per primer cop, va ser com Sau va idear una gira per petits teatres. "Al principi, la gent no s'ho creia", explica Pep Sala. "Sempre inventàvem coses, i la idea era fer un concert ben diferent". Aquella idea, Una nit al teatre, ara agafa la consistència d'un enregistrament únic, que es publicarà el 4 de novembre. Serà el primer inèdit de Sau des de la mort de Carles Sabater.
 
Dels grans pavellons a la intimitat del teatre

"Quan vam acabar la gira de Junts de nou, amb la pluja que queia de l'escenari, en Carles volia fer una cosa nova. I vam veure que fer-ho més potent era impossible, ja no hi havia més marge". Per això, una gira de petit format, en aforaments molt més reduïts de l'habitual, amb un guió teatral i un repertori que seguia un ritme molt ben pensat. "Sortíem a l'escenari i dèiem bona nit, amb tota l'escenografia per muntar i els instruments tapats –recorda Sala–. Explicàvem que havíem tingut problemes i els tècnics no hi eren. La idea, i així començàvem, era fer un unplugged de debò, guitarra en mà i sense micros. La primera cançó era Cap on vas, que repreníem al final del concert, ara ja amb tota la banda i els cable endollats".
 
El resultat d'aquella gira del 1995 es podrà gaudir ara en un doble disc en directe, enregistrat a L'Espai de Barcelona, amb un repertori allunyat dels grans clàssics, dels grans estadis i dels pavellons, i amb un to molt més íntim i en comunicació directa amb l'espectador. Sau va acabar fent tres setmanes d'actuacions. "El disc que presentem és el concert, tal com va ser, sense afegits ni retocs", detalla Sala. "Quan el vaig començar a mesclar, em vaig adonar que estava donant forma a un moment històric". Un concert que havia de ser un disc, però que temes legals van aturar.
 
"La idea era fer un àlbum de la gira, però les discogràfiques ens van dir que no es podien regravar les cançons fins que no passessin uns quants anys". En aquell temps, Sau acabava de plegar d'EMI i la companyia els va prohibir "expressament" que fessin el disc. El repertori incloïa cançons com Pertànyer a algun a lloc, No he nascut per militar, Fa molttemps que no sé res de tu, Molt lluny de casa, Percentatges, Poemes i promeses, Sense estil, Temps difícils, Records d'irlanda o versions com Life's been good, dels Eagles. Més tard, aquella idea d'acústic rebrotaria amb Bàsic, un disc proposat per la cadena 40, que ja havia assajat amb molt d'èxit un format similar amb grups com Revólver.

Sense els grans èxits i un gran Carles Sabater
 
A banda de ser l'origen de Bàsic, Una nit al teatre va ser molt més. Un punt molt singular i especial en la trajectòria de Sau, que es trobava aleshores en el seu millor moment. "La banda no era l'habitual i el repertori rescatava algunes cançons que no fèiem normalment. Crec que el disc agradarà als fans de Sau. D'una banda, als que hi van ser, perquè entendran perfectament el concert, amb la gent que sortia entusiasmada. I els que no hi van ser descobriran un part nostra que no coneixien: un concert de Sau sense És inútil continuar, Eltren de mitjanit, Si un dia he de tornar, i sense Foc al cos".
 
El concert també deixa la mostra d'un fet incontestable, tal com explica Pep Sala. "En Carles Sabater era molt bo, i la gent no l'apreciava prou pel que sabia fer". El desaparegut cantant va ser qui va idear el concepte, l'escena i el batec del concert. "Hi havia un decorat d'un vaixell que representava que era de l'obra anterior, una tela negra que tenia llums cosides a mà i que feia un gran efecte. I també petites intervencions 'teatrals', com quan en Gerry Duffy ens deia de cantar i jo agafava la bateria i en Carles les percussions". A més, se li afegeix el fet que al teatre tot sona millor. "Pots tocar fluixet i sentir-te. Al contrari que als camps de futbol".
 
Dues dècades després, el concert pren forma de disc, amb Pep Sala i Joan Antonell com a mescladors, "amb un gran respecte per la veu d'en Carles", com explica el músic osonenc. "M'ho he passat molt bé mesclant les cançons. Confesso, també, que ha estat una sensació estranya, i que he treballat la veu del Carles amb gran estima. Per mi, era tota una responsabilitat, perquè ell ho va fer molt bé en aquest disc". Un afecte que perdura al llarg dels anys i malgrat l'absència. La prova, en un disc que pot ser allò que es fans de Sau necessitaven, amb l'esperit del 1987 que reviurà en una festa que se celebrarà aquest 2017 a Les Tallades. Cal fer reserva prèvia a través d'internet: el preu és de 15 euros, i inclou el CD, dues invitacions per a la festa i sopar.