Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

procés català

La Fiscalia presenta una querella per rebel·lió, sedició i malversació contra Puigdemont i Forcadell

José Manuel Maza inclou tots els consellers del Govern i els membres sobiranistes de la mesa del Parlament en l'embat judicial | El fiscal general de l'Estat no detalla en la seva compareixença la petició de mesures cautelars que implicaria detencions immediates

per Isaac Meler, 30 d'octubre de 2017 a les 12:34 |
Puigdemont, el Govern, els diputats independentistes i alcaldes catalans després de proclamar la independència. | Josep Maria Montaner
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 d'octubre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Fiscalia no afluixa el setge judicial. El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, ha anunciat aquest dilluns dues querelles contra el Govern i els membres sobiranistes de la mesa del Parlament per uns suposats delictes de rebel·lió, sedició i malversació de diners públics per la declaració de la independència. La querella contra l'executiu de Carles Puigdemont es presenta a l'Audiència Nacional espanyola, ja que considera que ni el president de la Generalitat ni els seus consellers estan aforats després del seu cessament arran de l'aplicació de l'article 155.

Pel que fa a l'acusació contra els membres sobiranistes de la mesa del Parlament, que encapçala la presidenta Carme Forcadell, es presenta al Tribunal Suprem (TS) perquè mantenen l'aforament com a membres de la diputació permanent. Les dues querelles estan presentades pels mateixos delictes i inclouen l'exconseller Santi Vila, que va dimitir abans de la proclamació de la república catalana, i el diputat de CSQEP Joan Josep Nuet, secretari tercer de la mesa del Parlament.


Fiança de 6,2 milions

En una compareixença breu i sense preguntes, Maza ha llegit un comunicat on no ha determinat encara si la Fiscalia demanarà presó preventiva com a mesura cautelar contra els responsables polítics de la declaració d'independència. En les querelles, el ministeri públic sí que reclama la immediata detenció dels querellats si no van a declarar com a investigats i exigeix a l'Audiència Nacional i el Suprem que fixin una fiança de 6,2 milions d'euros per l'organització del referèndum.


A més a més, sol·licita que aquest dos tribunals madrilenys absorbeixin les investigacions que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja té obertes contra els membres sobiranistes de la mesa del Parlament i el Govern per l'aprovació de les lleis del referèndum i transitorietat i la convocatòria de l'1-O.

Interpretant la "violència" que requereix la rebel·lió 


El delicte més greu que inclou la querella és el de rebel·lió, que pot suposar penes de presó de fins a 30 anys però requereix "violència" per ser aplicat. Per això, la Fiscalia es veu obligada a recórrer a la jurisprudència del Suprem sobre el cop d'Estat del 23-F de 1981. Aleshores, el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero, va entrar al Congrés dels Diputats amb 200 agents més i va interrompre una sessió d'investidura disparant al sostre i retenint els parlamentaris. 

El pronunciament del TS sobre la "violència" que requereix la rebel·lió en aquell cas que ara recupera la Fiscalia és que el delicte es pot dur a terme de manera "incruenta" però si "es torna violent i bel·licós tan aviat com s'ofereix resistència o oposició als plans dels rebels". L'argument que el ministeri públic vol aplicar als independentistes catalans és que "mai poden asseverar -donat que el futur no es pot preveure pels humans- que el seu aixecament, amb tota seguretat, serà incruent, sense víctimes i sense vessament de sang".

Des de divendres, diversos experts han assegurat que la qüestió catalana no permet que s'apliqui el delicte de rebel·lió perquè no hi ha hagut violència. La rebel·lió està contemplada a l'article 472 del codi penal de 1995 i estableix clarament que "és subjecte del delicte de rebel·lió aquells que s'alcen de manera violenta i públicament" per a un seguit de finalitats. En el cas del procés català i de la declaració d'independència de divendres al Parlament no hi ha hagut cap tipus de violència i per tant, ni al Govern ni a la mesa del Parlament se'ls pot aplicar aquest delicte. En aquest sentit s'explicaven divendres Diego López Garrido, un dels ponents del codi penal, i aquest dissabte l'exjutge Elpidio José Silva.

El recorregut que segueixen ara les dues querelles

La querella que la Fiscalia ha presentat a l'Audiència Nacional contra el Govern ha anat a parar a mans de la jutgessa Carmen Lamela, que ja porta el cas de la querella per sedició contra els presidents de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, i el d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, en presó preventiva des del 16 d'octubre. Ara pot actuar en dues direccions: o bé quedar-se'l considerant que té connexió amb el cas de Sànchez i Cuixart, o bé tornar-lo al deganat perquè torni a repartir-se i l'agafi algun altre magistrat.

La Sala d'Admissió del Tribunal Suprem es reuneix aquest dilluns a dos quarts de vuit del vespre per decidir si admet a tràmit el recurs contra Forcadell i cinc membres de la Mesa. La Sala està presidida pel conservador Manuel Marchena, que també serà el ponent de la decisió. Un cop admesa a tràmit, la causa passarà a mans d'un instructor. Els magistrats tenen potestat per adoptar aquest mateix dilluns alguna mesura cautelar, tot i que fonts del Suprem ho veuen poc probable tenint en compte que la Fiscalia només demana de moment que siguin citats.
 

Querella Fiscalia by naciodigital on Scribd

Querella Tribunal Suprem by naciodigital on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació