El Govern de Carles Puigdemont, que és de la de República catalana que es va proclamar i celebrar divendres i que Mariano Rajoy va torpedinar d'immediat aplicant el 155 de la Constitució, cessant l'executiu i convocant eleccions autonòmiques pel 21 de desembre, preveu emetre avui senyals de la seva presència. En els gestos que es facin, però, pesen molt les dificultats objectives derivades de la manca de recursos en matèria financera i de seguretat. Tot plegat, un peix que es mossega la cua amb la manca de reconeixements internacionals.
Però la dificultat més gran de tot plegat és la pressió judicial que s'exerceix sobre els membres del Govern, que avui es poden trobar quan vagin a la feina amb els secretaris d'Estat que ahir venien camí de Barcelona per prendre el control efectiu de la Generalitat intervinguda. El xoc de legitimitats està servit pels propers dies i caldrà veure com es pot desplegar el pla de Puigdemont i de l'estat major del procés per fer inviable l'aplicació del 155, que serà una forma efectiva d'alimentar la República. Us l'han avançat Roger Tugas i Oriol March en aquesta informació.
La querella per una rebel·lió no violenta. Com deia, la gran preocupació és la querella i els efectes que pot tenir en la gestió dels propers dies. Ahir es va saber ja que inclourà el delicte de rebel·lió, que incorpora penes de presó de fins a 30 anys, però per ara no es demanaran detencions. El fiscal de l'Estat, José Manuel Maza, nombrat directament pel consell de ministres que presideix Rajoy, l'estava ultimant i avui en sabrem els detalls. Es presentarà a l'Audiència Nacional i al Tribunal Suprem i anirà contra el Govern i la mesa del Parlament. En teoria el delicte de rebel·lió no hauria de ser aplicable perquè inclou violència. Així ho explicava el redactor d'aquest article al codi penal espanyol vigent. Però els "Jordis" també són a la presó per sedició i havien intentat dissoldre una manifestació. Sobre la querella en fa aquesta informacióBernat Surroca.
Eleccions com a mal menor o oportunitat. La decisió de Mariano Rajoy de convocar ja eleccions, que s'explica per la pressió del PSOE i de les institucions europees, i per les dificultats per aplicar el 155 (us en vaig parlar en aquesta anàlisi), ha agafat els partits independentistes a contrapeu, mentre intenten consolidar la República. Pot ser una bona oportunitat per legitimar-la a les urnes jugant a camp contrari (les convoca Rajoy) però també es corre el risc de la divisió interna en funció de qui i de com s'hi concorri. Els partits hauran de decidir en pocs dies què fan.
Ahir, de la manifestació espanyolista (massiva però també amb algun episodi violent) en va sortir el clam per una acció unitària de C's, PP i PSC. Segurament els primers són els que més profit en poden treure i els últims els que més hi tenen a perdre. Sara Gonzálezus explica el "Junts pel No" que es prepara tot i que sempre en llistes separades. Al PDECat, que avui reuneix el comitè nacional, ja es pensa en l'escenari electoral i Santi Vila es mou. De tot plegat n'ha fet aquesta informacióOriol March. I a Albano Dante Fachin la direcció estatal de Podem l'ha intervingut (li han aplicat el seu 155) per forçar un pacte amb els comuns d'Ada Colau i Xavier Domènech malgrat que ell no descarta entendre's amb els sobiranistes. Oriol Junqueras i la CUP són, per ara, més prudents. Atents però a la reunió de la direcció d'ERC d'aquest matí. De les eleccions, amb llums i ombres, en va escriure aquesta interessant opinióJordi Muñoz.
La passa cap al lloc somiat? Cada dilluns comencem amb música, si pot ser relacionada amb el moment. És el primer dia laborable després del divendres de proclamació (i intervenció) de la República. La lectora Anna Miret em proposa la cançó Dia 1 del grup manresà Gossos, que lidera Natxo Tarrés. "Avui ja hem despertat, fet una passa cap al lloc que hem somiat" diu la lletra que avisa que sempre "hem de fer camí". La podeu escoltar aquí. Veurem fins on arribem i com. Recordeu proposar temes contestant aquest correu o escrivint-me a [email protected].
Vist i llegit
Ha estat un cap de setmana de desorientació de l'independentisme. El Govern i els partits sobiranistes s'han fet fonedissos després de la declaració de divendres i del cop d'efecte de Rajoy convocant eleccions de forma ràpida. Toni Soler expressava ahir a l'Ara algunes preguntes que han aflorat i que l'executiu, que es va limitar a un simbòlic missatge de Carles Puigdemont emès per TV3, hauria de començar a resoldre a partir d'avui. Ho feia en l'article "Diàleg bilateral inevitable", que per cert va ser citat per Josep Borrell en la seva intervenció al final de la manifestació d'ahir.
El passadís
Enric Millo està content. Considera que el govern espanyol ha jugat bé les seves cartes i creu que l'independentisme ja ha estat derrotat. Ahir, a la concentració espanyolista del passeig de Gràcia, no amagava la seva alegria. El delegat del govern espanyol feia broma fins i tot amb els més radicals. "A por ellos!", li deien alguns dels manifestats. A Millo li deu semblar molt bé aquest càntic que van popularitzar els que acomiadaven els guàrdies civils i policies que venien a l'1-O perquè els responia amb somriure i el polze alçat. La querella de la Fiscalia contra el Govern i la mesa del Parlament certifica que, efectivament, "a por ellos!".
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1938 el cineasta i guionista nord-americà Orson Welles va provocar un autèntic caos a Nord-Amèrica amb l'emissió radiofònica de La guerra dels mons. Va demostrar el poder dels mitjans de comunicació de masses informant, a partir d'una novel·la, d'una invasió d'extraterrestres al país. Es va advertir que era ficció però milers d'americans van creure que a Grovers Mill, a Nova Jersey, hi havia aterrat una nau alienígena. Una experiència similar, a Ràdio Quito, a l'Equador, va provocar un efecte similar el 1949. Aquí podeu veure el tràiler de la pel·lícula que Steven Spielberg en va fer el 2005.
L'aniversari
El 30 d'octubre de l'any 1960, avui fa 57 anys, va nàixer a Villa Fiorito, a Buenos Aires, el jugador de futbol Diego Armando Maradona, gran astre d'aquest esport. Maradona va debutar amb 16 anys a la divisió d'honor del seu país amb Argentinos Junior i després va passar a Boca Juniors i al Barça, on s'hi va estar de 1982 a 1984 deixant mostres de la seva qualitat malgrat que la primera temporada va tenir una hepatitis i a la segona una greu lesió fruit d'una dura entrada d'un rival. Del Barça, on va guanyar una copa del rei, va anar a parar al Nàpols, on va jugar set anys i va guanyar la lliga i altres tornejos, però també es va començar a relacionar amb la delinqüència i les drogues, que el van posar a l'epicentre d'escàndols i acusacions de dopatge degradant la seva figura. El seu zènit va arribar al mundial de Mèxic de 1986, que va guanyar pràcticament en solitari per al seu país. Va acabar la carrera a l'Argentina i va provar sort com a entrenador, però sense èxit. És un admirador del Che Guevara i va ser amic personal de Fidel Castro i Hugo Chávez. Del geni en recordem les millors jugades fruit de la seva habilitat i rapidesa conduint la pilota per tot el camp, i l'Informe Robinson que li van dedicar. També la cançó d'Andrés Calamaro. Sempre Diego!
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi