L'unionisme empeny per un «Junts pel no»

La capçalera de la segona gran manifestació esbossa el front que C's, PSC i PP volen forjar per derrotar l'independentisme des de llistes separades el 21-D | L'estratègia d'Iceta de sumar-se al frontisme incomoda encara més el sector del partit que ha clamat en contra del 155

Els líders de C's, PSC i PP a la capçalera de la manifestació convocada per Societat Civil Catalana
Els líders de C's, PSC i PP a la capçalera de la manifestació convocada per Societat Civil Catalana | ACN
29 d'octubre del 2017
Actualitzat el 30 d'octubre a les 17:53h

L'unionisme veu en les eleccions del 21 de desembre convocades per Mariano Rajoy la seva oportunitat per prendre el comandament de les institucions catalanes. La capçalera de la multitudinària manifestació convocada per Societat Civil Catalana aquest diumenge ha estat tota una declaració d'intencions. Aquest cop, no només s'han embolicat en la bandera espanyola la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, i el del PP, Xavier García Albiol. També el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, s'ha posat per primer cop al capdavant d'una marxa per la unitat d'Espanya. El gest no es casual. Els tres partits han esbossat el front comú amb el qual volen convertir el 21-D en un plebiscit contra el sobiranisme, que a hores d'ara no ha revelat encara quina serà la seva resposta.

El selfie àmpliament difós per les xarxes socials d'Iceta amb Albiol, la ministra Dolors Montserrat o el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, entre d'altres, és el preludi del "Junts pel no" que s'està perfilant. De fet, el president de SCC, Mariano Gomà, ha arribat a erigir el moviment com a "l'autèntica revolució dels somriures" tot manllevant l'eslògan que va utilitzar Junts pel Sí per concórrer a les eleccions del 27-S del 2015.

Això no vol dir, però, que s'acabi traduint en una coalició dels tres partits constitucionalistes -ja que per molt que Ciutadans ho hagi deixat caure no seria sostenible per a les bases del PSC-, però sí en una estratègia compartida per intentar fer-se amb la presidència de la Generalitat un cop es tinguin els resultats sobre la taula. És el que l'exministre socialista i expresident del Parlament Europeu, Josep Borrell, ha definit com "defensar el retorn a la normalitat". Un camí pel qual ja han deixat clar que no compten amb el suport d'uns "comuns"  que, a més d'estar instal·lats en "l'ambigüitat", defensen el referèndum acordat. Ciutadans ja fa temps té clar que tot aquest moviment ha de desembocar en què Arrimadas sigui la presidenta "de consens", tal i com va plantejar en l'anunci de la fallida moció de censura després del ple en què es va aprovar la llei del referèndum. 
 

Manifestació unionista al Passeig de Gràcia de Barcelona Foto: Sergi Cámara

 

Objectiu: créixer a costa de la desmobilització de l'independentisme

C's, PP i PSC confien que la impossibilitat de fer efectiva la República proclamada el divendres passat es tradueixi en una desmobilització dels votants d'ERC, el PDECat i la CUP i que la divisió entre els partits passi factura. També els manifestants unionistes han exhibit aquest diumenge moral de victòria. "Votarem!", han cridat. És la nova proclama que s'ha sumat a les de petició de "presó" per a Puigdemont i les crítiques a TV3 per "manipulació". 

El fet que el líder del PSC hagi compartit capçalera amb PP i Ciutadans marca un punt d'inflexió que és viscut amb incomoditat per una part del PSC que lamenta que el partit caigui en el frontisme que fins fa pocs mesos denunciava. Fins ara Iceta havia donat llibertat als membres del partit per assistir a aquest tipus d'actes, però ja a la mobilització del 8 d'octubre el PSC va fer el primer gest d'implicació a nivell d'organització demanant per carta a la militància que participessin a la que va ser la primera gran manifestació unionista. Avui, la direcció dels socialistes catalans ja s'hi han mullat del tot.

"Estan en una estratègia de campanya que no compartim", assegura un batlle del PSC. I és que aquest gir dels socialistes catalans cau com una galleda d'aigua freda en càrrecs territorials que, com els alcaldes Núria Parlon (Santa Coloma de Gramenent), Jordi Ballart (Terrassa) o Josep Mayoral (Granollers) ja van plantejar fa una setmana un pols a Iceta per haver defensat el 155. Recorden, de fet, que s'està anant de la mà del PP que va recollir signatures contra l'Estatut -origen del procés sobiranista-, del partit que està imputat per corrupció en casos com Gürtel o Bárcenas i del president espanyol del qual fa poc més d'un any demanaven a Pedro Sánchez que els deslliurés.
 

Un participant de la manifestació unionista celebrant l'aplicació del 155 Foto: Sergi Cámara


Arrimadas "presidenta"

Els tres partits, els mateixos que han segellat un acord perquè se suspengui l'autogovern de Catalunya amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, han celebrat al carrer que Rajoy hagi fixat la data de les eleccions després d'haver cessat el Govern i dissolt el Parlament. "A Catalunya s'ha de començar a acceptar la realitat jurídica, política i social", ha dit ras i curt Iceta. El líder dels socialistes ha repartit petons a l'aire cap als manifestants. Si algú, però, ha estat aclamada pel públic unionista com a futura "presidenta" aquesta ha estat Inés Arrimadas. De fet, les aspiracions de C's es basen en ser la força més votada de l'unionisme i rebre el suport de populars i socialistes per presidir la Generalitat. 

Amb tot, l'objectiu de partida de C's, PP i PSC és derrotar l'independentisme. Ho han deixat clar tots els seus dirigents. Des d'Albert Rivera cridant a "votar en massa" el 21-D per "fer-los fora" a Albiol augurant que els independentistes "seran el passat per una temporada molt llargueta". També Iceta ha volgut deixar clar que el seu partit no accepta la declaració d'independència, "la divisió de la societat catalana, ni el trencament amb la resta d'Espanya". Tot plegat, l'exhibició d'un bloc unionista que mai abans s'havia sentit -ni fet notar- tan fort.
Arxivat a