Santi Vila, l'últim moderat del Govern que ara s'emmiralla en Macron

Poc després d'arribar a la conselleria de Territori i Sostenibilitat, ja fa cinc anys, una de les primers reunions que va tenir Santi Vila va ser amb Alfredo Pérez Rubalcaba, en aquell moment cap de files del PSOE. "Em va dir que ell, de jove, també hauria estat sobiranista. Perquè, segons ell, la nostra causa és èpica, estètica i justa", ha rememorat Vila sovint en privat. La trobada és indicativa de com s'ha desenvolupat, fins ara, la trajectòria política de l'exconseller: ha intentat posar les bases d'un independentisme moderat, amb un llenguatge allunyat del "tenim pressa" i de les proclames més revolucionàries de la CUP, mentre intentava fer entendre Madrid que calia un gran pacte -basat en el dret a decidir- per tal de resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya. Vila, l'últim moderat del Govern, va dimitir dijous a la nit i ara s'emmiralla en l'exemple d'Emmanuel Macron, president francès, per seguir a primera fila amb la vista posada en els comicis autonòmics del 21 de desembre.

Es tracta d'unes eleccions forçades per Mariano Rajoy i que, al llarg dels últims dies, generaran un fort debat dins de l'independentisme. Cal presentar-s'hi? És millor obviar-les? És possible concórrer-hi amb l'argument que tindran un caràcter constituent en el marc de la ja declarada República catalana? El calendari -autonòmic- per presentar candidatures farà que el aquestes preguntes tinguin resposta abans que acabi la primera quinzena de novembre. Vila mai ha amagat que li agradaria ser candidat del PDECat a les eleccions, especialment després de la renúncia del president Carles Puigdemont. "D'aquí a uns mesos hi ha dues opcions: que torni a ser professor o que sigui candidat a la presidència", ha dit en privat. L'exconseller d'Empresa, a banda de la via de partit, també ha sondejat la possibilitat de bastir un moviment a l'estil de Macron, segons ha avançat La Vanguardia i confirmen fonts consultades per NacióDigital.

Vila busca recuperar la idea de "catalanisme de centre ampli" després d'una etapa de Govern en què ha mantingut discrepàncies amb la CUP per qüestions ideològiques i en relació al full de ruta

La idea, ja traslladada a sectors de l'establishment i del món acadèmic, es tractaria d'una plataforma de "centre ampli sobiranista", partidària de l'estat català però amb una estratègia "allunyada dels tempos de la CUP". No és cap secret que Vila estava profundament incòmode amb els socis del Govern al Parlament, amb els quals ha discrepat en nombroses ocasions per qüestions ideològiques i del full de ruta. Segons l'entorn de l'exconseller, "cal recordar que mitja Catalunya no creu en el nostre ordenament ni en la nostra legitimitat", i és per això que cal anar cap a unes "noves eleccions" que ratifiquin el mandat del referèndum de l'1-O. Vila sempre s'ha reivindicat com a "moderat", s'ha intentat allunyar dels discursos oficials -"en una barreja de provocador i d'heterodox", com defineix un alt càrrec- i amb aquesta plataforma tindria l'oportunitat de portar a la pràctica el discurs travat a Un moment fundacional.

El llibre, presentat durant la primavera del 2016, va generar molt interès dins l'antiga Convergència. A la seva presentació, observada amb una barreja de curiositat i aprovació per part de sectors de l'establishment, hi van assistir tots i cadascun dels dirigents de CDC. "Saps què passa quan totes les famílies d'un partit volen tenir el favor d'un dirigent? Que aquest dirigent acostuma a fundar la seva pròpia família", va observar aquell dia un observador polític de llarga trajectòria. Vila mai ha estat un independentista de soca-rel i, de fet, sempre ha reivindicat que havia arribat a la defensa de l'estat propi "arrossegant els peus". "Tot això no es pot fer saltant per la finestra", ha assenyalat diverses ocasions en privat.

Intents de diàleg

L'exconseller té una bona relació amb Ana Pastor, presidenta del Congrés dels Diputats, i també ha cultivat una interlocució fluïda amb Rafael Catalá, ministre de Justícia. Ha tingut interès, a banda, en mantenir converses privades amb Soraya Sáenz de Santamaría, vicepresidenta del govern espanyol, cada vegada que han coincidit en actes públics. El mòbil de Vila ha tret fum al llarg de les últimes setmanes, perquè a Madrid se'l té per un dirigent capaç d'influir no només al Govern, sinó també en entorns empresarials. Ja com a conseller de Territori, de fet, va fer una ronda de contactes amb dirigents de l'upper Diagonal i va tenir interès en assistir sovint a la llotja del Camp Nou.

En les últimes setmanes, a banda, va intensificar contactes amb representants financers que li demanaven una sortida dialogada al conflicte obert per l'1 d'octubre. Dies abans del referèndum, segons fonts consultades per NacióDigital, va compartir un dinar amb dirigents d'empreses punteres -com ara Google, per exemple- i els va traslladar les seves inquietuds sobre el fet que hi hagués "aldarulls al carrer" en la jornada del referèndum. Una de les línies vermelles que va situar en aquesta trobada, per exemple, va ser que no avalaria cap decisió "unilateral". Per això, quan va presentar la dimissió, es va donar per fet que el Parlament declararia la independència.

"Estic decebut, però amb la pau interior d'haver buscat fins al darrer minut l'entesa", va traslladar Vila al seu entorn després de dimitir

"Estic decebut, però amb la pau interior d'haver buscat fins al darrer minut l'entesa", va traslladar al seu entorn. Vila gaudeix de bona relació personal amb Carles Puigdemont, a qui es va oferir en les hores posteriors al seu nomenament per fer-li de secretari general de la Presidència. "El volia intentar protegir dels perills de la política barcelonina", assenyalen les fonts consultades. Finalment va acabar a la conselleria de Cultura i, quan Puigdemont va cessar Jordi Baiget, va ser ascendit a Empresa. En aquell moment li va acabar de jurar fidelitat a Puigdemont. "El president, ara, només pot estar envoltat de persones que li vulguin el bé", va assegurar Vila.

Un cop fora de l'executiu, els propers dies seran definitius per conèixer quin serà el seu futur polític. S'ha allunyat dels focus i, de moment, no ha fet cap declaració pública. Serà difícil que, sent un polític heterodox i d'estil "provocador" -un adjectiu del qual ell mai renega, sinó que més aviat el fa somriure-, allargui el silenci. Amb unes eleccions convocades a la cantonada, i en un moment de debat dins l'independentisme, es fa molt complicar imaginar-se'l en estat exclusivament contemplatiu. Vila, amb ànima de teòric del catalanisme però amb autoestima suficient per optar a encapçalar projectes electorals, encara no ha dit la seva última paraula.