procés català

El Parlament declara la independència

JxSí i la CUP aproven la resolució que regula els efectes de la proclamació de la República, aixecant-ne així la suspensió, i la que dona el tret de sortida al procés constituent | C's, PSC i PP surten de l'hemicicle per evitar votar uns textos que consideren il·legals | El Govern haurà de vetllar ara per defensar-se del 155 mentre intenta desplegar tots els efectes de la declaració del nou estat

per Oriol March / Joan Serra Carné / Sara González / Roger Tugas, Parlament de Catalunya, 27 d'octubre de 2017 a les 15:24 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 d'octubre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

El Parlament després de votar la declaració d'independència Foto: Josep Maria Montaner


La República catalana ja és una realitat. El Parlament ha aprovat aquest divendres les resolucions que detallen els efectes de la declaració de sobirania firmada el 10 d'octubre i, amb aquest gest, ha aixecat la suspensió que havia decretat Carles Puigdemont aquell mateix dia, per abordar un últim intent de diàleg amb l'Estat o de mediació internacional que per ara s'ha evidenciat impossible. Com marcava el full de ruta de Junts pel Sí i exigia la CUP, per tant, la independència ja està declarada amb tots els seus efectes. Ara, però, comença la fase de la resistència, per intentar preservar les institucions davant l'aplicació del 155 per part del govern espanyol i, a poder ser, per posar en marxa les estructures d'estat, buscar el reconeixement internacional i iniciar el procés constituent.


La resolució que aixecava la suspensió de la declaració d'independència ha estat avalada amb 70 vots –dos menys dels previstos-, 10 en contra i dos en blanc. Al seu torn, els diputats de C's, PSC i PP han abandonat l'hemicicle per evitar votar uns textos que consideraven il·legals. De fet, el ple ha estat mogut, com d'altres recents en què s'havien debatut elements centrals de la culminació del full de ruta sobiranista, com la llei del referèndum, el 6 de setembre. Les nombroses peticions de reconsideració per part de l'oposició de l'admissió a tràmit de les resolucions independentistes, de fet, ha provocat que el ple no pogués començar a les 12 del migdia, tal com estava previst.

Sigui com sigui, l'escenari que s'obre ara és incert. Navega entre la sobirania plena que implicaria que aquesta proclamació es pogués implementar amb totes les conseqüències -una opció en què pocs confien, almenys a curt termini- o la suspensió de pràctica de l'autonomia que implica que, almenys temporalment, el govern espanyol apliqui el 155 per cessar els membres del Govern, es faci amb el control d'aquest i buidi de competències el Parlament, tal com el Senat l'ha avalat a fer aquest mateix divendres, en paral·lel als debats de la cambra catalana.
 
Carles Puigdemont votant la declaració d'independència. Foto: Josep Maria Montaner

Independent i sobirà, de dret, democràtic i social


"Constituïm la República catalana, com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social". Aquesta és la fórmula amb què la declaració del dia 10 -continguda en el preàmbul d'una de les resolucions d'aquest divendres- definia la proclamació de la independència. Ara el Govern té el mandat del Parlament per fer efectiu aquell document que implantava el mandat popular de l'1 d'octubre, per exemple, mirant d'obrir unes negociacions amb Espanya "en peu d'igualtat" i reclamant a la Unió Europea que intervingui per tal de frenar la "violació de drets civils" que, segons Junts pel Sí i la CUP, hi ha a Catalunya. Procedirà també a regular el procediment per obtenir la nacionalitat catalana i a treballar pel reconeixement de la nova República per part d'estats i institucions.
 

El diputat de Junts pel Sí, Roger Torrent, explicant la proposta de resolució Foto: Josep Maria Montaner


En aquesta resolució, que regula els efectes per implantar la independència i desplegar la llei de transitorietat jurídica, s'insta al Govern a negociar amb Espanya un tractat sobre la doble nacionalitat a fer entrar en vigor aquelles normes catalanes suspeses al llarg dels últims anys pel Tribunal Constitucional (TC) en matèria social. El text reclama a l'executiu que posi en marxa els mecanismes per integrar els funcionaris estatals a l'administració catalana, i insisteix en qüestions especialment rellevants, com ara les finances i les duanes. "[Instem a] acordar tot allò que sigui precedent, així com adoptar les mesures necessàries per a l'exercici de l'autoritat fiscal, de la seguretat social, duanera i cadastral [...] establint, si és el cas, els períodes de traspàs entre administracions necessaris pera un adequat servei públic", detalla el text, que promou la creació d'un banc públic català.

Actius, passius i procés constituent

La resolució també detalla que cal procedir al repartiment d'actius i passius, a banda de fer un inventari dels béns de titularitat espanyola. El Govern també haurà d'avaluar quins són els tractats internacionals -més de 3.000- que té aprovats Espanya i que Catalunya hauria de destriar. No es posa cap termini de negociació de totes aquestes qüestions, que s'haurien de tirar endavant en un moment en què ja estaria en vigor l'article 155 de la Constitució. Així mateix, s'encomana al Parlament crear una comissió d'investigació sobre les responsabilitats de l'Estat en la "vulneració de drets fonamentals, individuals i col·lectius per evitar l'exercici del dret a vot" en el referèndum de l'1-O.

El segon text fa referència al procés constituent i detalla que en els propers quinze dies cal constituir el Consell Assessor per al Procés Constituent, procedir a la creació del Fòrum Constituent i, quan acabin totes aquestes fases, convocar unes eleccions també de caràcter constituent. Així mateix, en el termini d'un mes s'hauria hagut de constituir el pacte nacional pel procés constituent, amb agents cívics i socials, i en 15 dies s'hauria de crear la comissió parlamentària de seguiment del procés constituent, a banda que s'encoratja els ajuntaments a promocionar i facilitar la celebració de debats constituent en un àmbit local. L'assemblea que se'n conformés de les eleccions constituents hauria de redactar la Constitució catalana en base als resultats de la fase de debat ciutadà prèvia.

"No serà fàcil ni gratuït"

"El diàleg sempre està per sota de la unitat d'Espanya. I això és una excusa per tot", s'ha queixat amargament Marta Rovira, portaveu parlamentària de Junts pel Sí. "El diàleg implica sotmetiment", ha apuntat en relació a la intervenció del 155 de la Constitució i a la voluntat "d'esborrar" el Parlament. Rovira ha assegurat que el procés d'independència no serà ni "fàcil" ni "gratuït". "Ho hem de fer des de lal dignitat", ha recalcat la secretària general d'ERC, que ha carregat contra la repressió estatal.

Carles Riera, diputat de la CUP, ha proclamat que aquest divendres Catalunya ha assumit la seva "tutel·la política i jurídica", i ha reclamat que es defensi la República al carrer amb actitud de "resistència". "Avui ens autodeterminem, també, de les elits catalanes", ha recalcat el diputat anticapitalista.

Ciutadans, PSC i PP tanquen files

Carlos Carrizosa i Alejandro Fernández, portaveus parlamentaris de Ciutadans i PP, han encès el foc del debat queixant-se de la presència de centenars d'alcaldes independentistes al Parlament. Després, Carrizosa ha pres la paraula per dir-li a Puigdemont que "no passarà a la història per partir Espanya". "Avui és un dia trist, dramàtic", ha consoiderat Carrizosa, que ha indicat que Junts pel Sí i la CUP pretenen "expulsar la dissidència". "No passarien cap filtre europeu", ha constatat.

"Són conscients que ja s'ha esfumat el 30% de la riquesa [catalana] des de l'anunci de la independència? Són uns inconscients, i no ho permetrem. Catalunya som tots, i la Generalitat també", ha reflexionat posteriorment Eva Granados, portaveu parlamentària del PSC, que ha defensat el paper de TV3 tot i que la intervenció avalada pel PSOE d'acord amb Mariano Rajoy quedarà intervinguda amb l'aplicació del 155. Granados ha indicat que "posant en marxa el monstre de la llei de transitorietat es rebenta tot".La portaveu parlamentària ha indicat que la declaració no es fa "en el nom" del PSC, i s'ha expulsat la responsabilitat del 155, que ha considerat "inevitable". "No participarem en la votació de les resolucions per no ser responsables", ha apuntat.
 

Eva Granados, portaveu parlamentària del PSC Foto: Josep Maria Montaner


Tampoc ha participat en la votació el PP, en nom del qual ha parlat Alejandro Fernández. "Han apel·lat a les baixes passions del nacionalisme", ha assegurat Fernández, que ha acusat l'independentisme de fer "populisme". "La realitat ha destrossat el seu relat de pensament màgic, però ara sabem que estan disposats a sacrificar una dècada econòmica pel seu fanatisme", ha recalcat el dirigent del PP, que ha acusat Oriol Junqueras de "posar-se a plorar" abans d'admetre responsabilitats sobre la marxa d'empreses de Catalunya després del referèndum de l'1-O.

"No ens plori més. A la vida adulta i a la política s'hi arriba plorat de casa", ha apuntat Fernández, que ha citat repetidament Giovanni Sartori per indicar que l'independentisme considera "fatxa" tothom que no hi combrega. "Vostè, senyor Puigdemont, va ser fatxa ahir durant tres hores", ha considerat. Segons ell, la solució és "més Espanya" per aconseguir "més Catalunya". Ha citat Joan Miró, Josep Pla, Ausiàs March, Lope de Vega i altres artistes que, segons ell, han contribuït a fer un "pilar de la democràcia europea".

CSQEP nega la "legitimitat" per aprovar la declaració

Marta Ribas, diputada de Catalunya Sí que Es Pot i coordinadora nacional d'ICV, ha considerat que la declaració d'independència no té "legitimitat". "La DUI no ens protegeix del 155, el que cal és un front d'àmplies majories per defensar les institucions catalanes", ha ressaltat Ribas, que al mateix temps ha criticat el "partidisme" que està practicant el PP. Segons ella, la solució passa per parlar de "totes les sobiranies" que inclogui un referèndum "de veritat". Ha anunciat, després de desplegar aquest argumentari, que votaran "no a tot" en les propostes de resolució.

"S'ha estat jugant una partida d'escacs amb molta testosterona", ha considerat Ribas. "Quan un no pot guanyar, el més important és no perdre. Hi ha hagut molt partidisme i massa poca altura de mires, això dol molt com a ciutadana i com a diputada", ha apuntat la diputada de CSQEP, que sosté que s'han "deixat la pell" per la via del diàleg. "Les majories al Parlament i al Senat intenten dinamitar tots els ponts que calen", ha apuntat la dirigent ecosocialista.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació