26
d'octubre
del
2017
Actualitzat
a les
9:48h
Donald Trump, president dels Estats Units, ha autoritzat la desclassificació dels Arxius Nacionals que contenen la informació de l'assassinat de John F. Kennedy, el president demòcrata que va morir a Dallas el 22 de novembre de 1963 després de l'impacte de dues bales. El magnicidi va ser una de les imatges que esdevindrien icòniques d'un temps i de tot un segle, alimentat de seguida per les especulacions, les teories de la conspiració i tota mena d'elucubracions que només feien que fer gran el mite i el secretisme.
Aquest dijous, però, tot pot canviar. Els 3.100 documents que seran exposats al públic per primera vegada, poden comportar la definitiva resolució del cas i la resposta a les preguntes que s'han fet des d'aquell tràgic succés. Qui va matar Kennedy realment? Era una conspiració de la CIA, una revenja de la Màfia, o bé una conxorxa que implicava Fidel Castro? Va haver-hi un sol tirador o Lee Harvey Oswald va actuar acompanyat? Qui o quins estaments estaven veritablement involucrats en l'assassinat?
Tots els documents es poden consultar al web dels Arxius Nacionals dels EUA i van ser creats per la pròpia CIA, per l'FBI i pel Departament de Justícia. En total, l'assassinat de Kennedy compta amb més de cinc milions de papers, el 88% dels quals ja han estat desclassificats, mentre que l'11% ho han estat només en part. L'1% restant són els arxius que ara veuran la llum, desconeguts fins a dia d'avui.
Els punts foscos i enigmes de l'assassinat de JFK
La comissió Warren va ser l'encarregada d'investigar l'assassinat de Kennedy. Des del principi, va ser un cas controvertit, amb dubtes i punts molt foscos. La comissió va arribar a la conclusió, finalment, que Oswald va actuar sol i que ell va ser qui va disparar els tres trets –dos dels quals van tocar el cap del president–. De seguida, però, van sortir veus que qüestionaven aquesta resolució i que fos només Oswald qui fes els trets, ja que la trajectòria de les bales i el so podrien arribar a desmentir aquest fet. Es va arribar al punt que una comissió del Congrés de finals dels 70 va concloure que Oswald no podia haver actuat sol.
Però, a banda de qui va disparar, el gran quid de l'assumpte és saber per què ho va fer. En aquest camp, les teories de la política-ficció popular són pràcticament infinites, alimentades pel posterior assassinat d'Oswald a mans de Ruby, a sang freda i també gravat per les càmeres, i el secretisme dels arxius fins ara. De Fidel Castro al KGB, arribant a esquitxar el propi vicepresident Lyndon B. Johnson i alguns dels aparells de l'Estat. A la fi, un secret que tot sembla indicar que es resoldrà en els propers dies, esperem que definitivament.
Aquest dijous, però, tot pot canviar. Els 3.100 documents que seran exposats al públic per primera vegada, poden comportar la definitiva resolució del cas i la resposta a les preguntes que s'han fet des d'aquell tràgic succés. Qui va matar Kennedy realment? Era una conspiració de la CIA, una revenja de la Màfia, o bé una conxorxa que implicava Fidel Castro? Va haver-hi un sol tirador o Lee Harvey Oswald va actuar acompanyat? Qui o quins estaments estaven veritablement involucrats en l'assassinat?
Tots els documents es poden consultar al web dels Arxius Nacionals dels EUA i van ser creats per la pròpia CIA, per l'FBI i pel Departament de Justícia. En total, l'assassinat de Kennedy compta amb més de cinc milions de papers, el 88% dels quals ja han estat desclassificats, mentre que l'11% ho han estat només en part. L'1% restant són els arxius que ara veuran la llum, desconeguts fins a dia d'avui.
Els punts foscos i enigmes de l'assassinat de JFK
La comissió Warren va ser l'encarregada d'investigar l'assassinat de Kennedy. Des del principi, va ser un cas controvertit, amb dubtes i punts molt foscos. La comissió va arribar a la conclusió, finalment, que Oswald va actuar sol i que ell va ser qui va disparar els tres trets –dos dels quals van tocar el cap del president–. De seguida, però, van sortir veus que qüestionaven aquesta resolució i que fos només Oswald qui fes els trets, ja que la trajectòria de les bales i el so podrien arribar a desmentir aquest fet. Es va arribar al punt que una comissió del Congrés de finals dels 70 va concloure que Oswald no podia haver actuat sol.
Però, a banda de qui va disparar, el gran quid de l'assumpte és saber per què ho va fer. En aquest camp, les teories de la política-ficció popular són pràcticament infinites, alimentades pel posterior assassinat d'Oswald a mans de Ruby, a sang freda i també gravat per les càmeres, i el secretisme dels arxius fins ara. De Fidel Castro al KGB, arribant a esquitxar el propi vicepresident Lyndon B. Johnson i alguns dels aparells de l'Estat. A la fi, un secret que tot sembla indicar que es resoldrà en els propers dies, esperem que definitivament.